Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris avantguardes.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris avantguardes.. Mostrar tots els missatges
dijous, 19 de maig del 2011
Cadaqués avantguardista.
"Cadaqués, l’avantguarda i la quotidianitat, per Roland Groenenboom"
Al llarg del segle XX, Cadaqués ha estat un pol d’atracció per als artistes d’avantguarda i altres intel·lectuals que passaven els estius en aquesta localitat assossegada, amb una bellíssima badia i una llum particular:
Pablo Picasso, Salvador Dalí, Man Ray, Marcel Duchamp, John Cage, Richard Hamilton i Dieter Roth, Albert Einstein, Marcel Duchamp, Hamilton, Cage, Marcel Broodthaers, Didier Roth, Lanfranco Bombelli i el seu company Peter Harnde, hi han passat alguna temporada.
Tot i que des de principis del segle xx Cadaqués havia comptat amb un determinat clima artístic i intel·lectual, cal assenyalar que aquests artistes i intel·lectuals no acudien a Cadaqués amb la idea de crear noves obres, sinó més aviat buscant sentir-se a recer dels compromisos de les seves vides quotidianes i de les distraccions de la gran ciutat; venien a Cadaqués a jugar.
Des de principi del segle XX, la família Pitxot va atraure a Cadaqués molts artistes, escriptors i músics, entre els quals es comptaven Picasso i Dalí. Quan Dalí es va instal·lar a Port Lligat, va passar a fer durant molt anys el mateix paper per a altres generacions més joves d’artistes, escriptors i altres intel·lectuals. P. Hamilton, seguint la tradició, va portar per primer cop a Cadaqués,
Quan Bombelli va obrir la galeria cadaqués, el 1973, i quan més endavant va decidir continuar programant-hi activitats, inconscientment estava en deute amb les idees de Duchamp, Hamilton i Cage en relació amb el paper que l’atzar i el joc desenvolupaven en la seva vida i la seva obra.
Bombelli va obrir la galeria cadaqués després de morir Harnden, amb la idea de convertir- la en un espai d’exposició només per a l’ocasió concreta de mostrar i vendre l’edició cadaqués portfolio one –una caixa quadrada que contenia obra gràfica de 50 x 50 cm d’artistes cèlebres– que havia publicat en honor del seu amic i soci que acabava de morir.6 Com que l’exposició va tenir un èxit important, i atès que l’espai era modest però bonic, a diferència d’altres espais d’exposició de l’època, Bombelli va començar a rebre peticions d’artistes amics per mantenir oberta la galeria i convertir-la en una sala d’exposicions amb una programació permanent. Com a mostra de la seva generositat i de la lleialtat que
sentia cap als seus amics, va acceptar mantenir oberta la galeria i així, per casualitat, es va embarcar en una nova aventura personal, la qual cosa el convertiria en un empresari cultural.
En la seva condició d’artista i arquitecte, Bombelli havia estat molt influït per les idees del moviment de l’art concret, així que en un primer moment va pensar a concentrar l’activitat de la galeria en la promoció d’artistes integrats en aquest moviment, que fins aleshores a penes s’havien exposat a Espanya i per això, bàsicament, eren desconeguts al país. Tanmateix, aviat va descobrir que centrar-se només en l’art concret resultaria massa limitat per mantenir una programació permanent a la galeria; possiblement pel seu cap rondava també la idea que una galeria especialitzada en art concret es convertiria en una missió massa pròxima a la seva obra artística i arquitectònica, quan en realitat la intenció era que la galeria fos una mena de distracció de la seva feina com a arquitecte. Aquesta feina, en comparació amb les seves activitats de la galeria, podria definir-se com una acció dirigida a la utilitat i el benefici, mentre que el que feia a la galeria tenia un caràcter més lúdic. Si l’avantguarda anava a Cadaqués a jugar, mirant de distreure’s de la seva vida i les seves activitats quotidianes a fi de desenvolupar noves idees, ¿per què no podien basar-se en el mateix principi les tasques d’un espai expositiu situat en el mateix context social i geogràfic?
14/5-2/10: Avantguarda d'Europa de l'Est.
* Enllaç a l'exposició del MACBA.
El MACBA reuneix a partir d'aquest cap de setmana una selecció de l'art d'avantguarda de l'Europa de l'Est realitzat des del 1961 fins a l'actualitat, amb fons de la Moderna Galerija de Ljubljana, una de les col·leccions pioneres a l'Europa comunista. L'exposició és la primera actuació de La Internacional, una plataforma transnacional que va néixer el 2009, formada per cinc museus i arxius europeus, que pretenen d'aquesta manera establir "nous vocabularis i noves narratives i històries de l'art" i "refer el cànon de les avantguardes europees de la segona meitat del segle XX", ha dit el director del MACBA, Bartomeu Marí.
La comissària de la mostra, Zdenka Badovinac, ha destacat que un primer grup de l'exposició reuneix representacions de body art i altres formes d'actuació, performances a través de les quals artistes com ara Marina Abramovic, Ion Grigorescu, Tibor Hajas, Sanja Ivekovic, Karel Miller, Petr Stembera o Ilja Soskic "revivien tot el que caracteritzava la vida quotidiana del socialisme, i així posaven en evidència la falta de llibertat i les diferents formes de pressió social".
dilluns, 9 de maig del 2011
DADAISME.
Moviment artístic i literari del segon i del tercer decennis del s. XX, també anomenat dadà, caracteritzat per la revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situació social coetànies. El dadaisme influeix a Catalunya sobre Josep M. Junoy, Joan Miró i J.V. Foix.
Tingué com a precedents l'expressionisme, el cubisme i el futurisme, i les obres d'Alfred Jarry, Raymond Roussel i Guillaume Apollinaire. Aquest, juntament amb Kandinskij i Marinetti, fou la personalitat més significativa per als dadaistes.
Els ready-mades (ready-made) de Marcel Duchamp (París, 1913) marcaren l'inici del "protodadaisme", desenvolupat a Nova York (1915-23) amb l'obra inconformista de Man Ray, M. de Zayas, A. Cravan i, sobretot, Francis Picabia, que tingueren com a portaveu, entre d'altres, la revista 391.
Amb un esperit semblant, però més interessant en l'aspecte literari, fou iniciat el dadaisme a Zuric (1915-19), en manifestacions que tenien lloc al Cabaret Voltaire, promogudes per refugiats de guerra i residents estrangers: l'escriptor Hugo Ball en fou l'inspirador, i els principals animadors foren el poeta Tristan Tzara i Francis Picabia —des del 1918—, com també l'escriptor Richard Huelsenbeck i els artistes plàstics Marcel Janco, Hans Arp i la seva amiga Sophie Täuber, Hans Richter i C. Schad; tots participaren d'un <span style="font-style:italic;">esperit rebel favorable a l'autonomia del jo creador i d'un desig d'alliberament mental portat més enllà de la lògica, de la moral i del bon gust, i expressat valent-se de l'espontaneïtat i de l'atzar (recitals de poemes "sonors" i "fonètics" i de sorolls, manifests i exposicions); la innovació més significativa fou l'ús de la tipografia convencional —partint dels cal·ligrames i dels experiments futuristes— en funció de la sorpresa.
Aquesta voluntat d'anarquia i de demolició de l'ordre establert tingué a Berlín (1917-20), gràcies a Huelsenbeck, Haussmann, els germans Herzfeld, Grosz, Franz Jung i J. Baader, una manifestació política —dins el marc de la revolució alemanya (1918-19) i artística: actes d'una gran agressivitat, ús del fotomuntatge i manifests.
La creació, a Zuric, de l'Associació d'Artistes Revolucionaris (Arp, Eggeling, Janco i Richter, abril del 1919) fou la causa de diverses desercions i de l'anada d'Arp a Colònia, on emprengué una campanya d'agitació artisticopolítica en col·laboració amb Max Ernst —creador de collages al·lucinatoris— i J.Baargeld, activitat política que s'acabà quan Ernst se n'anà a París (1921). A Hannover, K. Schwitters, expressionista abstracte, des del 1919 començà —en permanent hostilitat amb Huelsenbeck— a reunir elements residuals heterogenis, en féu composicions que anomenà Merz i es passà al neoplasticisme de Van Doesburg. Tzara fou ben rebut a París (1919) per Picabia, Breton, Aragon i Soupault, fundadors de la revista Littérature, creadors de l'escriptura automàtica i animadors de vetllades dadaistes.
