dimecres, 30 de març de 2011

In://comunicació?.

dimarts, 29 de març de 2011

Quim Monzó, "El perquè de tot plegat".

* "Epdtp." al cinema.

* Submissió.

Quim Monzó, "Amb el cor a la mà."

"No sigueu hipòcrites i digueu el que sentiu o penseu realment, els filtres només us convertiran en simuladors humans."

* Lectura oral: Quim Monzó, "Amb el cor a la mà."

"Amb el cor a la mà."

Es miren l'un en els ulls de l'altre i es juren amor i fidelitat eterns. Decideixen esbandir els afers més o menys amorosos que cada un tenia fins ara. Es prometen també ser del tot sincers l'un amb l'altre; no mentir-se mai.

- Serem del tot sincers l'un amb l'altre. Mai no ens mentirem, sota cap concepte ni amb cap excusa.
- Una sola mentida seria la mort del nostre amor.

S'adormen al sofà, cansats, l'un en braços de l'altre.
Es lleven al migdia, am ressaca. Es dutxen, es vesteixen, surten al carrer amb ulleres de sol.

- Anem a dinar? - diu ell.
- Sí. Per mi poca cosa. Amb un parell de tapes ja en tinc prou. Però tu deus tenir molta gana.

Ell està a punt de dir que no, que qualsevol cosa li va bé, però recorda la promesa.

- Sí. Tinc gana. Però em conformo amb unes tapes. Tu menges un parell i jo en menjo més.
- No. Tu deus voler entaular-te. No t'estimes més que anem a un restaurant?

Han promès ser del tot sincers l'un amb l'altre. No li pot dir, doncs, el que li hauria dit si no: que ja li va bé fer tapes en un bar. Ara ha de reconèixer que realment s'estima més anar a un restaurant i entaular-se.

- Doncs anem-hi - diu ella -. Anem a aquell restaurant japonès que vam anar fa una setmana i que et va agradar tant?

Una setmana abans encara no s'havien promès ser del tot sincers l'un amb l'altre. A més, ell no li va dir mai que li hagués agradat el restaurant japonès. Ho recorda amb claredat: a preguntes d'ella, ell havia dit que el restaurant li havia semblat bé, fórmula que no expressava l'entusiasme que ella posa ara en boca seva.

- Et vaig dir que m'havia semblat bé, no que m'hagués agradat.
- És a dir: que no et va agradar.

Li ha de dir:

- Odio el menjar japonès.

Ella el mira als ulls, sorruda.

- Saps que a mi m'agrada molt.
- Ho sé.

Dubta si la promesa ho exigeix o no, però com que s'estima més trair-la per excés que no pas per defecte declara la resta del que pensa: que precisament una de les coses que li desagraden d'ella (i que lliga amb una certa actitud que ella creu esnob però que en el fons és xarona i prou) és l'afició a anar sempre a restaurants daquells que substitueixen la bona cuina per les relacions públiques. Ella li diu que és un imbècil. Ell es veu obligar a dir-li que no se sent gens imbècil i que està convençut que, si s'hagués de provar qui posseeix un cervell més potent, el d'ella no seria el guanyador. Aquestes paraules acaben d'ofendre la dona, que el bufeteja, irada, mentre li torna a dir que és un imbècil, un imbècil crònic, que ho serà tota la vida i que no el vol tornar a veure mai més, proposta amb la qual ell està de seguida d'acord.

Quim Monzó.

Quim Monzó, "La monarquia."

Quim Monzó, "La monarquia."

