Erotisme.

"Jaculatòria" ( 1921 ).

Joan Salvat Papasseit, el poeta avantguardista.

"Joan Salvat Papasseit, no se'l pot explicar amb línies rectes, les revoltes estètiques són revoltes culturals."

*Centre d'Arts Santa Mònica.
23 desembre fins 3 d'abril.
Joan Salvat Papasseit, el poeta avanguardista.

* Vídeo: "Joan Salvat Papasseit, el poeta avanguardista."

Joan Salvat-Papasseit, el poeta obrer, el poeta avantguardista, el poeta eròtic i sensual, el poeta popular del 'Poema de la rosa als llavis', el poeta dels cantants…, és l'objecte d'estudi de la nova exposició de l'Arts Santa Mònica.
El poeta obrer, aprenent d'adroguer, vigilant de fusta al moll, es va formar a la biblioteca de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i es va posar al servei de l'activisme polític des del periodisme. Signava els seus articles amb el pseudònim Gorkiano. La relectura d'aquest moment: la instal·lació 'Del Workers Club a l'Ateneu', és de Francesc Abad. Consisteix en una cambra literària on es recull la formació i el pensament de l'obrer autodidacta que Salvat-Papasseit va ser.
El 1915 Salvat va entrar a treballar a les Galeries Laietanes, on s'aplegava l'avantguarda literària i artística. S'encarregava de la llibreria, un espai d'informació, d'encontre i de debat, i editava tres revistes: 'Un enemic del poble', 'Art Voltaic' i 'Proa', que eren la plataforma de les avantguardes. En l'exposició, els artistes Isabel Banal i Jordi Canudas reinterpreten aqueixes tres publicacions i tornen a situar en una geografia imaginària l'edifici de la Gran Via 613, on hi havia les Galeries Laietanes, aterrat a mitjan anys cinquanta per fer-hi un bloc d'oficines. Alhora, els artistes han fet una acció significativa, consistent en una estora commemorativa estesa a l'entrada de l'edifici actual per recordar l'establiment avantguardista i el poeta, amb el vers final d'un poema que diu '… i les sabates embrutaran l'estora'.
El 1924 Salvat va morir de tuberculosi. Tenia trenta anys. En les seves estades al sanatori va escriure la seva obra més sensual, lluminosa i, tanmateix, quotidiana; la que amb els anys l'ha fet popular i clàssic. L'artista Domènec proposa una metàfora arquitectònica de la darrera etapa de la vida i de l'obra de Salvat.
L'exposició culmina amb una instal·lació d'Eloi Puig, que fa una reinterpretació audiovisual del treball sobre Salvat-Papasseit que es fa a les escoles. També conté una interpretació visual i sonora dels cal·ligrames d'en Salvat, obra de Mariona Garcia.


Activitats relacionades amb l'exposició:

Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig.
-ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:

al mig de la toia
clavellets vermells:

Joan Salvat-Papasseit "Com sé que es besa" ( imatge ).

1. Aquesta imatge és un cal·ligrama. Busqueu què és un cal·ligrama i seleccioneu un parell de cal·ligrames del mateix autor.

http://www.lletra.uoc.edu/

2. Traduïu els versos del francès al català.
http://www.multilingue.cat/

3. Expliqueu per què els versos estan disposats de manera diferent i què significa cada disposició. Podeu exemplificar-ho amb una altra imatge.

4. El cal·ligrama pertany a El poema de la rosa als llavis i els cal·ligrames són els únics que no estan escrits en tinta negra. Què significa que aquest estigui escrit en tinta blava?.

5. "Aimia" és un arcaisme. Què vol dir?
http://www.optimot.gencat.cat/

6. Quantes veus hi ha al poema?

7. Expliqueu la concepció amorosa del poema i poseu-lo en relació a la del llibre.

8. Bibliografia:
- Miralles, Carles; "Per a una lectura de Salvat Papasseit", Reduccions, núm. 17, pàg.47. Podeu trobar la revista a: http://www.raco.cat/

- Molas, Joaquim, "pròleg" a El poema de la rosa als llavis, Ariel, Barcelona, 1981, pàg. XLVI.