divendres, 30 de març de 2012

Llum apagada.

dijous, 22 de març de 2012

dissabte, 17 de març de 2012

divendres, 16 de març de 2012

Els fills de puta no volen...

"Si algú se sent al·ludit..."

diumenge, 11 de març de 2012

La meva liB/VIDO.

* ÍNGRID *

Bloc de Conrad Roset.


* Crítica de l'exposició.

"Un conte musicat i dibuixat perquè l'art voli calmosament cap al paradís on podem fer-ho tot, al nostre paisatge infantat de tendresa." *csit*


Hi ha un lloc on sóc capaç de fer callar,
tot el soroll de m'envolta.

On cavallets de mar,
llisquen per muntanyes nevades.

I hi ha gominoles gegants,
tres llunes i oceans i un mag
que d'un barret es treu milers de regals,
tu demana tot si val...

Hi ha un lloc on sóc capaç de fer callar,
tot el soroll de m'envolta,
i al obrir els ulls veure'm envoltat
d'un mar en calma.

I jugar amb un vell mariner,
pescar sirenes, follar-me els deus...
De nit m'esperen galàxies,
ja res podrà aturar-me.

I seré com un cometa que ha entès,
que no hi ha pressa en l'espai,
quan es un lloc tant gran...

Una peça que ara encaixa dins del buit,
que vas deixar-me i que,
poca poc a anat brillant, més, més...


Hi ha un lloc on sóc capaç de fer callar,
tot el soroll de m'envolta.

Hi ha un lloc on sóc capaç de fer callar,
tot el soroll de m'envolta.

Hi ha un lloc on sóc capaç de ser-ho tot.

***ESTÚPIDA ERIKAH, "Gominoles gegants i maravelles aquàtiques."***

L'absenta, la fada verda dels artistes i romàntics.



Santiago Rusiñol ingressa en un centre de desintoxicació al 1899 degut a l'addicció a l'alcohol i la morfina, fet que responia a la moda del moment: per una banda l'absenta ( una beguda aromàtica i amarga, destil·lada a partir d'una planta anomenada donzell, que es consumia sobretot a les tavernes i els cabarets de París de Montmartre ) i , per l'altra la morfina, una droga més sofisticada. Es diu que algunes senyores de la societat parisenca feien servir xeringues de plata amb incrustacions de pedres precioses per punxar-se. A partir del 1900, després de la cura de desintoxicació, Rusiñol es dedicà gairebé exclusivament a pintar jardins ( Granada, Aranjuez, Mallorca... ). De les estades a les illes, en sortiren 80 quadres, molts apunts i un llibre: "L'illa de la calma" ( 1922 ), un exemple de la seva prosa, un dels primers models de llengua literària moderna.


“Sortim a fora, i el poblet és una cançó de matinada. Quin goig, per als ulls! Que bé s'hi respira! Quin alè de sanitat, us entra dins l'esperit! Tirant per la dreta, o per l'esquerra, els carrers són petits, són estrets, i pugen i baixen al seu pler, amb aquesta santa llibertat que tenen els carrers dels poblets que Déu els conservi i els lliuri d'urbanització i simetria. La urbanització se la fan ells, dintre els seus nius. I què ben feta! Les palles que hi duen i que es veuen, són de netedat: quatre cadires, la seva taula i dos tests de flors; però dintre aquests interiors, només passant-hi per davant s'hi sent tal olor de bugada, les cadires són tan senzilles, la taula és tan ben parada, tot és tan íntim i tan reclòs, que, si les cases fossin persones, diríem que són cases verges. La Beata Caterina podia haver nascut a totes” (Rusiñol, Santiago: L'illa de la calma, 103).
*Valldemosa.


Ametllers de Rusiñol
“Corria l’any 1901 quan Santiago Rusiñol tornà a Mallorca. Hi anà, convalescent, a refer-se de la cura de desmorfinització que féu al sanatori de Bolougne-sur-Seine, prop de París, i de l’extirpació de ronyó a què fou sotmès després a Barcelona. Hi anà amb la família, amb la qual s’acabava de reconciliar, llogà una casa al Terreno i pintà i escrigué sobre Mallorca i sobre els mallorquins. En reinventà, si hem de fer cas de Gabriel Alomar, el paisatge. O, si més no, les seves teles van servir com a reclam turístic. L’illa daurada, prèviament pintada pel belga Degouve de Nuncques, es convertí, passada per la mirada i el pinzell de Rusiñol, en la imatge per excel·lència de l’harmonia còsmica, en una mena de paradís retrobat que era personal i intransferible, però que les pintures penjades a la Sala Parés, a Sóller, a Palma, als salons de París, donaven a conèixer en forma d’Arcàdia de tarongers i d’ametllers, de cel i de mar, de coves i de badies, de ports i de gorgs, i convidaven a fer el viatge –també en sentit literal– cap a l’illa.”
Des de les illes, Santiago Rusiñol, pròleg de Margarida Casacuberta (PAM, 1999, pg. 17).


“A Mallorca també hi vaig anar repetides vegades; em sembla que vaig ser dels primers turistes. Mallorca fou per a mi un paradís, i un indret on vaig treballar al mateix temps amb el pinzell i amb la ploma. Alternava la pintura dels jardins amb la dels paisatges –Sóller, Valldemossa...– amb la descripció literària que anava fent de l’illa i alguna obra de teatre, com La nit de l’amor. Amb el pintor Joaquim Mir sortírem a trobar els camps d’ametllers florits i les cales solitàries. També hi vaig fer amics, a Mallorca, com ara en Gabriel Alomar i en Joan Alcover, que em dedicaren escrits ben elogiosos, articles i poemes.”

S. Rusiñol, dins Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol, Vinyet Panyella (PAM, 2000, pg. 29).

Fermín Muguruza, "Next music station."

La veu de Mallorca.

* Poema "La balanguera" de Joan Alcover, himne de Mallorca, musicat per Maria del Mar Bonet.

Adéu, Espanya?

* Documental de TV3 que compara la realitat de Groenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya, i es planteja entre d'altres les preguntes següents: La independència/secessió és democràtica?, serien econòmicament viables aquests nous estats?, com reaccionaria la Unió Europea?


* Oda a Espanya i Cant del retorn de Joan Maragall: musicat per Xavier Ribalta i amb dibuixos/pintures dels camps de concentració d'Argelers i de Bram.


* Última estrofa recitada del poema.

dijous, 8 de març de 2012

L'heroi sense princesa.

"La princesa sense heroi s'hauria deixat endur al racó de l'elecció per deixar que els llavis del vent tornessin a escriure de nou un futur de dolça soledat." csit

dissabte, 3 de març de 2012

Ser un tros de carn.

divendres, 2 de març de 2012

Erik Satie: MODERNISME MUSICAL.



* ERIK SATIE al Cafè del Mar ( Eivissa ).

Ramon Casas i Carbó a Sant Benet de Bages.

SANT BENET DE BAGES, UNA VISITA AL CONJUNT MONUMENTAL.



L’experimentació és la característica diferencial de la intervenció museística que s’ha fet al conjunt del Monestir on, a partir de moderns sistemes audiovisuals d’interpretació, es vol fer viure el pasta medieval, des de la fundació del Monestir fins a l’esplendor del segle XIV, el fascinant període del barroc quan el Monestir es va convertir va passar a ser propietat del Monestir de Montserrat per convertir-lo en Escola d’Arts dels monjos novicis, i també l’ultima etapa de la seva història, la dels anys dels Modernisme en ésser adquirit el conjunt patrimonial per la família del pintor Ramon Casas.
Una manera diferent de conèixer el passat, amb visió de present per als ciutadans del futur.

MÓN SANT BENET, visita modernista: "Un dia a la vida de Ramon Casas."
Un dia de juliol de 1924. La família del pintor Ramon Casas comença les vacances d’estiu a sant Benet. Viurem, a través d’un itinerari per les estances museïtzades del Monestir, un dia en aquesta família, símbol de la burgesia culta que va impulsar el Modernisme. Entendrem d’on venien, què pensaven, els seus gustos, i la trajectòria pictòrica d’un dels màxims exponents del modernisme: el pintor Ramon Casas. I ho farem a través d’un muntatge multisensorial: amb projeccions audiovisuals, efectes de llum i so, olors, i altres recursos que ens sorprendran i estimularan la nostra sensibilitat. Tot això en uns espais que alberguen una bona part de la col·lecció d’arts decoratives de sant Benet. Visita comentada que s'endinsa en l'entorn que des de 1907 fou la residència de vacances de la família del pintor Ramon Casas. Aquest és l'espai idíl·lic del modernisme: colorista, amb finestres emplomades, quadres i grans peces de col·lecció, que també mostra el luxe i l'abundància de principi de segle XX.

* RAMON CASAS I CARBÓ: XTEC + enllaços.




MÓN SANT BENET, visita medieval.Mil anys d’història d’un Monestir

L’itinerari es planteja com un recorregut cronològic pels espais monumentals de sant Benet: l’església i el claustre romànics, el celler gòtic i l’edifici barroc montserratí. I també és un viatge en el temps, on podrem reviure les èpoques més rellevants del Monestir i, en paral·lel, de la història de Catalunya, a través de projeccions de gran format i altres recursos combinats perquè visquem la història d’una manera vivencial.

I després... al PARC DE L'AGULLA ( Manresa ).