dimarts, 30 de novembre de 2010

COLLONS!!!!!

5-O, J.M de Sagarra " Blau i grana": "Avui de roig de sang i blau de mar vesteixes l'arrogància muscular que excita i embriaga i abraona, i avui això que és glória i febre i crit, només té un sol amor i un sol sentit i una sola paraula: BARCELONA."

Amodio protopoema.

"Vine i escala el mur com ho fa l'heura, vine com les ones que salten per la coberta del vaixell, vine com una tempesta que ve a assedegar un lloc desert. Vine i transformem en carn les paraules. " Joseba Sarrionandia.

dilluns, 29 de novembre de 2010

diumenge, 28 de novembre de 2010

28-N.


"Un paisatge es conquereix amb les soles de la sabata, no amb les rodes de l'automòbil." William Faulkner.

dissabte, 27 de novembre de 2010

divendres, 26 de novembre de 2010

Cristina Peri Rossi, "Erótica."

"Erótica"

Tu placer es lento y duro
viene de lejos
retumba en las entrañas
como las sordas
sacudidas de un volcán
dormido hace siglos bajo la tierra
y sonámbulo todavía

Como las lentas evoluciones de una esfera
en perpetuo e imperceptible movimiento
Ruge al despertar
despide espuma
arranca a los animales de sus cuevas
arrastra un lodo antiguo
y sacude las raíces

Tu placer
lentamente asciende
envuelto en el vaho
del magma primigenio
y hay plumas de pájaros rotos en tu pelo
y muge la garganta de un terrón
extraído del fondo
como una piedra.

Tu placer, animal escaso.

Cristina Peri Rossi.

Fernando Pessoa, "Eros i Psique."

"Eros i Psique."

Cuenta la leyenda que dormía
Una Princesa encantada
A quien sólo despertaría
Un Infante, que vendría
Desde más allá del muro del sendero.

Él tenía que, intentado,
Vencer el mal y el bien,
Antes que, ya libertado,
Dejara el camino equivocado
Por el que a la Princesa vino.

La Princesa Adormecida,
Se espera, durmiendo espera,
Sueña en muerte su vida,
Y órnale la cabeza olvidada,
Verde, una girnalda de hiedra.

Lejos el Infante, esforzado,
Sin saber que fin tiene,
Rompe el camino predestinado,
Él de ella es ignorado,
Ella para él es nadie.

Pero cada uno cumple el Destino
Ella durmiendo encantada,
Él buscándola sin tino
Por el proceso divino
Que hace existir el sendero.

Y, si bien que sea oscuro
Todo por el sendero lo fuera,
Y falso, él viene seguro,
Y venciendo sendero y muro,
Llega adonde en sueño ella vive,

Y, aún tonto de lo que hubiese,
A la cabeza, en maresía,
Ergue la mano, y encuentra hiedra,
Y ve que él mismo era
La Princesa que dormía.

Fernando Pessoa.

dijous, 25 de novembre de 2010

Pseudònim.

LA GORDA ELEONOR ÉS...a 4 concerts clandestins.
Salamandra, 1
Av. Carrilet, 235. L'Hospitalet de Llobregat.
Concerts:
Dijous 25 de novembre a les 21.00h.
Dissabte 27 de novembre a les 22.00h.
Diumenge 28 de novembre a les 21.00h.
Dimarts 30 de novembre a les 21.00h

"Si me das a elegir entre tú y ese cielo, donde libre es el vuelo para ir a otros nidos..." Los Chunguitos.

dimecres, 24 de novembre de 2010

Abraçar el diccionari.



"Diccionario."

Muchas noches intento
acordarme de las letras de tus labios.
Cuando todo mi trabajo era ponerle
nombre a cada parte de tu cuerpo,
nombrar tu vientre, tus manos y esa curva
increíble en que acababa
tu espalda entre mis manos.

Escribir en tus pechos adjetivos,
y llamar a los besos y la seda
del pubis y nombrarlo
con mi aliento perdiéndose en tus piernas,
hallando cada sílaba en la carne
vivida cada noche en mi memoria.

