Ahir: 20 d'abril.

"Espero que mis palabras desordenen tu conciencia. Yo sigo con mis canciones y tu sigue con tus sueños." CC.

UNA LLAR.

20 març-13 maig: Un país de lletres.

* Exposició "UN PAÍS DE LLETRES": Què llegeixes?, STP Farrera... * Notícia exposició. Dossier de premsa.

14 d'abril: República.

30 març- 14 desembre: Homenatge nacional JOAN SALES.

*** PROGRAMA. Divendres, 30 març 2012 Quim Torra - Joan Sales, l’homenot. Xavier Pla - Incerta Glòria i el cànon literari català Maria Bohigas - Joan Sales i el Club Editor Divendres, 27 abril 2012 Francesc Xavier Hernàndez - De Prim a Sales passant per Macià: El pensament militar català Enric Vila - El context històric de la vida i l’obra de Joan Sales Divendres, 11 de maig 2012 Laura Borràs - Memòria de la glòria Montserrat Casals - Biografia de Joan Sales Divendres, 8 de juny 2012 Montserrat Bacardi - Joan Sales i la traducció Marta Pasqual - Creativitat i subversió en les rescriptures de Joan Sales Divendres, 29 juny 2012 Antoni Puigverd - Incerta glòria i la memòria històrica Francesc Canosa - Els atrapats: el país de les Cartes a Màrius Torres Divendres, 21 setembre 2012 Nora Catelli - Incerta Glòria, la gran novel·la de la Guerra Civil Francesc Serés - Joan Sales, viatge al desert Divendres, 19 octubre 2012 Hilari Raguer - El cristià Joan Sales Joan Capdevila - La influència dels Quaderns de l’exili i el llegat de Sales Divendres, 23 novembre 2012 Phil Rasico - Joan Sales, Joan Coromines i la tradició catalanòfila a Nord-amèrica Sam Abrams - Joan Sales poeta Peter Bush - La nova traducció anglesa de 'Incerta glòria' Divendres, 14 desembre 2012 Oriol Junqueras - El Joan Sales nacionalista Ramon Tremosa - Incerta memòria Jordi Pujol - Raimon Galí i Joan Sales, dos referents oblidats

8-17 maig: BARCELONA POESIA.

