dilluns, 31 de maig de 2010

CAÇADORS DE PARAULES: "Amb la llengua fora"




Caçadors de paraules: "Amb la llengua fora".
"Caçadors de paraules" reflecteix els mots i expressions utilitzats en el món de l'esport, concretament el vocabulari del futbol, la pilota valenciana i el rugbi.
Aquest capítol dedicat a l'esport comença justament en un partit del Barça, tot demanant quines són les principals aportacions de l'esport a la parla de cada dia.
El presentador entrevista diversos locutors esportius per buscar els seus secrets com a creadors de llenguatge. Tots ells parlen d'expressions com "croqueta", "cua de vaca", "la mà de Déu", "xilena", "vaselina", "gol olímpic", "rabona", "aturada d'escorpí"... El programa també homenatja Joaquim Maria Puyal, que va crear tot un llenguatge lligat al món del futbol.
Així mateix, s'hi inclouen entrevistes al públic del Camp Nou, que fa servir expressions i paraules originades en el món del futbol: "xupar banqueta", "quedar-se fora de joc", "anar de cara a la barraca", "passar-se la pilota", "de penal", "llançar pilotes fora", "colar un gol"...
A València, Roger de Gràcia assisteix a un partit de trinquet o pilota valenciana. Allà parla amb Paco Cabanes, el Genovès, el més mític dels jugadors de pilota valenciana, i amb Toni Mollà, periodista, que parla del Genovès com a gran símbol pilotari.
"Caçadors de paraules" també viatja a Perpinyà per veure i sentir un partit de l'equip local de rugbi, la USAP. A l'estadi Aimé Giral entrevisten diversos socis de l'equip i també Pere Manzanares, director de Ràdio Arrels, que explica el significat de diverses expressions que es diuen durant un partit de rugbi.
En aquest capítol també hi intervé el filòleg Joan Solà, que parla de la importància de la normalització del català mitjançant el futbol, gràcies a les transmissions de Joaquim Maria Puyal.
"Caçadors de paraules" també mostra com es parla el català a Ciutadella.

diumenge, 30 de maig de 2010

POETESSES A CADAQUÉS

*csit 2007, Cadaqués a l'agost*

* QUIMA JAUME.

S’HA FET GRAN L’ESTANÇA

Vindràs, Amor, per envair l’estança
que s’ha fet gran i marca les distàncies
entre parets i cambres que són amples.
Amor,
sents el vaivé del mar besant la platja
en l’etern començar sense fallença,
com va polint els còdols amb el frec,
metamorfosi suau feta amb amor.
I mira
el mar vestit de tan variats colors,
seguint el cel que sempre té al damunt.
I aquell illot, redós de les gavines
que en to festiu cercant alguna menja
fan capbussons al mar que les acull.
Amor,
sé que han passat els anys i, a l’altra riba,
el temporal assetja la travessa.
Pren el vaixell, aquell que no té por
de temporals del nord ni vents del sud,
i, si amb ell véns, recobrarà l’estança
la seva mida exacta.

El temps passa a Cadaqués


- Àudio: Q.J. del poemari "Del temps i dels somnis".

- Q.J. a l'AELC.

- Q.J. a "Lletra".

- Àlbum d'homenatge del Pen Català a la Q.J.

- Article de l'Avui ( 30-6-2003 ): "Quima Jaume o quan el món es queda sense déus" per Dolors Miquel.

MÀRIUS TORRES.

"Els nostres poetes han estat peces fonamentals en la nostra existència."
Lluís Llach.


- Lluís Llach interpreta "Cançó a Mahalta " de Màrius Torres.


Màrius Torres. Poeta, metge, músic (1910-1942)

L’exposició "Màrius Torres. Poeta, metge, músic (1910-1952)" posa de relleu la figura d'aquest poeta lleidetà, tot commemorant el centenari del seu naixement. La mostra recull l'extensa producció poètica de l'artista i l'apropa al visitant a través de les imatges de Montserrat Gudiol. D'aquesta manera, poesia i pintura es barregen i permeten visualitzar les sensacions i significats d'una poesia solitària, essencial i intemporal, que ens descobreix el món interior d'un artista que morí jove però que deixà un gran llegat literari. Caixa Manresa vol retre homenatge a Torres tot refermant el vincle que segellà amb la nostra ciutat a través de la seva amistat amb el doctor manresà Josep Saló, amic i metge de l'artista.

Manresa, del 6 de maig fins al 27 de juny de 2010

Sala d'Exposicions Caixa Manresa
La Plana de l'Om, 5
08241-Manresa

Màrius Torres i Mercè Figueras al Mas Blanc el 1942.

- Centenari Màrius Torres 1910-2010 a "La Paeria".

- Màrius Torres a "Lletra".

- Aula Màrius Torres.

- Biblioteca virtual Màrius Torres.

- Auca de Màrius Torres.

- Cartes de Joan Sales a Màrius Torres.

dimecres, 26 de maig de 2010

ESTUDIEU CATALÀ



Queden pocs dies per acabar el curs...estudieu català!.

UN ESTIU LITERARI.


*Enllaç de rutes literàries sobre:Salvador Espriu i Arenys de Mar, Josep Pla i Palafrugell, Narcís Oller i Valls, Jaume Cabré i la Vall d'Àssua, Ausiàs March i Gandia, Miquel Martí i Pol i Roda de Ter, Jacint Verdaguer i la Plana de Vic, Maria Barbal i el Pallars, Mercè Rodoreda i Romanyà i Barcelona, Marià Manent i el Montseny i l'Aleixar, Ramon Llull i Mallorca i Pere Quart i Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

*Enllaç rutes literàries per Sarrià-Sant Gervasi sobre:
Clementina Arderiu, Joan Brossa, Guillermo Díaz-Plaja, J.V. Foix, José Agustín Goytisolo, Joan Llarch, Marià Manent, Joan Maragall, Josep Miracle, Dolors Monserdà, Joan Oliver, Carles Riba, Mercè Rodoreda, José María Valverde, Jacint Verdaguer, Joan Vinyoli.

*Enllaç de rutes literàries, col·lectives o geogràfiques.

*Enllaç sobre la Vall d'Àssua.

*Enllaç de l'empresa "Conèixer Barcelona" ( rutes literàries per Barcelona ).

*Enllaç de rutes literàries pels parcs naturals 2010.

dilluns, 24 de maig de 2010

LA PATUM

La patum 2010

Museu de La Patum

Patum.org

Sons de Patum.

Escolta: Roger Mas- Ball de l'àliga de la Patum.




La celebració, que antigament s’anomenava Bulla, es troba documentada d’ençà del 1454 i té el seu origen en les ballades bullicioses (de les quals agafa el nom) que tenien lloc abans i després de la processó del Corpus Christi. Al tombant del segle XIX la festa va canviar el seu nom per l’actual, Patum, degut al repicar insistent del Tabal que presideix la celebració. La Patum és la única celebració derivada de les antigues Bullícies relacionades amb el Corpus medieval que ha sobreviscut fins avui.

A banda dels actes previs que tenen lloc el diumenge de l’Ascensió i el diumenge de la Santíssima Trinitat, la festa comença pròpiament el migdia de la vigília de Corpus amb un passacarrers dels gegants anunciant l’inici de la celebració. Al vespre, una altra passada amb diversos elements festius porta la festa al davant de les cases de les autoritats locals amb els anomenats salts de Patum. La passada acaba, ben entrada la matinada, amb el Tirabol, dansa final de la representació.

La diada de Corpus és el dia central de la celebració amb representacions de La Patum al migdia, l’anomenada Patum de lluïment, i al vespre, Patum completa. Al migdia, la festa és més per veure-la i al vespre més per participar-hi i viure-la. Durant les dues representacions actuen elements festius que hom pot trobar en altres poblacions com poden ser els nans, els gegants o àliga i altres d’únics com la guita i els plens. La primera és una comparsa documentada des del segle XVI que ha esdevingut la única mulassa del país que ha mantingut l’estructura de mulaguita tradicional. Per la seva banda, els plens són, sens dubte, el major espectacle de la festa, el moment en que la plaça on es representa es transforma en un veritable infern amb un miler de fuets cremant alhora.

L’endemà de Corpus, el divendres, té lloc la Patum infantil, formada pels mateixos elements que La Patum però representada pels nens i nenes de Berga. Dissabte al vespre té lloc una altra passada com la del dimecres i el diumenge, dia final de la celebració, es repeteixen els actes del dijous.

Declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional el 30 de setembre de 1983.

dijous, 20 de maig de 2010

ITÀLIA

MANIFEST DE L’IES LES TERMES SOBRE EL VIATGE DE 4T. D’ESO.


“Ens han pres el més important, la IL·LUSIÓ d’ un viatge amb tots els nostres companys, en una etapa decisiva de la nostra vida”.


Des de l’institut les Termes volem informar sobre la impossibilitat de realitzar el viatge de final de curs de l’alumnat de 4t. d’ESO degut a causes alienes a la nostra voluntat.

Des de l’institut, vam contractar el viatge a Itàlia amb “Viatges Crisol” de Sabadell situat al cr. Sant Quirze. Vam fer tots els pagaments corresponents en el termini acordat i a hores d’ara ens trobem SENSE VIATGE NI DINERS, donat que la seva central només ha pagat menys de 10% de la quantia del viatge als seus proveïdors.

La resposta de “Viatges Crisol” és que, ara mateix, no existeix la possibilitat de garantir-nos el viatge. El vol, contractat amb Vueling, no s’ha pagat en el període corresponent, i com a conseqüència han incomplert el contracte del viatge.

En definitiva, els 35 alumnes de l’institut Les Termes, que hem pagat rigorosament el viatge, amb els esforços corresponents, ens trobem a menys de tres setmanes SENSE DINERS i SENSE VIATGE.


“Ens han pres el més important, la IL·LUSIÓ d’ un viatge amb tots els nostres companys, en una etapa decisiva de la nostra vida”.

Comissió de viatge de l’Institut Les Termes.

ENTRE TOTS...FEM PINYA!


*Properes activitats:

- 5 de juny: Bora-bora.


Cliqueu i balleu amb: The Killers "Human"... aquest dissabte, tots serem humans i ballarins!

- 29 de maig: Jornada esportiva. De 9 a 13.00h, l'alumnat de 4art vendrà entrepans i begudes per aconseguir diners pel viatge a Itàlia.


*Recull d'alguns mitjans de comunicació:

-Notícia al Periódico

Vídeo TV3: TN Comarques ( minut 11 ).

-Notícia a l'A Sabadell.cat.

-Notícia a Ràdio Sabadell.

- Notíca a El País.

- Notícia a l'Avui.

- Notícia a l'ABC.

- Notíca a El Mundo.

- Notíca al 3cat24.cat.

- Notícia a l'Info K.

- Vídeo: Europa Press.

- Notícia a Lamalla.cat.

- Diari digital de l'IES Agustí Serra i Fontanet ( Sabadell ).

*Itàlia és possible?

- Ràdio Sabadell.26-5-2010

dissabte, 15 de maig de 2010

SANTIAGO RUSIÑOL

*Santiago Rusiñol

El Cau Ferrat.





El Cau Ferrat de Sitges va ser la casa i estudi de Santiago Rusiñol. Actualment, és un dels tres museus de Sitges situats a la vora de la platja de Sant Sebastià.
Abans d'establir-se a Sitges, Rusiñol tenia un taller-museu al carrer Muntaner número 38 de Barcelona. L'any 1892, va comprar-se una casa de pescadors arran de mar, situada al que avui es coneix com a Racó de la Calma. La casa era coneguda amb el nom de Can Falua. L'any següent, el 1893 es va comprar la casa del costat, també construïda al segle XIV.
Les enderrocà per construir-hi la seva casa-taller que va nomenar Cau perquè volia que fos un refugi per als amants de la poesia i Ferrat per la col·lecció de ferros forjats. Va encarregar la construcció a Francesc Rogent. La casa es va inaugurar en petit comitè el dia 11 de setembre de 1893, tot i que la seva inauguració oficial fou el 25 de juliol de 1894, amb actuació de la banda municipal inclosa.
Pel Cau Ferrat van passar els pintors, músics, poetes i escriptors més importants del final del segle XIX i des d'aquí van obrir Catalunya als corrents europeus més innovadors del moment.
Durant l'estada de Rusiñol a Cau Ferrat es van organitzar diverses festes, conegudes com les Festes Modernistes. La més rellevant és quan Rusiñol va comprar dos quadres del Greco a París i el 4 de novembre de 1894, en arribar al poble, van ser rebuts com si d'una festa major es tractés, amb una comitiva popular i personalitats rellevants del món intel·lectual català.Els quadres eren "Les llàgrimes de Sant Pere" i "Magdalena Penitent".
Dos anys després de la mort de Rusiñol, el 1933, el Cau Ferrat es va convertir en museu. Avui s'hi exhibeixen diverses col·leccions relacionades amb l'artista i amb el modernisme. Hi ha una important col·lecció de ferros, amb obres cabdals de la forja des del segle XIV endavant. També cal remarcar la de vidres, amb mostres de vidres de l'antiguitat clàssica, medievals i dels segles XVI-XVIII. La col·lecció de ceràmica popular també és representativa.
A banda, hi ha la col·lecció de pintura i dibuix, amb obres de Ramon Casas, Miquel Utrillo, Ignacio Zuloaga entre d'altres i artistes més joves com Hermen Anglada Camarasa o Pablo Ruiz Picasso.
L'obra mestra, però, és la mateixa disposició de les obres a l'interior, l'arquitectura de la casa, la decoració i el conjunt d'aquestes obres en un espai únic.





*Dossier de treball sobre "L'auca del senyor Esteve".

BARCELONA POESIA ( 13-5/19-5 2010 ).



A Barcelona, entre el 13 i 19 de maig del 2010 es celebra la setmana "Barcelona poesia", coincidint amb els 150 anys de la represa dels Jocs Florals, l'any 1959.
Els actes començaran amb una jornada inaugural amb dos degans dels versos a casa nostra, Montserrat Abelló i Gerard Vergés ,i hi haurà un grapat de recitals amb els joves que han aparegut en les antologies recents, Pedra foguera i Quàntiques.Es repassen les avantguardes en un homenatge nocturn a Joan Brossa, amb alguns dels principals exponents de la poesia visual, experimental i sonora. Músics, glossadors, poetes, traductors, col·leccions de poesia com la de Tusquets i poetes periodistes desfilen, entre moltes altres propostes, per les places i els teatres de Barcelona.

-Barcelona poesia

-Bloc de "Barcelona Poesia" 2010.

JOAN MARAGALL

*Enllaç: Joan Maragall.

*2010-2011: ANY MARAGALL.

*Casa Museu Arxiu Maragall.

A la mitologia grega, Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Arete. Apareix al llibre VI de l'Odissea d'Homer. El seu nom, en grec, vol dir "cremadora de vaixells". Homer descriu a Nausica com una noia a qui Odisseu fa una gran impressió. Alcínous diu a l'heroi d'Ítaca que li permetria casar-se amb la seva filla, però aquest amor insinuat no arriba a consumar-se. Odisseu, després d'explicar les seves aventures als feacis, salpa amb la intenció de retornar a la seva illa, on l'espera la seva dona Penèlope.
Joan Maragall va escriure l'obra teatral Nausica a partir d'aquest personatge i la seva història d'amor amb Odisseu.



Poema i vídeo de La fageda d'en Jordà.

JOSEP PALAU I FABRE.

Josep Pedrals ( veu d' Els nens eutròfics )canta el poema 'La cançó més banal' de Josep Palau i Fabre, acompanyat del guitarrista Albert Sagrera.



-Poema "Jo em donaria a qui em volgués" de Josep Palau i Fabre.


Maria del Mar Bonet canta “Jo em donaria a qui em volgués” from fundaciopalau on Vimeo.


*Fundació Palau.

divendres, 14 de maig de 2010

FES UNA CANÇÓ.

Juga amb...

LA TROBA KUNG-FÚ

i crea diferents cançons gràcies a la "cultureta musical popular".

MARIA MERCÈ MARÇAL

Sílvia Pérez Cruz canta "Covava l'ou de la mort blanca" dins el disc d'homenatge a Maria-Mercè Marçal. Catorze poemes, catorze cançons"
Fundació Maria-Mercè Marçal ( música ).

VÍCTOR CATALÀ.

*Vídeo: Caterina Albert/Víctor Català."El jo contra l'entorn"

Edu3.cat
La infanticida



-Inici pel·lícula: "Solitud".

JOAQUIM RUYRA. "Un mar dins del calaix"

GRAFIT POÈTIC A BERLÍN.

dijous, 13 de maig de 2010

LLEGIR ENS FA MÉS LLIURES




Poemes de Marta Pessarrodona.

Per a Maria Antònia, Caterina i Clementina i tantes -no moltes- d'altres

Sabia que vosaltres podíeu,
malgrat moltes coses,
explicar-nos sempre
fragments d’allò que volíem.

Sabia que vosaltres sabíeu
molt més del que vau escriure;
que vau ser més agosarades
que la valentia que us calia.

Sabia que hi havia,
rere tants frens, tantes traves,
tantes portes doctes i tancades,
una deu on apaivagar set i gana.

Sabia que teníeu bocins del tot
(ho he sabut gairebé sempre,
més enllà de silencis burletes)
que m’estalviaven mots de massa.

Sabia que calia cercar-vos
(furgar per edicions no gens assequibles)
llegir-vos, fidel i atenta, a vosaltres,
precedents de la nostra mala vida.

LA MALA EDUCACIÓ



Extracte de l'article "La mala educació" de Marta Pessarrodona. Diari "Avui".

"Cal que ens preocupem per l'educació, en definitiva, per l'ensenyament. Com si no fos una preocupació constant o que ho hauria de ser.
TOT AMB TOT, DARRERAMENT he trepitjat dues aules universitàries i dues presons, sempre en qualitat de conferenciant o similar. En una de les aules universitàries, si em punxen no em treuen sang, que diem. Entre el públic estudiantil que ens escoltava (compartia sessió amb una ensenyant) hi havia un alumne, d'uns vint anys, que va començar la sessió menjant un entrepà amb tota tranquil·litat.
TOT AMB TOT, SI EM GUANYO el qualificatiu de carca, no m'importa. Agraeixo que els meus pares donessin sempre la raó als meus mestres i m'ensenyessin a donar les gràcies quan un cambrer em servia, per exemple. Agraeixo a les preses que, escoltant-me parlar de poesia, no beguessin ni aigua, i em pregunto per què no podem ressuscitar del nostre vocabulari el mot civilitat, sense entrepans, per més que pugui mostrar-me crítica enfront dels històrics noucentistes!"

dimarts, 11 de maig de 2010

RAMON CASAS, pintor modernista.



* Un dia a la vida de Ramon Casas ( modernista )

*Enllaç: Ramon Casas



* Un regal: "Consells per evitar caure en el pecat de la gola" ( l'operació biquini de l'època ).


"Consells per evitar la pesta negra"

diumenge, 9 de maig de 2010

JOSEP MARIA JUJOL I GIBERT. Teatre Metropol ( Tarragona ).

Josep Maria Jujol neix a Tarragona el 16 de setembre 1879 i mor a Barcelona l'1 de Maig de 1949. Obté la titulació d'arquitectura l'any 1906 però al 1904 va començar a col·laborar amb Gaudí, i no va deixar mai la seva relació professional amb ell fins a la mort d’aquest l’any 1927. Jujol va ajudar a Gaudí en la construcció d’edificis com La Pedrera, el Parc Güell, entre d'altres.

*Enllaç: Josep Maria Jujol.

L'any 1908 s'encarrega del Teatre del Patronat Obrer, actual Teatre Metropol, de Tarragona. És una obra de joventut amb clares influències gaudinianes amb qui tot just havia col·laborat a la casa Batlló. Jujol configura la sala com "un vaixell que conduia els espectadors cap al mar de la salvació". Limitat per un espai que no li donava llibertat arquitectònica, Jujol es concentra en els detalls decoratius que giren al voltant de la idea de la nau.
El 1995 va ser restaurat i reformat per Josep Llinàs, obra que fou guardonada amb el premi FAD d'Arquitectura 1996.







Els Modernistes creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols en contrast amb els eclèctics que pensaven en l’art com a representació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el món, i en especial a Catalunya, la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l’art de l’encarcarament acadèmic.
El Modernisme català no només reflecteix en la seva arquitectura la riquesa ornamental que és comú a tot l'Art Nouveau, sinó que manifesta un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo i nous (en aquella època) com el ferro i també noves tècniques ceràmiques.
Aquestes noves tendències es fan evidents en les diferents arts com l’arquitectura (inclosos tots els tipus d’edificis), escultura (tant com a art independent, com a complement d’edificis), pintura, arts decoratives ( amb materials com ceràmica, mosaic, vidre, fusta, tèxtils i ferro per manufacturar qualsevol objecte com mobles, làmpades, joies, vestits, ampolles, vaixelles, coberts, catifes, etc.), literatura i música.