Y busco y me pregunto cómo
se llamaba el calor que te habitaba
en el abrazo abierto de tu cuerpo.
Cómo eran las letras dibujadas
en el costado izquierdo de tu risa,
la voz que susurraba
ese gemido en el que te escapabas
hacia todas las caricias de la noche.

Por eso muchas veces,
paciente y dulcemente reescribo
el dulce diccionario
que define exactamente cada nombre
con el que he bautizado tu recuerdo.

Rodolfo Serrano.

dimarts, 23 de novembre de 2010

No paris.

"Em sento viu i el món apareix dins meu, flotant en l'èxtasi. Sóc un cotxe de carreres que passa com Lady Godiva. Cremo al cel, sóc un satèl·lit fora de control. No paris ara, perquè m'ho estic passant molt bé, estic gaudint, no paris mai." Queen, "Don't stop me now".

diumenge, 21 de novembre de 2010

William Wordsworth: "Nocturn."

"Nocturn."

El cel està cobert
d'una vasta i espessa nuvolada,
feixuga i trista, blanca de la lluna
que, esborradissa, rere el vel es mostra,
cenyit cercle somort, amb llum tan feble
que ni una ombra entreveia el sòl de terra
-sigui de roca o planta, d'arbre o torre.

De sobte, un llampegueig meravellós
sorprèn el vianant que, solitari,
medita en el camí, l'esguard distret
en terra, aixeca els ulls - la nuvolada
s'esquinça- i veu enlaire, damunt seu,
la lluna clara i l'esplendor del cel.

Navega per l'oscura volta blava,
seguida de milers d'estels que, vius,
menuts, brillants, el fosc abisme creuen
amb ella; ¡que rabents es fan enllà,
sense esvair-se! El vent sorolla l'arbre,
però ells callen; fan el seu camí,
immensurablement distants; la volta,
bastida amb aquests núvols blancs enormes,
enfondeix el seu fons inescrutable.

Al capdavall es clou la visió,
i la ment, no insensible a tal delícia
que a poc a poc en calma s'assossega,
es recull en l'escena gloriosa.
*csit 2010,181110*
William Wordsworth.

divendres, 19 de novembre de 2010

Limbus.

Segons els teòlegs, el "limbus" és un "espai de felicitat natural" després de la mort que no és ni el cel ni l'infern.

- Dossier pedagògic.

L'Ovidi no fa vacances.


-Enllaç: Antonio, el Remendao: "Serà un dia que durarà anys."

La maison en Petits Cubes.

dijous, 18 de novembre de 2010

On és la llibertat de no voler escollir? Trio el futur incert.



"Futur incert"

Davant d'un futur incert
Amb molt per descobrir
No vull decidir
I perdre aquest moment
Just abans de començar
La boira es pot palpar
Jo vull perdre el fil
En un full de somni


Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb el llit
I escoltar la pluja


On és la llibertat
De no voler escollir?
Jo em vull quedar aquí
I viure com abans
Al marge d'un camí
Veient com passa el temps
Jo ara vull estar
Arran de terra

Ja no em va la realitat
La llum m'és a desgrat
Les cares de la gent
En un mar de dubtes
Jo ja no vull pensar
Jo ja no vull lluitar
Vull fondre'm amb el llit
I escoltar la pluja.

Sanjosex

dissabte, 13 de novembre de 2010

33 a la fi del món catalana.







"Dies difícils de tardes compromeses, les ànimes properes no s'han adonat de la debilitat de la fermesa. La dona dels ulls tristos no penetra en la inestabilitat de la fortalesa i es desfà. Observa les parpelles de qui somriu i extrema un crit silenciós perquè l'abraci...però no hi ha res. Fuig, cap a la fi del món, necessita retrobar l'anhel reposat i fer un punt i a part, rellegir el so del mar i gaudir de la soledat. S'enerva i en 5 dies desapareix per reconèixe's a la fi del món." *csit 2010, ara*

"I les sensacions masculines de després...són com la fi del món."
"Fi del món."

Puc repetir la frase que s'ha endut
el teu record. No sé res més de tu.
Aquesta insistent aigua de paraules,
sempre creixent, va ensulsiant els marges
de la vida que vaig creure real.
La terra pedregosa i fatigosa
de caminar, i els arbres que em ferien
els ulls amb una branca delicada,
tan vivament maligna, convincent
amb la prova millor, la de les llàgrimes,
sembla que no són res. Es van donant
a l'amplària grisa, jaspiada
d'esperma pàl·lid, embafós. Tot cau
amb una fressa lenta i molla, i flota
sense figura, o s'enfonsa per sempre.
Tot fa sentit, només sentit, tot és
tal com ho he dit. Ja no sé res de tu.


Gabriel Ferrater.

dijous, 11 de novembre de 2010

Mujer mala.

Poetització: "Hay más estrellas en el cielo."

Jacint Verdaguer recitat per Vinicio Capossela i Cabosanroque

Vinicio Capossela recita amb l'acompanyament musical de Cabosanroque un fragment de "l'Atlàntida" de Jacint Verdaguer.

* Verdaguer vist per Capossela i Cabosanroque.

dimecres, 10 de novembre de 2010

Vetllem per la qualitat de la nostra llengua.

"Treballar amb la gent implica necessàriament un grau de compromís professional amb la nostra llengua de comunicació. Ja n'hi ha prou de la manca de formació i de les perversions lingüístiques que hem d'escoltar als mitjans de comunicació i a les aules... i no parlem precisament dels alumnes." *csit 2010*

Avui, 10-11-2010,
Article: "Demanen mesures pel català a RTVE".


"El consell assessor de RTVE a Catalunya va mostrar ahir la seva preocupació per la situació del català i va demanar que “s'adoptin les mesures necessàries per garantir la qualitat lingüística” en les emissions de TVE a Catalunya i Ràdio 4. Concretament, demana que s'assessori els periodistes i professionals, i un pla de formació que els permeti tenir un nivell lingüístic adequat a la feina.

En un comunicat, el consell indica que els treballadors –periodistes, retoladors, dissenyadors...– són “els responsables últims de la difusió d'un model de llengua de qualitat” i que han de poder garantir-la per ells mateixos “sense haver d'externalitzar-la en un servei de correcció”, però que per poder fer-ho RTVE ha de “posar les eines, la formació i els mitjans perquè els professionals adquireixin l'autonomia necessària per garantir la qualitat lingüística requerida per a cada producte audiovisual”. El consell també demana que RTVE divulgui entre els treballadors les eines de consulta disponibles per al sector i que creï eines pròpies de criteri com ara llibres d'estil."

Escriure a mà.

Avui, 10-11-2010.
Article: "Són faves comptades. Escriure a mà.", per Martí Gironell.


"Llegeixo que els japonesos, tips d'escriure a l'ordinador, estan recuperant l'escriptura manual. Cada dia aprecien més rebre una felicitació de Nadal o Cap d'Any feta a mà en comptes d'un pràctic però fred i llunyà correu electrònic. No en va, en aquell país escriure correctament es considera signe de cultura i la cal·ligrafia tradicional amb pinzell, el shodó, és una forma d'art. I això coincideix amb un estudi que han fet públic un grup d'estudiosos de la Universitat d'Indiana. Han demostrat que escriure a mà no només contribueix a l'enfortiment de les relacions afectives sinó que també afavoreix a activar certes regions del cervell i ens ajuda a expressar millor els nostres pensaments i idees. Diuen que escriure amb boli ens fa fer servir més el cervell, més que no pas quan utilitzem el teclat de l'ordinador. Si deixem d'escriure a mà durant un temps, és clar que les estructures cerebrals ens canviaran però tampoc es tracta d'arraconar els ordinadors, només faltaria. Però és molt significatiu que els creadors dels nous dispositius informàtics siguin conscients de l'encant que té el fet d'escriure a mà i, per això, han desenvolupat algunes aplicacions que n'imiten l'escriptura, encara que sigui guixant a la pantalla.

Cada dia al matí, abans de sortir de casa, escric una nota a mà i la deixo sobre la taula de la cuina. És una nota de bon dia per a la meva dona perquè a aquelles hores intempestives de la matinada no la vull despertar. Els “ja tinc ganes de veure't”, “et trobaré a faltar” o ”t'estimo” no són més o menys sincers pel fet d'estar escrits a mà però sí que –no m'ho negaran– poder veure i distingir la lletra de la persona que estimes fa molta més gràcia, és molt més plaent, que no pas la fredor i la uniformitat d'un cos de lletra predeterminat per un programa d'ordinador es digui Times New Roman, Arial, Century o Garamond.

