divendres, 4 de febrer del 2011

Mare.

"De sobte, se te'n va anar un bri de vida i vas començar a escriure petites passes de felicitat. La lentitud del demà va embogir i ja no podia abraçar-te. Gira't i amaga't d'ella, deixa't caure dins meu i tornarem a veure aquell núvol blanc tenyit de rosa que devoràvem mentre rumiava el t'estimo que mai he gosat dir-te." *csit 2011*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada