dilluns, 28 de febrer de 2011

El preu de desitjar... només uns ulls.

* Extret de l'Avui.cat.

1."El preu de desitjar-te".

La voluntat derrama vida, diu Schopenhauer. Voler estimar és tan important com estimar en la realitat d'un llit concret, perquè el que compta és que el desig crea desig. Però què passa quan, oh paradoxa, hom desitja algú que, al seu torn, en desitja un tercer? Com assumir que una persona que en vol una altra no és corresposta en aquesta passió perquè l'objecte del seu desig té un altre objectiu? No se li pot retreure fredor, frigidesa ni bloqueig. L'altra persona també desitja, també té encesa l'obsessió de l'amor romàntic, però mira cap a una altra banda. Comparteixen un llenguatge però no parlen el mateix idioma. És com pretendre volar amb una ala trencada o com voler nedar en una llacuna sòrdida i buida amb aires de sosa càustica. Malgrat tot, no som sàdics: no acceptem la intercanviabilitat absoluta dels subjectes capaços de gaudir ni podem sotmetre qui ens plagui a l'imperatiu del nostre desig.
Com a força motriu, desitjar és maquinar, i sempre és conseqüència d'una emoció, d'una atracció. Quan hom necessita algú altre per sadollar el seu desig ha de saber que corre riscos, els més desagradables dels quals són la no correspondència i el sofriment. El pitjor problema és que el desig crea una cadena il·lusionada de fam que es torna esperança i que sovint incita a l'ansietat. Desitjar és una manera de vèncer la por, excepte quan el caprici ens és arrabassat o quan s'imposa la manca de simetria. Per contra, allò prohibit sembla que es faci, només per aquesta limitació, encara més desitjable als ulls humans. La conseqüència d'aquests subconjunts passionals, d'aquestes esferes flotants a l'ordre del dia, no és cap altra que la tortura física i mental. La constant insistència del primer no fa altra cosa que acréixer el desig del segon cap al tercer. Lluny del triangle, el pretendent dóna ales al seu objecte de desig i el transforma en pretendent d'un altre objecte de desig, desdoblant-lo, alterant-lo, inventant-lo, com en un joc de nines russes que mai no s'arriben a poder mirar als ulls.

Anna Carreras.

2. "Només uns ulls."

Autodedicar-me un títol com aquest (com algú d'ulls poderosos m'ha suggerit) estaria prou bé per engreixar la meva prolífica imatge de petulant. Com que som en temps de crisi, és preferible moderar-se i consagrar l'article a uns altres ulls irreals, d'una fondària abissal. Hi ha persones que tenen ulls per mirar el terra que trepitgen, capcots, foscos i avorrits; d'altres els fan servir per mirar sense ser vistos, esquerps, tímids i voyeurs; però hi ha un tros petit de la humanitat que té ulls per crear felicitat. Aquests ulls saben somriure i mostrar desig sense dir res. Saben plorar i emprenyar-se sense necessitat de cridar. Són ulls que mengen i fan fotografies. Sempre encesos, desperts, sense cap intenció de tancar-se o de quedar-se en blanc, solen amagar un codi secret, una tristesa pètria que ve de lluny. Potser per això en saben tant, de mirar, perquè són viscuts, patits i traïts. Són ulls amb món, plens de vida no sempre agradosa que s'obren perquè necessiten ser entesos. Però és tal la bellesa que els amara que gran part dels atents no poden burxar més endins. Convé saber veure en aquests ulls el reflex d'una divinitat natural que els habita. I pensar que contenen part del cel, del mar, de la nit, de la tramuntana, de la música clàssica. Mirar aquests ulls és vinclar-se al privilegi momentani d'aturar el temps i de fugir del món. És tanta l'energia que en brolla, que es fa complex assumir una estructura, tocar de peus a terra o crear els fonaments de l'ordre. S'activa la màquina dels somnis i de la fantasia: restes mut, orb i sord i, paradoxalment, se t'encén la parla, hi veus amb lucidesa i escoltes els sons ocults de la terra. T'arriba un ram de roses vermelles. Te n'alegres: el present és una novetat en tu. I les mires, les olores, les poses en un gerro transparent, les separes una mica, tornes a olorar-les, treus el llaç per fora del vidre, i les admires amb placidesa. Al cap d'un no-res, ja tens la mirada sanguínia i les roses, per art de màgia, es tornen blaves i es fan ulls amb poder d'estimar.

Foc al cos.

Records!!!
*Extret de: Avui.cat.

"Foc al cos."
Quan Riba diu “Del joc i del foc” és ben conscient que parla de la intimitat de l'amor, un mirall que gira eternament i que reflecteix el que li passa pel magí. Foc al cos és el títol d'una cançó que han cantat Sau, Lax'n'Busto i Bars, i d'una pel·lícula de Lawrence Kasdan, amb William Hurt i Kathleen Turner, que té per trama la intensa història de desig entre un advocat i una dona misteriosa. També podríem parlar de la sensació del cuiner del Nautilus, la calor de la cuina que deu posseir el pobre treballador amb una luxúria infernal, però la cosa no va per aquí... La cançó de Sau és explícita: “Sensual i experta, estranya i perversa, no vull que te'n vagis, vull menjar-te els llavis, vull viure de pressa abans que s'acabi. Deixa córrer el foc pel cos”. Més enllà d'una rima fàcil, la lletra parla de perversitat, d'expertesa, d'estranyesa i de sensualitat. De provocació volguda, en definitiva. Al film esmentat suara, l'atractiu de la protagonista també prové del misteri que la dibuixa. En personatges encesos i apassionats, la calor natural no fa altra cosa que incrementar aquest foc que els crema per dins i que els converteix en feres sexuals insaciables. Però no només això, sinó en éssers empesos pels instints més primitius sense pensar en els fatalismes i en els reversos.
Si en una estació de tren o en un aeroport o en una cafeteria ens sentim seduïts per una mirada críptica, que surt del no res i que es transforma de cop sobtat en una escalfor localitzada als llavis, hem de pensar que tenim un temperament colèric associat a la bilis groga, i al foc, sec i calent. Cal que ens deixem endur per la passió, per la febre, pels ulls que ens despullen i es claven al ventre com si fossin ganivets per untar mantega. I veurem el mar de terra estant, i farem de masovers des de ciutat, i saltarem al buit sense xarxa, sense por, sense llums encesos. Només per ser cos dins el foc, per sentir-ne el privilegi i, encara, perquè el termòmetre no visqui només de virus.
Anna Carreras.

2 referents i un de mini.

* Linguamón: Casa de les llengües.
Veus unides pertany a la col·lecció audiovisual Veus, que recull, a través de la participació ciutadana, testimonis de la diversitat lingüística. Veus unides són testimonis de personatges destacats d'arreu del món, procedents de l'àmbit de la cultura, la ciència i els mitjans de comunicació, sobre les llengües i el multilingüisme


Mil petons.

"Fer que mil petons surtin dels amagatalls perquè t'observin quan somiïs i et sorprenguis quan despertis. Tens raó, la vida em fa viure cada instant de ple, però cada dia em fa deixar enrere oportunitats que jo no he triat. L'exèrcit dels mil petons espera tornar a sentir com surt el sol."

Granollers-Manresa...

divendres, 25 de febrer de 2011

27 plans de la vida en parella.

"Per què ens estimem tant, per què els nostres cossos ja no es necessiten?."

2000-2011: L'hort dels cirerers.

2000: La representació d'Anton Txèkhov, al Lliure.
"Ens trobem més enllà de l'amor. Cal deixar enrere totes les coses míseres i il·lusòries que ens priven de ser lliures i feliços... Sigueu lliure com l'aire!. La mala sort sempre m'ha acompanyat. I malgrat tot, la meva ànima sempre ha tingut, el pressentiment inefable de la felicitat. La felicitat és a prop, a tocar. Mireu-la la felicitat, mireu com s'acosta... i si nosaltres no poguéssim arribar a veure-la i a conèixer-la...ALTRES LA VEURAN."

2011: La d'en David Mamet, al Kursaal.
"Parla de la mort com una pèrdua i de la vida com una cadena de pèrdues que cal assumir."

dijous, 24 de febrer de 2011

A por el ladrón.

"El ladrón que desvalija es aquel con el que soñamos, el beso del infierno, el que marchita nuestra fragancia y acrecenta nuestro llanto. Recuerda antes de maldecirme, que tuvo usted la carne firme y un sueño en la piel."

dimecres, 23 de febrer de 2011

Cavall Fort: premi nacional de projecció de la llengua catalana.


Des de l'any 1961, a més de donar a conèixer a Catalunya importants personatges de còmic de l'escola francobelga com ara Jan i Trencapins (d'on sortirien els barrufets) o Sergi Grapes (Gaston Lagaffe), també els va fer parlar en català. En plena dictadura s'hi van formar noves generacions de joves lectors que van tenir les seves primeres lliçons de llengua en una època en què el castellà dominava totalment el sistema educatiu.

PopArb: 8 i 9 de juliol del 2011.

"Viure sense tu, recordant ara la dolça besada que s'ha acabat i somiant a les nits que encara em tastes. Mentrestant, em mata la teva mirada que plora i em diu que no. Arribarà la primavera però no hi serà a qui més has estimat, et vaig regalar la meva vida i sense tu no val res. No em miris tan a prop, em fa mal, no sé si t'estimo massa o massa poc. Fa temps que no sé com ho hem d'arreglar."

Els guapos són els raros...

* PopArb.

dimarts, 22 de febrer de 2011

Perdre el nord.

*Perdre el nord per tot plegat*

* Extret de: VerdBlauVermell. El vermell de la terra.El verd de la vida.El blau de l’esperança.
"Professeur la date sil vous plait."
El professor de llengua espanyola escriu una frase a la pissarra per començar la classe però els alumnes no el segueixen. Les seves cares denoten una mena de terror estrany. Estan profundament trasbalsats i el professor està sorprès. En un instant que esdevé etern es pregunta quina cosa deu fallar, quina tecla màgica cal prémer per tal de trencar aquest bullent gel africà, per tal que la comunicació entre professor i alumne esdevingui un fet. És llavors quan l'alumne més tímid de tots, en Yacoub, un noi d'una vintena d'anys que porta una gorra de colors llampants, li diu:
"Professeur: la date, s’il vous plaît".
Era això! Com en els temps de la seva infància, el professor recorda que per començar el dia cal apuntar la data en lletres a la part superior de la pissarra. Un cop fet, els alumnes ja poden començar a prendre els apunts a la part de la llibreta corresponent a aquell precís dia.
A Senegal hi ha un conjunt de normes implícites que cal seguir a l'hora d'iniciar una determinada acció. Per exemple, quan un vol iniciar una conversa amb un desconegut és necessari trencar el gel amb un seguit de preguntes sobre com li va la vida, els negocis, la família, etc. Si no, la situació pot esdevenir una mica brusca. En aquest sentit, sembla ser, que abans de començar qualsevol explicació en una classe, cal situar-se en el marc temporal correcte, no fos que anéssim a perdre el nord.


* Escolteu: Menaix a trua "Cap al cel."

No tinc por de perdre el nord
no tinc por de caure en l'error

El que crec és el que sóc
però sé que no tinc temps per aprendre-ho tot.
No tinc por d'oblidar-ho tot
de tornar enrere i començar de nou.
No m'agrada la gent decent
tampoc m'importa quan sóc transparent.
Potser tu em diràs que fer.

Abans que sigui massa tard
aixecaré les mans
miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

No tinc temps per perdre el temps
quan no mires tot passa corrent.
Tothom s'ofega quan tot va bé
em sembla que el món gira del revés.
Potser que em diguis que m'està passant
on tothom se sent lliure em sento empresonat.
Potser tu em diràs que fer
quan encerti o ensopegui potser em diràs que fer.

Abans que sigui massa tard
Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

No tinc por de perdre-ho tot,
el que tinc no és el que sóc.

Abans que sigui massa tard
Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

Abans que sigui massa tard
Aixecaré les mans
Miraré cap al cel
i li demanaré que el món
no pari de girar
i que es pugui fer vell.

En Patufet.


* PDF "En Patufet."

Slide Jornada Mercè Rodoreda: 8 i 9 de maig del 2009.

Un gran retrobament amb les 2, de l'ensenyament a l'admiració literària, per l'agraïment del BUP i el COU i les xerrades sobre en Joan Fuster.
* Slide: Mercè Rodoreda.

"Pintura de Mercè Rodoreda "

Conferència: Margarida Prats, "Llegir Màrius Torres, avui."

Edgar Allan Poe: El primer dia "El retrat oval" i l'últim "Annabel Lee": perquè continueu mirant la lluna que us portarà l'estimat dels vostres somnis, perquè retrobeu els seus ulls dins els estels, perquè dormiu acaronant l'amor de la vostra vida."


* PDF Poemes Margarida Prats: "Llegir Màrius Torres, avui."

*Jornada Màrius Torres: Lleida, 13 de maig del 2010.

7:26. No resulta gaire gratificant.

"Continuar vivint gairebé sempre és perdre, o deixar-ho anar."

«Continuing to live», de Philip Larkin from blocsdelletres on Vimeo.

Samuel Beckett: "Primer amor".

"Però què hi fa la manera com passen les coses, si passen...és amb el cor que s'estima, no?"

* PDF "Primer amor."
*csit 2011, Vic.*

diumenge, 20 de febrer de 2011

Tu mediodía.

dissabte, 19 de febrer de 2011

IN-SOMNI a Catalunya.

* Dates a Catalunya.

"Centenars de petites coses que em fan...caure en l'in-somni."

Joan Fuster: Recobrar-se!

Última classe: Unitat lingüística.
p.d. No podia marxar sense la lliçó lingüística i la "mogoda" musical.

Comentari de text: "Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer...vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent." Ovidi Montllor.

Del Creep al Lotus Flower.

"Ja no pertanyo enlloc."

Sense TV3 al País Valencià.

* Conferència ACPV.
"La llibertat d'informació, la llibertat pura i nua, i l'espai de comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens."
* Enllaç: ACPV.

dimecres, 16 de febrer de 2011

Emprendre el vol...

