diumenge, 27 de novembre de 2011

Sagnant.

La violació de Lucrècia.


Guerra dels Segadors i guerra de successió.


Joan Sales.


“La bona literatura continua sent una arma única si vols pensar per tu mateix”


* Exposició Joan Sales.

* Treball: Joan Sales.

divendres, 25 de novembre de 2011

Desgarro.



Cosió, descosió y vovió a coser.
Demasiado tarde.
El desgarro era tan profundo que ya nadie podría remediarlo.
Suerte que existen las alfileres de gancho.
Para eso.
Para emparchar lo irremediable.
Lo que nunca va a poder ser.
Lo que va a ser por siempre.

dilluns, 21 de novembre de 2011

diumenge, 20 de novembre de 2011

Marxar.

"EL PAISATGE NO TRAIEX MAI, CALMA." 1977.



Parar.
Silenciar.
Escoltar.
Marxar
per descansar
i alliberar
en la natura
el dolor
que impedeix
fer feliç
la pell
del teu recer.

dissabte, 19 de novembre de 2011

La senyera contra el Madrid.

El València C.F. rep aquest vespre (22.00) el Reial Madrid a Mestalla amb una crida als seguidors a rebre l'equip de fora amb una samarreta que llueix els colors de la senyera, amb el blau a les espatlles. Aquesta invocació patriòtica era habitual fa uns anys en els partits contra el Barça, però alguna cosa ha canviat perquè ara es faci quan el visitant és l'equip espanyol de referència.

Seré la Núria del Vallés?

El regal.

divendres, 18 de novembre de 2011

Resistir-se a perdre el somni.



SOPA DE CABRA,"Els teus somnis."


Enllà, més lluny de les estrelles, a l'altra cara del mirall,
On tot és més senzill d'entendre, la porta espera oberta.

Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs,
Comptant la màgia és la primera, seguint...

Els teus somnis t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça'ls.

No el veus? a poc a poc s'acosta, no ho sents?
el tens al teu costat.
L'amor té totes les respostes.

És el teu somni, t'estava esperant.
Vés no dubtis més, s'escapa.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça'ls.


El vent escampa les fulles, el temps arriba i se'n va
Mai no em demanis la lluna, ningú la pot agafar.
La vida cau i la pluja, el sol ens pot eixugar,
Sempre canvia la lluna, pren el que et vulgui donar.

Pren els teus somnis, t'estan esperant.
Vés no dubtis més, s'escapen.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin teus, abraça'ls.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fem que siguin certs, abraça'ls.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin certs, abraça'ls.


Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant,
Endins el sentiment és tendre, volem seguir somniant.

dijous, 17 de novembre de 2011

dimecres, 16 de novembre de 2011

No sent res.


diumenge, 13 de novembre de 2011

Nao vou fugir.

"Deixar de lluitar contra els pensaments, deixar de mentir-li a la por, no tornar a fugir." Ive Mendes.

dissabte, 12 de novembre de 2011

Tenir-te als braços, SIENA.

"La teva primera poesia, la primera cançó, la primera obra d'art... a canvi de tenir-te entre els braços i fondre'ns en el somriure tendrament dolç dels teus pares." LA TIETA CRIS.

* PINTURA: G. KLIMT.



* PURA POESIA MUSICADA: Inspira, "Cova placenta."

Sortirem de racons amagats
anirem a trobar els demés
reviurem tots aquells bells moments
anem llençant pel camí molles de records

Trobarem aliments adequats
per poder continuar
i creuem un llarg pont que ens conduirà
prop del foc i la neu dins un món tan irreal

És el lloc on anem
quan l ànima ens és feble
un lloc que no veurem
és la cova placenta.

* RELAT: EL MEU COR, EL MEU FILL, per Ratuix.

Jo t'abraço.

Jo t'abraço. Et sento el cor.
I quan t'abraço tot comença.
Perquè sóc amb tu al principi. Perquè el món vindrà a trobar-te i els teus ulls l'envoltaran. De llum maragda el mirar.
Giraran estels i lluna, perdent-se en les cantonades. Es penjaran cada nit sobre antenes i fanals, i tu en seràs testimoni; Somriure meravellat.
Sabràs d'albades daurades.
Petjaràs boscos humits. Quan la foscor sigui blava, et recordaràs de mi.
L'amor et convertirà en heura.
T'estendràs damunt el mar. I una salabror als teus llavis et dirà que hi ha un final.
Seràs fort perquè sabràs que et vaig sostenir en els meus braços, que et vas mirar en els meus ulls.
Jo t'abraço i tot comença.
Quan t'abraço em sento el cor.

divendres, 11 de novembre de 2011

dimecres, 9 de novembre de 2011

Mientras quede...

dimarts, 8 de novembre de 2011

diumenge, 6 de novembre de 2011

Petita tendresa.

dissabte, 5 de novembre de 2011

Final.

divendres, 4 de novembre de 2011

Viernes, tú te lo pierdes.

Viernes, Conrad Roset




Completamente viernes

Por detergentes y lavavajillas

por libros desordenados y escobas en el suelo

por los cristales limpios, por la mesa

sin papeles, libretas no bolígrafos,

por los sillones sin periódicos

quien se acerca a mi casa

puede encontrar un día

completamente viernes.

Como yo me lo encuentro

cuando salgo a la calle

y está la catedral

tomada por el mundo de los vivos

y en el supermercado

junio se hace botella de ginebra

embutidos y postre,

abanico de luz en el quiosco

de la floristería,

ciudad que se desnuda completamente viernes.

Así mi cuerpo

que se hace memoria de tu cuerpo

y te presiente

en la inquietud de todo lo que toca,

en el mando distancia de la música,

en el papel de la revista,

en el hielo deshecho

igual que se deshace una mañana

completamente viernes.

Cuando se abre la puerta de la calle,

la nevera adivina lo que supo mi cuerpo

y sugiere otros título para este poema:

completamente tú,

mañana de regreso, el buen amor,

la buena compañía.

Luis García Montero.

dimarts, 1 de novembre de 2011

Avui, 1 any sense tu.

"No assimilo la teva absència perquè et fas present en la carícia. Ara són les meves capacitats les que minven mentre augmenta la tristor. A voltes defalleixo per no mostrar que et trobo a faltar, perquè malgrat haver perdut els sentits, els silencis ens ho deien i ens ho transmetien tot. És difícil passar per la cambra i no evocar la teva flaire en el sedàs d'un llençol. És complicat pensar que no hi seràs mai més, però que continuarem caminant plegats en un pla allunyat, ANDARE, SEMPRE ANDARE."*csit 2011*