Escriure a mà documents llargs és poc pràctic, d'acord, però és molt més personal i reflecteix el nostre estat d'ànim, que s'intueix en la forma i la intensitat del traç. Aquest article l'he començat a escriure en un paper dins del metro i li he acabat donant forma des del teclat de l'ordinador. Al capdavall sóc un romàntic pràctic. Però que el llegir no ens faci perdre l'escriure i mai més ben dit, no troben?"

dilluns, 8 de novembre de 2010

EH SONA.

El festival de música basca a Barcelona celebra aquest any la seva 13a edició. Una nova oportunitat per poder descobrir, conèixer els nous valors de la música basca i gaudir d’ alguns dels artistes més importants de l’ escena musical d’ Euskal Herria.
Aquest any el programa està carregat de bona música, nous talents a descobrir, talents més que consagrats i moltes altres sorpreses agradables. 14 grups i molts estils, des del Folk d’ Iparralde al punk del Marge Esquerra.
- Web "EH Sona."
Imprescindibles: Oreka TX ( el so que aïlla ) i Sorkun( la veu que corprèn ).

diumenge, 7 de novembre de 2010

Kirmen Uribe, "Musua"

*csit 2010, octubre a Barcelona*

* 11 de novembre, Biblioteca Tecla Sala.
L'hospitalet de Llobregat.
Quique Gonzàlez i Kirmen Uribe
"Ha entrado un pájaro por la ventana."


* Kirmen Uribe, "Mentrestant agafa'm la mà."
( Trad. Jon Elordi i Laia Noguera )
Proa ( Óssa Menor )

* Web Kirmen Uribe.

*csit 2010, Itàlia*
"Petó."


Els meus pits són petits i els meus ulls són rodons.
Les teves cames, llargues i fresques
com el raig d'aigua que cau de la font.
T'he mossegat el coll,
el tens ferm, no ha madurat,
s'assembla a les anous acabades de caure.
Has pujat a sobre meu i has començat a fer-me petons al ventre,
m'has espargit ones humides per la pell,
ara aquí, ara allà,
com les primeres gotes que cauen
abans de començar la tempesta, plaf, plaf, plaf.

Ens hem quedat adormits espatlla contra pit,
tal com s'ajunten els llavis
després de sospirar.


Kirmen Uribe.

dissabte, 6 de novembre de 2010

August Strindberg

"I així és com es va llençar a la vida! Per tal de madurar i romandre sempre fidel a sí mateix." A.Strindberg.

Enric Casassas, entrevistat.

"La conclusió és que no saben grec."

Salvador Espriu: "Amor hermètic."


A través d’unes dones, llunyanes en el temps i en la condició, Letízia, Laia, Carlota i Fedra, Salvador Espriu ens sorprèn per l’afinada percepció psicològica amb què tracta un dels temes més importants de la seva obra: l’amor entre un home i una dona, un problema sempre apassionant. L’amor és un «miratge» que la literatura ha alimentat durant segles. Espriu en desconfia i mostra la mort que hi ha darrera el miratge de l'amor, i ho fa des del conte gòtic, la novel·la, el relat breu, el teatre i la poesia; o, també, des de la ironia i l'emoció.
Les veus d’aquestes dones interpretades per l’actriu Fina Rius mostren un Espriu apassionat, desconegut, secret, hermètic, allunyat de les referències més fressades, i abracen diversos gèneres literaris, amb registres que van des de l’elegíac al còmic.

* "El desig i l'eròtica femenina.": Selecció i anàlisi de textos.

"Ja mai més no podré dormir."
Homenatge a José Luis L. Aranguren.

Avui el cel
és ja només
ofec, buidor,
ploguda nit
al mar, al camp,
dolenta mà.
Com que no puc
mai més dormir,
faig del meu llit
por de presó.

A poc a poc,
com un aflor
sense perfum,
sense color,
creix, de l'arrel
del pensament,
l'última mort.
Dalt, al teulat,
urpes de gat
esqueixen llargs
drapots del glaç
del sentiment.
N'estic content
i veig el fum
de l'extingit
ram del neguit
de llibertat.
Indiferent
al temps, el vent
de zenc, mesell,
em bat, penell,
rovell enllà
del brut llindar
d'un moll dolor.
Negat al plor,
al plany, al crit,

estès al llit,
malalt, romput,
venut, vençut,
perdut, obsés
de mi, diré
-asprosa fam
d'un àvid clam-
que no podré
mai més dormir.

Salvador Espriu.

divendres, 5 de novembre de 2010

Persèpolis.


* Guia del cómic.
* Web pel·lícula.

Marjane Satrapi, "Persèpolis"
Norma Editorial.

Alegrías del incendio.

"No pots anomenar-te flamenc i no saber tocar una alegria." 4-10-2010, dixit: 15 cops.
"Les alegries són un cant festiu flamenc que forma part del grup de les "cantiñas", que són els cants de Cadis per excel·lència. La seva cobla o estrofa sol ser de quatre versos octosíl·labs o sol ser l'estrofa que rep aquest mateix nom: alegria. La seva melodia és de caràcter festiu i incita al ball. El seu ritme està condicionat per la mètrica del compàs de la "soleá", però es diferencia de la "soleá" en què el seu temps és molt més ràpid.
Sembla que l'alegria deriva de la jota navarro-aragonesa, que va arrelar a Cadis durant l'ocupació francesa i la celebració de les Corts de Cadis. Per això, les seves lletres clàssiques contenen tantes referències a la Verge del Pilar, el riu Ebre o Navarra."


"Alegrías del incendio."

Parece que hay un incendio, cada vez que nos juntamos.
Parece que hay un incendio, cuando tú estás a mi lado,
parece que estoy ardiendo, cuando tú estás a mi lado,
parece que estoy ardiendo.

Vamos a tener que vernos, aunque estén todos en contra.
Vamos a tener que vernos, ellos te tienen de sobra
y yo te echo de menos,
ellos te tienen de sobra y yo te echo de menos.

Esto es para contarte, que aquí te espero,
para decirte al oído lo que te quiero,
para poder decirte lo que te quiero,
así que ya lo sabes, aquí te espero.

Antes de dejar, gitana, de quererte y adorarte,
antes de dejar, gitana, se habrán secado los mares
y la luz de la mañana,
se habrán secado los mares y la luz de la mañana.

Porque te llevo dentro, como a mi vida,
eres dueña y señora del alma mía.

Que nuble el azul del cielo, pídeme que apague el sol,
que nuble el azul del cielo, pero no me pidas, no,
que olvide lo que te quiero,
pero no me pidas, no, que me olvide de lo que te quiero.

Mira que eres bonita, qué guapa eres,
eres la más bonita de las mujeres,
eres la más bonita de las mujeres.
Mira que eres bonita, qué guapa eres."

Los Planetas.

dijous, 4 de novembre de 2010

Remou la lluna.

"Da forma a la luna dentro de tu cristal, ajusta el cielo, haz que el cielo ajuste en tu mirada, pisa fuerte el suelo, rompe el suelo cuando des un paso adelante, araña el aire cuando rias. Estruja el universo entre tus dedos." Marlango, Shake the moon.

dimarts, 2 de novembre de 2010

L'absent.



"Orfenesa"

¿Qui és, que els donarà acollida
com si fossin nens orfes
i proveirà les seves fotos
de besades i espais?
¿Qui els acotxarà cada vespre
dins la capsa màgica del doble fons
o agafarà l'altre cap de la corda
per jugar a l'estrabada?
¿Qui els convencerà que són invisibles
perquè tot és un somni, una broma,
un simulacre, un truc?
¿Qui es posarà de puntetes
quan ells temptegin les boires
per fer-los llum amb la lot?

Aviciats com els tinc,
qui es desviurà, quan jo no hi sigui,
pels meus morts?

Cèlia Sànchez-Mústich.

dilluns, 1 de novembre de 2010

In memoriam.

"La bellesa sempre es manté per sobre de la mort."