DONES I ART

WOMEN IN ART.



WOMEN IN ART ( Electro ).



WOMEN IN ART-COROT.



WOMEN IN ART-BATUGUEREAU.



WOMEN IN ART-CONTEMPORARY PORTRAITS FACE MORPHING MONTAGE.

EDUARDO GALEANO "El derecho al delirio".

Alimenteu el somni!

dimarts, 4 de maig de 2010

SABADELL CANTA EN CATALÀ + una concessió castellana, però només perquè són de Les Termes: FALSA ALARMA.




Perquè gaudiu de la música en català de la vostra pròpia ciutat:

Rauxa musica el poema "Collarets de llum" de Miquel Martí i Pol
Myspace dels Rauxa.

COLLARETS DE LLUM

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina
Un estel petit
obre l'ull i parla:
--¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?

--On serà l'amor?
--fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.

I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll d'adorm
tot és de joguina.

Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.

Se'n reiuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.

Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remoós
i els follets rondaires.

I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.

Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.

Myspace d'Andreu i els Rumberus



Myspace dels Ix!


Enllaç: Conxita.


Myspace de l'Angelina i els Moderns



Els Pomada a la Viqui.



AT VERSARIS I ASSTRIO.


Enllaç: Falsa Alarma ( Les Termes ).
Els poemes de Juan Ramón als que es refereix la cançó corresponen al poeta espanyol Juan Ramón Jiménez.

LA VOCAL NEUTRA



Així és COM NO s'ha de parlar en català. Es veu que pel cantant dels Pirat's Sound Sistema no existeix la vocal neutra.

****LA VOCAL NEUTRA.

En una considerable zona del domini lingüístic del català, la a i la e corresponents a síl·labes en què no recau l'accent tònic del mot -síl·labes febles o àtones- són pronunciades amb un mateix so. Aquest so, que en l'escriptura és representat,doncs, indistintament per a i per e, és un so intermedi entre aquestes dues vocals i és anomenat vocal neutra.

SUBSTANTIUS
Masculins amb e final: home, pare, roure, sucre ...
Excepcions: finals amb
- arca: patriarca
- ma : idioma
- ista: dentista
- cida: insecticida
altres: dia, poeta, guàrdia, papa ...

B) Femenins amb a final: sabata, fusta, tarda, casa ...
Excepcions: febre, mare, torre, classe, base, imatge, higiene, llebre, piràmide, sèrie, superfície, catàstrofe, barbàrie, índole, efígie, cúspide, calvície, crisàlide, intempèrie ...

ADJECTIUS
C) Masculins amb e final: ample, pobre, negre, recte ...
Excepcions: adjectius d'una terminacio amb "A" final: hipòcrita, egoista, belga ...

D) Femenins amb a final: ampla, bonica, pobra, trista ...
Excepcions: adjectius d'una terminació amb e final: alegre, amable, jove, simple, possible, probable ...

SUBSTANTIUS i ADJECTIUS
E) El plural de substantius i adjectius s'escriu sempre amb es, (tant si és masculí com femení): alcaldes, taules, pobres ...

Cal fer atenció als canvis ortogràfics que es produeixen:

- CA ........ QUES : coca -> coques
- ÇA ........ CES : plaça -> places
- QUA ....... QÜES : Pasqua -> Pasqües
- JA ........ GES : esponja-> esponges
- GA ........ GUES : amiga -> amigues
- GUA ....... GÜES : aigua -> aigües

VERBS
F) Última lletra terminacions verbals amb a: canta, feia, plora.
Si la neutra no és l'última s'escriu e: cantes, rentaven.
Excepcions:
- obre, corre, vine, omple
- infinitius segona conjugació: vendre, seure, caure ...

Si no es troba a final de mot ens podem guiar, en molts casos, per la forma primitiva del substantiu o, si és verb, per una forma on pugui trobar-se [a] o [E]-[e] tòniques:
teulada - teula rentava - renta
- - - -
entaular-se - taula passem - passo
- - - -
barqueta - barca segarem - segar
- - - -
paperera - paper ballàvem - balles
- - - -
barber - barba pesaré - peso
- - - -
Excepcions: jeure, treure, heure, néixer, péixer: formes tòniques
amb e i àtones amb a.

2) Comparació amb el castellà (generalment hi ha equivalència).
Excepcions: ànec, assemblea, cove, ebenista, efeminat, emparar,
enyorança, espàrrec, estella, Esteve, meravella, monestir, orfe,
orgue, ràfega, rave, resplendir, sergent, treball, vernís, Empúries,
punxegut, malenconia ...
ambaixada, arravatar, assassí, avaria, maragda, rancor, sanefa,
Sardenya, afaitar, avaluar, davant ...

diumenge, 2 de maig de 2010

NARCÍS OLLER

< img estilo = " display: block ; margin: 10px 0px auto Del texto - align: center ; cursor : pointer ; cursor: mano, ancho: 159px ; height: 200px ; "src = " http://2.bp.blogspot.com/_4zakxs39KRw/S9228Z7tArI/AAAAAAAAAGM/DTeURB_zT0E/s200/oller % 5B1 % 5D.jpg "border =" 0 " alt = " "id = " BLOGGER_PHOTO_ID_5466726671567356594 "/ > < / a>
- Societat Literaria Narcís Oller. < / a>

< / param > < param name = " allowFullScreen "value = "true "> < / param > < / param> < embed src = " http://www.youtube.com/v/3yTcRvTNO30&hl=es_ES&fs = 1 & " type = " application / x- shockwave -flash " allowScriptAccess = "siempre" puede deducir "true" width = "480 "height =" 385 " > < / embed > < / object>

< / param > < param name = " allowFullScreen "value = "true "> < / param > < / param> < embed src = " http://www.youtube.com/v/L3exflbUtZw&hl=es_ES&fs = 1 & " type = " application / x- shockwave -flash " allowScriptAccess = "siempre" puede deducir "true" width = "480 "height =" 385 " > < / embed > < / object>

Enllaços AUTOR DE L' I L' OBRA :

href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/narcis-oller">
href="http://www.xtec.cat/~jpallas/papallo.htm">

href="http://www.xtec.cat/~jpallas/escanya.htm">

href="http://www.xtec.cat/~jpallas/bogeria.htm">

href="http://www.xtec.cat/~jpallas/febre.htm">

COM EL VALLÈS NO HI HA RES?




Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
Diumenge 23 de maig, a les 12 h
El Marquet de les Roques (Sant Llorenç Savall)
Montserrat Abelló, Ivette Nadal i Joan Todó

"Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la Vall d'horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinada amb el maó vist. És obra de l'arquitecte Batllevell i va ser un capritx del meu avi Antoni oliver i Boixó. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobretot hi prenien una serenitat i una transparència gairebé màgiques. Des del castell no es veia ni una casa, cap construcció i, per tant, ni un llum."

(Temps, records - Joan Oliver; col.Ragtime nº3, Fundació La Mirada: Sabadell, 1991)

"Abans d'entrar al barri de la casa, la carretera s'eixamplava i formava una placeta. Allí hi havia una cascada artificial, una font i uns bancs de pedra amb respatller de troncs d'alzina i taules fetes amb grans lloses irregulars. Un cert capvespre, al voltant d'aquelles taules, ens vam reunir en Josep Carner, en Jaume Bofill i Mates, en Carles Riba, en Francesc Trabal, l'Armand Obiols i jo. Els mestres parlaven i els joves escoltàvem; i se'ns hi va fer nit. Havíem dinat al castell: amb aquell àpat va quedar constituïda una empresa editorial modesta, però significativa: "La Mirada".

(Temps, records - Joan Oliver; col.Ragtime nº3, Fundació La Mirada: Sabadell, 1991)


Enllaç: Joan Oliver


En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallès no hi ha res.»

PRIMAVERA I ESTIU POÈTICS

Enllaços per disfrutar de la poesia...FORA DE L'AULA.



- Divendres, 14 de maig de 2010. Pascal Comelade i Enric Casasses ( Teatre Principal. Sabadell ).

-Enric Casasses i Pascal Comelade. ( Festes de Gràcia 2007 ).



-Enric Casasses i Pascal Comelade diuen Rodoreda.


- Festival Primavera Poètica a La Garriga 2010.

- Poesia als parcs.

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
Diumenge 23 de maig, a les 12 h
El Marquet de les Roques (Sant Llorenç Savall)
Montserrat Abelló, Ivette Nadal i Joan Todó

- Quinzena literària a Folgueroles.

-Primavera poètica al Vermell ( Manresa ).