Maig d'amor
Són certes les paraules que vam dir-nos
certa la primavera del teu cos
i cert l'espill d'amor dels teus ulls negres.
Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.
D'aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.
Res no val tant com un instant d'amor.
Gerard Vergés.
*csit 2010, Gianícolo*
