Nous començaments.

 CATALÀ.

* Sau: Si un dia he de tornar.

https://www.youtube.com/watch?v=cp3LDkKlxL4

*Sau: Tornar a començar.

https://www.youtube.com/watch?v=MQ4GuzopeP8

*Obrint Pas: Viure.

https://www.youtube.com/watch?v=VF_GzJIhSrY

*Poema: Joan Maragall. Començament.

COMENÇAMENT

 Sempre es bell començar. Totes les coses haurien d'esser començades amb festes, perquè en tot començament hi ha quelcom del gran misteri del món: es el descens de l'ideal pur a la realitat pràctica; i aquest moment, tan essencialment humà que cada home se sent ell meteix i el món fills d'un moment semblant, no passa mai sense que'l cor se'n senti, com d'un diví contacte.
 Fins l'home més obscur al començar la cosa més humil sent l'encís del començament. Quan el cisteller va a fer un altra cistella després de tantes, té un instant d'idealitat de la seva obra: aquella cistella, en la seva ment, serà més perfecta que les altres, serà una perfecta cistella; i aquest llampec d'inspiració que il-lumina'l seu treball, fa que's posi a treballar amb un delit que no tenia pas quan acabava l'altra.
 Aquesta es la poesia del dilluns pera tot treballador de mena; i per això en tantes cançons populars trobèm, en una girada de la seva acció, aquest dístic que'ls es molt comú, que s'encomanen unes amb altres com una nota de frescor:

El dilluns al dematí
que es principi de setmana...

 El poble, com que treballa, ne té aquesta poderosa intuició de la poesia del dilluns, de la bellesa ideal de tot començament.

 Doncs si en actes aparentment molt humils, el moment de començar es tant alegre y solemne, no dic jo la alegria dels que comencen a aplegar aquesta Garba, sabent que comencen una obra de general cultura, i que es ningú menys que la patria catalana qui al cap d'avall ha de gaudir-se'n. No dic jo la solemnitat que aquest nombre primer, de tants com se'n prometen, ha de tenir als ulls que tant llargament han sigut acaronats per la llum ideal de tot son esdevenir.
 Oh! quant d'ensomnis veig encare en els vostres ulls, amics meus, al contemplar corporia aquesta Garba que tant heu contemplat en la esfera més alta. I còm vos en enamorareu de la Garba ideal, i còm la atraguereu a la terra amb els vostres esguards; i quànts enrahonaments i quants propòsits, i còm cadascú la volia millor, i còm no's cansava la vostra diligencia en agabellar els clements de sa substància, i quína fè hi havia en vostres ulls i quina força en vostres paraules pera atraure-us tantes voluntats i pera conjuminar tants esforços! Mes la vostra activitat ha sigut benehida i la vostra fè coronada. Enhorabona! Aquí teniu la Garba començada. Mirèu-se amb just orgull lo que ja heu fet i trayèu-ne fè per l'esdevenir que encare resta: que sols té dret a la il-lusió de l'esdevenir aquell que la reclama en nom de la realitat que ha sabut fer-se.
 I vosaltres, els qui are teniu en les mans el primer aplec d'aquesta Garba, també'l conec el vostre encís. També conec la atracció d'una portada per primera volta vista, i la sonoritat de la paraula nova que la encapsa, i lo que un se promet del gruix dels fulls, verges encare de mirades. Abandonèu-s'hi are an aquest prestigi de la cosa nova; perque si es cert que totes les coses actuen segons la virtut en que han sigut creades, jo us asseguro que la vostra afició en resseguir aquestes planes covades amb tant d'amor, no defallirà mai en la indiferencia. Pera vosaltres han sigut fetes, pera la exaltació de l'ànima catalana; i tan bona intenció no pot mentir. I aixís com els que la han tinguda han sabut fer-la feconda, vosaltres sabrèu agrahir igualment tot el be que us en pervinga. I an ells i a vosaltres i a mi meteix, que amb tots vull esser, dono ja pel començ la enhorabona.

18 - xi - 1905.

 CASTELLÀ.

* Dani Martín: Cero.

https://www.youtube.com/watch?v=HUGuH7NPb4g

* Vetusta Morla: Copenhague.

https://www.youtube.com/watch?v=F0X5IOQDni4

*Izal: Pequeña gran revolución. 

https://www.youtube.com/watch?v=eEGoUdwi1bk

Adéu, Espanya?

* Documental de TV3 que compara la realitat de Groenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya, i es planteja entre d'altres les preguntes següents: La independència/secessió és democràtica?, serien econòmicament viables aquests nous estats?, com reaccionaria la Unió Europea?


* Oda a Espanya i Cant del retorn de Joan Maragall: musicat per Xavier Ribalta i amb dibuixos/pintures dels camps de concentració d'Argelers i de Bram.


* Última estrofa recitada del poema.

El comte Arnau.

"Viure, viure, viure sempre. No voldria morir mai."


El Comte Arnau és tot un mite català, tota una llegenda catalana.
Autèntic exemple de senyor feudal, maltractava als seus vassals, defraudava la soldada als mossos i seduïa les donzelles.
Es diu que per una mina molt profunda que travessava les muntanyes, anava a veure a l'Abadessa del Monestir de Sant Joan, a qui va raptar una nit.
Quan va morir, va ser condemnat a córrer sense parar amb el seu cavall de flames i la seva canilla de gossos, per les muntanyes de la Serra Cavellera.
Les nits de tempesta, voltat de clapits de gossos, espervera els pagesos i la gent que es troba a la muntanya.

Enviant flors.

*csit 2011, 2 colors.*

Joan Maragall i Francesc Pujols.

Maragall i Pujols es van conèixer quan un tenia uns vint anys i l'altre uns quaranta. Era el moment en què Maragall estava gestant, parint, els seus grans textos de la paraula viva'. Així comença la conferència que va fer el poeta Enric Casasses sobre la relació entre Joan Maragall i Francesc Pujols, a la Torres de les Hores de Martorell (seu de la Fundació Francesc Pujols i antiga casa del filòsof), el dijous 30 de setembre. A continuació, va oferir el recital a càrrec d'ell mateix i de la poeta Blanca Llum Vidal.

Per a Pujols Maragall era 'el Mestre', deixeble fidel fins després de la mort. Casasses diu que 'pràcticament tots els poetes posteriors a Maragall, nascuts al final del XIX i la primera meitat del XX, sinó més, tots s'han definit sobre les teories maragallianes o s'han sentit obligats a definir-s'hi, ja sigui barallant-s'hi, dicutint-s'hi, inspirant-s'hi… La influència de Maragall en aquest sentit ha estat i és molt forta. És a dir, poetes que segueixin o que s'assemblin escrivint com en Maragall ja no n'hi ha tants, però la influència del pensament del Maragall en poetes que externament s'assemblen molt poc és molt forta. I la teoria de la paraula viva, malgrat els esforços d'alguns, no l'han pogut despatxar. És viva.'

Segons Casasses, es podria entendre Joan Maragall com un irradiador de poetes que van més enllà que ell, tots en direccions diferents: la direcció de Carner, la direcció de Papasseit, la direcció de Riba i de Vinyoli, la d'en Pere IV, en Blai Bonet i en Ferrater… 'La paraula viva de Maragall encara no ha dit l'última paraula', deixa anar Casasses.

* Veure: Conferència i recital sobre Maragall i Pujols.
* Llegir: "Joan Maragall sensual", una biografia intel·lectual.
* Recull de poemes de Maragall.
* Programació de l'any Maragall ( 2010-2011 ).*csit 2010, Figueres al setembre*

MARAGALL-GOETHE

'Donant les joies', pensar en Goethe
El romanticisme alemany va influir força significativament l'obra de Maragall

'Donant les joies' (1891) conté alguns elements de lírica medieval, explica Glòria Casals a l'edició crítica de la poesia (la Magrana, 1998): Primerament, les joies. El poeta en té en compte únicament la brillantor; en cap cas el valor material. Brillantor que associa amb els astres i amb l'aspecte positiu de la llum [...]. També l'enumeració de les parts del cos de la dona de dalt a baix és clarament medieval.' Casals atribueix els elements d'arrel medieval a la influència de les traduccions de Goethe d'aquells anys. Joan Maragall fou molt influït pel romanticisme alemany: va traduir una part de l’obra de Goethe i de Novalis; fou l’introductor de Nietzsche a la península, i es declarà obertament wagnerià.

DONANT LES JOIES

De joies vull cobrir ta cabellera,
el teu coll i el teu pit, braços i mans,
en memòria de totes les carícies
que vagi fent-te i t’hagi fet abans.

Com a pluja els joiells damunt tos membres,
també com pluja els besos meus d’amor:
dessota cada bes vull que s’encengui
com un astre una nova resplendor.

