Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de desembre del 2020

PEL·LíCULA: Cançó per tu.



* Película sencera: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/pellicules/canco-per-a-tu/video/5843273/

* Tràiler: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/extres-canco-per-a-tu/video/5774965/

* Article "El cinèfil":https://elcinefil.cat/2019/04/21/canco-per-a-tu-musica-i-politica-als-anys-60/

* Nota de premsa: https://www.ccma.cat/premsa/tv3-estrena-canco-per-a-tu-una-historia-damor-damistat-de-nova-canco-i-de-reivindicacions-politiques-i-socials/nota-de-premsa/2917168/

Conceptes:

*Caputxinada: Nom amb què és coneguda l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona .

Celebrada al convent dels caputxins de Sarrià, a Barcelona, del 9 a l’11 de març de 1966, hi assistiren 450 representants d’estudiants, professors i intel·lectuals. El setge i posterior assalt policial al convent suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l’oposició catalana, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d’importants sectors eclesiàstics (manifestació de capellans pels carrers de Barcelona, l’11 de maig) i professionals (fundació del Grup Democràtic de periodistes, a l’abril del mateix 1966).

*Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona: Organització constituïda en l’assemblea celebrada al convent dels caputxins de Sarrià el 9 de març de 1966, com a culminació de la lluita dels estudiants de Barcelona contra el SEU falangista i les Asociaciones Profesionales de Estudiantes, amb les quals el govern havia volgut substituir-lo.

Hi assistiren quatre-cents delegats dels estudiants i trenta-tres intel·lectuals i professors presidits per Jordi Rubió i Balaguer, i s’hi aprovaren els documents constitutius, entre ells el Manifest per una Universitat Democràtica. En ésser encerclats per la policia, els assistents romangueren tres dies al convent, enmig d’una àmplia solidaritat ciutadana. El SDEUB visqué dos anys sota una forta repressió governativa, judicial i acadèmica, protagonitzada aquesta pel rector F.García Valdecasas. Malgrat la coordinació assolida amb els moviments d’estudiants d’altres universitats d’Espanya que també havien romput amb el SEU i les APE, el Sindicat Democràtic desaparegué el 1968.*

3. Nova cançó: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0046470.xml

4. Els Setze Jutges: 

Grup de cantants catalans fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep M.Espinàs.

Es proposava d’impulsar el moviment de la Nova Cançó (cançó) i de reivindicar la normalització del català en el món de la música moderna. El nucli inicial s’anà ampliant amb nous cantants que es destacaven: Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, M.del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, M.Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, M. del Mar Bonet, Rafael Subirachs i, finalment, Lluís Llach, que completà els setze. El cantant Raimon, a l’inici de la seva carrera artística, hi estigué també vinculat. Llurs actuacions conjuntes no condicionaren sinó que estimularen l’activitat individual dels membres del grup, alguns dels quals han assolit amb el temps una gran fama.

diumenge, 27 de setembre del 2020

dijous, 24 de setembre del 2020

diumenge, 10 de març del 2019

La professora d'història.




* LA PROFESORA DE HISTORIA. 1.41 min. aprox.
Extret de: Gloria TV
https://gloria.tv/video/QHzPyrbooDqx1SrhSEWaEwS8x

MALALA YOUSAFZAI

Malala Yousafzai, premi Nobel de la Pau 2014: "Un nen, un professor i una ploma poden canviar el món. L'educació és l'única solució"

* TRÀILER: ÉL ME LLAMÓ MALALA.



*DOCUMENTAL: ÉL ME LLAMÓ MALALA. 1.25 min aprox.
Extret d': Area documental.

http://www.area-documental.com/player.php?titulo=El%20me%20Llamo%20Malala

*DISCURS RECEPCIÓ PREMI NOBEL DE LA PAU-2014.
Text extret de: Pediatria social.
https://www.pediatriasocial.es/HtmlRes/Files/DiscursoMalala.pdf




dilluns, 4 de febrer del 2019

Gustave Flaubert, Madame Bovary.



*Versió cinematogràfica
http://www.rtve.es/alacarta/videos/dias-de-cine/madame-bovary/3612989/

*El gust per la lectura ( 109 pàgs )
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0068/9c3b68ce-c505-41d1-a201-1e00726ad5df/Bovary_2003.pdf

*Terme: Bovarisme ( extret d'Enciclopèdia.cat ): Estat d’insatisfacció en els camps afectiu i social degut al desequilibri entre les aspiracions d’una persona que s’imagina superior al que realment és i les seves condicions socials, ambientals, psicològiques i intel·lectuals.

dimarts, 15 de novembre del 2016

dimarts, 11 de febrer del 2014

Adéu, Joan. Adéu, Manresa.


S'ha mort el director de cinema manresà Joan Soler

A l'edat de 51 anys, per causa d'un càncer que li van diagnosticar el juliol
Men?ame
El director de cinema manresà Joan Soler Foyé ha mort aquest dissabte als 51 anys a causa d'un càncer que li van diagnosticar el juliol passat. Fundador del Festival de Cinema Negre de Manresa i propietari de la productora Cinefilms Productions, Soler va guanyar un premi Goya l'any 2004 pel documental 'Els nens del Nepal' i va ser nominat el 2006 per 'Abandonati'. En total, va dirigir una quinzena de documentals i es va especialitzar en els de temàtica social i històrica com 'El camí dels somnis', 'La vida de Allah Bakhs', 'La ciutat de Placido' o 'Jorba'. Soler es va presentar també a la política municipal en les eleccions del 2011 al capdavant de Manresans, tot i que no va aconseguir representació.
Vilaweb.



http://www.catalanfilmsdb.cat/es/producciones/cortometraje/la-ciutat-de-placido/960/

dissabte, 2 de novembre del 2013

diumenge, 29 de setembre del 2013

TOLSTOI, "Anna Karenina."

"Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera." TOLSTOI, "Anna Karenina." * Veure pel·lícula: TOLSTOI, "Anna Karenina."

diumenge, 11 de març del 2012

L'absenta, la fada verda dels artistes i romàntics.



Santiago Rusiñol ingressa en un centre de desintoxicació al 1899 degut a l'addicció a l'alcohol i la morfina, fet que responia a la moda del moment: per una banda l'absenta ( una beguda aromàtica i amarga, destil·lada a partir d'una planta anomenada donzell, que es consumia sobretot a les tavernes i els cabarets de París de Montmartre ) i , per l'altra la morfina, una droga més sofisticada. Es diu que algunes senyores de la societat parisenca feien servir xeringues de plata amb incrustacions de pedres precioses per punxar-se. A partir del 1900, després de la cura de desintoxicació, Rusiñol es dedicà gairebé exclusivament a pintar jardins ( Granada, Aranjuez, Mallorca... ). De les estades a les illes, en sortiren 80 quadres, molts apunts i un llibre: "L'illa de la calma" ( 1922 ), un exemple de la seva prosa, un dels primers models de llengua literària moderna.


“Sortim a fora, i el poblet és una cançó de matinada. Quin goig, per als ulls! Que bé s'hi respira! Quin alè de sanitat, us entra dins l'esperit! Tirant per la dreta, o per l'esquerra, els carrers són petits, són estrets, i pugen i baixen al seu pler, amb aquesta santa llibertat que tenen els carrers dels poblets que Déu els conservi i els lliuri d'urbanització i simetria. La urbanització se la fan ells, dintre els seus nius. I què ben feta! Les palles que hi duen i que es veuen, són de netedat: quatre cadires, la seva taula i dos tests de flors; però dintre aquests interiors, només passant-hi per davant s'hi sent tal olor de bugada, les cadires són tan senzilles, la taula és tan ben parada, tot és tan íntim i tan reclòs, que, si les cases fossin persones, diríem que són cases verges. La Beata Caterina podia haver nascut a totes” (Rusiñol, Santiago: L'illa de la calma, 103).
*Valldemosa.