Tot gràcies a aquella sabata que va perdre quan va haver d'anar-se'n cuitacorrents del ball perquè a les dotze s'acabava l'encanteri, el vestit tornava a la condició de parracs, la carrossa deixava de ser carrossa i tornava a ser carbassa, els cavalls ratolins, etcètera. Sempre l'ha meravellat que només a ella li vingués la sabata a la perfecció, perquè el seu peu (un 36) no és de cap manera inusual i altres noies de la població deuen tenir la mateixa talla. Encara recorda la cara d'astorament de les dues germanastres, quan van veure que era ella qui es casava amb el príncep i (uns anys després, quan els reis es van morir) es convertia en la nova reina.
El rei ha estat un marit atent i fogós. Ha estat una vida de somni fins al dia que ha descobert, a la camisa reial, una taca de pintallavis. El terra se li ha enfonsat sota els peus. Quin desfici! ¿Com ha de reaccionar, ella, que sempre ha actuat honestament i sense malícia, que és la vir ut personificada?
Que el rei té una amant és segur. Una taca de pintallavis a la camisa sempre ha estat una prova clara d'adulteri. ¿Qui deu ser, l'amant del seu marit? ¿Ha de dir-li que ho ha descobert o bé dissimular, com sap que és tradicional en les reines, en casos així, per no posar en perill la institució monàrquica? ¿I per què ha buscat una amant, el rei? ¿És que ella no el satisfà prou? ¿Potser perquè es nega a pràctiques que consi dera perverses (sodomia i dutxa daurada, bàsicament) el seu marit les busca fora de casa?
Decideix callar. Calla també el dia que el rei no arriba a la cambra reial fins a les vuit del matí, amb ulleres de pam i flaire de dona. (¿On es veuen? ¿En un hotel, a casa d'ella, al mateix palau? Hi ha tantes habitacions, en aquest palau, que fàcilment podia permetre's tenir l'amant en qualsevol de les dependències que desconeix.) No diu res tampoc quan els contactes carnals que abans establien amb regularitat de metrònom (nit sí, nit no) es van espaiant fins que un dia s'adona que fa més de dos mesos des de l'últim cop.
Plora en silenci, a l'habitació reial, cada nit; perquè ara ja cap nit el rei no se'n va al llit amb ella. La solitud la corseca. Més s'hauria estimat no haver anat mai al ball, o que el peu d'alguna altra noia hagués encaixat amb la sabata abans que el d'ella. Així, acomplerta la feina, l'enviat del príncep no hauria arribat mai a casa seva. I, cas d'haver-hi arribat, més s'hauria estimat, fins i tot, que alguna de les seves germanastres hagués calçat també el 36, per comptes del 40 i el 41, números massa grossos per una noia. Així, l'enviat no hauria fet la pregunta que ara, destrossada per la infidelitat del marit, li sembla fatídica: si hi havia cap altra noia a la casa, a més de la madrastra i les dues germanastres.
¿De què li serveix ser reina si no té l'amor del rei? Ho donaria tot per ser la dona amb qui el rei copula extraconjugalment. Mil cops més s'estimaria compartir les nits d'amor adúlter del monarca que la buidor del llit conjugal. Abans querida que reina.
Decideix acomodar-se a la tradició i no dir al rei què ha descobert. Actuarà de manera sibil·lina. El vespre següent, quan després de sopar el rei s'acomiada educadament, el segueix. El segueix per passadissos que desconeix, per ales ignorades del palau, cap a estances que ni tan sols imaginava que existissin. El rei la precedeix amb una torxa. Finalment es tanca en una habitació i ella es queda al passadís, a les fosques. De seguida sent veus que li arriben de dins. La del seu marit, segur. I el riure gallinaci d'una dona. Però superposat a aquest riure sent també la veu d'una altra dona. ¿Està amb dues? A poc a poc, procurant no fer soroll, obre una mica la porta. S’estira a terra perquè no la vegin des del llit; fica mig cos dins de l'habitació. A les parets, la llum dels canelobres projecta les ombres de tres cossos que s'acoblen. Hauria volgut alçar-se per veure qui hi ha al llit, perquè les rialles i els xiuxiuejos no li permeten identificar les dones. Des d'on és, estirada a terra, no pot veure gaire res més; només veu, als peus del llit, tirades de qualsevol manera, les sabates del seu marit i dos parells de sabates de dona, de taló altíssim, unes negres i del 40 i les altres vermelles i del 41.

* Vídeo censurat l'any 1994, en plena democràcia?.

Quim Monzó, Discurs inagural de la Fira de Frankfurt.


Lipdub per la llengua ( l'excursió alternativa ). 15/4.



* Web del lipdub per la llengua.
* La cançó dels deures...


* i el concert final...
"Porto lletres de colors, poso a cada síl·laba una part de passió i una d'amor per dues de rencor. Tot això en paper cuadriculat doble. Porto tatuades dins del cor partitures de cançons i paraules de passió; són el meu petit tresor. Pujo a totes les bastides i canto mil melodies."

A l'abril, dies d'agost.


dilluns, 28 de març de 2011

L'adéu d'una decepció.

*csit 8/3/2011 Tarragona, Dues errades.*

* Escoltar/veure i beure: Vega "Cuánta decepción."
"Sentir-se idiota quan el nostre món s'esquerda, decebuts per donar-ho tot a canvi de res, quan hem deixat esmicolar el nostre cos per les ferides. Ens desfarem d'aquests besos que ja no són nostres i l'espina del cor desapareixerà de la ment."

"Decepció."

Malalties de l'ànima no maten,
n'agonitza hom llarg temps, mes, ai, no en mor ...
Per dolor, les parets del cor no esclaten,
sols los ulls són qui esclaten amb greu plor.
Mes les llàgrimes cruels, que els ulls enceten,
del cor no trauen la infernal cremor;
mullen ses fibres que eixamplant-se baten,
i així hi cap més dolor dins nostre cor.
Ai del mesquí que en hora maleïda
per ésser naix d'alts sentiments traït:
la mort mateixa en fuig, i en fuig la vida!
Viu per provar amb desficiós neguit
que, si els desigs de l'home són sens mida,
també el cor pel dolor és infinit!.

Marià Aguiló.

diumenge, 27 de març de 2011

1 vida.

"No podem fer plans per demà, només tenim una vida."


"Necessito comprendre per tornar a dormir. Estic enamorada de tot el que hi ha al meu voltant. Encara puc collir flors de la ciutat, tot és preciós i puc veure-ho tot com si fos ahir. El passat, el temps present em fa proclamar... que em sento viva!."

Caramel.

"Mai entendré per què la seva veu té està tan relacionada amb la meva ment."

"El temps... La meva boca no pot fer allò que ordena la meva ment. No hi ha canvis en la rutina, sóc una corda de guitarra desafinada. Aquests dies mai, mai passaran."

dissabte, 26 de març de 2011

Els gèneres cinematogràfics.


* PDF: Dossier gèneres cinematogràfics.

Sinopsi, crítica i recensió.

1. La sinopsi.

Expressió condensada del contingut principal d'un text escrit. S'hi exposa, amb les paraules d'aquell que fa la sinopsi, la idea central o tesi de l'autor i els principals arguments que la sostenen. És un resum o una síntesi. Una sinopsi molt condensada rep el nom d'extracte i sol limitar-se a presentar la tesi del text original i les principals recomanacions, si és que el text en té.

Per a fer una sinopsi cal seguir quatre etapes:

Lectura. Consisteix a llegir l'original. Convindrà fer una primera lectura ràpida, que permeti obtenir una visió de conjunt i captar el propòsit de l'autor (de què tracta el text?, què pretén l'autor, ensenyar-nos alguna cosa, persuadir-nos, entretenir-nos?), seguida d'un altra acurada perquè puguem identificar la tesi i l'estructura principal del text (què diu fonamentalment l'autor aquí?, com ho diu?).
Selecció. Consisteix a buscar en cada paràgraf, estrofa o fragment, la idea principal, tot captant els arguments que la sostenen i els mitjans i exemples que l'expliquen. És important captar la relació que hi ha entre els paràgrafs consecutius (ampliació, oposició, conseqüència, nou aspecte) i per això és important fixar-se en els elements de connexió i transició. En aquesta etapa localitzarem les idees principals (les de cadascuna de les parts del text) i les expressarem amb paraules pròpies, deixant-les a punt per a l'etapa següent.
Redacció. Basant-nos en les notes preses, que reflectiran la tesi i les idees principals del text original, redactarem el resum en una extensió que dependrà del tipus de text que haurem de sintetitzar. Naturalment, el resum no tindrà un caràcter purament mecànic, sinó que el bon criteri ens farà veure quines parts són les més importants, i hi dedicarem el cos principal de la nostra síntesi.
Comparació. Consisteix a confrontar el resum escrit amb l'obra original per tal de comprovar que reflecteix el contingut essencial, tot i que lògicament amb un llenguatge diferent i personal, que es conserva la importància relativa de les idees originals i que no hem introduït cap idea nova, ja que no fóra correcte atribuir a l'autor allò que no ha dit.

2. La crítica.

Una crítica és un escrit de caràcter generalment breu i concís en el qual s'emet un judici o es fa una valoració personal sobre una obra literària o sobre qualsevol manifestació cultural i artística.

Les qualitats més importants per a elaborar una bona crítica són, sens dubte, posseir un agut olfacte crític i ser capaç de convèncer, a través d'una retòrica persuasiva, el públic més escèptic. Si bé el primer atribut pot considerar-se un dot natural, gairebé congènit, el segon, en canvi, només s'aconsegueix a partir d'una educació correcta en expressió escrita.

En termes generals podem individualitzar els passos següents en el procés d'elaboració d'una crítica:

Familiaritzar-se totalment amb l'obra que serà objecte de crítica. Si es tracta d'un llibre, serà indispensable una lectura amb els sentits ben desperts i disposats a captar fins al més petit detall que es pugui desprendre de l'obra que estem analitzant. Tractant-se de cinema no tindrem excusa per a no veure com a mínim un parell de vegades la pel·lícula que comentarem. Una llibreta petita per anar prenent nota de tot allò que sembli important ens serà de gran utilitat a l'hora de redactar la crítica.
Encetar el text amb una introducció prou suggestiva que sigui capaç de desvetllar l'interès dels nostres lectors potencials. Un inici possible podria ser, per exemple, alguna frase sentenciosa pronunciada per algun dels protagonistes de la pel·lícula, si el nostre escrit versa sobre un film, o un petit paràgraf representatiu de la novel·la, si fem referència a un llibre. Una altra possibilitat fóra esmentar les darreres activitats professionals de l'autor, a fi de situar l'obra que analitzarem dins la seva producció artística.
Fer una breu descripció comentada de l'obra, destacant-ne els aspectes més rellevants, si és que en té, i exposant els recursos que l'autor empra per a donar cos a les seves idees. Aquesta part pot semblar a un petit resum.
Tot seguit passarem a valorar els elements positius i negatius, tant des del punt de vista formal com de continguts, justificant cada opinió al més objectivament possible i emetent finalment un judici personal sobre l'obra en qüestió. Aquí podem contrastar el producte final que l'autor ens ofereix amb d'altres anteriors de la seva producció o del mateix gènere.
El millor sistema per a aprendre a escriure crítiques és llegir als apartats respectius dels diaris i de les revistes aquelles realitzades pels crítics de més prestigi, i, per descomptat, ensinistrar el nostre ull crític amb una educació correcta dins els àmbits en què pensem exercitar-lo.

