Roger Mas: "SENSE LA BOGERIA, LA VIDA NO TÉ SENTIT."
* Web: Roger Mas. : L’àlbum Les cançons tel·lúriques (2008) va ser escollit el millor disc de la primera dècada del segle XXI. Roger Mas musica les poesies de Jacint Verdaguer.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jacint verdaguer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jacint verdaguer. Mostrar tots els missatges
dijous, 5 de gener del 2012
dissabte, 14 de maig del 2011
dijous, 11 de novembre del 2010
Jacint Verdaguer recitat per Vinicio Capossela i Cabosanroque
Vinicio Capossela recita amb l'acompanyament musical de Cabosanroque un fragment de "l'Atlàntida" de Jacint Verdaguer.
* Verdaguer vist per Capossela i Cabosanroque.
* Verdaguer vist per Capossela i Cabosanroque.
diumenge, 25 d’abril del 2010
JACINT VERDAGUER.
"És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L'univers és infinit,
per tot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
eixams de món formiguegen."
"Al cel" ( 1902 )
"Que hermosos són los matins,
los matins de primavera;
cada bri porta una flor,
cada flor porta una perla,
cova un amor cada pit,
cada cervell una idea,
s’umple el cel de resplendor
i d’ hermosura la terra."
"Primavera"
FUNDACIÓ JACINT VERDAGUER
QUINZENA LITERÀRIA A FOLGUEROLES ( 14-24 maig 2010 )
SIGNATURA VERDAGUER A LA FONT TROBADA. PEREJAUME.
Un bell paratge, integrat dins l’espai Natural Guilleries-Savassona, on el curs del torrent de Folgueroles dibuixa la signatura de Verdaguer a partir d’una proposta artística creada per Perejaume amb motiu del centenari de la mort del poeta (2002).
ROGER MAS "Caminant" i "Al cel" de Jacint Verdaguer.
Enllaç: Ruta Sant Martí del Canigó. al Conflent.
POESIA ÈPICA, PATRIÒTICA I RELIGIOSA. PROSA
1. POESIA ÈPICA. "L'Atlàntida" i "Canigó".
"L'Atlàntida" ( 1877 )
- Poema format per 10 cants, una introducció i una conclusió.
- Abans de donar el poema per acabat, Verdaguer havia fet dues provatures: "Colom" (1867) i "L'Espanya naixent" (1868).
- No té veritables protagonistes-herois com diu l'època. Els veritables protagonistes són: el foc, el tumult de els mars, la terra esberlada.
- Elements mitològics de tradició grega, bíblica i egípcia ( vs. tradició autòctona ).
"Canigó" ( 1886 )
- 12 cants + epíleg.
- Epíleg: Orígen del poema: diàleg entre 2 campanars ( St. Miquel de Cuixà i St. Martí del Canigó ).
- Temàtica més propera a la realitat catalana ( vs. "L'Atlàntida" )
- Influència de romanticisme: proximitat a temes de l'Edat Mitjana.
- Pilars bàsics de la redacció del poema: CATALANITAT, RELIGIOSITAT i NATURA.
- Resum: Gentil ( fill de Tallaferro ), lluita al costat del seu oncle Guifré contra els moros que envaïen terres catalanes. Gentil abandona la batalla perquè se sent atret pel món de les boires i fantasies del Canigó. S'enamora de Flordeneu ( capdavantera de les fades ), que l'acompanya per tot el Pirineu. Guifré mata el seu nebot per la traïció que els ha fet. Després funda un monestir benedictí guiat per l'abat Oliba, el seu germà, per tal d'implorar perdó a Déu pel seu crim.
- Vs."l'Atlàntida", al "Canigó" tot és més humà, més realista...excepte el món de les fades.
- Verdaguer, al voltant del tema central, trena narracions inspirades en la tradició popular, la llegenda o el passat històric.
- No hi ha un veritable protagonista. La vertadera protagonista és la NATURA ( detallisme, Verdaguer fa llargues excursions als Pirineus, harmoniosa i sublim ).
- Desenllaç: CRISTIÀ: Déu i el seu poder suprem venç els ambients pagans de fades i santifica la muntanya.
El poema s'acaba amb l'ascenció a Sant Martí de l'abat Oliba amb els seus monjos, acompanyat dels cossos de Guifré, Tallaferro i Gentil, redimits simbòlicament per la gràcia divina.
2. POESIA PATRIÒTICA. "Pàtria"( 1888 ) i "Montserrat" ( 1889 ).
En general, els poemes eren pura carcassa, sense res original i atractiu. Verdaguer acaba amb tota la buidor i l'encarcarament de la poesia patriòtica i els injecta vitalitat.
Carles Riba: "Un poble fort no somia sobre ell mateix":
3. POESIA RELIGIOSA. "Idilis i cants místics" i "Flors del calvari".
Hi ha un fet trascendent: el trasbalsament espiritual del poeta.
2 blocs:
a. Poesia MÍSTICA: Poemes de caràcter místic, llegendes, al·legories.
"Idilis i cants místics": enyor de la natura.
b. Poesia ASCÈTICA: CRISI espiritual: Intenta traduir als seus llibres els conflictes espirituals que l'aclaparen.
"Flors del calvari".
4. PROSA. "En defensa pròpia" ( 1895 ).
- És precisa, funcional, correcta, expressiva, dóna solidesa al català, decisiva pel seu redreçament.
- Es mostra com un "escriptor professional": la necessitat de fer entenendores les seves argumentacions en defensa d'acusacions d'exorcismes, demència, malversació de diners...: prosa funcional sense recargolaments.
lo que prenies per terme.
L'univers és infinit,
per tot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
eixams de món formiguegen."
"Al cel" ( 1902 )
"Que hermosos són los matins,
los matins de primavera;
cada bri porta una flor,
cada flor porta una perla,
cova un amor cada pit,
cada cervell una idea,
s’umple el cel de resplendor
i d’ hermosura la terra."
"Primavera"
FUNDACIÓ JACINT VERDAGUER
QUINZENA LITERÀRIA A FOLGUEROLES ( 14-24 maig 2010 )
SIGNATURA VERDAGUER A LA FONT TROBADA. PEREJAUME.
Un bell paratge, integrat dins l’espai Natural Guilleries-Savassona, on el curs del torrent de Folgueroles dibuixa la signatura de Verdaguer a partir d’una proposta artística creada per Perejaume amb motiu del centenari de la mort del poeta (2002).
ROGER MAS "Caminant" i "Al cel" de Jacint Verdaguer.
Enllaç: Ruta Sant Martí del Canigó. al Conflent.
POESIA ÈPICA, PATRIÒTICA I RELIGIOSA. PROSA
1. POESIA ÈPICA. "L'Atlàntida" i "Canigó".
"L'Atlàntida" ( 1877 )
- Poema format per 10 cants, una introducció i una conclusió.
- Abans de donar el poema per acabat, Verdaguer havia fet dues provatures: "Colom" (1867) i "L'Espanya naixent" (1868).
- No té veritables protagonistes-herois com diu l'època. Els veritables protagonistes són: el foc, el tumult de els mars, la terra esberlada.
- Elements mitològics de tradició grega, bíblica i egípcia ( vs. tradició autòctona ).
"Canigó" ( 1886 )
- 12 cants + epíleg.
- Epíleg: Orígen del poema: diàleg entre 2 campanars ( St. Miquel de Cuixà i St. Martí del Canigó ).
- Temàtica més propera a la realitat catalana ( vs. "L'Atlàntida" )
- Influència de romanticisme: proximitat a temes de l'Edat Mitjana.
- Pilars bàsics de la redacció del poema: CATALANITAT, RELIGIOSITAT i NATURA.
- Resum: Gentil ( fill de Tallaferro ), lluita al costat del seu oncle Guifré contra els moros que envaïen terres catalanes. Gentil abandona la batalla perquè se sent atret pel món de les boires i fantasies del Canigó. S'enamora de Flordeneu ( capdavantera de les fades ), que l'acompanya per tot el Pirineu. Guifré mata el seu nebot per la traïció que els ha fet. Després funda un monestir benedictí guiat per l'abat Oliba, el seu germà, per tal d'implorar perdó a Déu pel seu crim.
- Vs."l'Atlàntida", al "Canigó" tot és més humà, més realista...excepte el món de les fades.
- Verdaguer, al voltant del tema central, trena narracions inspirades en la tradició popular, la llegenda o el passat històric.
- No hi ha un veritable protagonista. La vertadera protagonista és la NATURA ( detallisme, Verdaguer fa llargues excursions als Pirineus, harmoniosa i sublim ).
- Desenllaç: CRISTIÀ: Déu i el seu poder suprem venç els ambients pagans de fades i santifica la muntanya.
El poema s'acaba amb l'ascenció a Sant Martí de l'abat Oliba amb els seus monjos, acompanyat dels cossos de Guifré, Tallaferro i Gentil, redimits simbòlicament per la gràcia divina.
2. POESIA PATRIÒTICA. "Pàtria"( 1888 ) i "Montserrat" ( 1889 ).
En general, els poemes eren pura carcassa, sense res original i atractiu. Verdaguer acaba amb tota la buidor i l'encarcarament de la poesia patriòtica i els injecta vitalitat.
Carles Riba: "Un poble fort no somia sobre ell mateix":
3. POESIA RELIGIOSA. "Idilis i cants místics" i "Flors del calvari".
Hi ha un fet trascendent: el trasbalsament espiritual del poeta.
2 blocs:
a. Poesia MÍSTICA: Poemes de caràcter místic, llegendes, al·legories.
"Idilis i cants místics": enyor de la natura.
b. Poesia ASCÈTICA: CRISI espiritual: Intenta traduir als seus llibres els conflictes espirituals que l'aclaparen.
"Flors del calvari".
4. PROSA. "En defensa pròpia" ( 1895 ).
- És precisa, funcional, correcta, expressiva, dóna solidesa al català, decisiva pel seu redreçament.
- Es mostra com un "escriptor professional": la necessitat de fer entenendores les seves argumentacions en defensa d'acusacions d'exorcismes, demència, malversació de diners...: prosa funcional sense recargolaments.
dijous, 7 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)