* Festival internacional de poesia. *** Festival Poetry Slam-2012. *** Cloenda musical. PROGRAMA. Dimarts 8 Nit de Poesia al Palau (Palau de la Música Catalana, 20.30 h) La Nit de Poesia al Palau és l’acte inaugural del festival. Amb la voluntat de mostrar la potència de la poesia contemporània, congrega nou dels seus protagonistes: nou veus, nou llenguatges, nou visions del món: Manuel Forcano, Carles Rebassa, Andrés Sánchez Robayna, Mónica Valenciano, Hélène Cixous, Mark Strand, Brigitte Oleschinski, Caroline Bergvall i Urayoán Noel. La Nit de Poesia també comptarà amb les intervencions de l’artista Frederic Amat, que presentarà dos videopoemes, del pianista Agustí Fernández i de Cube.bz, que s’encarregarà de la il·luminació i l’espai escènic. Dimecres 9 Homenatge a Josefa Contijoch (Museu d’Història de Catalunya, de 19 a 23 h) Taula rodona, presentació d’una antologia i recital d’homenatge a Josefa Contijoch. En motiu del setanta-dosè aniversari de Josefa Contijoch i en reconeixement de la seva llarga trajectòria literària. El volum dels mots: Benet Rossell, Caroline Bergvall i Víctor Sunyol (Atri del Macba, 19 h) Tres investigadors en poesia ocuparan l’Atri del MACBA per donar cos als mots des de perspectives ben diferents. ClaResil 2012mg (La Capella, 20.30 h) Inauguració de l’exposició comissariada per Alex Brahim. En el marc de la inauguració tindran lloc tres intervencions poètiques del col·lectiu Aggtelek, l’artista R. Marcos Mota i l’autora Lobregat Balaguer. Dijous 10 Tot recordant J.A. Goytisolo (Biblioteca Jaume Fuster, 19 h) J. A. Goytisolo, figura cabdal de la generació dels cinquanta, perviu en els seus versos i en els versos d’altres poetes joves. Carme Riera, Joan Margarit, Ana Maria Moix i Ramon García Mateos, amics del poeta, l’evocaran, el recordaran i el llegiran. Tot seguit Lauta Teatre representarà l’espectacle La mar quedaba lejos, basat en textos del poeta barceloní. Els límits de la veu: Jaap Blonk i Joan La Barbara (Fundació Joan Miró, 20.30 h) La Fundació Miró acull una sessió intensa d’exploració de la veu en el context de la poesia, amb dos referents indiscutibles de l’experimentació vocal i la poesia sonora: Joan La Barbara (Filadèlfia, EUA, 1947) i Jaap Blonk (Woerden, Països Baixos, 1953). Divendres 11 Centre d’operacions (Palau de la Virreina, de 17 a 00 h) De nou, el Palau de la Virreina es convertirà en un centre d’operacions que acollirà l’elaboració en temps real de les revistes Cataclístic i La Más Bella (17 h), la presentació de la revista Caravansari amb Eduardo Moga, Sergio Gaspar, Jordi Pàmies i Mateo Rello (19 h); la intervenció d’Artistes en Residència acompanyats de Tom Carr (de 19 a 21h); el recital Galtes de perdiu del poeta tortosí Andreu Subirats acompanyat de dos músics (21 h), i el recital Fills bastards de NYC, amb Urayoán Noel i Saul Williams (22.30h). Joan Sales, l’obsessió sota totes les formes (placeta Ramon Amadeu, 19 h) Recital de textos diversos de Joan Sales en el marc del centenari del seu naixement. La poesia al fusell, el fusell a la novel·la i tota la vida en cartes: Joan Sales, l’obsessió sota totes les formes és un recital a càrrec de l’actor Francesc Orella. Una selecció de textos de tota la seva obra per donar-ne una perspectiva completa. Dissabte 12 Marató poètica a la llibreria Catalònia: homenatge a Josep Maria de Sagarra, «Tots els camins van a Roma» (Llibreria Catalònia, de 10 a 20 h) Marató poètica oberta als ciutadans, dedicada a retre homenatge a Josep Maria de Sagarra. Centre d’operacions (Palau de la Virreina, de 17 a 00 h) Segons jornada del work in progress al Palau de la Virreina, amb l’elaboració del número especial del fanzine Cataclístic i la publicació de La Más Bella (17 h); la presentació de la revista El Procés (19 h); la presentació de Cataclístic i La Más Bella (20 h); el recital del poeta italià Stefano Benni acompanyat del pianista Umberto Petrin (21 h), i l’actuació del quintet Canvis Vells, que presentarà les composicions de Miquel Ferrés sobre poemes de Brossa, Frost, Vinyoli i Vallejo (22.30 h). Tsvetàieva i Akhmàtova: com en la nit, les flames (placeta Ramon Amadeu, 19 h) Tres escriptores contemporànies (Olvido García Valdés, Marifé Santiago i Monika Zgustova) conversen sobre les dramàtiques vides d’Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva i com queden reflectides en la seva obra poètica. Recital en castellà, català i rus acompanyat de la pianista Irina Bachelis Campionat Nacional Poetry Slam (plaça Jaume Sabartés, rere el Museu Picasso, 20.30 h) Els millors slammers de tot l’Estat es donaran cita a Barcelona per competir en el 2n Campionat Nacional de Slam Poetry de Barcelona. Les regles són clares: tres minuts i només la veu i els textos del poeta per seduir al públic. Amb la presència de Saul Williams, un dels estendards del gènere als EUA i una de les veus més enèrgiques de la poesia actual. Diumenge 13 Dues poetes romaneses (placeta Ramon Amadeu, 19 h) Presentació de les poetes Svetlana Cârstean (Botostani, 1969) i Ileana Mălăncioiu (Godeni, 1940), i lectura dels seus poemes en romanès contrapuntada amb la lectura de les traduccions a càrrec dels poetes Francesc Parcerisas i Marc Romera. Jep Gouzy's jazz-poetic-session (Moog, 20.30 h) Acte de celebració de la poesia del poeta nord-català Jep Gouzy, presentat per Àlex Susanna. A la primera part diverses personalitats parlaran sobre la poesia de Gouzy i a la segona, Jep Gouzy recitarà alguns poemes acompanyat d’un músic. Perejaume i Chantal Maillard (La Poderosa, 22 h) Aquest espai del Raval acollirà la trobada entre dues veus ben personals: la de Chantal Maillard i la de Perejaume. Una nit de cartografies personals i de nomadismes creatius. Dilluns 14 Conferència (19 h) i Sobretaula (20.15 h) a la Biblioteca Nacional de Catalunya Amb la voluntat de fer de Barcelona Poesia un espai que generi discurs, enguany es tornen a programar dos actes allunyats del format recital: una conferència i una sobretaula. La conferència és una carta blanca a Jordi Llovet per parlar de poesia, i la sobretaula una conversa oberta a dos que protagonitzaran Narcís Comadira i Josep Maria Fonalleras. Sagarra dit per Rosa M. Sardà (Teatre Poliorama, 21h) Dirigit per Carme Cané, l’espectacle és un recorregut per tots els diversos accents de l’obra de Josep Maria de Sagarra, guiat per Rosa Maria Sardà, que dirà i interpretarà un recull de versos, poemes, articles periodístics i teatre. Amb la col·laboració de Mercè Pons i Rosa Vila. Dimarts 15 Una música de cavalls negres (La Pedrera, 19 h) Espectacle fet a partir dels poemes de La tempesta d’Albert Roig, amb la música de Jordi Gaspar, les actrius Sílvia Bel i Mònica van Campen, i els cantants Maria del Mar Bonet, Eloi Prat i Ferran Savall. Impregnaciones de la Srta. Nieve y Guitarra (Mercat de les Flors, 20 h) Un solo de la ballarina i escriptora Mónica Valenciano, artista que treballa el cos empeltat de text i viceversa. És fundadora de la companyia El Bailadero i autora de diversos llibres, actualment és una de les ballarines més admirades pel seu llenguatge fort i personal. Dimecres 16 Pere Gimferrer i Antoni Marí, diàleg obert (Ateneu Barcelonès, 19 h) Diàleg obert entre Pere Gimferrer i Antoni Marí, dos grans editors, pensadors i poetes de la mateixa generació. Es trobaran a l’Ateneu per conversar a partir del seu profund coneixement de la poesia i el pensament. No hay Parra tanto: antihomenatge a Nicanor Parra (Teatre CCCB, 19 h) Barcelona Poesia i Casa Amèrica Catalunya volen retre un antihomenatge a Nicanor Parra, per això el Dúo Floret, els poetes Carles Hac Mor i Martín Bakero, i l’artista multidisciplinari Txalo Toloza tenen carta blanca per fer i desfer la seva obra. Textures (Teatre CCCB, 20.30 h) Recital de poesia de Mireia Calafell amb música de Miguel Marín i visuals de Sebastià Puiggrós i Elka Mocker. Música i poesia es troben als visuals, que volen acompanyar i evocar una idea, una imatge, una forma. Poesia a la Moritz (Fàbrica Moritz, 22 h) Tercera vetllada consecutiva que proposa diàlegs poètics de prop, nocturns, amb una cervesa a la mà. La parella que tanca aquest petit cicle la formen en Biel Mesquida i la Susanna Rafart. Dijous 17 Lliurament del Premi de Poesia Jocs Florals 2012 (Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, 19 h) Aquest premi és la celebració poètica més antiga d’Occident però també un bon termòmetre de la creació poètica en català. Durant l’acte es presentarà el guanyador del premi de poesia d’enguany i es lliurarà l’Anuari poètic, que inclou el balanç poètic del 2011, les conferències pronunciades l’any passat en el marc del festival i una glossa i una selecció de poemes del poeta guanyador de l’any passat, Albert Roig. Roger Mas i la Cobla Sant Jordi // Albert Pla i Diego Cortés (plaça del Rei, 20.30 h) La cloenda del festival anirà a càrrec de la música de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, seguit de les cançons d’Albert Pla amb la guitarra flamenca de Diego Cortés. Un doble programa per convèncer els més descreguts i celebrar la poesia amb tota la seva intensitat i contradiccions.

11 abril- 12 maig. LITERALDIA: Euskal literatura Bartzelonan.

* Web LITERALDIA 2012. *Bertso Afaria:

6 abril- 7 juny: Sant Esteve de Palautordera.

* Programa dels 3 mesos.

-DXV.

"Si podem brindar alguna batalla junts, entre els caps i cors malmesos potser en sumem un, sota la llum somrient d'una làpida."



Miro al techo que ha vuelto a gotear
Hacía tiempo que no llovía así
Y cada gota golpeando contra los cacharros de metal
Me hace pensar unas veces en sangre y otras veces en ti
Lo que en realidad viene a ser lo mismo
Lo que por crueldad ahora viene a dar igual
O puede ser un ángel que una vez perdió la fe y fue expulsado
Y que ha venido a agonizar justo encima de mi hogar
Y estas gotas sean sus lágrimas
O puede que sea hora de entrar ya en razón
Y llegar a comprender que dentro de este horror
No hay literatura, no
Y eso tú lo sabes bien a fuerza de caer una y otra vez
En una trampa mortal que en el tiempo dura ya ocho años y medio
Seré muy breve: te quiero y esto duele

Y vino un pájaro a posarse en mi ventana
Tenía una ala rota y su plumaje era gris y azul
Y al acercar mi mano y comprobar que no echaba a volar
Supe de inmediato que lo enviabas tú
Lo tomé entre mis garras y lo dejé morir
Y, cuando lo hizo, aún llovía aquí
Y la sangre al gotear entre garras de animal presagió mi suerte
Como un ave que voló de Madrid hacia Gijón aún herida de muerte
Reescribendo la espiral de prometer hacerlo bien,
De cometer un nuevo error,
De no saber pedir perdon o pedirlo demasiadas veces
Y aunque ahora escupo una oración helado de terror
Ningún dios responde aún
¿Soy yo el que no ve o es que todavía no se hizo la luz?
Seré muy breve: te extraño y esto duele

Trato de encontrar una salida
Pero no recuerdo ni por dónde hemos entrado aquí
Y contemplo junto a mí el cadaver del que fui,
Según tú, en una ocasión
Y es la mancha de humedad la de la herida mortal
Impregnada en el colchón
Y ahora que te oigo llorar
En lugar de ir hacia a ti me vuelvo a anestesiar
Y me limito a subir el volumen del televisor
O me concentro en recordar para no pensar en ti
Que tendría que llamar que alguien venga a reparar
La gotera de una puta vez
Que ya cansé de recoger litros de agua gris
Gris como un metal que un día relució y que ahora es suciedad
¿Cómo se hace para amar lo que quise despreciar ya una y mil veces?
Seré muy breve: te he perdido y esto duele.

Por pensar, un millón de cicatrices.

Esculpint el peix sexual.

Seguint el far.

* Far de Cavalleria ( Menorca ).*




Joan Vinyoli, LES BOIES.



Intentaré de dir la llum de la foscúria

de la mar encrespada a trenc de nit.

Escumes

fosforescent.



Les barques mal deixades,

prop d’aigua, el cabrestant que els homes fan girar,

vestit de nit, se les enduia platja amunt.

La fressa

del vent i de les aigües es van fent

més poderosa cada cop: tanquen finestres

i portes. Sols a la taverna

dels oratges se senten

les màquines de joc; encara allí,

pots beure canya a glops petits.

Giràndoles d’estrelles

il·luminen el cel més negre que una gola

de llop.

La serp del vent,

desenroscada, xiula pels carrers.

Dalt l’illa

llampeguejada gira el far.

Els gavians

s’arreceren dins meu, els crits

de la nit negra i els udols,

en mi també.

Sé prou que la claror

germina dins la fosca.

On és que som? Enlloc?

Fora de tot? Qui ve?

Si vols dormir tranquil pensa en les boies.

El record de l'oblit.

El valor de marcharse, el miedo a llegar.

*VETUSTA MORLA, Copenhague.

El corría, nunca le enseñaron a andar,
se fue tras luces pálidas.
Ella huía de espejismos y horas de más.
Aeropuertos. Unos vienen, otros se van,
igual que Alicia sin ciudad.

El valor para marcharse,
el miedo a llegar.

Llueve en el canal, la corriente enseña
el camino hacia el mar.
Todos duermen ya.

Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar,
nunca saber dónde puedes terminar...
o empezar.

Un instante mientras los turistas se van.
Un tren de madrugada
consiguió trazar
la frontera entre siempre o jamás.

Llueve en el canal, la corriente enseña
el camino hacia el mar.
Todos duermen ya.

Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar,
nunca saber dónde puedes terminar...
o empezar.

Ella duerme tras el vendaval.
No se quitó la ropa.
Sueña con despertar
en otro tiempo y en otra ciudad.

Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar,
nunca saber dónde puedes terminar...
o empezar.

Exactament, se me va.

ELEFANTES, Se me va.

Se me va, este amor que he ido
amasando con mis manos, se me va.
Lo que tanto tiempo yo he querido tanto,
se me va.
No hay razón, que yo pierda en un momento
lo que tanto me costó.
No hay razón,
que se vaya de mis manos en un soplo
tanto amor.

Se me va,
como el agua que se escurre de mis manos,
se me va.
Como el aire que no puedes sujetarlo,
como el tiempo que implacable va pasando,
como el humo tu cariño se me va.

Se me va, y no puedo ya lucher por retenerlo.
Este amor que en realidad se ha ido muriendo
y por eso de mis manos se me va.

¿Dónde irán?,
esos días de alegrías que pasamos,
¿dónde irán? ¿Dónde irán?,
esas miles de caricias que inventamos,
¿dónde irán? Yo no lo sé.
En la vida nunca hay nada para siempre,
ahora lo sé.
Pero fue tan bonito así quererte que ahora
me cuesta perder.

Se me va,
como el agua que se escurre de mis manos,
se me va.
Como el aire que no puedes sujetarlo,
como el tiempo que implacable va pasando,
como el humo tu cariño se me va.

Se me va, y no puedo ya lucher por retenerlo.
Este amor que en realidad se ha ido muriendo
y por eso de mis manos se me va.

Se me va, y no puedo ya lucher por retenerlo.
Este amor que en realidad se ha ido muriendo
y por eso de mis manos se me va.

Llum apagada.

No tornar a mostrar-se feble.

Deixar-se maltractar.

Els fills de puta no volen...

"Si algú se sent al·ludit..."

La meva liB/VIDO.

* ÍNGRID *

Bloc de Conrad Roset.


* Crítica de l'exposició.

"Un conte musicat i dibuixat perquè l'art voli calmosament cap al paradís on podem fer-ho tot, al nostre paisatge infantat de tendresa." *csit*


Hi ha un lloc on sóc capaç de fer callar,
tot el soroll de m'envolta.
On cavallets de mar,
llisquen per muntanyes nevades.

I hi ha gominoles gegants,
tres llunes i oceans i un mag
que d'un barret es treu milers de regals,
tu demana tot si val...

Hi ha un lloc on sóc capaç de fer callar,
tot el soroll de m'envolta,
i al obrir els ulls veure'm envoltat
d'un mar en calma.

I jugar amb un vell mariner,
pescar sirenes, follar-me els deus...
De nit m'esperen galàxies,
ja res podrà aturar-me.

I seré com un cometa que ha entès,
que no hi ha pressa en l'espai,
quan es un lloc tant gran...

Una peça que ara encaixa dins del buit,
que vas deixar-me i que,
poca poc a anat brillant, més, més...

Hi ha un lloc on sóc capaç de fer callar,
tot el soroll de m'envolta.

Hi ha un lloc on sóc capaç de fer callar,
tot el soroll de m'envolta.

Hi ha un lloc on sóc capaç de ser-ho tot.

***ESTÚPIDA ERIKAH, "Gominoles gegants i maravelles aquàtiques."***

L'absenta, la fada verda dels artistes i romàntics.

Santiago Rusiñol ingressa en un centre de desintoxicació al 1899 degut a l'addicció a l'alcohol i la morfina, fet que responia a la moda del moment: per una banda l'absenta ( una beguda aromàtica i amarga, destil·lada a partir d'una planta anomenada donzell, que es consumia sobretot a les tavernes i els cabarets de París de Montmartre ) i , per l'altra la morfina, una droga més sofisticada. Es diu que algunes senyores de la societat parisenca feien servir xeringues de plata amb incrustacions de pedres precioses per punxar-se. A partir del 1900, després de la cura de desintoxicació, Rusiñol es dedicà gairebé exclusivament a pintar jardins ( Granada, Aranjuez, Mallorca... ). De les estades a les illes, en sortiren 80 quadres, molts apunts i un llibre: "L'illa de la calma" ( 1922 ), un exemple de la seva prosa, un dels primers models de llengua literària moderna.


“Sortim a fora, i el poblet és una cançó de matinada. Quin goig, per als ulls! Que bé s'hi respira! Quin alè de sanitat, us entra dins l'esperit! Tirant per la dreta, o per l'esquerra, els carrers són petits, són estrets, i pugen i baixen al seu pler, amb aquesta santa llibertat que tenen els carrers dels poblets que Déu els conservi i els lliuri d'urbanització i simetria. La urbanització se la fan ells, dintre els seus nius. I què ben feta! Les palles que hi duen i que es veuen, són de netedat: quatre cadires, la seva taula i dos tests de flors; però dintre aquests interiors, només passant-hi per davant s'hi sent tal olor de bugada, les cadires són tan senzilles, la taula és tan ben parada, tot és tan íntim i tan reclòs, que, si les cases fossin persones, diríem que són cases verges. La Beata Caterina podia haver nascut a totes” (Rusiñol, Santiago: L'illa de la calma, 103).
*Valldemosa.


Ametllers de Rusiñol
“Corria l’any 1901 quan Santiago Rusiñol tornà a Mallorca. Hi anà, convalescent, a refer-se de la cura de desmorfinització que féu al sanatori de Bolougne-sur-Seine, prop de París, i de l’extirpació de ronyó a què fou sotmès després a Barcelona. Hi anà amb la família, amb la qual s’acabava de reconciliar, llogà una casa al Terreno i pintà i escrigué sobre Mallorca i sobre els mallorquins. En reinventà, si hem de fer cas de Gabriel Alomar, el paisatge. O, si més no, les seves teles van servir com a reclam turístic. L’illa daurada, prèviament pintada pel belga Degouve de Nuncques, es convertí, passada per la mirada i el pinzell de Rusiñol, en la imatge per excel·lència de l’harmonia còsmica, en una mena de paradís retrobat que era personal i intransferible, però que les pintures penjades a la Sala Parés, a Sóller, a Palma, als salons de París, donaven a conèixer en forma d’Arcàdia de tarongers i d’ametllers, de cel i de mar, de coves i de badies, de ports i de gorgs, i convidaven a fer el viatge –també en sentit literal– cap a l’illa.”
Des de les illes, Santiago Rusiñol, pròleg de Margarida Casacuberta (PAM, 1999, pg. 17).


“A Mallorca també hi vaig anar repetides vegades; em sembla que vaig ser dels primers turistes. Mallorca fou per a mi un paradís, i un indret on vaig treballar al mateix temps amb el pinzell i amb la ploma. Alternava la pintura dels jardins amb la dels paisatges –Sóller, Valldemossa...– amb la descripció literària que anava fent de l’illa i alguna obra de teatre, com La nit de l’amor. Amb el pintor Joaquim Mir sortírem a trobar els camps d’ametllers florits i les cales solitàries. També hi vaig fer amics, a Mallorca, com ara en Gabriel Alomar i en Joan Alcover, que em dedicaren escrits ben elogiosos, articles i poemes.”

S. Rusiñol, dins Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol, Vinyet Panyella (PAM, 2000, pg. 29).

Fermín Muguruza, "Next music station."

La veu de Mallorca.

* Poema "La balanguera" de Joan Alcover, himne de Mallorca, musicat per Maria del Mar Bonet.

Adéu, Espanya?

* Documental de TV3 que compara la realitat de Groenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya, i es planteja entre d'altres les preguntes següents: La independència/secessió és democràtica?, serien econòmicament viables aquests nous estats?, com reaccionaria la Unió Europea?


* Oda a Espanya i Cant del retorn de Joan Maragall: musicat per Xavier Ribalta i amb dibuixos/pintures dels camps de concentració d'Argelers i de Bram.


* Última estrofa recitada del poema.

L'heroi sense princesa.

"La princesa sense heroi s'hauria deixat endur al racó de l'elecció per deixar que els llavis del vent tornessin a escriure de nou un futur de dolça soledat." csit

Ser un tros de carn.

Erik Satie: MODERNISME MUSICAL.

* ERIK SATIE al Cafè del Mar ( Eivissa ).

Ramon Casas i Carbó a Sant Benet de Bages.

SANT BENET DE BAGES, UNA VISITA AL CONJUNT MONUMENTAL.



L’experimentació és la característica diferencial de la intervenció museística que s’ha fet al conjunt del Monestir on, a partir de moderns sistemes audiovisuals d’interpretació, es vol fer viure el pasta medieval, des de la fundació del Monestir fins a l’esplendor del segle XIV, el fascinant període del barroc quan el Monestir es va convertir va passar a ser propietat del Monestir de Montserrat per convertir-lo en Escola d’Arts dels monjos novicis, i també l’ultima etapa de la seva història, la dels anys dels Modernisme en ésser adquirit el conjunt patrimonial per la família del pintor Ramon Casas.
Una manera diferent de conèixer el passat, amb visió de present per als ciutadans del futur.