L'any 1920 fou d'una gran activitat per part de Picabia, Man Ray, Duchamp i Ribemont-Dessaignes. Picabia atacà el dadaisme i se separà de Tzara quan sorgiren divergències entre aquest i Breton (1923).
El dadaisme acabà definitivament quan Picabia presentà el film Entr'acte, el 1924. El moviment influí sobre el surrealisme i l'ultraisme. El 1955 sorgí un neodadaisme que ha influït sobre l'actual avantguarda.
*M.Duchamp*.
Tingué com a precedents l'expressionisme, el cubisme i el futurisme, i les obres d'Alfred Jarry, Raymond Roussel i Guillaume Apollinaire. Aquest, juntament amb Kandinskij i Marinetti, fou la personalitat més significativa per als dadaistes.
Els ready-mades (ready-made) de Marcel Duchamp (París, 1913) marcaren l'inici del "protodadaisme", desenvolupat a Nova York (1915-23) amb l'obra inconformista de Man Ray, M. de Zayas, A. Cravan i, sobretot, Francis Picabia, que tingueren com a portaveu, entre d'altres, la revista 391.
Amb un esperit semblant, però més interessant en l'aspecte literari, fou iniciat el dadaisme a Zuric (1915-19), en manifestacions que tenien lloc al Cabaret Voltaire, promogudes per refugiats de guerra i residents estrangers: l'escriptor Hugo Ball en fou l'inspirador, i els principals animadors foren el poeta Tristan Tzara i Francis Picabia —des del 1918—, com també l'escriptor Richard Huelsenbeck i els artistes plàstics Marcel Janco, Hans Arp i la seva amiga Sophie Täuber, Hans Richter i C. Schad; tots participaren d'un <span style="font-style:italic;">esperit rebel favorable a l'autonomia del jo creador i d'un desig d'alliberament mental portat més enllà de la lògica, de la moral i del bon gust, i expressat valent-se de l'espontaneïtat i de l'atzar (recitals de poemes "sonors" i "fonètics" i de sorolls, manifests i exposicions); la innovació més significativa fou l'ús de la tipografia convencional —partint dels cal·ligrames i dels experiments futuristes— en funció de la sorpresa.
Aquesta voluntat d'anarquia i de demolició de l'ordre establert tingué a Berlín (1917-20), gràcies a Huelsenbeck, Haussmann, els germans Herzfeld, Grosz, Franz Jung i J. Baader, una manifestació política —dins el marc de la revolució alemanya (1918-19) i artística: actes d'una gran agressivitat, ús del fotomuntatge i manifests.
La creació, a Zuric, de l'Associació d'Artistes Revolucionaris (Arp, Eggeling, Janco i Richter, abril del 1919) fou la causa de diverses desercions i de l'anada d'Arp a Colònia, on emprengué una campanya d'agitació artisticopolítica en col·laboració amb Max Ernst —creador de collages al·lucinatoris— i J.Baargeld, activitat política que s'acabà quan Ernst se n'anà a París (1921). A Hannover, K. Schwitters, expressionista abstracte, des del 1919 començà —en permanent hostilitat amb Huelsenbeck— a reunir elements residuals heterogenis, en féu composicions que anomenà Merz i es passà al neoplasticisme de Van Doesburg. Tzara fou ben rebut a París (1919) per Picabia, Breton, Aragon i Soupault, fundadors de la revista Littérature, creadors de l'escriptura automàtica i animadors de vetllades dadaistes.
L'any 1920 fou d'una gran activitat per part de Picabia, Man Ray, Duchamp i Ribemont-Dessaignes. Picabia atacà el dadaisme i se separà de Tzara quan sorgiren divergències entre aquest i Breton (1923).
El dadaisme acabà definitivament quan Picabia presentà el film Entr'acte, el 1924. El moviment influí sobre el surrealisme i l'ultraisme. El 1955 sorgí un neodadaisme que ha influït sobre l'actual avantguarda.
*M.Duchamp*.
SURREALISME.
Moviment aparegut a França el 1924 que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l'escultura.
Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A.Breton (que redactà el Manifeste du surréalisme, 1924), L.Aragon, P.Eluard, B.Péret i P.Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica.
Proposa l'automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d'expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament.
Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S.Freud. Al grup inicial s'afegiren els pintors H.Arp, M.Ernst, A.Masson i J.Miró, i els escriptors M.Leiris, P.Queneau, P.Naville, A.Artaud i I.Tanguy.
El 1925 tingué lloc la primera exposició col·lectiva dels surrealistes a París. Cap al 1929 en formaven part R.Char, G.Hugnet, S.Dalí, R.Magritte i P.Picasso. Però l'adhesió al nou corrent no suposà cap ortodòxia, de manera que constantment aparegueren disconformitats d'idees i d'actituds entre ells mateixos.
El seu portaveu, després de la revista Littérature, fundada per Dada, fou La Revolution Surréaliste (1924), continuada per Le Surréalisme Au Service de la Révolution (1930-33), puix que, en efecte, el surrealisme proclamava un estat de revolta permanent i practicava un gènere de revolució que sovint no passà de la pura iconoclàstia. Les seves simpaties pel comunisme mogueren alguns surrealistes a inscriure's al PCF. D'altres adoptaren actituds contràries. Dels inscrits, alguns en foren expulsats, i Breton rompé amb el partit el 1935. La ideologia política del surrealisme és molt vacil·lant, per no dir nul·la del tot. El moviment s'estengué per Europa i Amèrica i el 1935 féu noves exposicions a Copenhaguen, Brussel·les, Londres, el Japó i Xile. A la literatura castellana és palesa la influència surrealista en l'anomenada Generació del 27.
* CINEMA: Luis Buñuel, Salvador Dalí.
* LITERATURA: J.V. Foix, Antologia.
* PINTURA: Salvador Dalí.
*csit 2005, Portlligat: Casa d'en Salvador Dalí*.
* Visita virtual per la Casa-Museu de Salvador Dalí a Portlligat.
Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A.Breton (que redactà el Manifeste du surréalisme, 1924), L.Aragon, P.Eluard, B.Péret i P.Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica.
Proposa l'automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d'expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament.
Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S.Freud. Al grup inicial s'afegiren els pintors H.Arp, M.Ernst, A.Masson i J.Miró, i els escriptors M.Leiris, P.Queneau, P.Naville, A.Artaud i I.Tanguy.
El 1925 tingué lloc la primera exposició col·lectiva dels surrealistes a París. Cap al 1929 en formaven part R.Char, G.Hugnet, S.Dalí, R.Magritte i P.Picasso. Però l'adhesió al nou corrent no suposà cap ortodòxia, de manera que constantment aparegueren disconformitats d'idees i d'actituds entre ells mateixos.
El seu portaveu, després de la revista Littérature, fundada per Dada, fou La Revolution Surréaliste (1924), continuada per Le Surréalisme Au Service de la Révolution (1930-33), puix que, en efecte, el surrealisme proclamava un estat de revolta permanent i practicava un gènere de revolució que sovint no passà de la pura iconoclàstia. Les seves simpaties pel comunisme mogueren alguns surrealistes a inscriure's al PCF. D'altres adoptaren actituds contràries. Dels inscrits, alguns en foren expulsats, i Breton rompé amb el partit el 1935. La ideologia política del surrealisme és molt vacil·lant, per no dir nul·la del tot. El moviment s'estengué per Europa i Amèrica i el 1935 féu noves exposicions a Copenhaguen, Brussel·les, Londres, el Japó i Xile. A la literatura castellana és palesa la influència surrealista en l'anomenada Generació del 27.
* CINEMA: Luis Buñuel, Salvador Dalí.
* LITERATURA: J.V. Foix, Antologia.
* PINTURA: Salvador Dalí.
*csit 2005, Portlligat: Casa d'en Salvador Dalí*.* Visita virtual per la Casa-Museu de Salvador Dalí a Portlligat.
FUTURISME.
Moviment artístic, literari i musical d'avantguarda.
Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme, publicat a Le Figaro (22 de febrer de 1909) i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti. Els postulats d'aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions —sobretot mecàniques— presents i futures. Propugnava la guerra, la velocitat i la violència. El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d'actuació, es degradà progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la col·laboració amb el feixisme. La cronologia i la vigència del futurisme han estat molt discutides. No obstant això, hom en pot donar dues dates clau: el 22 de febrer de 1909, data d'aparició del primer manifest, i el 1920, que es clou el període de lluita i la publicació de les revistes portaveus d'aquest moviment. El punt més positiu del futurisme fou segurament l'obertura a un seguit d'experiències en el camp de l'avantguarda, que foren ben aprofitades posteriorment pel dadaisme i pel surrealisme.
