Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patrimoni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patrimoni. Mostrar tots els missatges
dilluns, 24 de novembre del 2014
divendres, 24 de juny del 2011
diumenge, 19 de juny del 2011
divendres, 24 de desembre del 2010
24 desembre: FIA-FAIA.
LA FIA-FAIA EL RETORN DE LA MÀGIA NADALENCA I FESTA NACIONAL D'INTERÈS POPULAR.
La Fia-faia és la festa que dóna entrada al Nadal a les poblacions de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. La vigília de Nadal, en el punt del capvespre, cada una de les dues poblacions encén una foguera a la muntanya, en un turó amb vistes a la posta del sol, des d’allà el foc és transportat al centre del poble per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna, que alguns anys pot acompanyar la neu.
Els portadors són rebuts amb joia a cada població, i en arribar reparteixen el foc a la resta de fallaires.S’inicia aleshores la crema general, acompanyada amb cants molt breus: "Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia", i d’una música que resumeix els antics cants, el crepitar de les faies i l’alegria nadalenca.
Quan les torxes queden curtes, es fa una foguera amb les restes, sobre la que solen saltar els joves i al seu voltant es forma una rotllana de joc i de ball
.La festa a la Vila de Bagà pren un aire espectacular amb més de dues-centes torxes que conflueixen a la plaça porxada. A Sant Julià de Cerdanyola la baixada de faies és gairebé general, i el foc de la plaça, amb “l’endreça” es mantindrà tota la nit.
Les faies poden tenir una llargada superior als dos metres, es fan amb una herba de tija alta, popularment faia, que es recull entre feixes i costes. La seva confecció requereix traça, o de vegades art.
La Fia-faia és una festa ancestral que prové del culte al sol pràcticament generalitzat en les antigues religions de base agrària, aquest culte girava sobretot en torn als solsticis, antigament el 24 de juny i el 24 de desembre. L’Església en expandir-se per l’antic territori de l’Imperi Romà integrà força elements dels cultes anteriors, cristianitzant-los. El solstici d’estiu es va veure convertit en la diada de Sant Joan, i el d’hivern en el Nadal. La progressiva importància del Nadal cristià ha ofegat els ritus anteriors, sols se’n mantenen algunes reminiscències, el tió en seria una de ben estesa, la Fia-faia una altra molt més minoritària. El Nadal, una festa casolana en que la gent no viatjava gaire, va permetre que la Fia-faia restés oculta a les altes valls del Llobregat i pràcticament desconeguda fora del seu terme.
La Fia-faia és màgica en si mateixa, pel que representa: una pregària al sol per a que la seva llum al llarg del dia torni a créixer, i poc a poc recuperi l’esplendor de l’estiu, també per un conjunt d’altres significacions que al llarg dels segles s’han anat oblidant: protecció de la comunitat, de la família, fertilitat de la terra, etc.
I finalment és una festa única perquè de ser un culte generalitzat s’ha convertit en un ritus extremadament rar, en tot el Pirineu sols es conserva a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. Es mantenen festes amb alguna similitud a altres llocs d’Europa.
Enguany, quan arribi la nit més llarga de l’any, els fallaires de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola aturarem novament l’avenç de la foscor, tornarem a aconseguir que la durada del sol al firmament creixi de nou dia a dia.
* Segueix la Fia-Faia en directe.
* Més informació: Fia-Faia.
La Fia-faia és la festa que dóna entrada al Nadal a les poblacions de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. La vigília de Nadal, en el punt del capvespre, cada una de les dues poblacions encén una foguera a la muntanya, en un turó amb vistes a la posta del sol, des d’allà el foc és transportat al centre del poble per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna, que alguns anys pot acompanyar la neu.
Els portadors són rebuts amb joia a cada població, i en arribar reparteixen el foc a la resta de fallaires.S’inicia aleshores la crema general, acompanyada amb cants molt breus: "Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia", i d’una música que resumeix els antics cants, el crepitar de les faies i l’alegria nadalenca.
Quan les torxes queden curtes, es fa una foguera amb les restes, sobre la que solen saltar els joves i al seu voltant es forma una rotllana de joc i de ball
.La festa a la Vila de Bagà pren un aire espectacular amb més de dues-centes torxes que conflueixen a la plaça porxada. A Sant Julià de Cerdanyola la baixada de faies és gairebé general, i el foc de la plaça, amb “l’endreça” es mantindrà tota la nit.
Les faies poden tenir una llargada superior als dos metres, es fan amb una herba de tija alta, popularment faia, que es recull entre feixes i costes. La seva confecció requereix traça, o de vegades art.
La Fia-faia és una festa ancestral que prové del culte al sol pràcticament generalitzat en les antigues religions de base agrària, aquest culte girava sobretot en torn als solsticis, antigament el 24 de juny i el 24 de desembre. L’Església en expandir-se per l’antic territori de l’Imperi Romà integrà força elements dels cultes anteriors, cristianitzant-los. El solstici d’estiu es va veure convertit en la diada de Sant Joan, i el d’hivern en el Nadal. La progressiva importància del Nadal cristià ha ofegat els ritus anteriors, sols se’n mantenen algunes reminiscències, el tió en seria una de ben estesa, la Fia-faia una altra molt més minoritària. El Nadal, una festa casolana en que la gent no viatjava gaire, va permetre que la Fia-faia restés oculta a les altes valls del Llobregat i pràcticament desconeguda fora del seu terme.
