Els vídeos serveixen per completar la visita guiada que farem el 14 de novembre. També es troben a l'entrada del blog corresponent al 2 de novembre.
1. EXPOSICIÓ REPORTATGE ESPRIU. HE MIRAT AQUESTA TERRA.
2. ENTREVISTA JULIÀ GUILLAMÓN. EL MÓN EDUCATIU D'ESPRIU. HE MIRAT AQUESTA TERRA.
3. EXPOSICIÓ ESPRIU. HE MIRAT AQUESTA TERRA. MÚSICA: TOTI SOLER I SILVIA PÉREZ CRUZ.
4. EXPOSICIÓ ESPRIU. HE MIRAT AQUESTA TERRA. ELS SUBALTERNS.
5. EXPOSICIÓ ESPRIU. HE MIRAT AQUESTA TERRA.
6. ENTREVISTA JULIÀ GUILLAMÓN PRESENTA L'EXPOSICIÓ "ESPRIU. HE MIRAT AQUESTA TERRA.
"Llangorosament és l'intrús, l'amor inexplicable, que entre les closes illes del teu ventre espera un pas lleuger de nus pensaments llançats cap a un nou destí per encantar-los-hi?". Carles Riba.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salvador espriu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salvador espriu. Mostrar tots els missatges
dimarts, 12 de novembre del 2013
14 de novembre. Espriu. He mirat aquesta terra ( 2 ) CCCB-Servei educatiu.
Etiquetes de comentaris:
exposició,
poesia,
salvador espriu
dissabte, 2 de novembre del 2013
14 de novembre, CCCB. SALVADOR ESPRIU: "He mirat aquesta terra."
| Poema XLVI de “La pell de brau” (Salvador Espriu) | ||
| A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat. * WEB: ANY SALVADOR ESPRIU. Per explicar: La frase del dia. Per capbussar-nos: Guia de recursos. Per unir literatura i consciència social: Llengua i fotografia. Per veure i escoltar: Mediateca. Ex. Sergi López al Camp Nou: "Ens mantindrem fidels per sempre al servei d'aquest poble..." * Recital Concert de Dídac Rocher, "El Minotaure i el Teseu." Vilassar de Mar .tv : Recital Concert de Dídac Rocher "El Minotaure i Teseu" *Vídeo: Assaig de càntic en el temple. * CONCERT DEL CENTENARI DE SALVADOR ESPRIU, Arenys de Mar. * RE-DIRECCIÓ ALS ENLLAÇOS DE SALVADOR ESPRIU AL MEU BLOG. * ELS ALUMNES DE L'INSTITUT LES TERMES ( SABADELL ) FAN UN HOMENATGE A SALVADOR ESPRIU. Explicació dels poemes: http://www.institutlestermes.cat/dept/deptcatala/236-santjordi13.html | ||
* Enllaç directe a l'exposició.
*Hem de treballar els següents punts:
0. PRESENTACIÓ.
1. EL JARDÍ DELS 5 ARBRES.
2. EL MEU POBLE I JO.
3. EL CONTROL DE LA POSTERITAT.
4. EL LABERINT GROTESC.
* Fragment del Conte animat: "El subaltern".
*Què fer per plaer i enriquir-nos literàriament?: Caminem aprenent, descobrim llenguatges nous, anem al teatre, escoltem poesia musicada, llegim plegats
* 10/11/2013-25/1/2014: RUTA LITERÀRIA: LAVÍNIA
* 15-17/11/2013: Espectacle al TNC "Un rèquiem per a Salvador Espriu."
* 27/11/2013: Rosa Novell diu Salvador Espriu: Lectura dramatitzada i musicada.
* 15/1/2014: Club de lectura: "La pell de brau."
* Tot l'any: Calendari d'activitats de l'any Espriu.
* Tot l'any: Propostes artístiques.
* Tot l'any: Exposicions.
1. EXPOSICIÓ REPORTATGE ESPRIU. HE MIRAT AQUESTA TERRA.
2. ENTREVISTA JULIÀ GUILLAMÓN. EL MÓN EDUCATIU D'ESPRIU. HE MIRAT AQUESTA TERRA.
3. EXPOSICIÓ ESPRIU. HE MIRAT AQUESTA TERRA. MÚSICA: TOTI SOLER I SILVIA PÉREZ CRUZ.
4. EXPOSICIÓ ESPRIU. HE MIRAT AQUESTA TERRA. ELS SUBALTERNS.
5. EXPOSICIÓ ESPRIU. HE MIRAT AQUESTA TERRA.
6. ENTREVISTA JULIÀ GUILLAMÓN PRESENTA L'EXPOSICIÓ "ESPRIU. HE MIRAT AQUESTA TERRA.
Etiquetes de comentaris:
exposició,
poesia,
salvador espriu
dimecres, 6 d’abril del 2011
Crèdit de síntesi 2n d'ESO: SALVADOR ESPRIU a Arenys de Mar.