*PINTURA I ESCULTURA: Umberto Boccioni.
*Umberto Boccioni, Formes úniques en la continuitat de l'espai, 1913*.
* LITERATURA: Josep Maria Junoy.
Aquest cal·ligrama pretén fer-nos imaginar el tel blanc que deixa un avió pel seu pas pel cel, on les paraules"ciel de France" fan de núvols i a la vegada ens situen quin cel el que representa.
* MÚSICA: Francesco Balilla Pratella.
Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme, publicat a Le Figaro (22 de febrer de 1909) i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti. Els postulats d'aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions —sobretot mecàniques— presents i futures. Propugnava la guerra, la velocitat i la violència. El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d'actuació, es degradà progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la col·laboració amb el feixisme. La cronologia i la vigència del futurisme han estat molt discutides. No obstant això, hom en pot donar dues dates clau: el 22 de febrer de 1909, data d'aparició del primer manifest, i el 1920, que es clou el període de lluita i la publicació de les revistes portaveus d'aquest moviment. El punt més positiu del futurisme fou segurament l'obertura a un seguit d'experiències en el camp de l'avantguarda, que foren ben aprofitades posteriorment pel dadaisme i pel surrealisme.
*PINTURA I ESCULTURA: Umberto Boccioni.
*Umberto Boccioni, Formes úniques en la continuitat de l'espai, 1913*.* LITERATURA: Josep Maria Junoy.
Aquest cal·ligrama pretén fer-nos imaginar el tel blanc que deixa un avió pel seu pas pel cel, on les paraules"ciel de France" fan de núvols i a la vegada ens situen quin cel el que representa.
* MÚSICA: Francesco Balilla Pratella.
CUBISME... a Cadaqués.
INACABAT!!!!!! ( Incloure fotos estiu 2009, sobre Museu Ceret ).
* BREU APUNT CADAQUESENC ..
L'estiu passat vaig poder passejar per l'exposició del "poble petit i aïllat on es va viure una de les revolucions més importants de l'art contemporani', com bé explicava en Ricard Mas, comissari de l'exposició: CADAQUÉS. Picasso hi va fer estada l'estiu del 1910 i a partir de la seva mirada va donar un nou punt de vista a la vila. 2 imatges diametralment diferents?? de Cadaqués al 1910.
Moviment artístic desenvolupat principalment entre el 1907 i el 1914, les principals aportacions del qual consistiren en una nova interpretació de l'espai, en la renovació de les tècniques i en l'ús d'un llenguatge formal geometritzant. En les diferents disciplines es destaca:
* PINTURA:Braque, Picasso i Gris.
*1919,Juan Gris, Guitarra i mandolina.*
* LITERATURA: Apollinaire (cal·ligrames).
* MÚSICA: Stravinsky.
*** Museu d'Art de Ceret.
* BREU APUNT CADAQUESENC ..
L'estiu passat vaig poder passejar per l'exposició del "poble petit i aïllat on es va viure una de les revolucions més importants de l'art contemporani', com bé explicava en Ricard Mas, comissari de l'exposició: CADAQUÉS. Picasso hi va fer estada l'estiu del 1910 i a partir de la seva mirada va donar un nou punt de vista a la vila. 2 imatges diametralment diferents?? de Cadaqués al 1910.
Moviment artístic desenvolupat principalment entre el 1907 i el 1914, les principals aportacions del qual consistiren en una nova interpretació de l'espai, en la renovació de les tècniques i en l'ús d'un llenguatge formal geometritzant. En les diferents disciplines es destaca:
* PINTURA:Braque, Picasso i Gris.
*1919,Juan Gris, Guitarra i mandolina.** LITERATURA: Apollinaire (cal·ligrames).
* MÚSICA: Stravinsky.
*** Museu d'Art de Ceret.
Manifestos i altres escrits sobre les avantguardes.
" CONCEPTE DE POETA, Joan Salvat Papasseit. "
La manifestació, gràfica, àdhuc moral, de què el Poeta viu és la sinceritat. El Poeta es mou sol entre les multituds i és una meravella en la seva època per tal que és sincer. En el clos del seu puny, que no es jeu mai, té el pervenir de tot. Perquè el Poeta és vate, és a dir: adiví. - Aquells que són al món i no un espai només, però una Eternitat, sabeu que quan el Poeta obre les mans una Era inconeguda és començada.
"Mar Vella", núm. 4, 1919
* Manifestos i altes escrits sobre les avantguardes:
*Manifest del futurisme. F. T.Marinetti
*Manifest tècnic de la literatura futurista. Marinetti
*Concepte del poeta. J. Salvat-Papasseit
*Sobre la pintura. G. Apollinaire
*La poesia actual. Apollinaire
*Manifest DADA. F. Picabia
*Manifest del senyor Antipirina. T. Tzara
*Primer manifest del surrealisme. A. Breton
*Manifest Groc. Dalí, Gasch, Montanyà
La manifestació, gràfica, àdhuc moral, de què el Poeta viu és la sinceritat. El Poeta es mou sol entre les multituds i és una meravella en la seva època per tal que és sincer. En el clos del seu puny, que no es jeu mai, té el pervenir de tot. Perquè el Poeta és vate, és a dir: adiví. - Aquells que són al món i no un espai només, però una Eternitat, sabeu que quan el Poeta obre les mans una Era inconeguda és començada.
"Mar Vella", núm. 4, 1919
* Manifestos i altes escrits sobre les avantguardes:
*Manifest del futurisme. F. T.Marinetti
*Manifest tècnic de la literatura futurista. Marinetti
*Concepte del poeta. J. Salvat-Papasseit
*Sobre la pintura. G. Apollinaire
*La poesia actual. Apollinaire
*Manifest DADA. F. Picabia
*Manifest del senyor Antipirina. T. Tzara
*Primer manifest del surrealisme. A. Breton
*Manifest Groc. Dalí, Gasch, Montanyà
dijous, 23 de desembre del 2010
Joan Salvat Papasseit, el poeta avantguardista.
"Joan Salvat Papasseit, no se'l pot explicar amb línies rectes, les revoltes estètiques són revoltes culturals."
*Centre d'Arts Santa Mònica.
23 desembre fins 3 d'abril.
Joan Salvat Papasseit, el poeta avanguardista.
* Vídeo: "Joan Salvat Papasseit, el poeta avanguardista."
Joan Salvat-Papasseit, el poeta obrer, el poeta avantguardista, el poeta eròtic i sensual, el poeta popular del 'Poema de la rosa als llavis', el poeta dels cantants…, és l'objecte d'estudi de la nova exposició de l'Arts Santa Mònica.
El poeta obrer, aprenent d'adroguer, vigilant de fusta al moll, es va formar a la biblioteca de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i es va posar al servei de l'activisme polític des del periodisme. Signava els seus articles amb el pseudònim Gorkiano. La relectura d'aquest moment: la instal·lació 'Del Workers Club a l'Ateneu', és de Francesc Abad. Consisteix en una cambra literària on es recull la formació i el pensament de l'obrer autodidacta que Salvat-Papasseit va ser.
El 1915 Salvat va entrar a treballar a les Galeries Laietanes, on s'aplegava l'avantguarda literària i artística. S'encarregava de la llibreria, un espai d'informació, d'encontre i de debat, i editava tres revistes: 'Un enemic del poble', 'Art Voltaic' i 'Proa', que eren la plataforma de les avantguardes. En l'exposició, els artistes Isabel Banal i Jordi Canudas reinterpreten aqueixes tres publicacions i tornen a situar en una geografia imaginària l'edifici de la Gran Via 613, on hi havia les Galeries Laietanes, aterrat a mitjan anys cinquanta per fer-hi un bloc d'oficines. Alhora, els artistes han fet una acció significativa, consistent en una estora commemorativa estesa a l'entrada de l'edifici actual per recordar l'establiment avantguardista i el poeta, amb el vers final d'un poema que diu '… i les sabates embrutaran l'estora'.
El 1924 Salvat va morir de tuberculosi. Tenia trenta anys. En les seves estades al sanatori va escriure la seva obra més sensual, lluminosa i, tanmateix, quotidiana; la que amb els anys l'ha fet popular i clàssic. L'artista Domènec proposa una metàfora arquitectònica de la darrera etapa de la vida i de l'obra de Salvat.
