* Enllaç: El Modernisme: Imatges.
*Enllaç: Vols aprendre passejant? Fes la ruta del Modernisme per Barcelona.
*Enllaç: Entra i fes un mos als 4 Gats ( Barcelona )
*Enllaç: Passa per Sitges i endinsa't al Museu del Cau Ferrat ( Sitges )
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris museu i centre d'art. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris museu i centre d'art. Mostrar tots els missatges
diumenge, 28 de gener del 2018
dissabte, 14 de maig del 2011
14 de maig: NIT DELS MUSEUS.
* Avui, de 19.00-1.00h: entrada gratuïta als museus, amanit amb recitals poètics a cau d'orella i amb un passeig pel "walking gallery".
NIT DELS MUSEUS.
dijous, 23 de desembre del 2010
Joan Salvat Papasseit, el poeta avantguardista.
"Joan Salvat Papasseit, no se'l pot explicar amb línies rectes, les revoltes estètiques són revoltes culturals."
*Centre d'Arts Santa Mònica.
23 desembre fins 3 d'abril.
Joan Salvat Papasseit, el poeta avanguardista.
* Vídeo: "Joan Salvat Papasseit, el poeta avanguardista."
Joan Salvat-Papasseit, el poeta obrer, el poeta avantguardista, el poeta eròtic i sensual, el poeta popular del 'Poema de la rosa als llavis', el poeta dels cantants…, és l'objecte d'estudi de la nova exposició de l'Arts Santa Mònica.
El poeta obrer, aprenent d'adroguer, vigilant de fusta al moll, es va formar a la biblioteca de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i es va posar al servei de l'activisme polític des del periodisme. Signava els seus articles amb el pseudònim Gorkiano. La relectura d'aquest moment: la instal·lació 'Del Workers Club a l'Ateneu', és de Francesc Abad. Consisteix en una cambra literària on es recull la formació i el pensament de l'obrer autodidacta que Salvat-Papasseit va ser.
El 1915 Salvat va entrar a treballar a les Galeries Laietanes, on s'aplegava l'avantguarda literària i artística. S'encarregava de la llibreria, un espai d'informació, d'encontre i de debat, i editava tres revistes: 'Un enemic del poble', 'Art Voltaic' i 'Proa', que eren la plataforma de les avantguardes. En l'exposició, els artistes Isabel Banal i Jordi Canudas reinterpreten aqueixes tres publicacions i tornen a situar en una geografia imaginària l'edifici de la Gran Via 613, on hi havia les Galeries Laietanes, aterrat a mitjan anys cinquanta per fer-hi un bloc d'oficines. Alhora, els artistes han fet una acció significativa, consistent en una estora commemorativa estesa a l'entrada de l'edifici actual per recordar l'establiment avantguardista i el poeta, amb el vers final d'un poema que diu '… i les sabates embrutaran l'estora'.
El 1924 Salvat va morir de tuberculosi. Tenia trenta anys. En les seves estades al sanatori va escriure la seva obra més sensual, lluminosa i, tanmateix, quotidiana; la que amb els anys l'ha fet popular i clàssic. L'artista Domènec proposa una metàfora arquitectònica de la darrera etapa de la vida i de l'obra de Salvat.
L'exposició culmina amb una instal·lació d'Eloi Puig, que fa una reinterpretació audiovisual del treball sobre Salvat-Papasseit que es fa a les escoles. També conté una interpretació visual i sonora dels cal·ligrames d'en Salvat, obra de Mariona Garcia.
Activitats relacionades amb l'exposició:
Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig.
-ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:
al mig de la toia
clavellets vermells:
*Centre d'Arts Santa Mònica.
23 desembre fins 3 d'abril.
Joan Salvat Papasseit, el poeta avanguardista.
* Vídeo: "Joan Salvat Papasseit, el poeta avanguardista."
Joan Salvat-Papasseit, el poeta obrer, el poeta avantguardista, el poeta eròtic i sensual, el poeta popular del 'Poema de la rosa als llavis', el poeta dels cantants…, és l'objecte d'estudi de la nova exposició de l'Arts Santa Mònica.
