dijous, 6 d’octubre del 2011

5 d'octubre: Dia mundial dels docents.

Jaume Cela: "La millor ajuda que pot rebre és que l’alumne/a ha de notar que el mestre-professor passa hores al seu costat l’estima i l’acull i que no li tancarà mai cap porta i que, a mida que el va coneixent, pot anar detectant les necessitats que té i, el mestre, amb el contrast i l’opinió de tot l’equip, pot anar trobant maneres perquè el noi/a superi les dificultats, que poden ser diverses.
Un mestre es fa estudiant i treballant. La feina del mestre consisteix en conèixer les matèries curriculars, en saber educar didàctiques, metodologies i cal que tingui facilitat per establir relacions. La base està en la relació que sap establir amb els alumnes, amb la capacitat de saber crear un ambient a classe que permeti que tots puguin aprendre i millorar les seves capacitats. Els nivells que s'han d'assolir no han de ser els mateixos per a tothom.
Al llarg de la vida professional passes alts i baixos. Hi ha moments fàcils i d’altres que no ho són tant. Hi ha equips que ajuden i hi ha escoles on el mestre es troba ben sol. És important tranquil.litzar-se, analitzar i objectivar el que va passant. Hem d’aprendre a entendre i a acceptar i a perdonar i a perdonar-nos. No tot ho farem bé, ni tot ho encertarem. L’important és treure suc dels errors."

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Salvatge però el més lliure de tots.

SALVATGE: No domesticat, que creix sense la cura de l'ésser humà, inhabitat, inculte, incivilitzat, esquerp, rude, intractrable, brutal... però MÉS LLIURE QUE TOTS NOSALTRES."

Always on my mind.

Sempre a la meva ment.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

dissabte, 1 d’octubre del 2011

El rosec d'un corc davant l'absència de l'estimada.



Explica la relació entre el poema "Posseït" de Gabriel Ferrater i els versos següents d'Ausiàs March corresponents al poema:
"Així com cell qui en lo somni es delita."

Gabriel Ferrater. Posseït.

Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu.
I ets tu
que indecentment t’has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t’excites, te me’n vas darrera
d’un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.

Ausiàs March. "Així com cell qui en lo somni es delita.

Plena de seny, quan l'amor és molt antic,
l'absència és un corc que el va rosegant,
si no s'hi oposa la fermesa
i no es creuen gens les murmuracions de l'envejós.

Vienes con el sol.

Salvador Iborra, "Els cossos oblidats."

Total de visualitzacions de pàgina:

Etiquetes