Un joiell cada bes, que resplendeixi,
nit serena, lo noble del teu cos:
pro després el gran jorn, després el dia:
l’esposa sens joiells, tota a l’espòs

CASA GOETHE( Roma ).




Vora la plaça del Popolo, a la Via del Corso, 18 podem visitat la casa de Goethe, l'autor de Faust. En aquesta casa visqué netre 1786 i 1788 amb altres artistes. Goethe va quedar enamorat de la ciutat eterna i Roma l'homenatja des de 1997, any en que es va funda la Casa di Goethe amb una exposició permanent dedicada a la seva vida, obra i viatges que va realitzar per Itàlia.
Dibuixos, pintures, escultures, llibres i molts objectes més conformen l'exposició, que comparteix espai amb altres exposicions d'artiestes amb temes alemanys i italians, amb una biblioteca especialitzada farcida d'obres de l'època de Goethe i de l'actualitat.
Actualment, es pot gaudir amb la contemplació d'un quadre d'un artista català...



NIT NUVIAL. Goethe.

En la cambra, ben lluny de la bullícia,
t'espera Amor fidel, tot temerós
de que algun convidat vingui, amb malícia,
del llit nuvial a pertorbar el repòs.
Davant d'ell, i al través del groguenc ambre,
hi lluenteja mística claror,
un terbolí d'encens omple la cambra
perquè ambdós hi pugueu fruir millor.

I com bat el teu cor al sonar l'hora,
que treu a fora els hostes baldrers!
Com t'enardeix la boca temptadora
que ben tost no podrà negar-te res!
Per acabar, en impacient desvari
t'endús a ella i veus amb dolç anhel
de la llàntia que espera al santuari
el llum fix i tranquil com un estel.

Com tremola, al retop de tes besades,
sa galta arrodonida i el seu pit;
no pot usar el rigor d'altres vegades
perquè és per deure que ara tu ets ardit.
Amor t'ajuda a despullar l'aimia,
pro tu enllesteixes més, el doble i tot,
i ell després, de seguit, amb picardia,
vergonyós tanca els ulls tan fort com pot.

(Trad. Joan Maragall)
*csit 2010, Roma: Casa di Goethe*

ANY MARAGALL 2010-2011.

L'any Maragall (2010-2011), un grup d'experts lligats a l'Arxiu Maragall prepara una nova edició de les seves obres completes. És una edició crítica, anotada i indexada, que apareixerà en tres volums a Edicions 62 el 2011. Com a tast d'aquesta nova edició, i coincidint amb l'entrada de l'Any Maragall, se'n publicarà la poesia completa (sense notes ni variants), el novembre del 2010 a laButxaca. Els 31 poemes que, durant el mes d'agost, apareixeran a VilaWeb segueixen el text d'aquesta nova edició, establert per Glòria Casals (llibres de poemes i poemes dispersos) i Lluís Quintana (Nausica). L'editor Jordi Cornudella ha coordinat la selecció.
Cada poema va acompanyat d'una informació complementària que basteix els aspectes més rellevants de la vida i l'obra d'aquest intel·lectual que va conrear la poesia, la traducció, la dramatúrgia, la prosa, l'articulisme. Tot un referent moral del seu temps; un intel·lectual i un poeta de referència encara avui.
L'Any Maragall es fa en l’escaiença dels cent cinquanta anys del seu naixement i del centenari de la seva mort. Heus ací una relació d'enllaços sobre Joan Maragall.
- Enllaços: webs, arxiu, poemari, articles, bibliografia...
Cicle de conferències 2010-2011.
3 maneres de participar en l'any Maragall.

JOAN MARAGALL

*Enllaç: Joan Maragall.

*2010-2011: ANY MARAGALL.

*Casa Museu Arxiu Maragall.

A la mitologia grega, Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Arete. Apareix al llibre VI de l'Odissea d'Homer. El seu nom, en grec, vol dir "cremadora de vaixells". Homer descriu a Nausica com una noia a qui Odisseu fa una gran impressió. Alcínous diu a l'heroi d'Ítaca que li permetria casar-se amb la seva filla, però aquest amor insinuat no arriba a consumar-se. Odisseu, després d'explicar les seves aventures als feacis, salpa amb la intenció de retornar a la seva illa, on l'espera la seva dona Penèlope.
Joan Maragall va escriure l'obra teatral Nausica a partir d'aquest personatge i la seva història d'amor amb Odisseu.



Poema i vídeo de La fageda d'en Jordà.