MÓN SANT BENET, visita modernista: "Un dia a la vida de Ramon Casas."
Un dia de juliol de 1924. La família del pintor Ramon Casas comença les vacances d’estiu a sant Benet. Viurem, a través d’un itinerari per les estances museïtzades del Monestir, un dia en aquesta família, símbol de la burgesia culta que va impulsar el Modernisme. Entendrem d’on venien, què pensaven, els seus gustos, i la trajectòria pictòrica d’un dels màxims exponents del modernisme: el pintor Ramon Casas. I ho farem a través d’un muntatge multisensorial: amb projeccions audiovisuals, efectes de llum i so, olors, i altres recursos que ens sorprendran i estimularan la nostra sensibilitat. Tot això en uns espais que alberguen una bona part de la col·lecció d’arts decoratives de sant Benet. Visita comentada que s'endinsa en l'entorn que des de 1907 fou la residència de vacances de la família del pintor Ramon Casas. Aquest és l'espai idíl·lic del modernisme: colorista, amb finestres emplomades, quadres i grans peces de col·lecció, que també mostra el luxe i l'abundància de principi de segle XX.

* RAMON CASAS I CARBÓ: XTEC + enllaços.




MÓN SANT BENET, visita medieval.Mil anys d’història d’un Monestir

L’itinerari es planteja com un recorregut cronològic pels espais monumentals de sant Benet: l’església i el claustre romànics, el celler gòtic i l’edifici barroc montserratí. I també és un viatge en el temps, on podrem reviure les èpoques més rellevants del Monestir i, en paral·lel, de la història de Catalunya, a través de projeccions de gran format i altres recursos combinats perquè visquem la història d’una manera vivencial.

I després... al PARC DE L'AGULLA ( Manresa ).

El dia que te cueste respirar... FLORES.

Volar cap a la seguretat maternal...

L'univers ha explotat.

Humiliació diària.

6 del matí.

Vora mar, sota el cel ardent color de cor de síndria.

«Ponentada gran», de Narcís Comadira from Veta Visual on Vimeo.

"S'ha entaulat el ponent,
el vent desficiós
que, impacient, sacseja
els pins i els tamarells,
que s'endú l'alegria.
El vent calent que eixuga
les conques salineres,
el vent constant que esquinça
la pell del mar: els gossos,
inquiets, lladruquegen,
les criatures frisen,
d'aquí d'allà, insubmises;
els grills foradaran
tota la nit amb queixes.
M'assalten vells records:
foc de remordiments
pels dies no viscuts,
pels pecats no comesos.
¿T'he de dir adéu per sempre,
gregal, vent dels déus joves?
Sota aquest cel ardent,
color de cor de síndria
-després sang i caliu-,
entre sentits opostos
em ballen les paraules.
Per retrobar la calma,
vaig vora mar, passejo,
i penso en el meu Déu
i en el fill que no he fet."

Narcís Comadira,
Del llibre de poemes «Usdefruit», Ed. Empúries, Barcelona, 1995

Besos de cianuro.

Aprofitar el temps i desconnectar.

Maleït malson.

Amb la millor companyia.

Neu, xocolata amb melindros i Agulla.

"Gràcies per ser-hi sempre, en tot moment, cada segon." MARIA COMA.
La neu ha dut els globus de colors de la setmana i les espurnes de llum que il·luminen la bellesa. Tornar-se nen i gaudir només de l'abric de la neu.

Llum.

Tot el que vius està present en el que escrius.

: La joven Dolores entre Eivissa i Formentera, heroïnes: M.Curie, Patty Smith, la nimfa Eco, la injustícia d'Eva, l'estàtua de sal de la dona de Lot, carència de mites i models femenins, multiplicitat de lectures, LO MÁS DIVERTIDO DE ESTO ES QUE NADIE LO PUEDE PRECEDIR, diversificació, tot el que vius està present en el que escrius.
* El mite de Narcís i Eco.

Salt AL BUIT.

No sortir de la bombolla.

Personas?

DES-AMOR:¿Quieres mover el mundo o que te muevan?

Salir de aquí.

Talls a l'ànima.

13-1-2012: Ahir, sí!

