diumenge, 28 de febrer de 2010

La maternitat.

Fotografies de la maternitat d'Elna. Abril 2009.







La Maternitat d'Elna va ser una institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades. Situada al Rosselló (Catalunya Nord), va ser fundada el novembre del 1939 per la suïssa Elisabeth Eidenbenz. Hi van néixer uns 600 nens, fills de refugiades de la Guerra Civil Espanyola, internades en els camps propers a Elna. La maternitat d'Elna era també anomenada la maternitat suïssa ja que era obra d'una fundació humanitària d'aquesta nacionalitat, concretament de la secció del SCI (Servei Civil Internacional) anomenada Cartell d'Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil Espanyola. Va deixar de funcionar l'any 1944 quan els nazis la van tancar durant l'ocupació de França.
Elisabeth Eidenbenz va arribar a Madrid el 24 d'abril del 1937 com a voluntària de l'Associació d'Ajuda als Nens de la Guerra per ajudar a mares i nens durant la Guerra Civil Espanyola, formant part d'un enviament d'ajuda humana i material. Quan es va produir la caiguda de la república, es va desplaçar amb els refugiats cap al Rosselló, on la majoria van ser internats. Allà es va dedicar a buscar i recollir a les embarassades dels camps d'internament habilitats pels francesos. Va gestionar amb les autoritats franceses els permisos necessaris i va negociar els protocols d'actuació del personal de la maternitat als camps. El seu camp d'actuació foren els camps d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes.
L'edifici va estar abandonat fins que als anys 90 el va adquirir un artesà per establir-hi el seu taller de vitralls. Allà va conèixer casualment el 2001 a Guy Eckstein, d'ascendència jueva, que era un dels nens que havia nascut a la maternitat, i li va explicar la història de l'edifici, desconeguda per ell. Junts van decidir buscar a l'Elisabeth, i el 2002, la història perduda a l'oblit va sortir a la llum quan l'ajuntament va decidir fer un homenatge institucional a Elisabeth Eidenbenz. Des de llavors ha rebut varies distincions internacionals.


Entrevista a Elisabet Eidenbenz.

`

Blog de l'Assumpta Montellà, historiadora i autora del llibre "La maternitat d'Elna".

MARIA-MERCÈ MARÇAL: LA MATERNITAT

*Enllaç: Fundació Maria Mercè Marçal.

Els poemaris Sal oberta i La germana, l’estrangera inclouen, entre altres temes, el de la maternitat.

El poema Baula és l’inici de tot; el moment de la concepció de la que seria la seva filla:

El sis de març de mil nou-cents vuitanta,
plegats, i sense esment, insectes de l'incert,c
calàrem foc al fruiterar dels núvols.
Caigué la fruita viva sobre l'herba.

Inicialment, Marçal es planteja el gran dubte: tirar endavant com a mare soltera amb l’embaràs o bé recórrer a l’avortament. El jo poètic travessa pel gran dubte sobre el fet de ser mare. Les imatges poètiques que expressen l’estat de dubte de la poeta es reflecteixen en la ruda i l’heura.

La ruda conté propietats abortives i és, en aquest sentit un símbol feminista, perquè l’embaràs i la maternitat representen per algunes teòriques feministes la subjugació a l’home i a la llar.
El poema Ruda és especialment colpidor en aquest moment anímic de la poeta:

[...]
Perquè portes la mort escrita a la semença
i la veig a les fulles, i ha enramat el convit,
no donaré agonia a la saba que et defensa,
no donaré llum al sol, ni tenebra a la nit.

Ofegaré les rels del gran arbre que et serva.
Estroncaré la veu dels petons que hi fan niu.
Faré callar les deus que adollen aquest riu
El verd de la serena i la saó de l’herba.

I alçaré el cor i vi perquè la vida guanyi:
El meu amor serà la ruda que t’escanyi.
[...]
Hoste que has arribat de cop, sense ambaixada!
[...]
Qui ha convocat, d’incògnit, a la taula parada?

La imatge contrària és l’heura. Aquest vegetal mostra una força vital tan extrema que pot acabar ofegant el vegetal al qual s’emparra. L’heura inclou els conceptes de la vida i de la mort, contradicció que remet als conflictes socials de la maternitat. L’experiència de ser mare, que primer és vista com a símbol repressor de la dona, després, és entesa com una força particularment femenina que s’ha de viure amb gaudi i passió. La ruda i l’heura son els elements simbòlics i antagònics. El sentiment de maternitat, però, acaba triomfant.

He desat al calaix la ruda; se’m podria
A les butxaques i al clos de la falda.
Pels descosits sobreeixia, i pels sets...,
I els he embastats amb agullers de pluja.

L’he desada al calaix: potser les arnes
De l’estiu en faran, d’esme, pastura.
Mentre, triomfaran les fulles noves
Al jardí que s’espiga dins de casa.
Sí, he desat la ruda i el reclam
Que obria portes als cavalls de l’ordre.
[...]
He desat al calaix la ruda. I he afirmat
La deu des d’on s’esbalça la tempesta de l’heura

Fotografia de Maria Mercè Marçal.



Gustav Klimt. "Les tres edats de la dona".

*Enllaç: Col·lecció de Gustav Klimt.



Ismael Serrano. A las madres de mayo.

*Enllaços: Web i bloc d'Ismael Serrano.

Unides per la desgràcia, les Mares es van convertir en un grup d'activistes en defensa dels drets humans. Asseguren que van néixer pels seus fills, i que són les mares de totes les víctimes de la repressió a Argentina. Es distingeixen usant mocadors blancs sobre els seus caps, els mateixos que anteriorment havien servit com bolquers dels seus fills desapareguts.

Edat Moderna. Cançoner popular: "Cançó del lladre" i "Vora la mar és nada". Teatre popular religiós: "El cant de la Sibil·la".

Versió de "La Troba Kung-Fú" de la "Cançó del lladre"


Lletra de "Rauxa" de la cançó "Vora la mar és nada"

Vora la mar és nada l’estimada
I és olorosa de ruixim marí
I és a la mar son ànima avesada
I es migra tota sola si li’n cal partir
I es és a la mar son ànima avesada
I es migra tota sola si li’n cal partir.

Compta les veles a la matinada
Veu a la tarda el cuejant botí
La seva nit de bonior és gronxada
I així no escolta mon dolor mesquí
La seva nit de bonior és gronxada
I així no escolta mon dolor mesquí.

Oh! Amor, ensenya’m una veu novella
De poesia: no la fressa bella
De l’aigua al vent, tot colpejant esculls!
Seré content de gràcia més senzilla
Dóna’m el so difós de la conquilla
Quan serem sols i aclucarem els ulls.

Versió musical dins la maqueta de "Rauxa".

TEATRE POPULAR RELIGIÓS: El cant de la Sibil·la

SONETS DE F.V.GARCÍA ( Rector de Vallfogona )




SONET VI
Petita és, jo ho confés, la tacanyona
que m'acaba la vida ab sa cruesa
que el Cel volgué, de tota sa bellesa,
fer una quinta essència en sa persona.
És, la dolça boqueta, petitona,
com a porta de aquella fortalesa
de on Amor, recullit ab sa riquesa,
cruels assaits a tots los hòmens dóna.
És tan petit lo peu que Amor, un dia,
fent dos parts de mon cor, cada sabata
li'n va solar, i amples li vingueren.
Si és tan petita, doncs, la perla mia,
¿com és tan gran aquest dolor que em mata?
De una causeta afectes grans nasqueren.
SONET XIII
Ab una pinta de marfil pulia
los cabells de finíssim atzabeja
a qui los de or més fi tenen enveja
en un terrat la bella Flora un dia.
Entre ells, la pura neu se descubria
del coll, que ab son contrari més campeja,
i, com la mà com lo marfil blanqueja,
pinta i mà de una peça pareixia.
Jo, de lluny, tan atònit contemplava
lo dolç combat que, ab estremada gràcia,
aquestos dos contraris mantenien
que el cor enamorat se m'alterava,
i, temerós de alguna gran desgràcia,
de prendre'ls treves ganes me venien.




diumenge, 21 de febrer de 2010

A. MARCH: Temàtica i estructura de l'obra.



TEMÀTICA:


AMOR: La voluntat de viure un amor pur, entra en clara lluita amb la intensitat de les reflexions de l'estimada. Aquest xoc provoca en el poeta l'afany de cercar l'estabilitat en el seu món interior i en no veure-ho mai assolit, l'obra mostrarà malenconia.

MORT: Desig i por.
a. Troba un alliberament cap a un paradís en el que podrà fruir d'un sentiment no correspost en vida. A vegades, sembla disposat a morir per amor.
b. La humanitat que mostra a la seva poesia amorosa amaga la por de tot home cap a la mort.

DESIG: Voluntat de viure un amor idealitzat, no carnal.

