dimarts, 4 de maig de 2010

LA VOCAL NEUTRA



Així és COM NO s'ha de parlar en català. Es veu que pel cantant dels Pirat's Sound Sistema no existeix la vocal neutra.

****LA VOCAL NEUTRA.

En una considerable zona del domini lingüístic del català, la a i la e corresponents a síl·labes en què no recau l'accent tònic del mot -síl·labes febles o àtones- són pronunciades amb un mateix so. Aquest so, que en l'escriptura és representat,doncs, indistintament per a i per e, és un so intermedi entre aquestes dues vocals i és anomenat vocal neutra.

SUBSTANTIUS
Masculins amb e final: home, pare, roure, sucre ...
Excepcions: finals amb
- arca: patriarca
- ma : idioma
- ista: dentista
- cida: insecticida
altres: dia, poeta, guàrdia, papa ...

B) Femenins amb a final: sabata, fusta, tarda, casa ...
Excepcions: febre, mare, torre, classe, base, imatge, higiene, llebre, piràmide, sèrie, superfície, catàstrofe, barbàrie, índole, efígie, cúspide, calvície, crisàlide, intempèrie ...

ADJECTIUS
C) Masculins amb e final: ample, pobre, negre, recte ...
Excepcions: adjectius d'una terminacio amb "A" final: hipòcrita, egoista, belga ...

D) Femenins amb a final: ampla, bonica, pobra, trista ...
Excepcions: adjectius d'una terminació amb e final: alegre, amable, jove, simple, possible, probable ...

SUBSTANTIUS i ADJECTIUS
E) El plural de substantius i adjectius s'escriu sempre amb es, (tant si és masculí com femení): alcaldes, taules, pobres ...

Cal fer atenció als canvis ortogràfics que es produeixen:

- CA ........ QUES : coca -> coques
- ÇA ........ CES : plaça -> places
- QUA ....... QÜES : Pasqua -> Pasqües
- JA ........ GES : esponja-> esponges
- GA ........ GUES : amiga -> amigues
- GUA ....... GÜES : aigua -> aigües

VERBS
F) Última lletra terminacions verbals amb a: canta, feia, plora.
Si la neutra no és l'última s'escriu e: cantes, rentaven.
Excepcions:
- obre, corre, vine, omple
- infinitius segona conjugació: vendre, seure, caure ...

Si no es troba a final de mot ens podem guiar, en molts casos, per la forma primitiva del substantiu o, si és verb, per una forma on pugui trobar-se [a] o [E]-[e] tòniques:
teulada - teula rentava - renta
- - - -
entaular-se - taula passem - passo
- - - -
barqueta - barca segarem - segar
- - - -
paperera - paper ballàvem - balles
- - - -
barber - barba pesaré - peso
- - - -
Excepcions: jeure, treure, heure, néixer, péixer: formes tòniques
amb e i àtones amb a.

2) Comparació amb el castellà (generalment hi ha equivalència).
Excepcions: ànec, assemblea, cove, ebenista, efeminat, emparar,
enyorança, espàrrec, estella, Esteve, meravella, monestir, orfe,
orgue, ràfega, rave, resplendir, sergent, treball, vernís, Empúries,
punxegut, malenconia ...
ambaixada, arravatar, assassí, avaria, maragda, rancor, sanefa,
Sardenya, afaitar, avaluar, davant ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada