dimarts, 31 d’agost de 2010

Dels sueños als somnis.



"No tot és desar somnis pels calaixos"

No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d'enemics o bé d'objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita,
podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l'esperança.

Serem allò que vulguem ser.
Pels vidres
del ponent encrespat, la llum esclata.

Miquel Martí i Pol, "Primer llibre de Bloomsbury" (1980-1981)

diumenge, 29 d’agost de 2010

TENDRESA D'UN MAIG D'AMOR


Maig d'amor

Són certes les paraules que vam dir-nos
certa la primavera del teu cos
i cert l'espill d'amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D'aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d'amor.

Gerard Vergés.
*csit 2010, Gianícolo*

dissabte, 28 d’agost de 2010

CAIC + RAIMON PANIKKAR

"ARRIBES, TE'N VAS...LA VIDA ES DESFÀ".


Adéu a Raimon Panikkar, el filòsof del diàleg entre cultures i religions
Va morir ahir a l'edat de noranta-un any, a Tavertet, on avui s'instal·la la capella ardent · Divendres que ve es farà una cerimònia pública de comiat a Montserrat.
El filòsof i teòleg català Raimon Panikkar va morir ahir a la tarda als noranta-un any a casa seva, a Tavertet (Osona). L'any passat va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona.
Panikkar era el pensador del nostre país més reconegut a nivell internacional. Sempre va defensar i promoure el diàleg intercultural i era considerat un pont entre Orient i Occident. Les religions diferents dels seus pares i el fet de viure en diversos punts del món com Itàlia, els EUA i la Índia van afavorir el seu missatge tolerant i de defensa de la pau i el diàleg. Així, deia sovint que va marxar del país cristià, va descobrir l'hinduisme i va tornar budista sense deixar de ser cristià.
Va néixer a Barcelona l'any 1918, i va tenir una vida molt plena. Tot i que de jove va ordenar-se sacerdot i va arribar a ser membre de l'Opus Dei, va deixar la institució als anys seixanta, poc després de viatjar a l'Índia per primera vegada. Allà hi va viure durant quaranta anys. També va viure als Estats Units durant una dècada, però fa més de vint anys que va decidir instal·lar-se a Tavertet (Osona), on va constituir la Fundació Vivarium, la qual dirigia.
Coneixedor d'una dotzena de llengües, va publicar més de vuitanta llibres. A més de la Medalla d'Or al Mèrit Cultural, va rebre la Creu de Sant Jordi el 1999; l'any 2000va rebre el títol de Cavaller de les Arts i les Lletres del govern francès, i el 2001, el govern italià va atorgar-li la Medalla de la Presidència de la República. A més, fou investit Doctor Honoris Causa per les universitats de les Illes, Girona, Tübingen i Urbino.
Fragmenta Editorial, que ha publicat l'obra completa de Raimon Panikkar, ha elogiat el pensament del filòsof, 'un dels més lúcids del nostre temps' i ha destacat la magnitud de la seva obra, que inclou més de 1.500 articles. L'editor Ignasi Moreta diu que Panikkar fou un pioner que 'parlava de diàleg interreligiós quan no estava de moda, i criticava l'etnocentrisme europeu i cristià quan no estàvem acostumats a aquesta mena de crítiques'. Pocs pensadors han vist en vida com el seu pensament era estudiat per una trentena de tesis doctorals de tot el món i tres congressos internacionals, diu Moreta. L'editorial també ha anunciat que la setmana vinent sortiria el tercer volum de l'obra completa de Panikkar, 'Pluralisme i interculturalitat'.
L'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) també s'ha acomiadat del 'mestre i amic' Raimon Panikkar. L'AUDIR, amb la qual Panikkar havia col·laborat de forma estreta, ha destacat l'aportació del fiolòsof a 'la reflexió i difusió entorn al diàleg intercultural i interreligiós'. Segons l'entitat, el pensador 'va ajudar a iniciar un canvi copernicà en el món de les relacions interreligioses i de la filosofia i teologia de les religions, defensant l'alteritat no com una amenaça sinó com un enriquiment sense límits'.

Fragments de R.Panikkar sobre la "felicitat".

"Sapiens Beatus est" ("El Savi és feliç"), va dir Ciceró explicitant una idea gairebé universal. Una cosa innata en l'home l'empeny cap a la felicitat sense necessitat de saber prèviament el que és encara, que aviat es descobreix, que la satisfacció dels nostres impulsos primaris no la produeix necessàriament. Ens adonem lentament que només l'amor satisfà nostre dinamisme cap a una plenitud que constantment se'ns escapa. Aquesta ànsia de felicitat és set d'infinit. I l'infinit no s'aconsegueix mai, el tornaríem finit.
Els sinònims de felicitat es compten per dotzenes pràcticament en totes les llengües: goig, dita, plaer, alegria, satisfacció, eufòria, alegria... Cada paraula amb les seves connotacions i etimologies il.luminant. Hem escollit "felicitat" per la seva relació amb fecunditat i fruits, és a dir, com expressant la plenitud i per tant perfecció de la persona, sense especificar el que és ni on es troba, sinó només pel que fa una cosa que, vingui d'on vinga, sorgeix de nosaltres mateixos, és també el nostre fruit. Feliç és qui produeix fruit, aquell per qui la vida és plena. La felicitat pot ser un do, pot venir de fora, però ha de sorgir igualment del nostre interior, ha d'omplir el nostre ser. Aquest anhel és constitutiu de l'home. Hi ha en nosaltres una set de felicitat.
No ens acontentem amb projeccions gratuïtes de desitjos insatisfets. El nostre llenguatge ensopega constantment amb l'enigma de l'univers, i les paraules enigmàtiques recobreixen amb els mateixos mots el que volen dir, són literalment enigmes. El sentit del misteri és inherent al llenguatge secular. Portat al seu últim terme, és un llenguatge místic.

© Copyfreedom 2008 PDL RaimonPanikkar.org © Copyfreedom 2008 PDL RaimonPanikkar.org


"Tavertet...la meva desconnexió des del 2000".

dijous, 26 d’agost de 2010

J.SABINA: "Contigo...la flor de la candela"

LXXXVI
LA FLOR DE LA CANDELA


Evocaré el boliche clandestino
que desató mi lengua y tus botones,
¿qué panal libaré cuando el destino
me requise la miel de tus pezones?

Eccema de mis pilas agotadas,
badila de mis quieros y mis puedos,
zalema de pupilas deslumbradas,
teorema de las yemas de mis dedos.

Cada noche te asalto en la escalera
vivo dilapidando amaneceres
con tu tanga de encaje por montera.

Laica patrona de la despedida
yo te nombro, entre todas las mujeres,
la flor de la candela de mi vida.

( dins: J.SABINA: "Ciento volando de catorce" Col. Visor de Poesía )

PICASSO a Manresa.


Picasso, de la indignació a l´obra mestra
El Casino de Manresa obre temporada amb l'exposició que explica el procés de creació del Guernica. L'exposició presenta una trentena de reproduccions de dibuixos preparatoris que va realitzar Picasso per pintar el Guernica el 1937

"Després del bombardeig, la gent va sortir dels seus refugis. Ningú no plorava. Els seus rostres mostraven astorament. Cap de nosaltres no podia comprendre el que veia. En pondre's el sol, encara no podia veure's més enllà dels 500 metres. Per totes parts feien estralls les flames i s'enlairava un pesat fum negre". Alberto Onaindia va patir el brutal atac que les tropes feixistes van perpetrar sobre la localitat basca de Guernica el 26 d'abril del 1937. Durant tres hores, els avions alemanys de la Legió Condor i altres mitjans aeris de nacionalitat alemanya van castigar la població amb un dels bombardeigs emblemàtics de les guerres del segle XX. Un sentiment de profunda commoció es va traslladar de les víctimes a l'opinió pública internacional. Una ràbia i indignació creixents que van moure Picasso a denunciar la bestialitat de la guerra en un quadre, el famós Guernica, que ha esdevingut un símbol de la història del segle XX i un al·legat pacifista que encara avui en dia s'esgrimeix per denunciar els conflictes bèl·lics.

Picasso pinta el Guernica porta tres anys d'itinerància per Catalunya, i aquest divendres enceta la seva estada de prop de dos mesos i mig a Manresa amb la voluntat d'apropar els visitants al procés de creació d'un quadre que s'exhibeix al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid. La mostra no conté cap dibuix original de Picasso perquè l'elevat cost de les assegurances que requeriria la seva exposició és inassumible, i per això la proposta es configura principalment amb una trentena de facsímils de dibuixos i esbossos preparatoris del Guernica.