La Fia-faia és màgica en si mateixa, pel que representa: una pregària al sol per a que la seva llum al llarg del dia torni a créixer, i poc a poc recuperi l’esplendor de l’estiu, també per un conjunt d’altres significacions que al llarg dels segles s’han anat oblidant: protecció de la comunitat, de la família, fertilitat de la terra, etc.
I finalment és una festa única perquè de ser un culte generalitzat s’ha convertit en un ritus extremadament rar, en tot el Pirineu sols es conserva a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. Es mantenen festes amb alguna similitud a altres llocs d’Europa.
Enguany, quan arribi la nit més llarga de l’any, els fallaires de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola aturarem novament l’avenç de la foscor, tornarem a aconseguir que la durada del sol al firmament creixi de nou dia a dia.
* Segueix la Fia-Faia en directe.
* Més informació: Fia-Faia.
dilluns, 24 de maig del 2010
LA PATUM
La patum 2010
Museu de La Patum
Patum.org
Sons de Patum.
Escolta: Roger Mas- Ball de l'àliga de la Patum.
La celebració, que antigament s’anomenava Bulla, es troba documentada d’ençà del 1454 i té el seu origen en les ballades bullicioses (de les quals agafa el nom) que tenien lloc abans i després de la processó del Corpus Christi. Al tombant del segle XIX la festa va canviar el seu nom per l’actual, Patum, degut al repicar insistent del Tabal que presideix la celebració. La Patum és la única celebració derivada de les antigues Bullícies relacionades amb el Corpus medieval que ha sobreviscut fins avui.
A banda dels actes previs que tenen lloc el diumenge de l’Ascensió i el diumenge de la Santíssima Trinitat, la festa comença pròpiament el migdia de la vigília de Corpus amb un passacarrers dels gegants anunciant l’inici de la celebració. Al vespre, una altra passada amb diversos elements festius porta la festa al davant de les cases de les autoritats locals amb els anomenats salts de Patum. La passada acaba, ben entrada la matinada, amb el Tirabol, dansa final de la representació.
La diada de Corpus és el dia central de la celebració amb representacions de La Patum al migdia, l’anomenada Patum de lluïment, i al vespre, Patum completa. Al migdia, la festa és més per veure-la i al vespre més per participar-hi i viure-la. Durant les dues representacions actuen elements festius que hom pot trobar en altres poblacions com poden ser els nans, els gegants o àliga i altres d’únics com la guita i els plens. La primera és una comparsa documentada des del segle XVI que ha esdevingut la única mulassa del país que ha mantingut l’estructura de mulaguita tradicional. Per la seva banda, els plens són, sens dubte, el major espectacle de la festa, el moment en que la plaça on es representa es transforma en un veritable infern amb un miler de fuets cremant alhora.
L’endemà de Corpus, el divendres, té lloc la Patum infantil, formada pels mateixos elements que La Patum però representada pels nens i nenes de Berga. Dissabte al vespre té lloc una altra passada com la del dimecres i el diumenge, dia final de la celebració, es repeteixen els actes del dijous.
Declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional el 30 de setembre de 1983.
Museu de La Patum
Patum.org
Sons de Patum.
Escolta: Roger Mas- Ball de l'àliga de la Patum.
La celebració, que antigament s’anomenava Bulla, es troba documentada d’ençà del 1454 i té el seu origen en les ballades bullicioses (de les quals agafa el nom) que tenien lloc abans i després de la processó del Corpus Christi. Al tombant del segle XIX la festa va canviar el seu nom per l’actual, Patum, degut al repicar insistent del Tabal que presideix la celebració. La Patum és la única celebració derivada de les antigues Bullícies relacionades amb el Corpus medieval que ha sobreviscut fins avui.
A banda dels actes previs que tenen lloc el diumenge de l’Ascensió i el diumenge de la Santíssima Trinitat, la festa comença pròpiament el migdia de la vigília de Corpus amb un passacarrers dels gegants anunciant l’inici de la celebració. Al vespre, una altra passada amb diversos elements festius porta la festa al davant de les cases de les autoritats locals amb els anomenats salts de Patum. La passada acaba, ben entrada la matinada, amb el Tirabol, dansa final de la representació.
La diada de Corpus és el dia central de la celebració amb representacions de La Patum al migdia, l’anomenada Patum de lluïment, i al vespre, Patum completa. Al migdia, la festa és més per veure-la i al vespre més per participar-hi i viure-la. Durant les dues representacions actuen elements festius que hom pot trobar en altres poblacions com poden ser els nans, els gegants o àliga i altres d’únics com la guita i els plens. La primera és una comparsa documentada des del segle XVI que ha esdevingut la única mulassa del país que ha mantingut l’estructura de mulaguita tradicional. Per la seva banda, els plens són, sens dubte, el major espectacle de la festa, el moment en que la plaça on es representa es transforma en un veritable infern amb un miler de fuets cremant alhora.
L’endemà de Corpus, el divendres, té lloc la Patum infantil, formada pels mateixos elements que La Patum però representada pels nens i nenes de Berga. Dissabte al vespre té lloc una altra passada com la del dimecres i el diumenge, dia final de la celebració, es repeteixen els actes del dijous.
Declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional el 30 de setembre de 1983.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)