“S'enduien veus d'infants el sol que jo mirava. Tota la llum d'estiu se'm feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur, diu com se'n va la tarda. S'encalma un vent suau pels camins del capvespre. Potser demà vindran encara lentes hores de claror per als ulls d'aquest esguard tan àvid. Però ara és la nit. I he quedat solitari a la casa dels morts que només jo recordo.”
Salvador Espriu.
VIDA I OBRA.
-Santa Coloma de Farners 1913 - Barcelona 1985.
-Llicenciat en dret i història i amb estudis de llengües clàssiques.
-Aspirava a convertir-se en professor d'egiptologia, però aquest desig es va truncar per la guerra.
-1940: Mort el seu pare, s'ha de traslladar a treballar a la notaria d'Antoni Gual Ubach i es converteix en un més dels escriptors funcionaris o oficinistes del s.XX com Kafka o Fernando Pessoa.
-2 eixos a les seves obres:
a. Recerca de la diversitat: relació amb la quotidianitat, per la pluralitat de gèneres i per la diversitat de tècniques compositives.
b. L'aspiració a la unitat (amb un entramat temàtic, moral i filosòfic que determina les relacions entre les diferents obres).
-Mite de Sinera: (anagrama d'Arenys de Mar, la vila de la qual provenien les famílies materna i paterna d'Espriu i que es troba lligada a la seva infantesa).
ALGUNES OBRES.
Israel: un recull d'estampes bíbliques al voltant de la figura de Jesús.
El doctor Rip
Laia: novel·la-retaule d'ambientació marinera que barrejava diferents registres narratius (el tràgic, el psicològic, el grotesc, l'elegíac i el realista ).
Miratge a Citerea.
Fedra.
Letizia.
Antígona.
Les hores.
Mrs. Death.
El caminant i el mur.
Final del laberint.
Les cançons d'Ariadna.
Primera història d'Esther.
La pell de brau: POEMA XLVI musicat.
Poema XXV recitat per Salvador Espriu al Festival de poesia del Price ( 1970 ).
Reflexions sobre la diversitat i la tolerància i tècniques antigues (ús personal dels símbols i barreja de la sàtira, l'èpica i l'elegia),
Una altra Fedra, si us plau.
D'una vella i encerclada terra.
EL MÓN D'ESPRIU.
És un món de ninots antipsicològics on l'autor mou els fils dels personatges igual que la mort (temàtica omnipresent en Espriu) i mou els dels homes en el teatre del món.
MITIFICACIÓ D'UNA GEOGRAFIA.
Espriu fixa míticament una geografia que havia començat a estructurar abans de la guerra: Lavínia (Barcelona), Alfaranja (Catalunya, la qual és metonímicament també Sinera), Konilòsia (Espanya) i Sepharad (Península Ibèrica).
SINERA.
- Cementiri de Sinera: Sobre un turó, a l’oest de la vila, el vell cementiri en front del mar guarda monuments funeraris de Llimona, Marés, Vallmitjana, Barrera i altres escultors modernistes. També s’hi troben les restes de Salvador Espriu, el poeta que va convertir Arenys de Mar en el mite literari de Sinera.
Quina petita pàtria
Encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya, pols de rials.
No estimo res més,
excepte l’ombra viatgera del núvol..
El lent record dels dies
Que són passats per sermpre.
Cementiri de Sinera: Primer llibre de poesia. Espriu va evocar els "dies i sols perduts", el món destruït per la guerra que el poeta identificava amb Sinera. Aquest nom, que apareixia aquí per primera vegada, atorgava un sentit nou als escenaris mariners d'obres com Laia i a temes ja antics en Espriu com ara la memòria i la consideració de la literatura com un diàleg amb els morts.
- Ruta literària per Arenys de Mar.
- Alguns poemes.
- Centre de documentació Espriu a Arenys de Mar.
- Auca de Salvador Espriu.
Salvador Espriu.
VIDA I OBRA.
-Santa Coloma de Farners 1913 - Barcelona 1985.
-Llicenciat en dret i història i amb estudis de llengües clàssiques.
-Aspirava a convertir-se en professor d'egiptologia, però aquest desig es va truncar per la guerra.
-1940: Mort el seu pare, s'ha de traslladar a treballar a la notaria d'Antoni Gual Ubach i es converteix en un més dels escriptors funcionaris o oficinistes del s.XX com Kafka o Fernando Pessoa.
-2 eixos a les seves obres:
a. Recerca de la diversitat: relació amb la quotidianitat, per la pluralitat de gèneres i per la diversitat de tècniques compositives.
b. L'aspiració a la unitat (amb un entramat temàtic, moral i filosòfic que determina les relacions entre les diferents obres).
-Mite de Sinera: (anagrama d'Arenys de Mar, la vila de la qual provenien les famílies materna i paterna d'Espriu i que es troba lligada a la seva infantesa).
ALGUNES OBRES.
Israel: un recull d'estampes bíbliques al voltant de la figura de Jesús.
El doctor Rip
Laia: novel·la-retaule d'ambientació marinera que barrejava diferents registres narratius (el tràgic, el psicològic, el grotesc, l'elegíac i el realista ).
Miratge a Citerea.
Fedra.
Letizia.
Antígona.
Les hores.
Mrs. Death.
El caminant i el mur.
Final del laberint.
Les cançons d'Ariadna.
Primera història d'Esther.
La pell de brau: POEMA XLVI musicat.
Poema XXV recitat per Salvador Espriu al Festival de poesia del Price ( 1970 ).
Reflexions sobre la diversitat i la tolerància i tècniques antigues (ús personal dels símbols i barreja de la sàtira, l'èpica i l'elegia),
Una altra Fedra, si us plau.
D'una vella i encerclada terra.
EL MÓN D'ESPRIU.
És un món de ninots antipsicològics on l'autor mou els fils dels personatges igual que la mort (temàtica omnipresent en Espriu) i mou els dels homes en el teatre del món.
MITIFICACIÓ D'UNA GEOGRAFIA.
Espriu fixa míticament una geografia que havia començat a estructurar abans de la guerra: Lavínia (Barcelona), Alfaranja (Catalunya, la qual és metonímicament també Sinera), Konilòsia (Espanya) i Sepharad (Península Ibèrica).
SINERA.
- Cementiri de Sinera: Sobre un turó, a l’oest de la vila, el vell cementiri en front del mar guarda monuments funeraris de Llimona, Marés, Vallmitjana, Barrera i altres escultors modernistes. També s’hi troben les restes de Salvador Espriu, el poeta que va convertir Arenys de Mar en el mite literari de Sinera.
Quina petita pàtria
Encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya, pols de rials.
No estimo res més,
excepte l’ombra viatgera del núvol..
El lent record dels dies
Que són passats per sermpre.
Cementiri de Sinera: Primer llibre de poesia. Espriu va evocar els "dies i sols perduts", el món destruït per la guerra que el poeta identificava amb Sinera. Aquest nom, que apareixia aquí per primera vegada, atorgava un sentit nou als escenaris mariners d'obres com Laia i a temes ja antics en Espriu com ara la memòria i la consideració de la literatura com un diàleg amb els morts.
- Ruta literària per Arenys de Mar.
- Alguns poemes.
- Centre de documentació Espriu a Arenys de Mar.
- Auca de Salvador Espriu.
Etiquetes de comentaris:
música en català,
poesia,
salvador espriu
diumenge, 12 de desembre del 2010
Mort silenciosa.
*csit 2010, Amsterdam*"Perquè l'entonis amb compassiu amor."
Que no sigui, però, la cançó de l'odi,
nascuda de la injusta i llarga humiliació.
Ara em despengen uns dits piadosos
de les forques senyorials de la paraula,
i cau a poc a poc la clara pluja
en aquesta terra nostra de pobres sembrats.
Oblido dolçament les ones i les hores,
i la por de morir m'esdevé una tranquil.la
mirada de caminant molt cansat a la porta
de l'hostal silenciós i càlid de la nit.
Enllà quedava la remor de les amples aigües,
em criden al repòs del profund desert,
el meu maligne nombre se salva en la unitat.
Salvador Espriu.
dissabte, 6 de novembre del 2010
Salvador Espriu: "Amor hermètic."
A través d’unes dones, llunyanes en el temps i en la condició, Letízia, Laia, Carlota i Fedra, Salvador Espriu ens sorprèn per l’afinada percepció psicològica amb què tracta un dels temes més importants de la seva obra: l’amor entre un home i una dona, un problema sempre apassionant. L’amor és un «miratge» que la literatura ha alimentat durant segles. Espriu en desconfia i mostra la mort que hi ha darrera el miratge de l'amor, i ho fa des del conte gòtic, la novel·la, el relat breu, el teatre i la poesia; o, també, des de la ironia i l'emoció.
Les veus d’aquestes dones interpretades per l’actriu Fina Rius mostren un Espriu apassionat, desconegut, secret, hermètic, allunyat de les referències més fressades, i abracen diversos gèneres literaris, amb registres que van des de l’elegíac al còmic.
* "El desig i l'eròtica femenina.": Selecció i anàlisi de textos.
"Ja mai més no podré dormir."
Homenatge a José Luis L. Aranguren.
Avui el cel
és ja només
ofec, buidor,
ploguda nit
al mar, al camp,
dolenta mà.
Com que no puc
mai més dormir,
faig del meu llit
por de presó.
A poc a poc,
com un aflor
sense perfum,
sense color,
creix, de l'arrel
del pensament,
l'última mort.
Dalt, al teulat,
urpes de gat
esqueixen llargs
drapots del glaç
del sentiment.
N'estic content
i veig el fum
de l'extingit
ram del neguit
de llibertat.
Indiferent
al temps, el vent
de zenc, mesell,
em bat, penell,
rovell enllà
del brut llindar
d'un moll dolor.
Negat al plor,
al plany, al crit,
estès al llit,
malalt, romput,
venut, vençut,
perdut, obsés
de mi, diré
-asprosa fam
d'un àvid clam-
que no podré
mai més dormir.
Salvador Espriu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