3. La recensió.

Una recensió, en sentit específic, és un escrit de caràcter informatiu sobre el contingut i les qualitats d'un llibre, una obra dramàtica, una pel·lícula, un concert, una exposició o qualsevol altra manifestació artística. Com a sinònim s'utilitza sovint la paraula ressenya, i el verb ressenyar per a indicar l'acció verbal.

En un sentit més ampli, es pot fer una recensió de qualsevol tema. La classe d'activitat intel·lectual que exigeix la recensió en aquest sentit ampli —assimilar un tema, pensar-lo, considerar-lo i pronunciar-se críticament— constitueix una etapa fonamental de l'educació.

Per a preparar una recensió caldrà seguir els passos següents:

Familiaritzar-se completament amb el tema. Segurament no n'hi haurà prou amb una lectura ràpida d'un llibre ni amb veure una pel·lícula una sola vegada; caldrà una anàlisi profunda i acurada.
Suposar que els lectors no coneixen el tema, però que hi estan prou interessats perquè, a partir de la lectura de la recensió, puguin prendre algunes decisions (comprar o no un llibre o un disc, anar o no a veure una pel·lícula, etc.).
Introduir directament en el tema. L'encapçalament pot ser el títol de l'obra i l'autor o el de la pel·lícula i el director. Pot ser també una frase escollida que condensi o bé la tesi de l'obra, o bé el judici que es mereix segons el parer de qui fa la recensió.
Classificar l'obra en el primer paràgraf. Si és un llibre, haurem d'indicar si es tracta d'una novel·la, una biografia, un llibre de viatges, poesia, etc.
Presentar la tesi de l'autor i els arguments o desenvolupaments principals en què es basa. Aquesta part equival a un breu resum.
Glossar els elements estructurals en la forma particular com l'autor els utilitza. Per exemple, en una determinada obra de música coral analitzar la distribució en àries, recitatius, cors i corals i la seva funció en el conjunt.
Reflectir en la recensió la importància relativa dels elements que constitueixen l'obra.
Avaluar objectivament. Determinar el propòsit que persegueix l'original i jutjar si l'obra s'hi ajusta. Per exemple, una biografia pot estar escrita amb bon estil, però ser deficient com a biografia.
Adduir dades suficients per a recolzar el judici crític. Pot resultar útil citar alguns paràgrafs significatius de l'obra literària, algun diàleg; acompanyar la recensió amb alguna fotografia de la pel·lícula o de l'obra plàstica, etc.
La millor manera d'aprendre a fer recensions és llegir-ne moltes a la secció de ressenyes de llibres, teatre, cinema i exposicions de les revistes i periòdics més acreditats i comparar, mentre sigui possible, amb les obres ressenyades.

Locucions i frases fetes.




1. LOCUCIONS: Grup de mots amb valor d’adverbis de temps, de manera...
Ex: Vindran aviat = Vindran en un tres i no res.
Hi aniran ràpidament = Hi aniran de pressa i corrents.

2. FRASES FETES: Frases estereotipades que es fonamenten de forma figurada en el sentit real que els donem.
Ex: Descobrir la sopa d’all.

* PDF: Comparances, locucions, frases fetes i refranys.
* Exercicis i activitats del TINET.

Manel, Rauxa i la primavera.

"Mirar endavant amb alegria escoltant aquesta cançó, fent camí sense baixar la guàrdia. La primavera ja ha arribat amb presents per tothom, amb les mirades de les noies i les flors que creixen al meu voltant. La preciositat ens remet a carnestoltes, és una festa. Un desig: que la gent que m'envolta sigui molt feliç."

Falling.

30è. Festival Jazz Terrassa: 16-3 fins 3-4.

* Programació: http://www.jazzterrassa.org/

i al Picnic Jazz: "La locomotora negra."

divendres, 25 de març de 2011

Falsedat de l'angoixa.

Xof.

dijous, 24 de març de 2011

Ningú.

Número 1 a Espanya.

El segon àlbum de Manel, '10 Milles Per Veure Una Bona Armadura' (Warner Music / Discmedi) s'ha situat en el número 1 de la llista oficial de vendes amb més de 10.000 còpies venudes, en una setmana des del llançament. És el primer disc, cantat en català, que arriba a la primera posició de les llistes de tot l'Estat des del 1996, una fita que només havien aconseguit cantautors de la talla de Joan Manuel Serrat o Lluís Llach. Manel es converteix, així, en el primer grup de pop de la història que se situa en el número 1 cantant en català.
"Els teus ulls que bancaven buscant un desig...i saber el teu desig travesant la paret del llagrimal. Ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap i ja dins del desig veure si ha ha bon ambient... en un núvol de somnis que tens a l'abast i altres que ho sent-ho però ja mai viuràs...el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran, mentres fora de l'ull les espelmes es van apagant." Manel, "Aniversari."

Que vivan las mujeres...

"Que vivan las mujeres que saben que un palmito jamás superará a un pedazo de chocolate..."

24-26 març, al CCCB: Kosmòpolis, literatura amplificada i electrònica.

"Kosmòpolis", festa internacional de la literatura, festa-laboratori on la literatura és la protagonista en totes les seves vessants en
interacció amb les arts i les ciències.

* Web general.
* PDF del programa.
* K11 a les xarxes.
* K11 en directe.
* K11 al bloc: articles de literatura, enllaços al canal ALFA i a l'ALFA KIDS...
"Existe un Principio de Reversibilidad universal por el cual sabemos que todo cuanto no podemos ver o detectar con alguno de nuestros sentidos, en justa correspondencia, tampoco podrá ver ni detectarnos a nosotros. Así, los microbios, así el futuro, así las estrellas ubicadas más allá de nuestro horizonte de sucesos, así el interior de alguien que pasa y saluda, así el 100% de la gente que ha muerto. Cuando vemos una película no la vemos porque sus personajes no puedan vernos. Pero para entenderlo hay que imaginar que es como si la norma fuera que los hijos no se parecen físicamente a ninguno de los padres para no verse en ellos. No es fácil pero hay que entenderlo." Agustín Fernández Mallo, "Nocilla Dream" pàg. 68.

" La més hippie..."

dimecres, 23 de març de 2011

Sort i casualitat.

"A la vida et retrobes amb persones que s'endinsen en tu per transmetre't una espurna d'il·lusió en la creença d'un gir en la teva sort. La causalitat fa que ens tornem més pràctics però no evita que deixem de cuidar-nos per un raig de sol."
* Muchachito Bombo Infierno, "Que mala suerte la mía."

Ix! : Avui sí...

*csit 20/6/2010, Plaça de l'Estrella a Cadaqués.*

* 12/08/2009: ... a la plaça de l'Estrella.
L'àlbum L'ingenu és lliure, dels Ix!, ha guanyat el premi Disc Català de l'Any 2010 que atorga Ràdio 4.

"El llegat perfecte per fer l'amor, el lloc, el moment, la persona, la mirada excitant..."

"Avui sí." d'IX.
La sinergia és al teu costat, tot radia profund
jo conec la mirada que fas, quan estàs tan amunt

tant de temps esperant assecat i allargat desert, finalment ja pots dir que això ja ha canviat,
que ja és passat
i tot per que avui sí
es veia a venir
avui no pot fallar
segur que et farà de tot avui


dius que soles ja es posen a to, mai no s'han d'apressar
que la causa i el cosmos llunyà, ja treballen per tu

però veus homes que van enganyant a tot drap, tirans! quan els ve de gust
tu ho entens, si elles tarden una mica més a dir-te res

però jo sé que avui sí
anirem tots al cel
i no s'han de pansir les flors que fan pom al teu jardí

ja s'acaba la mala estrugança
ja s'acaba el tortuós destí
que aparcava l'amor a la panxa
de fa tant temps...

no saps com esperava el dia d'avui

descansarà la fera
serà com la primera, sí!


Lletra: David Mullor
Música: Eduard González

Estrella girls!: 6-4 fins 11-5-2011.

* Programació: Estrella Girls!.
"Has pensat algun cop que m'encanta sentir com criden el meu nom?.
Vull canviar les normes, no m'agraden.
Vull escollir jo sempre el primer."

No retalleu la cultura!


* Plataforma: "No retalleu la cultura."
* Vídeo: Manifestació 21-3-2011.

Article extret d'Ara Premium, 21-3-2011.


"PAGUEU MÉS ALS PROFESSORS.", per Nicholas D. Kristoff.

Si hem de treure conclusions dels debats recents en relació amb els sindicats i l'eliminació dels convenis col·lectius en el sector públic, podríem pensar que anem a la ruïna perquè els mestres i els professors cobren massa. És una fal·làcia perillosa. Pel que fa a l'ensenyament, el problema fonamental no és pas que els mestres i professors siguin una càrrega per al sistema, sinó que estan mal pagats. Si volem competir amb altres països, i escantellar la pobresa arreu dels EUA, haurem de pagar més als mestres i professors per atraure els millors professionals per a la docència.

Fa algunes dècades, la discriminació laboral va fer que, d'una manera perversa, la nostra força docent en sortís reforçada. Moltes dones brillants es van fer mestres d'escola primària perquè no podien accedir a feines millors. Va ser molt injust, però la discriminació va ser beneficiosa per a les criatures i els joves nord-americans. Avui dia, les dones brillants es fan cirurgianes o financeres; en canvi, el 47% dels mestres i professors, des dels que ensenyen als nens del parvulari fins als que ensenyen als nois de 18 anys, procedeixen del terç amb pitjors notes dels que van fer proves per accedir a la universitat. Extrec les dades d'un estudi de la gran empresa de consultoria McKinsey anomenat Superar la falta de talents .

Els canvis en les retribucions relatives han agreujat el problema. L'any 1970, a la ciutat de Nova York, un professor acabat de llicenciar guanyava, en una escola pública, uns 2.000 dòlars a l'any menys que un advocat novell que comencés a treballar en un despatx d'advocats important. Avui dia, segons ens revela l'estudi de McKinsey, un advocat guanya, incloent-hi els plusos, 115.000 dòlars nets més que un professor.

Tothom es pot fer una idea de la diferència que comporta tenir un professor excel·lent. Recordo Juanita Trantina, que va aconseguir que tota la meva classe de cinquè embogís pel deler de saber i la fascinació que ens produïa tot el que ens explicava. Segurament vosaltres també vau conèixer una senyoreta Trantina. Un estudi realitzat a Los Angeles va demostrar que n'hi hauria prou de tenir un professor un 25 % més eficaç durant quatre anys seguits per igualar el diferent índex de rendiment escolar entre blancs i negres. Un treball d'investigació recent indica que tenir bons mestres, tenint en compte fins i tot els del parvulari, fa que els ingressos dels alumnes, molts anys després, siguin superiors. Eric A. Hanushek, de la Universitat de Stanford va veure que haver tingut un professor excel·lent (és a dir, per sobre de la mitjana més la desviació estàndard: per tant, millor que el 84% dels professors) fa pujar els ingressos dels alumnes durant la vida laboral en 20.000 dòlars. Si hi ha 20 alumnes per classe, això significa generar 400.000 dòlars més que un professor mitjà. Un professor que fos millor que el 93% dels professors comportaria un guany de 640.000 dòlars en la retribució de les vides laborals corresponents a 20 alumnes, segons aquesta investigació.

No sóc cap entusiasta dels sindicats de professors. Han fet servit la seva força per obtenir feina segura en comptes de millorar les retribucions, i d'aquesta manera ho posen fàcil a aquells que no són capaços de rendir prou. La normativa laboral dels professors acostuma a no ser prou flexible, els professors tenen molts beneficis que no corresponen al seu salari, i és molt difícil o impossible fer fora els professors que no fan la feina amb eficàcia. Tanmateix, això no vol dir que es pagui massa als professors. Si els governs disminueixen la despesa en pensions i redueixen la seguretat dels llocs de treball, han de gastar més en sous per mantenir l'equilibri. A més, cal pensar que una part de la compensació del treballador és la valoració social. Quan els governants fan befa dels professors i els titllen d'incompetents ganduls i avars, rebaixen la professió i fan que sigui més difícil atraure-hi els millors i els més brillants.

Preneu com a exemple tres països coneguts pel bon nivell de l'ensenyament: Singapur, Corea del Sud i Finlàndia. Als tres països els professors provenen del terç superior del seu grup d'edat, tenen una magnífica consideració social i estan ben pagats. A Corea del Sud i a Singapur, segons l'estudi de McKinsey, els professors, com a mitjana, guanyen més que no pas els advocats o els enginyers.

"No tindrem més bons professors si no els paguem més bé", assenyala Amy Wilkins, de l'organització per a la reforma de l'ensenyament Education Trust. Wilkins afegeix que el sou hauria d'anar correlacionat amb els resultats, segons uns criteris d'avaluació més rigorosos. Em sembla totalment raonable. El sou d'un professor novell, que ara és, com a mitjana, de 39.000 dòlars, segons l'estudi de McKinsey, hauria de pujar fins als 65.000 dòlars per cobrir les vacants més recents en escoles que necessiten atenció prioritària amb mestres graduats amb notes del terç superior. Em sembla raonable esgarrapar d'aquí i d'allà per apujar els sous dels professors. Les investigacions indiquen que els alumnes es beneficiarien de tenir millors professors a canvi de tenir pitjors ràtios alumnes-professor. Cada vegada se senten més veus que demanen dirigir-se cap a un model com el japonès, amb grups més nombrosos, però amb professors magnífics i ben pagats.

La professió de professor es caracteritza per estar mal pagada i per tenir proteccions col·lectives molt grans. Segueix el model de compensacions propi d'una fàbrica: els crítics tenen raó d'atacar-lo. Per això hem de concloure que cal pagar més als professors, i no pas menys; i que els polítics que ataquen injustament els professors titllant-los de cobdiciosos encara fan més difícil atraure la mena de professors excel·lents que els nostres fills es mereixen.

dimarts, 22 de març de 2011

El silencio.

El silencio es una sala de espera vacía. O llena de almas vacías. Y la antesala del rechazo y el odio.

El silencio en sí mismo es indiferencia, pero también la sentencia del que otorga.
Es la separación del Pangea, el distanciamiento lento pero irreversible del que se aleja.

El silencio es un susurro en los sueños de uno mismo. Un murmullo en el tumulto. Unas palabras necias. Un grito a la desesperanza. A la esperanza de nadie. El silencio es el llanto ignorado.

El silencio es la luz urbana que extingue las estrellas, la cara oculta de la luna, el rayo que no viene seguido de estruendo.

El silencio es el chapoteo de un amor lanzado por la borda a un mar en calma en una noche en calma: prescindible, invisible, alquitranado.

El silencio es un afilador de guadañas.

El silencio es alguien que vierte su sangre en la carretera. El buen vecino, el buen padre, el buen amante, el buen amigo. Y un “nunca te olvidaremos”.

El silencio es no jugar las cartas en tu destino, caminar sin hacer camino y olvidarse de las entrañas.

El silencio es una botella de vino sin descorchar. Y el tapón que se desecha con toda su esencia una vez abierta.

El silencio es corrosión cuando se desgasta el barniz.
Y un lienzo vacío, una naturaleza muerta, una sábana yerma…

El silencio es un grano en un reloj de arena sin vuelta. Una maneta de un reloj de cuerda sin mecanismo, manivela ni rueda.

El silencio es un diario personal. Un libro dedicado que no leíste. La indiferencia ante un poema.

Josep Martínez.

Hacer una referencia a “The sound of silence” de Simon & Garfunkel es obligado llegados a este punto. Pero la sugerencia musical va en sentido opuesto: una más de las perlas de Coldplay, para todos aquellos que las vamos saboreando poco a poco y paso a paso:

dissabte, 19 de març de 2011

Cada any, el piano.

"Anys enrere, la impossibilitat de comunicar-te ens va dur a la melodia. Duresa, absència de tacte, de moviment i alenades d'un respir llunyà. Cada nit, et feia arribar les dolces notes del piano per foragitar la mort. El despertar va traslladar-nos a l'oblit.
Temps ençà, vas rompre el dia amb la suau cadència de les notes del piano a la teva veu. El reconeixement estrany d'un so conegut sense sentit va revifar la raó d'ésser de la il·lusió.
La musicalitat va esbotzar la cuirassa que soterra la sensibilitat dels homes exquisits i va traspuar una escletxa de felicitat en aquells que sempre anem a la recerca de la comunicació.
Sense petons ni abraçades, tan sols... la cançó: FELIÇ DIA DEL PARE."

L'eternitat i un dia.

"Concedeix-me l'últim dia abans de passar a l'eternitat, és per COMPRAR PARAULES."

Primer cop.

"Tinc la sensació que la gent pren decisions en funció del que ha patit, calculant el que pot patir, patint per si s’equivocarà." Mazoni.


"El poeta."

T’allunyes, hora, tu de mi,
ferint-me amb el teu batre d’ales.
Sol, què puc fer amb la meva boca?
què amb el meu dia, què amb la meva nit?

No tinc cap estimada ni cap casa,
ni lloc no tinc on habitar.
Totes les coses a les quals em dono
es tornen riques i a mi em deixen buit.

Rainer M. Rilke.

divendres, 18 de març de 2011

Direcciones del vacío.



"Huir de aquello que me impedía HACER."

dijous, 17 de març de 2011

17 març: Dia de la poesia catalana a internet.

17 i 21 de març: Dia de la poesia catalana a internet i Dia mundial de la poesia.
El 21 de març de cada any es celebra el Dia mundial de la poesia, un bon moment per a la relectura poètica. El 17, a més, hi ha una crida per emplenar Facebook i Twitter de versos catalans.
A LES XARXES SOCIALS... avui mateix:
-Al FACEBOOK, proposen penjar els nostres versos preferits al propi mur, el 17 de març. Teniu més informació a la pàgina de l'esdeveniment.
-Al TWITTER cal enviar, el mateix 17, els versos preferits amb el hashtag #jollegeixo.

"Vine, et vull veure..."

Vine, et vull veure
davant meu.
No com pretenies
sinó tal com ets.

Ja res no desfarà
aquesta imatge perfecta,
que ha quedat clavada
en mi.

I d'allò que tant
volies que fos,
ja no me'n queda ni
el més lleu record.

I ara se'm fa més dolça
la certesa
que aquell altre tenir-te
a prop a contracor.

Montserrat Abelló.

Destrossada.

*csit 5/3/2011, Port del Comte.*
"Has cedit al sol, t'ha fos i el branquilló ja no et subjecta. Caus, estàs destrossada."

dimecres, 16 de març de 2011

Julio Medem, "Habitación en Roma."


CPNL.


*Manifest de l'Assemblea de Treballadors.
Ha arribat el moment de sortir al carrer i explicar què està passant al CPNL. Perquè els treballadors del CPNL estem convençuts que el català no està en crisi! Contra la precarietat laboral, l’opacitat en la gestió pública, les retallades i els acomiadaments encoberts, sortim a fer les classes de català al carrer cada dissabte al matí d’11 a 14.
Lloc: Plaça de la Mercè L3 Drassanes L4 Jaume I
Classes per a tothom i per a tots els nivells
I també: El racó de les parelles lingüístiques, coques per esmorzar i convidats molt especials

Arran de les previsions de pluja per a aquest dissabte dia 12, tenim reservat un local en cas que no poguéssim fer les activitats a la pl. de la Mercè. És la Casa de la Solidaritat, al c/ Vistalegre, núm. 15, al Raval. Molt a propet de la plaça. O sigui que dissabte quan us lleveu per venir, mireu amunt i si plou, doncs cap al Raval, i si fa un temps mínimament presentable, cap a la pl. de la Mercè!
"En el camí cap a nosaltres no hi ha més lloc que el que tracem, no hi ha més món que el que volem." Cesk Freixas.


"Realitat és ara i això...ésser la pedra solitària."

16 d'abril, País Valencià.

Lluís Llach tornarà a cantar: a València, el 16 d'abril, per a tancar la manifestació en favor de la recepció de TV3 al País Valencià. Llach cantarà al carrer, al pont de la plaça d'Amèrica, que és on s'acabarà la tradicional manifestació del 25 d'Abril, canviada de dia perquè s'escau en plena Setmana Santa.
Llach hi cantarà unes quantes peces, segons que va explicar ahir el president d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent.
En el seu darrer recital de Verges Llach va començar l'actuació saludant els espectadors de TV3 del País Valencià i dient: 'El País Valencià és el meu país'.

"APRENDRE": La paraula embellida sempre per la llàgrima musicada que realment em defineix.

"Aprendre".

Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l'alba.
Aprendre que l'esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà.
Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.

Aprendre
que si un infant mata la meva mà no és massa estranya,
què n'és, de trist, si un infant mata enllà i aquí mor la tendresa.
Aprendre que potser aquesta tristesa és només un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.

Aprendre
que en certesa res no tinc si no m'ho dónes.
A fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa.
Aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix.
Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.

Aprendre...

Lluís Llach.

dilluns, 14 de març de 2011

La brusa vermella.

5.

*csit 9/3/11, Llavis sense color."

No sé como te atreves.

*csit 8/3/11, Cor esquerdat i trencat*.
"No sé como te atreves".

dissabte, 12 de març de 2011

Encara plou.

dissabte, 5 de març de 2011

divendres, 4 de març de 2011

Doble o res.

"...algú més normal?"

Creuats per Barna...

"Vull viure com viuen els altres?
Vull fer les coses que fa la gent normal?
Vull dormir amb qui dormen els altres?
Ja t’ho has pensat bé això de…
Viure com ho fan els altres,
Però igualment mai entendràs, el que és ‘nar passant els anys
esperant la solució, que s’emporti tanta por." Manel.

dijous, 3 de març de 2011

Sale el sol.

"Sentir com surt el sol."

Ve de lluny

i et toca

s'allunya

s'acosta

et mira

i et deixes abraçar.

El far.

"Matinar per anar a veure el far que il·lumina als navegants de dia i de nit." *csit 1/3/11, Far de Sant Sebastià*
Arribo de nit i

m'assec davant del mar

en soledat

per deixar-me guiar pel far.

dimecres, 2 de març de 2011

Adéu.

*csit 25/2/2011, Sitges*

Mar.

"Todo se cura con el agua salada."

dimarts, 1 de març de 2011

Les hores.

"Mirar la vida a la cara i estimar-la per tot allò que és."

87 días.