El poeta obrer, aprenent d'adroguer, vigilant de fusta al moll, es va formar a la biblioteca de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i es va posar al servei de l'activisme polític des del periodisme. Signava els seus articles amb el pseudònim Gorkiano. La relectura d'aquest moment: la instal·lació 'Del Workers Club a l'Ateneu', és de Francesc Abad. Consisteix en una cambra literària on es recull la formació i el pensament de l'obrer autodidacta que Salvat-Papasseit va ser.
El 1915 Salvat va entrar a treballar a les Galeries Laietanes, on s'aplegava l'avantguarda literària i artística. S'encarregava de la llibreria, un espai d'informació, d'encontre i de debat, i editava tres revistes: 'Un enemic del poble', 'Art Voltaic' i 'Proa', que eren la plataforma de les avantguardes. En l'exposició, els artistes Isabel Banal i Jordi Canudas reinterpreten aqueixes tres publicacions i tornen a situar en una geografia imaginària l'edifici de la Gran Via 613, on hi havia les Galeries Laietanes, aterrat a mitjan anys cinquanta per fer-hi un bloc d'oficines. Alhora, els artistes han fet una acció significativa, consistent en una estora commemorativa estesa a l'entrada de l'edifici actual per recordar l'establiment avantguardista i el poeta, amb el vers final d'un poema que diu '… i les sabates embrutaran l'estora'.
El 1924 Salvat va morir de tuberculosi. Tenia trenta anys. En les seves estades al sanatori va escriure la seva obra més sensual, lluminosa i, tanmateix, quotidiana; la que amb els anys l'ha fet popular i clàssic. L'artista Domènec proposa una metàfora arquitectònica de la darrera etapa de la vida i de l'obra de Salvat.
L'exposició culmina amb una instal·lació d'Eloi Puig, que fa una reinterpretació audiovisual del treball sobre Salvat-Papasseit que es fa a les escoles. També conté una interpretació visual i sonora dels cal·ligrames d'en Salvat, obra de Mariona Garcia.
Activitats relacionades amb l'exposició:
Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig.
-ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:
al mig de la toia
clavellets vermells:
dissabte, 18 de desembre del 2010
"Man Ray/ Leandre Cristòfol. L'objecte i l'esperit dadá."
*Man Ray, Mathematical Object: Ruled Surface, 1936*“Construccions líriques. Man Ray / Leandre Cristòfol. L’objecte i l’esperit dadà” és la setena exposició que forma part de Cultura en Gira, el programa de gires i itineràncies que impulsa el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació amb la cooperació dels ajuntaments de Catalunya. La mostra s’ha pogut veure a Tortosa, L’Hospitalet de Llobregat, Cerdanyola del Vallès i Figueres. Després, a Mollet del Vallès, Terrassa i Manresa, on tancarà les seves portes el gener de 2011.
Organitzada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través de la Direcció General de Cooperació Cultural, i comissariada per Pilar Parcerisas, l’exposició presenta un diàleg visual entre 29 fotografies d’artefactes de l’artista nord-americà Man Ray i 18 escultures fruit d’assemblatges del lleidatà Leandre Cristòfol.
Ray i Cristòfol eren dos creadors que rebutjaven l’escultura tradicional i que apostaven per crear “construccions líriques”, objectes poètics innominats on es reconeixien la rebel·lió i l’esperit experimental.
Les fotografies de Man Ray que es poden veure en aquesta exposició formen part de la col·lecció Goldberg / D’Afflitto de Nova York, mentre que les escultures de Cristòfol provenen del fons del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, que ha produït l’exposició conjuntament amb la Sociedad Estatal de Commemoraciones Culturales (SECC). La mostra es complementa amb una proposta educativa adreçada tant al públic adult i familiar com a l’escolar.
dijous, 16 de desembre del 2010
dimecres, 14 de juliol del 2010
LLETRES AL NIU D'ESTIU. Centre d'Arts Santa Mònica.
Programa d’activitats LLETRES AL NIU
Dissabtes 10, 17, 24, i 31 de JULIOL
Diumenges 5, 12, 19 i 26 de SETEMBRE
Activitats_ entrada lliure_Arts Santa Mònica
-EMILIANA DESIGN STUDIO NIU D’ESTIU INTERVENCIÓ ARTS SANTA MÒNICA - Espai
TERRASSA (PLANTA 01) 8 Juliol- 3 octubre
LLETRES AL NIU
Niu d’estiu és la proposta d’intervenció a la façana d’Arts Santa Mònica realitzada per Emiliana Design Studio.
Aquests habitacles, punts de trobada, descans i desconnexió, es presenten com un objecte relacional i mediador: un punt d’encontre.
LLETRES AL NIU: ARTS SANTA MÒNICA US PROPOSA UN PROGRAMA D’ACTIVITATS GRATUÏT,
ELS DISSABTES DEL MES DE JULIOL i ELS DIUMENGES DEL MES DE SETEMBRE
-------------------------------------------------------------------------------------SESSIONS DE LECTURES DE CONTES. Dissabtes de Juliol. A les 18:00h i a les 18.30h
-DISSABTE, 10 DE JULIOL "Contes Comestibles"
Contes amb molta teca, històries relacionades amb la cuina que es mengen per les
orelles..Mmmmmmmmmmhhhhhh!!
Narradora: LAURA RODRÍGUEZ, sessió organitzada per ALMAZEN
-DISSABTE, 17 DE JULIOL: "Contes Estripats"
Contes que de ben segur, no us deixaran indiferents... en definitiva, Contes Punkies.
Narradora: MON MAS, sessió organitzada per ALMAZEN
-DISSABTE, 24 DE JULIOL: “Rondaines Mallorquines”
L’AMOR DE LES TRES TARONGES d’en Jordi d’es Racó. Les aventures d’en Bernadet, en un
relat absolutament interactiu, on el públic es capbussarà de ple en el fantàstic i meravellós món de la rondalla mallorquina.
Narradora: AINA de Cos, sessió organitzada per l’ESPAI MALLORCA
-DISSABTE 31 DE JULIOL: "Espills, nenes i conills”
Contes entorn d’Alícia
Narradora Merche 8A,sessió organitzada per BIBLIOTECA GÒTIC - ANDREU NIN
-------------------------------------------------------------------------------------POESIA al NIU
TALLER LIMFÀTIC [Poesia catalana insular de la dècada prodigiosa]
RECITALS DE POESIA Diumenges de Setembre. A les 19.00h
Sessions organitzades per la Institució de les Lletres Catalanes
-DIUMENGE, 5 de SETEMBRE CARLES REBASSA recita BLAI BONET I BIEL MESQUIDA
-DIUMENGE, 12 de SETEMBRE PAU VADELL I VALLBONA recita ANDREU VIDAL I JOSEP
ALBERTÍ
-DIUMENGE, 19 de SETEMBRE MARIA ANTÒNIA MASSANET recita NICOLE D'AMONVILLE
I MIQUEL BAUÇÀ
-DIUMENGE, 26 de SETEMBRE JAUME C. PONS ALORDA recita ÀNGEL TERRON I JOAN
PALOU
dissabte, 15 de maig del 2010
SANTIAGO RUSIÑOL
*Santiago Rusiñol
El Cau Ferrat.
El Cau Ferrat de Sitges va ser la casa i estudi de Santiago Rusiñol. Actualment, és un dels tres museus de Sitges situats a la vora de la platja de Sant Sebastià.
Abans d'establir-se a Sitges, Rusiñol tenia un taller-museu al carrer Muntaner número 38 de Barcelona. L'any 1892, va comprar-se una casa de pescadors arran de mar, situada al que avui es coneix com a Racó de la Calma. La casa era coneguda amb el nom de Can Falua. L'any següent, el 1893 es va comprar la casa del costat, també construïda al segle XIV.
Les enderrocà per construir-hi la seva casa-taller que va nomenar Cau perquè volia que fos un refugi per als amants de la poesia i Ferrat per la col·lecció de ferros forjats. Va encarregar la construcció a Francesc Rogent. La casa es va inaugurar en petit comitè el dia 11 de setembre de 1893, tot i que la seva inauguració oficial fou el 25 de juliol de 1894, amb actuació de la banda municipal inclosa.
Pel Cau Ferrat van passar els pintors, músics, poetes i escriptors més importants del final del segle XIX i des d'aquí van obrir Catalunya als corrents europeus més innovadors del moment.
Durant l'estada de Rusiñol a Cau Ferrat es van organitzar diverses festes, conegudes com les Festes Modernistes. La més rellevant és quan Rusiñol va comprar dos quadres del Greco a París i el 4 de novembre de 1894, en arribar al poble, van ser rebuts com si d'una festa major es tractés, amb una comitiva popular i personalitats rellevants del món intel·lectual català.Els quadres eren "Les llàgrimes de Sant Pere" i "Magdalena Penitent".
Dos anys després de la mort de Rusiñol, el 1933, el Cau Ferrat es va convertir en museu. Avui s'hi exhibeixen diverses col·leccions relacionades amb l'artista i amb el modernisme. Hi ha una important col·lecció de ferros, amb obres cabdals de la forja des del segle XIV endavant. També cal remarcar la de vidres, amb mostres de vidres de l'antiguitat clàssica, medievals i dels segles XVI-XVIII. La col·lecció de ceràmica popular també és representativa.
A banda, hi ha la col·lecció de pintura i dibuix, amb obres de Ramon Casas, Miquel Utrillo, Ignacio Zuloaga entre d'altres i artistes més joves com Hermen Anglada Camarasa o Pablo Ruiz Picasso.
L'obra mestra, però, és la mateixa disposició de les obres a l'interior, l'arquitectura de la casa, la decoració i el conjunt d'aquestes obres en un espai únic.
*Dossier de treball sobre "L'auca del senyor Esteve".
El Cau Ferrat.
El Cau Ferrat de Sitges va ser la casa i estudi de Santiago Rusiñol. Actualment, és un dels tres museus de Sitges situats a la vora de la platja de Sant Sebastià.
Abans d'establir-se a Sitges, Rusiñol tenia un taller-museu al carrer Muntaner número 38 de Barcelona. L'any 1892, va comprar-se una casa de pescadors arran de mar, situada al que avui es coneix com a Racó de la Calma. La casa era coneguda amb el nom de Can Falua. L'any següent, el 1893 es va comprar la casa del costat, també construïda al segle XIV.
Les enderrocà per construir-hi la seva casa-taller que va nomenar Cau perquè volia que fos un refugi per als amants de la poesia i Ferrat per la col·lecció de ferros forjats. Va encarregar la construcció a Francesc Rogent. La casa es va inaugurar en petit comitè el dia 11 de setembre de 1893, tot i que la seva inauguració oficial fou el 25 de juliol de 1894, amb actuació de la banda municipal inclosa.
Pel Cau Ferrat van passar els pintors, músics, poetes i escriptors més importants del final del segle XIX i des d'aquí van obrir Catalunya als corrents europeus més innovadors del moment.
Durant l'estada de Rusiñol a Cau Ferrat es van organitzar diverses festes, conegudes com les Festes Modernistes. La més rellevant és quan Rusiñol va comprar dos quadres del Greco a París i el 4 de novembre de 1894, en arribar al poble, van ser rebuts com si d'una festa major es tractés, amb una comitiva popular i personalitats rellevants del món intel·lectual català.Els quadres eren "Les llàgrimes de Sant Pere" i "Magdalena Penitent".
Dos anys després de la mort de Rusiñol, el 1933, el Cau Ferrat es va convertir en museu. Avui s'hi exhibeixen diverses col·leccions relacionades amb l'artista i amb el modernisme. Hi ha una important col·lecció de ferros, amb obres cabdals de la forja des del segle XIV endavant. També cal remarcar la de vidres, amb mostres de vidres de l'antiguitat clàssica, medievals i dels segles XVI-XVIII. La col·lecció de ceràmica popular també és representativa.
A banda, hi ha la col·lecció de pintura i dibuix, amb obres de Ramon Casas, Miquel Utrillo, Ignacio Zuloaga entre d'altres i artistes més joves com Hermen Anglada Camarasa o Pablo Ruiz Picasso.
L'obra mestra, però, és la mateixa disposició de les obres a l'interior, l'arquitectura de la casa, la decoració i el conjunt d'aquestes obres en un espai únic.
*Dossier de treball sobre "L'auca del senyor Esteve".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)