Estiu daurat.

Terriblemente cruel.

Adéu, Joan. Adéu, Manresa.

S'ha mort el director de cinema manresà Joan Soler

A l'edat de 51 anys, per causa d'un càncer que li van diagnosticar el juliol

• Xarxes socials
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

El director de cinema manresà Joan Soler Foyé ha mort aquest dissabte als 51 anys a causa d'un càncer que li van diagnosticar el juliol passat. Fundador del Festival de Cinema Negre de Manresa i propietari de la productora Cinefilms Productions, Soler va guanyar un premi Goya l'any 2004 pel documental 'Els nens del Nepal' i va ser nominat el 2006 per 'Abandonati'. En total, va dirigir una quinzena de documentals i es va especialitzar en els de temàtica social i històrica com 'El camí dels somnis', 'La vida de Allah Bakhs', 'La ciutat de Placido' o 'Jorba'. Soler es va presentar també a la política municipal en les eleccions del 2011 al capdavant de Manresans, tot i que no va aconseguir representació.

Vilaweb.

http://www.catalanfilmsdb.cat/es/producciones/cortometraje/la-ciutat-de-placido/960/

8 i 12. Malaltia cardiovascular.

Prendre consciència de l'ADN per allargar el meu telòmer.

Abraçar les artèries coronàries i les artèries del cervell per canviar la història familiar.

Sempre endavant !

HEALTH, SCIENCE AND EDUCATION

Valentí Fuster: "Tots podem fer coses, el que hem de fer és apassionar-nos per les hipòtesis que semblen correctes i dur-les a terme."

La casa de CADAQUÉS.

Veig l'escorpí a la paret
surten els dracs que esperen amb gana de nit
a que arribin mosquits i d'altres perduts
que m'entren quan no els bufa el vent
tomba la roba estesa, cau la falguera al balcó
catifes d'una flor que es desfà de l'eucaliptus que hi ha veí

Tinc dues claus que em tanquin bé
no surto com ho feia, tenia remei
Judit un moment! ja se't torna a fer tard
frego com un llamp quan tu véns, deixo tot obert vaig descalç

Si tenim ós polar que custodia aquest lloc
un dipòsit que sona com un ascensor
passen cotxes volant
i maquinen tractors
és ara aquí on comença tot.

...amb el coixi màgic...

Amo tanto la vida.

"Veure com neix el dia al teu costat, fer-me sentir bellesa, regalar-me desitjos sense tenir res"...ho diu la cançó.

Gràcies per dur-me sota l'arbre i ensenyar-me la vida sota els peus, per enamorar-me dia i nit de la manera com, malgrat tot, t'estimes la vida apassionadament. He descansat aquests dies a l'arbre, he enterrat el dolor, tenies raó, allà sempre hi ha el teu amor etern.

Gràcies pare. Queda't.

13-12-2013/20.32h/112/Mi silueta en el suelo. *** JO *** "Aún queda tanto por vivir, tantas cosas por hacer. Ismael Serrano"