L'exposició culmina amb una instal·lació d'Eloi Puig, que fa una reinterpretació audiovisual del treball sobre Salvat-Papasseit que es fa a les escoles. També conté una interpretació visual i sonora dels cal·ligrames d'en Salvat, obra de Mariona Garcia.
Activitats relacionades amb l'exposició:
Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig.
-ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:
al mig de la toia
clavellets vermells:
*Centre d'Arts Santa Mònica.
23 desembre fins 3 d'abril.
Joan Salvat Papasseit, el poeta avanguardista.
* Vídeo: "Joan Salvat Papasseit, el poeta avanguardista."
Joan Salvat-Papasseit, el poeta obrer, el poeta avantguardista, el poeta eròtic i sensual, el poeta popular del 'Poema de la rosa als llavis', el poeta dels cantants…, és l'objecte d'estudi de la nova exposició de l'Arts Santa Mònica.
El poeta obrer, aprenent d'adroguer, vigilant de fusta al moll, es va formar a la biblioteca de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i es va posar al servei de l'activisme polític des del periodisme. Signava els seus articles amb el pseudònim Gorkiano. La relectura d'aquest moment: la instal·lació 'Del Workers Club a l'Ateneu', és de Francesc Abad. Consisteix en una cambra literària on es recull la formació i el pensament de l'obrer autodidacta que Salvat-Papasseit va ser.
El 1915 Salvat va entrar a treballar a les Galeries Laietanes, on s'aplegava l'avantguarda literària i artística. S'encarregava de la llibreria, un espai d'informació, d'encontre i de debat, i editava tres revistes: 'Un enemic del poble', 'Art Voltaic' i 'Proa', que eren la plataforma de les avantguardes. En l'exposició, els artistes Isabel Banal i Jordi Canudas reinterpreten aqueixes tres publicacions i tornen a situar en una geografia imaginària l'edifici de la Gran Via 613, on hi havia les Galeries Laietanes, aterrat a mitjan anys cinquanta per fer-hi un bloc d'oficines. Alhora, els artistes han fet una acció significativa, consistent en una estora commemorativa estesa a l'entrada de l'edifici actual per recordar l'establiment avantguardista i el poeta, amb el vers final d'un poema que diu '… i les sabates embrutaran l'estora'.
El 1924 Salvat va morir de tuberculosi. Tenia trenta anys. En les seves estades al sanatori va escriure la seva obra més sensual, lluminosa i, tanmateix, quotidiana; la que amb els anys l'ha fet popular i clàssic. L'artista Domènec proposa una metàfora arquitectònica de la darrera etapa de la vida i de l'obra de Salvat.
L'exposició culmina amb una instal·lació d'Eloi Puig, que fa una reinterpretació audiovisual del treball sobre Salvat-Papasseit que es fa a les escoles. També conté una interpretació visual i sonora dels cal·ligrames d'en Salvat, obra de Mariona Garcia.
Activitats relacionades amb l'exposició:
Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig.
-ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:
al mig de la toia
clavellets vermells:
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Joan Salvat-Papasseit "Com sé que es besa" ( imatge ).
1. Aquesta imatge és un cal·ligrama. Busqueu què és un cal·ligrama i seleccioneu un parell de cal·ligrames del mateix autor.http://www.lletra.uoc.edu/
2. Traduïu els versos del francès al català.
http://www.multilingue.cat/
3. Expliqueu per què els versos estan disposats de manera diferent i què significa cada disposició. Podeu exemplificar-ho amb una altra imatge.
4. El cal·ligrama pertany a El poema de la rosa als llavis i els cal·ligrames són els únics que no estan escrits en tinta negra. Què significa que aquest estigui escrit en tinta blava?.
5. "Aimia" és un arcaisme. Què vol dir?
http://www.optimot.gencat.cat/
6. Quantes veus hi ha al poema?
7. Expliqueu la concepció amorosa del poema i poseu-lo en relació a la del llibre.
8. Bibliografia:
- Miralles, Carles; "Per a una lectura de Salvat Papasseit", Reduccions, núm. 17, pàg.47. Podeu trobar la revista a: http://www.raco.cat/
- Molas, Joaquim, "pròleg" a El poema de la rosa als llavis, Ariel, Barcelona, 1981, pàg. XLVI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)