***IMMERSIÓ I LLENGUA MATERNA***.
"Mil sagetes al vent que clamen llibertat." Joan Salvat-Papasseit.




* Extret d' aulaintercultural.org:21 de febrer: Dia Internacional de la Llengua Materna

Des del 1999, La UNESCO ha proclamat el Dia Internacional de l'Idioma Matern; amb l'objecte de promoure el reconeixement i la pràctica de les llengües natives, especialment les de les minories i grups indígenes. Tota iniciativa per promoure la difusió de les llengües maternes servirà no solament per incentivar la diversitat lingüística i l'educació multilingüe, sinó també per crear major consciència sobre les tradicions lingüístiques i culturals del món i inspirar a la solidaritat basada en l'enteniment, tolerància i diàleg.
Cada 21 de febrer, els estats membres d'UNESCO celebren el Dia Internacional de l'Idioma Matern amb balls, poesies, cançons,
teatre, contes i qualsevol altre tipus d'expressió cultural.
Molts opten per cridar l'atenció sobre la gran diversitat de llengües i cultures que existeixen al món: els nois i noies a les escoles investiguen sobre els dialectes, l'alfabet Braille que utilitzen les persones que no poden veure, el llenguatge de signes, etc.
- Què és la llengua materna?

El terme “llengua materna” fa referència a diverses situacions:

La llengua i els idiomes que hem après primer;
La llengua i els idiomes amb els quals ens identifiquem o amb el qual ens identifiquen els altres;
L'idioma que millor parlem i que més usem;
El primer idioma.

L'idioma està fortament lligat a la cultura d'un poble. Que es deixi de parlar la llengua que caracteritza a un territori provoca un empobriment cultural que afecta a tota la societat: disminueixen les possibilitats de comunicació i d'intercanvi, desfavorint el diàleg i enteniment entre diferents cultures.
I què passa amb el teu idioma matern? A més de promoure la protecció de llengües minoritàries, aquest dia també pretén destacar la importància de respectar la teva pròpia llengua materna. En essència, parlar l'idioma propi de cadascun és el nostre dret; el nostre idioma és part de la nostra identitat com a persones, i com a tal, ha de ser respectat.

El Dia Internacional de la Llengua Materna s'origina en 21 de febrer de 1952 quan a Bangladesh un grup d'estudiants demandava que la seva llengua materna, el *Bangla, fora reconeguda com a llengua oficial. Davant aquest fet, la policia va obrir foc i va donar mort a tres joves de nom *Abul *Barkat (del poble *Babla, estudiant de Mestratge a la Universitat de *Dhaka), *Rafiquddin Ahmed (estudiant, del poble *Paril *Baldhara del districte *Manikgonj) i *Shafiur *Rahman (del poble *Kunnyogar, emprat de la secció de comptabilitat de la Cort de *Dhaka). Quatre anys després en la Constitució de Pakistan el *Bengalí i el *Urdo van ser declarats llengües oficials de Pakistan.

A Canadà l'organització anomenada “Amants de la Llengua Materna del Món”, integrada per parlants d'anglès, *kutchi, *cantonés, alemany, filipí, *bengalí, hindú, en 1999, van exhortar a l'ONU i a la UNESCO a declarar el 21 de febrer com el Dia Internacional de la Llengua Materna. En resposta, la Unesco els va informar que aquesta proposta només podia ser considerada si venia de la Comissió Nacional per a la Unesco d'algun país membre. Pel que aquesta organització en acord amb el Ministre d'Educació del Govern de Bangladesh van reafirmar aquesta proposta a la Unesco, adoptant-se així aquesta històrica resolució que el 21 de febrer sigui el Dia Internacional de la Llengua Materna, Que va ser adoptada per unanimitat en la 30 Conferència General de la Unesco, realitzada el 17 de novembre de 1999.

Anualment, des de febrer de 2000, aquesta data és observada amb l'objectiu de promoure el multilingüisme i la diversitat cultural.


Les llengües són l'instrument de major abast per a la preservació i el desenvolupament del nostre patrimoni cultural tangible i intangible. Tota iniciativa per promoure la difusió de les llengües maternes servirà no només per incentivar la diversitat lingüística i l'educació multilingüe, sinó també per crear major consciència sobre les tradicions lingüístiques i culturals del món i inspirar a la solidaritat basada en l'enteniment, la tolerància i el diàleg.

Feliçment JIPITRIPITIPIYEAH!

Cantar a la sorra.

Llibertat individual.

Roger Mas musica i recita Jacint Verdaguer.

Roger Mas: "SENSE LA BOGERIA, LA VIDA NO TÉ SENTIT."



* Web: Roger Mas. : L’àlbum Les cançons tel·lúriques (2008) va ser escollit el millor disc de la primera dècada del segle XXI. Roger Mas musica les poesies de Jacint Verdaguer.

Otros tiempos.

Adéu a l'ahir.

Triar l'endavant...