Quan va començar la guerra civil, Picasso es va posicionar a favor del govern legítim de la República. El juliol del 1936 va ser nomenat director del Museo del Prado i el gener del 1937 va rebre l'encàrrec de crear una pintura mural per al pavelló espanyol de l'Exposició Mundial de París. La idea inicial de l'artista malagueny, convertit ja des de feia anys en un pintor d'enorme prestigi, era elaborar una al·legoria de la llibertat. Però les notícies del bombardeig de Guernica el van fer canviar d'idea i va convertir l'estupefacció pel terror feixista en una obra d'art.
Ubicat a la sala gran d'exposicions del Casino, l'arxiconegut quadre ocuparia gairebé tot un pany de paret lateral. Les dimensions de l'obra són enormes: 3,49 metres d'alt i 7,76 metres de llarg. Però aquestes xifres empetiteixen davant la magnitud de la peça que Picasso va crear en un mes i pocs dies, entre maig i juny del 1937. Els dibuixos que s'exhibeixen al Casino permeten resseguir la traça de la idea que l'artista volia plasmar, amb els caps humans i animals en senyal de patiment que tanta fama han atorgat a la pintura des de fa setanta anys.

La mostra, que s'inaugurarà divendres, es divideix en dues parts: el context del bombardeig, d'una banda, i el procés de creació del Guernica, de l'altra. En el primer d'aquests àmbits es poden veure alguns diaris de l'època que escenifiquen en els seus titulars el clima que va propiciar la barbaritat. Un exemplar del Diario de Burgos del 29 d'abril del 1937 encapçala la portada amb l'expressió "Saludo a Franco: ¡Arriba España!", i en el subtítol informa que "Lequeito y Durango han caído en nuestro poder, y nos hallamos a dos quilómetros de Guernica". Unes breus imatges cinematogràfiques del bombardeig que s'han conservat i l'audició repetitiva d'una frase del General Mola avisant la població de la inutilitat de la resistència endinsen l'espectador en l'atmosfera de guerra que va precedir l'atac aeri sobre la ciutat. El segon tram de l'exposició -petita en dimensions però densa en contingut- ofereix una visió del treball previ que va realitzar Picasso abans de plasmar en el llenç la seva particular i genial visió dels desastres de la guerra. Així mateix, es projecta un audiovisual amb una vintena de fotografies que Dora Maar, l'aleshores companya del pintor, va realitzar durant el procés.

La cloenda del recorregut convida el públic a donar la seva opinió i penjar-la en un mural. Un moment de reflexió al final de la visita que es complementa amb un vídeo que dóna fe de la importància que encara té avui en dia el Guernica com a símbol de pau. No en va, quan Colin Powell va parlar davant l'assemblea de les Nacions Unides per convèncer el món de la necessitat d'envair Iraq, la reproducció del quadre que presideix la sala estava tapada
-Enllaç: Guernica en 3D

dilluns, 23 d’agost de 2010

VIC. II Trobada d'organitzadors de festivals literaris.

Des del 2009 la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració de l'Associació Ramat de Pedres, organitza, en el marc del Festival de Música Viva de Vic, una trobada d'organitzadors de festivals literaris d'arreu del país.
L'objectiu d'aquesta trobada, que es desenvolupa durant tota la jornada, és fer evidents les diferents realitats que viuen els festivals literaris, una disciplina artística que s'ha consolidat en els darrers anys. De la mateix manera, els seus responsables tenen, en aquesta trobada, una oportunitat per crear una xarxa de treball i de contactes que pot esdevenir una eina molt útil.

II Trobada d’organitzadors de festivals literaris
ATENCIÓ!!: Programa provisional
18 de setembre de 2010
Edifici el Sucre
Sala Coll i Bardolet
C. Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals, 5, planta baixa
Vic

11.30h Acollida dels participants
11.45h Inauguració de la trobada a càrrec d’Oriol Izquierdo director de la Institució de
les Lletres Catalanes
12.00h Conferència inaugural (ponent a confirmar)
12.30h Taula rodona: La qüestió dels formats, amb Txema Martínez Inglés, Carme
Torrents i Carles Hac Mor. Modera: Jaume Sobrevals
14.00h Dinar
15.30h Conferència Alguns festivals literaris internacionals, a càrrec de Carles Torner,
director de l’Àrea de Llengua i Humanitats de l’Institut Ramon Llull.
16.00h Taula rodona: La qüestió del públic amb Joan Duran, Pep Tugues i Montserrat
Olivés. Modera: Jordi Condal
17.30h Conclusions i cloenda

diumenge, 22 d’agost de 2010

MARAGALL-GOETHE

'Donant les joies', pensar en Goethe
El romanticisme alemany va influir força significativament l'obra de Maragall

'Donant les joies' (1891) conté alguns elements de lírica medieval, explica Glòria Casals a l'edició crítica de la poesia (la Magrana, 1998): Primerament, les joies. El poeta en té en compte únicament la brillantor; en cap cas el valor material. Brillantor que associa amb els astres i amb l'aspecte positiu de la llum [...]. També l'enumeració de les parts del cos de la dona de dalt a baix és clarament medieval.' Casals atribueix els elements d'arrel medieval a la influència de les traduccions de Goethe d'aquells anys. Joan Maragall fou molt influït pel romanticisme alemany: va traduir una part de l’obra de Goethe i de Novalis; fou l’introductor de Nietzsche a la península, i es declarà obertament wagnerià.

DONANT LES JOIES

De joies vull cobrir ta cabellera,
el teu coll i el teu pit, braços i mans,
en memòria de totes les carícies
que vagi fent-te i t’hagi fet abans.

Com a pluja els joiells damunt tos membres,
també com pluja els besos meus d’amor:
dessota cada bes vull que s’encengui
com un astre una nova resplendor.

Un joiell cada bes, que resplendeixi,
nit serena, lo noble del teu cos:
pro després el gran jorn, després el dia:
l’esposa sens joiells, tota a l’espòs

CASA GOETHE( Roma ).




Vora la plaça del Popolo, a la Via del Corso, 18 podem visitat la casa de Goethe, l'autor de Faust. En aquesta casa visqué netre 1786 i 1788 amb altres artistes. Goethe va quedar enamorat de la ciutat eterna i Roma l'homenatja des de 1997, any en que es va funda la Casa di Goethe amb una exposició permanent dedicada a la seva vida, obra i viatges que va realitzar per Itàlia.
Dibuixos, pintures, escultures, llibres i molts objectes més conformen l'exposició, que comparteix espai amb altres exposicions d'artiestes amb temes alemanys i italians, amb una biblioteca especialitzada farcida d'obres de l'època de Goethe i de l'actualitat.
Actualment, es pot gaudir amb la contemplació d'un quadre d'un artista català...



NIT NUVIAL. Goethe.


En la cambra, ben lluny de la bullícia,
t'espera Amor fidel, tot temerós
de que algun convidat vingui, amb malícia,
del llit nuvial a pertorbar el repòs.
Davant d'ell, i al través del groguenc ambre,
hi lluenteja mística claror,
un terbolí d'encens omple la cambra
perquè ambdós hi pugueu fruir millor.

I com bat el teu cor al sonar l'hora,
que treu a fora els hostes baldrers!
Com t'enardeix la boca temptadora
que ben tost no podrà negar-te res!
Per acabar, en impacient desvari
t'endús a ella i veus amb dolç anhel
de la llàntia que espera al santuari
el llum fix i tranquil com un estel.

Com tremola, al retop de tes besades,
sa galta arrodonida i el seu pit;
no pot usar el rigor d'altres vegades
perquè és per deure que ara tu ets ardit.
Amor t'ajuda a despullar l'aimia,
pro tu enllesteixes més, el doble i tot,
i ell després, de seguit, amb picardia,
vergonyós tanca els ulls tan fort com pot.

(Trad. Joan Maragall)
*csit 2010, Roma: Casa di Goethe*

FARRERA: Seminari de traducció poètica.

FARRERA...el poble de muntanya més bonic del país!( Estiu 2006 ).






