dijous, 7 d’octubre del 2010

Moments difícils.

"I de sobte, tornar a sentir-te atrapat dins un cos i que el teu voltant no se n'adoni." *csit 2010,ara*



"Ahora tengo la impresión de que mi vida ha sido una serie de pequeños fracasos: las mujeres que no supe amar; las oportunidades que no supe atrapar; los instantes de felicidad que dejé pasar. Sabía el resultado de la carrera, pero era incapaz de apostar por el ganador. Estaba ciego y sordo o era necesaria la luz de la desgracia para enseñarme mi auténtica naturaleza."

"Versos que sempre acompanyen."

"Cansat de tants versos que no fan companyia"
Salvador Espriu



Et visito amb freqüència.
Tot i saber que mai no podré
estrènyer tota la veritat que escenifiques.

M’agrada preguntar-me
des de quin cos em parles o d’on sorgeix
la veu ignorant que el pas dels anys
no aconsegueix mai d’enfosquir.

Simplement esmentares
una passió que he fet meua

(tot i que sé que és fora de mi),
i continua parlant dintre meu
com si parlés la meua boca.
Aconsegueix de dir-me
a través de veus que em neguen.
Ningú no és espectador de la meua lluita.
Les paraules són en mi, però.
Em deixen ben al descobert.
En trànsit. Aprenent dels límits.
Qualsevol llum és un artifici
que es transforma a cada lectura.
Sóc un residu més. Com qualsevol frase feta.
Em sé inexistent. Fins visitar-te.

Hi ha versos que sempre acompanyen.

Joan-Elies Adell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada