2000: La representació d'Anton Txèkhov, al Lliure.
"Ens trobem més enllà de l'amor. Cal deixar enrere totes les coses míseres i il·lusòries que ens priven de ser lliures i feliços... Sigueu lliure com l'aire!. La mala sort sempre m'ha acompanyat. I malgrat tot, la meva ànima sempre ha tingut, el pressentiment inefable de la felicitat. La felicitat és a prop, a tocar. Mireu-la la felicitat, mireu com s'acosta... i si nosaltres no poguéssim arribar a veure-la i a conèixer-la...ALTRES LA VEURAN."
2011: La d'en David Mamet, al Kursaal.
"Parla de la mort com una pèrdua i de la vida com una cadena de pèrdues que cal assumir."
"Llangorosament és l'intrús, l'amor inexplicable, que entre les closes illes del teu ventre espera un pas lleuger de nus pensaments llançats cap a un nou destí per encantar-los-hi?". Carles Riba.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris david mamet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris david mamet. Mostrar tots els missatges
divendres, 25 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)