Ametllers de Rusiñol
“Corria l’any 1901 quan Santiago Rusiñol tornà a Mallorca. Hi anà, convalescent, a refer-se de la cura de desmorfinització que féu al sanatori de Bolougne-sur-Seine, prop de París, i de l’extirpació de ronyó a què fou sotmès després a Barcelona. Hi anà amb la família, amb la qual s’acabava de reconciliar, llogà una casa al Terreno i pintà i escrigué sobre Mallorca i sobre els mallorquins. En reinventà, si hem de fer cas de Gabriel Alomar, el paisatge. O, si més no, les seves teles van servir com a reclam turístic. L’illa daurada, prèviament pintada pel belga Degouve de Nuncques, es convertí, passada per la mirada i el pinzell de Rusiñol, en la imatge per excel·lència de l’harmonia còsmica, en una mena de paradís retrobat que era personal i intransferible, però que les pintures penjades a la Sala Parés, a Sóller, a Palma, als salons de París, donaven a conèixer en forma d’Arcàdia de tarongers i d’ametllers, de cel i de mar, de coves i de badies, de ports i de gorgs, i convidaven a fer el viatge –també en sentit literal– cap a l’illa.”
Des de les illes, Santiago Rusiñol, pròleg de Margarida Casacuberta (PAM, 1999, pg. 17).


“A Mallorca també hi vaig anar repetides vegades; em sembla que vaig ser dels primers turistes. Mallorca fou per a mi un paradís, i un indret on vaig treballar al mateix temps amb el pinzell i amb la ploma. Alternava la pintura dels jardins amb la dels paisatges –Sóller, Valldemossa...– amb la descripció literària que anava fent de l’illa i alguna obra de teatre, com La nit de l’amor. Amb el pintor Joaquim Mir sortírem a trobar els camps d’ametllers florits i les cales solitàries. També hi vaig fer amics, a Mallorca, com ara en Gabriel Alomar i en Joan Alcover, que em dedicaren escrits ben elogiosos, articles i poemes.”

S. Rusiñol, dins Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol, Vinyet Panyella (PAM, 2000, pg. 29).

diumenge, 8 de gener del 2012

Cantar a la sorra.

diumenge, 11 de desembre del 2011

Tocar-te amb tacte.

dilluns, 5 de desembre del 2011

Loco que quiere que todos sean felices.



Sinopsis: Buenos Aires, Argentina, Noviembre. En los jardines del Hospital Psiquiátrico J.T. Borda comienza la emisión del programa de los sábados de "LT22 Radio La Colifata". Una emisora de radio hecha íntegramente por los internos del hospital. Un espacio radiofónico dónde se da la palabra a quienes la han tenido negada por mucho tiempo: "los locos". Durante el transcurso del programa radiofónico se va descubriendo el entramado de esta radio peculiar: su evolución a lo largo de 13 años de historia y sus éxitos conseguidos en el terreno terapéutico. Radio La Colifata utiliza el medio radiofónico como instrumento de participación en el mundo y logra así romper los muros que separan a los enfermos mentales de la sociedad. También se va conociendo a sus protagonistas: los "colifatos" (internos y ex-internos del Hospital), el director del proyecto (Alfredo Olivera, un joven psicólogo) y los coordinadores (psicólogos y asistentes sociales). Conforme se desarrolla el programa se irá revelando el funcionamiento interno de La Radio. El impacto mediático que ha alcanzado es enorme: colaboran con periodistas de renombre como Lalo Mir y más de 200 radios de Latinoamérica y Europa han adquirido sus programas. Siguiendo el discurrir de la emisión, se descubrirá la repercusión internacional del disco que produjo Manu Chao para La Radio con músicos de Barcelona. También se acompaña a La Colifata en su viaje por Europa, dónde otros Hospitales Psiquiátricos de Barcelona, Paris, Toulouse, Mantova y Trieste han seguido su idea pionera y han creado otras tantas radios hechas por enfermos mentales. En este recorrido La Colifata establece lazos de unión con sus radios hermanas. El viaje concluye en Buenos Aires otra vez, en un estadio de fútbol, dónde Manu Chao ofrece un concierto multitudinario en beneficio de La Colifata. Los Colifatos, exultantes, comparten escenario con Manu y cantan juntos.

Menage a trois intel·lectual.

"A veces hay que cometer un acto imperdonable para poder seguir viviendo."

* Entrevista a Michael Fassbender.

dissabte, 24 de setembre del 2011

divendres, 26 d’agost del 2011

Gràcies.

http://www.youtube.com/watch?v=pG9snHbpnw4

dimecres, 17 d’agost del 2011