divendres, 29 d’abril del 2011

Última classe: Javier Krahe.

"Mi voz de amante goza de tus besos disponibles, te acepta tal como eres, una de esas mujeres que ocurren en la vida, enigmas como tú para mi voz de amante, contante, sonante. No me importa el silencio que desnudas ni que digas que me quieres ni que vuelvas la espalda a tus ideas, cuando me hablas de mil amaneceres sin salir de mis brazos... aunque no te lo creas. Te tendré que querer como eres, me tendrás que aceptar tal como soy."

Sense llum, amb la pluja de fons y... POR PENÚLTIMA VEZ, porque NUNCA JAMÁS ES UN TIEMPO CARNAL Y MENTAL...


... amb la classe de geometria més poètica... HASTA LA TERNURA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada