A callar!.

En Pep Guardiola recita Miquel Martí i Pol.

Terrible solitud.

"El que jo faig, el que jo dic, quina importància té en la vida dels altres? El problema és assumir la terrible solitud. Només assumint la nostra pròpia solitud podem no fer mal als altres. Acceptar la pròpia solitud és una prova d'amor veritable a un mateix i als altres, una prova, l'única possible de llibertat."

Quant fa que no vas a Cadaqués?

"A vegades és més fàcil evitar les coses que afrontar-les, s'ha de tenir força per mirar als ulls a la por"

Ix!: "Hi ha coses que no es diuen mai, més val deixar-les on són."


(2007)"Plou", Bastanist pou riu.

A CLAUS DE SORRA

A claus de sorra he penjat els ormeigs
i he desat tots els llibres a calaixos de boira.
Ara, amb les mans pintades de colors,
em posaré la roba de les festes
i esperaré les noies quan surtin del cinema.
Si plou duré un paraigua de color cridaner
i unes sabates grosses d'un verd agosarat.
Les noies passaran i diran: - Bones tardes
(potser totes, qui sap!, m'estimen en silenci),
i fugiran pels carrers tenebrosos
a perdre's dins els braços d'homes d'estirp incerta.

Quan sigui fosc tornaré cap a casa
repetint en veu baixa versos que encara estimo,
cansat i decebut; i em pesarà la roba
damunt el gest tristíssim de peresa.

Hi haurà a cada portal una parella
besant-se o qui sap què, mentre que jo,
sol i indefens, pensaré que la nit
és una noia verge que m'espera
i a crits estriparé l'embruix que me'n separa.

Martí i Pol, Miquel

Contra corrent.

Podem dir no. O podem rectificar. Encara que costi.
Un canvi total, per escandalós que sigui, és millor
que un continuïsme castrador. I de vegades no cal
arribar al canvi total. Traçar-se una nova línia de
conducta. I seguir-la. Amb discreció i respecte pels
altres, que s'esforcen a representar dignament el seu
paper. Però amb tenacitat. "Que em senti viure!" com
deia en un poema. Que em senti jo. Que nedi, contra
corrent, és clar, com sempre. I potser com tothom.

Miquel Martí i Pol.

L'amor d'un pare.

L'amor d'un pare a la seva caòtica filla: "He sido el hombre más feliz del mundo..."
PETITA SUITE.

1.
No té confins l'espai de tu que em manca.
Et penso molt, i aquest pensar-te encara
m'eixampla el buit i alhora me l'emplena.
Trasllado tot l'amor a les paraules
i sol·lícitament te l'ofereixo.
La tarda és dolça rere el teu somriure.

2.
Trasllado tot l'amor a les paraules
i em sento ple de tu sense tenir-te.
Portal obert a blaves llunyanies,
sento que el vent agita l'enrecordat
d'aquest desig que em serva i m'impulsa.
La tarda passa pels teus ulls que em miren.

3.
Portal oberta a blaves llunyanies.
De tu em ve tot allò que tant em manca,
¿i ara què sóc sinó el ressò que em deixes
i vull sentir i escolto en cada cosa?
Davallo al mar i amb tu se m'aquieta.
La tarda ens omple les mans d'aigua viva.
Miquel Martí i Pol,"Els bells camins."

El seu poble...
*csit 2006, Sant Llorenç de Morunys*
*csit 2010, La Llosa del Cavall*

Tràiler de "Todo lo que tú quieras."

Dels sueños als somnis.

"No tot és desar somnis pels calaixos"

No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d'enemics o bé d'objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l'esperança.

Serem allò que vulguem ser.
Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.

Miquel Martí i Pol, "Primer llibre de Bloomsbury" (1980-1981)