LA PATUM

La patum 2010

Museu de La Patum

Patum.org

Sons de Patum.

Escolta: Roger Mas- Ball de l'àliga de la Patum.




La celebració, que antigament s’anomenava Bulla, es troba documentada d’ençà del 1454 i té el seu origen en les ballades bullicioses (de les quals agafa el nom) que tenien lloc abans i després de la processó del Corpus Christi. Al tombant del segle XIX la festa va canviar el seu nom per l’actual, Patum, degut al repicar insistent del Tabal que presideix la celebració. La Patum és la única celebració derivada de les antigues Bullícies relacionades amb el Corpus medieval que ha sobreviscut fins avui.

A banda dels actes previs que tenen lloc el diumenge de l’Ascensió i el diumenge de la Santíssima Trinitat, la festa comença pròpiament el migdia de la vigília de Corpus amb un passacarrers dels gegants anunciant l’inici de la celebració. Al vespre, una altra passada amb diversos elements festius porta la festa al davant de les cases de les autoritats locals amb els anomenats salts de Patum. La passada acaba, ben entrada la matinada, amb el Tirabol, dansa final de la representació.

La diada de Corpus és el dia central de la celebració amb representacions de La Patum al migdia, l’anomenada Patum de lluïment, i al vespre, Patum completa. Al migdia, la festa és més per veure-la i al vespre més per participar-hi i viure-la. Durant les dues representacions actuen elements festius que hom pot trobar en altres poblacions com poden ser els nans, els gegants o àliga i altres d’únics com la guita i els plens. La primera és una comparsa documentada des del segle XVI que ha esdevingut la única mulassa del país que ha mantingut l’estructura de mulaguita tradicional. Per la seva banda, els plens són, sens dubte, el major espectacle de la festa, el moment en que la plaça on es representa es transforma en un veritable infern amb un miler de fuets cremant alhora.

L’endemà de Corpus, el divendres, té lloc la Patum infantil, formada pels mateixos elements que La Patum però representada pels nens i nenes de Berga. Dissabte al vespre té lloc una altra passada com la del dimecres i el diumenge, dia final de la celebració, es repeteixen els actes del dijous.

Declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional el 30 de setembre de 1983.