RELIGIOSITAT: S'aconhorta en la fe ja que com a home no arriba a trobar del tot el goig de la fe. Reflexiona amb Déu, tractant-lo de “ tu” ( vs. el tractament a la dona: de “vós” per: cortesia, distanciament i manca de confiança ).


ESTRUCTURA DE L'OBRA:

L'obra es reordena en:

1, CANTS D'AMOR:
Sol introduir el “senhal”: Plena de seny, Llir entre cards, Mon darrer bé i Oh, foll amor.

a. Plena de seny: Les composicions són un diàleg entre el poeta i l'estimada ( “aimia” ). El poeta proposa a la dona una relació més madura física i intel·lectualment. Ella no li respon. Ell es sent fracassat i mostra solitud i demandes de socors. Alhora també es mostra un poeta entusiasta que dubta de viure o morir, que recorda l'amor i que desitja ser estimat.

b. Llir entre cards: Apareix el nom de la dama: Teresa. El poeta s'allunya dels aspectes físics de la dama i es fixa en la contemplació. Ella respon negativament i ell s'obsessiona per la mort. Té esperança de ser estimat, tot i que sigui després de la mort.

c. Amor Amor: No es dirigeix directament a la dama, sino a l'Amor personificat. A.March, desenganyat i vell, reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient per assolir el plaer complet, l'amor pur.

d. Oh, foll amor: El poeta es sent deshonest, vil i vergonyós. Hi ha un dur atac de la pesona estimada, conseqüencia de la gelosia del que no és amat i la ira del qui demana l'infern a la dama que estima.

2, CANTS DE MORT:
Dedicats a plànyer la mort de la dama. L'amor entre els dos és un amor correspost, de relació mútua i honesta.. Hi ha dolor per la pérdua de l'estimada i desig de seguir en el dol i de reunir-se amb ella. L'amant vol morir i això l'eleva las herois antics. Es transmet una inquietud per la sort ultraterrenal d'ella, per saber si s'ha salvat o no i també apareix la por perquè ell n'hagi estat el culpable.
La intensitat de l'amor és abordada des del punt de vista de la mort.

3, CANT ESPIRITUAL:
El poeta s'adreça a Déu amb un “tu” mostrant-li el temor i el desig de morir. Es mostra el costat més humà del poeta, les pors, les febleses de tot home pecador que fa un minuciós examen de consciència previ a la confessió.

4, CANT MORAL:
To sentenciós, doctrinal i moral. Escriu sobre la natura de l'amor i les 3 classes que existeixen d'aquest: l'honest, el delitable i el que participa dels 2. També tracta la naturalesa del bé, el fat i la mort i els problemes de la vellesa.








BERNAT METGE. Lo somni (1399).




BERNAT METGE. Lo somni (1399). Completar amb les pàgs. 209-210 del llibre.

Escrita després d'haver abandonat la presó.

ARGUMENT ( 4 llibres, 4 parts ):

1ER. LLIBRE: Bernat Metge està tancat a la presó i rep en somnis la visita del rei Joan, mort feia poc temps. Inicien una discussió sobre la immortalitat de l'ànima ( Bernat Metge no hi creu i el rei, sí ). El rei argumenta que l'ànima fou creada per Déu i que és immortal i que es converteix en bé i en mal.

2N. LLIBRE: Bernat Metge fa 4 preguntes al rei:
a. Quina és la causa sobtada de la seva mort? El rei diu que ha mort per altres causes, per mostrar la innocència dels seus servidors.
b. On es troba el rei? El rei es troba al purgatori, purgant ( pagant ) la seva afició a la caça, a la música i a l'astrologia.
c. Per què se li ha aparegut a ell, a Bernat Metge? Déu li ha permés perquè la seva ànima no es condemnés.
d. Quins són els dos personatges que l'acompanyen? Al rei l'acompanyen 2 personatges de l'antinguitat clàssica i una munió d'animals. Els dos personatges que l'acompanyen són Orfeu ( músic ) i Tirèsies ( endeví ).

3R. LLIBRE: Tirèsies narra i blasma Bernat Metge per estimar una altra dona que no és la seva. Profereix violentament contra les dones.

4T. LLIBRE: Bernat Metge fa un elogi de les dones, lloa les dones famoses de l'antiguitat i les reines catalanes, però en fa una excepció: la Mare de Déu. Fa una invectiva contra els homes.

Fi del llibre: Bernat Metge es desperta i s'acaba el somni.