Desconfiaré.

"GENT NORMAL I PROBLEMES REALS."

* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.

* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.

* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.

* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.

* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.

* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.

* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplerxar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.

* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.

* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.

* I sempre, però sempre, plantaré cara."

Carles Capdevila
Director de l'Ara.

dissabte, 12 de febrer de 2011

At versaris.

Tutoria: La trampa del llenguatge.
"Estructurar en estrofes allò que m´ha fet somriure com un idiota que ha oblidat què cal per sobreviure.
Caminar sense més pes no em fa més lliure, m´allibera. És la primera trampa del llenguatge, espera. " *At versaris, Dos és un
*

divendres, 11 de febrer de 2011

Locus amoenus.

El locus amoenus ( literalment lloc agradable ) és un tòpic literari llatí amb molta tradició. Descriu el paisatge ideal, enmig del camp, amb un riu, bon temps i bona companyia. Aquesta imatge està present a la majoria d'autors del Renaixement, com Garcilaso de la Vega.
El paisatge idílic a vegades s'identifica amb el paradís natural, oposat al caos de la ciutat i la vida moderna.
*un riu*
*bon temps*
*i bona companyia*

I can dream.

dijous, 10 de febrer de 2011

Josep Carner, "Les bonhomies."

Se acabó...

Per tu A., per dur-me la cançó de la setmana, has estat la sorpresa del dia i el pamplines de sempre!!!.

dimecres, 9 de febrer de 2011

Plorar.

"Fes-te gran i observa què has viscut aquests anys, deixa de plorar per dins i d'esgotar el debilitament de l'ànima, només així podràs creure en l'esperança."

dilluns, 7 de febrer de 2011

L'enyor.

*csit 2010, Uns moments al cel.*

POEMES DE CINC MINUTS = 300 SEGONS D'ENYOR ETERN.

Et busco amb els ulls
i et trobo amb petons
la teva mirada m'encén la passió
t'agafo les mans..
i ens fem abraçades gegants
i el silenci ho omple tot.

Sense dir..
dius.

I em fas sentir, em fas feliç,
fas prendre i donar..

Sense dir.. dius.

I omples els espais de sensacions
i apartes les boires i els malsons
sense dir ... dius..i m'abraces molt fort..

I tots els colors esdevenen tu
totes les aromes esdevenen tu
tots els paisatges esdevenen tu
tota la tendresa esdevé en tu..
ets una preciositat.

Jordi Pitti©.

BONIC !!!

dissabte, 5 de febrer de 2011

Años 80: 2 versions.

"Reviure els 80."

K.O.

"Prendre l'humil decisió de lluitar."

divendres, 4 de febrer de 2011

Memòria manresana.

L'Ateneu Obrer Manresà a les Piques.

http://www.memoria.cat/

Memoria.cat és el portal de webs de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
S'hi poden trobar webs, articles, documents, imatges i informacions a l’entorn de la República, la Guerra Civil i el franquisme a Manresa.
Es tracta d’una petita aportació a la tasca que es fa arreu del país per recuperar i divulgar el nostre passat col·lectiu i lluitar contra l’oblit; una tasca, sens dubte, imprescindible, que compta amb la Història i la Memòria com a eines fonamentals.
El web també és una finestra oberta a les col·laboracions que sobre la memòria històrica de Manresa es vulguin fer arribar i tinguin interès a ser publicades.
Fins al desembre de 2008 el nom de l’entitat era Grup d’Estudis per a la Recerca i Difusió de la Memòria Històrica de Manresa.
Història i memòria contra l’oblit.

Posicionament.

1 dia...

...molt bell.

Abendlied.

Mare.

"De sobte, se te'n va anar un bri de vida i vas començar a escriure petites passes de felicitat. La lentitud del demà va embogir i ja no podia abraçar-te. Gira't i amaga't d'ella, deixa't caure dins meu i tornarem a veure aquell núvol blanc tenyit de rosa que devoràvem mentre rumiava el t'estimo que mai he gosat dir-te." *csit 2011*

dimarts, 1 de febrer de 2011

Fins que la mort ens separi.

El millor dels móns.

"Carícia, somriure, abraçada, tendresa, existència, consciència, estels i estrelles, somni, vida...poesia."

Dia de bona i mala llet.


"La llet blanca de la lluna."

La llet blanca de la lluna
me la bec a poc a poc.
Devoro flors d’una a una,
entaulada, com per joc.
D’enveja, un núvol s’esberla.
Gotes de color de perla
m’esquitxen nas i cabells.
I me’n vaig. Poso la lleva
i em tanco dintre la meva
illa dels lliris vermells.

Mercè Rodoreda.

Euro Com Rom.

div style="width:425px" id="__ss_176344">Euro Com Rom
View more presentations from amendez3.