La ILC celebra els seus Seminaris de Traducció Poètica i consisteix a posar en contacte autors i traductors. La Institució de les Lletres Catalanes convida dos poetes d’una mateixa llengua a reunir-se amb una desena de poetes i traductors catalans al Centre d’Art i Natura de Farrera de Pallars. El seminaris tenen una durada de dijous fins diumenge i els participants discuteixen amb els convidats tots els aspectes de les versions de la selecció de poemes que aquests els han fet arribar prèviament. Les condicions d’aïllament de Farrera, l’ambient extremament acollidor del Centre, i la intensitat dels seminaris de treball permeten d’aprofundir en el nivell de comentari i d’interpretació dels originals i en la discussió –de vegades aparentment interminable- de les seves possibles traduccions al català.
*csit 2010, Farrera*

dissabte, 21 d’agost de 2010

INSOMNI

*csit 2010, Trastevere*

JAUME PÉREZ MONTANER "Insomni"
Hi ha nits que em passege per la cambra
com una cabra en febre
o m'ofegue amb la impotència
dels ocells a la gàbia.
Hi ha nits com aquesta en què voldria ser peix,
enfonsant-me als rius de la memòria,
nedant contra corrents, davallant esperances,
posant-li límits clars a la basarda,
abrandant veus, cremant
llavis, esperant que els ocells
estoven cors, que esclaten els flancs del migjorn
o que a les flors més altes
reste l'alba aturada.

Insomnio (Insomni) En Català 2008 from Amieva Ferrer on Vimeo.



GIOCONDA BELLI "Insomnio con palabras"
De noche las palabras transcurren de puntillas
discretas andan entre los objetos
temerosas del ruido se descalzan
Sobre mis hombros insomnes aletean
el poema me saca de la cama
Tanto silencio rodea mis dos manos
estas que forman signos señales de humo lazos
para llegar a otros y atravesar misteriosas distancias
Quiero decir que vivo quiero decir que quiero
que sufro que me río
que soy un amasijo de mujer al filo de la noche y el desvelo
Mujer de pájaros de estaciones de blanco y negro
Poeta mujer ávida de palabras
en un país con un idioma extraño.

JORGE LUIS BORGES "Insomnio"
De fierro,
de encorvados tirantes de enorme fierro tiene que ser la noche,
para que no la revienten y la desfonden
las muchas cosas que mis abarrotados ojos han visto,
las duras cosas que insoportablemente la pueblan.

Mi cuerpo ha fatigado los niveles, las temperaturas, las luces:
en vagones de largo ferrocarril,
en un banquete de hombres que se aborrecen,
en el filo mellado de los suburbios,
en una quinta calurosa de estatuas húmedas,
en la noche repleta donde abundan el caballo y el hombre.

El universo de esta noche tiene la vastedad
del olvido y la precisión de la fiebre.

En vano quiero distraerme del cuerpo
y del desvelo de un espejo incesante
que lo prodiga y que lo acecha
y de la casa que repite sus patios
y del mundo que sigue hasta un despedazado arrabal
de callejones donde el viento se cansa y de barro torpe.

En vano espero
las desintegraciones y los símbolos que preceden al sueño.

Sigue la historia universal:
los rumbos minuciosos de la muerte en las caries dentales,
la circulación de mi sangre y de los planetas.

(He odiado el agua crapulosa de un charco,
he aborrecido en el atardecer el canto del pájaro.)

Las fatigadas leguas incesantes del suburbio del Sur,
leguas de pampa basurera y obscena, leguas de execración,
no se quieren ir del recuerdo.

Lotes anegadizos, ranchos en montón como perros, charcos de
plata fétida:
soy el aborrecible centinela de esas colocaciones inmóviles.
Alambre, terraplenes, papeles muertos, sobras de Buenos Aires.

Creo esta noche en la terrible inmortalidad:
ningún hombre ha muerto en el tiempo, ninguna mujer, ningún
muerto,
porque esta inevitable realidad de fierro y de barro
tiene que atravesar la indiferencia de cuantos estén dormidos o
muertos
-aunque se oculten en la corrupción y en los siglos-
y condenarlos a vigilia espantosa.

Toscas nubes color borra de vino infamarán el cielo;
amanecerá en mis párpados apretados.

dimecres, 18 d’agost de 2010

Gian Lorenzo BERNINI.




Apolo i Dafne és una estàtua d'estil barroc realitzada per Bernini entre el 1621 i 1624. Es tracta d'una escultura a mida real de marbre , exposada a la Galleria Borghese a Roma. Representa el mite de Dafne , nom que en grec significa llorer . Era una nimfa filla del déu-riu Peneu que transcorre per la regió de Tessàlia .El déu Apolo , afectat per una de les fletxes de Eros , l'estimava, però ella no li corresponia i li esquivava. En una ocasió, Apolo la va perseguir, i ella va fugir cap a les muntanyes per evitar-lo, aleshores ella es va encomanar al déu del riu Peneu, que la va transformar en un llorer . Dels seus peus van anar sortint arrels i les seves extremitats es van convertir en frondoses branques de l'arbre que des d'aquest moment va ser el consagrat al déu Apolo i va passar a representar-lo.
La transformació la relata Ovidi en les seves Metamorfosis . Aquest mite il.lustra l'origen d'un dels símbols típics del déu, la corona de llorer .

El rapte de Proserpina és un escultura realitzada per Bernini entre el 1621 i 1622 . Va ser encarregada per Scipione Borghese , que la va cedir al Cardenal Lluís Ludovisi el 1622, qui la va portar a la seva vila . Va romandre allí fins 1908 , quan l'Estat italià la va adquirir i la va tornar a la Galleria Borghese .
Representa Proserpina ( Persèfone a la mitologia grega) queés raptada per Plutó ( Hades a la mitologia grega), sobirà dels inferns.
La posició, un contraposto retorçat, és una reminiscència del Manierisme , i permet una observació simultània del rapte (segons es mira des de l'esquerra) amb Plutó tractant de mantenir a Proserpina subjecta, de l'arribada a l'Hades (mirant de front, sembla portar a braços a la seva víctima), i de la petició de Proserpina a la seva mare de tornar durant sis mesos a la Terra (si contemplem des de la dreta, amb les llàgrimes de la dona, el vent sobre la seva pèl i el Can Cèrber bordant).
És notable la representació dels detalls: Proserpina empeny el cap de Plutó estirant la seva pell, i els dits d'aquest pressionen cruelment la carn de Proserpina intentant immobilitzar-la.

Enees, Anquises i Ascanio és una estàtua realitzada per Bernini entre 1618 i 1619 . És una escultura barroca de marbre de 220 cm d'alt, exposada a la Galeria Borghese , a Roma . El grup escultòric representa Enees fugint de la ciutat de Troia portant al seu ancià pare, Anquises sobre les seves espatlles, i al seu fill Ascani portant el sagrat foc de la llar, mentre Anquises sosté als déus de la llar familiar ( penats ).

El David és una estàtua realitzada per Bernini entre 1623 i 1624, exposada actualment a la Galleria Borghese . Representa el futur rei David , un dels personatges de l'Antic Testament , en l'escena en què derrota el gegant Goliat llançant una pedra amb una fona . Tot i la temàtica cristiana, aquesta estàtua, entre altres de temes similars, serveix per rescatar el tema clàssic dels joves atletes grecs, els Kuroi .
El cos de la figura es mostra en l'instant en què es disposa a llençar la pedra, els dos peus recolzats, el cos mig girat. La figura està en tensió, el moviment i la potència estan implícits. La cara mostra concentració, amb el nas arrufat i fins i tot mossegant-se el llavi inferior. Aquest David no és el guerrer perfecte i idealitzat , sinó un de molt humà esforçant-se per aconseguir els seus objectius. Després de la figura, jeuen diverses armes descartades, recordant que aquesta no és una batalla guanyada a través d'un armament superior, sinó d'un esforç físic. Als seus peus, una arpa bellament tallada, que indica que David es convertirà en un poeta.
Tampoc és típic de les escultures anteriors de Bernini l'representar un home, en altres obres com Apolo i Dafne tria models molt més joves i delicats.
El David de Donatello és una representació de l'heroi victoriós, que s'alça amb confiança. En termes polítics, es tracta d'una metàfora de la Florència que es va veure a si mateixa com el centre de l'apogeu artístic Italià del Renaixement . El David de Miquel Àngel representa el moment de la planificació, la tensió mental de la presa d'una decisió: passivitat externa, però una gran lluita interior. L'obra de Bernini, d'altra banda, irradia un esperit de batalla contrareformista, i potser també la lluita d'un jove artista per fer-se un buit no només entre els escultors de la seva època, sinó tractant de culminar la història de l'escultura renaixentista.

JOAN OLIVER/PERE QUART. L'escepticisme apassionat.

Edu3.cat




ADMETEM-HOVós, mestre, per què ensenyeu?
Ensenyo per tal d’aprendre!


ABSÈNCIA (1947)

Tan fonda, amiga meva, tan estranya
la distància de mar i continent!
I tan alta i tan freda la muntanya
que ha de sobrevolar el meu sentiment!
I aquesta soledat que m’acompanya,
avarament fidel, entre la gent!

Si ets en mon somni tan present, tan clara
que percebo la fressa del trepig,
que sento el teu alè en la meva cara
i el sabor de tants besos entremig,
com és possible que l’absència encara
no hagi cedit, vençuda pel desig?

No pas com l’escultor que espera glòria
ans com l’amant que només pensa amor,
he refet en una obra transitòria
la teva imatge amb afanyós rigor
damunt el marbre dolç de la memòria
i amb el cisell blaníssim de l’enyor.

I així tu ets meva en la presó secreta
d’on mai ningú no trobarà el camí,
i de nit, com qui fa una malifeta,
que ni l’àngel mateix nok em pot sentir,
arriba fins a tu, a la quieta
i en pensament, allò més pur de mi.

dimecres, 4 d’agost de 2010

G.BOCCACCIO, "Pot aixecar-se el sol a l'orient..."

Pot aixecar-se el sol a l'orient
sense cap raig i enrogit pels vapors;
i la lluna, tacada per colors
obscurs, sembla menys bella i menys lluent;

i del cel són sovint en un moment
preses pels núvols tantes esplendors;
i les llums nostres, que són molt menors,
devenen res per poc que sigui el vent.

Però aquells ulls esplèndids, dins dels quals
Amor fabrica i trempa les sagetes
que em travessen el cor amb passió,

boira ni vent no apaguen: són iguals
com foren sempre, dues vives flametes
que lluen més que cap altra esplendor.


(G.Boccaccio a la Galeria degli Ufizzi).
Giovanni Boccaccio (Florència 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre de 1375), va ser un escriptor i humanista italià que va escriure en llatí i en italià.
És considerat, juntament amb Dante i Petrarca, un dels pares de la literatura italiana. La seva obra més coneguda és el Decameró. Aquest llibre va ser traduït al català l'any 1429, i la seva influència en la literatura catalana va ser molt gran. Hi ha frases senceres extretes del Decameró de Boccaccio al Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.
És fill il·legítim d'un comerciant de Florència. La seva mare, que era francesa, es deia Giovanna. Boccaccio en lloc de seguir la carrera comercial del seu pare, estudià els clàssics i la poesia a la Universitat de Nàpols i va freqüentar la cort culta i refinada de Roberto d'Angiò que era amic personal del seu pare. El 1340 va haver de retornar a Florència per una fallida econòmica en els negocis paterns. Entre el 1346 i el 1348 visqué a Ravenna i a Forlì, on va ser hoste de Francesc II Ordelaffi i establí relació amb els poetes Nereo Morandi i Francesco Miletto de Rossi.
El 1348 la pesta es va estendre per Florència (episodi històric on es desenvolupa el Decameró) i l'any següent a la mort del seu pare s'ocupà del que quedava del negoci familiar.
El 1350 coneix Petrarca amb el qual va tenir una gran amistat.
En els darrers anys de la seva vida va estudiar a fons les obres de Dante i va adoptar una vida de caire espiritual i religiós.

dimarts, 3 d’agost de 2010

BANKSY: Gaudeix-lo!








Banksy (Bristol, Regne Unit, 1975) és un artista del carrer conegut a nivell mundial.
Els seus grafits fets amb plantilla (tècnica coneguda com pochoir) són molt coneguts a Londres, encara que ha fet algunes obres a d'altres ciutats com Los Angeles. S'esforça per mantenir el seu nom ocult, i els seus llibres els publica com a Robin Banksy. La premsa suposa que el seu nom real és semblant, però podria tractar-se d'una broma per la seua similitud amb l'expressió robing banks (robant bancs).
Empra tàctiques de comunicació-guerrilla i d'Adbusters per oferir una perspectiva diferent sobre temes polítics i econòmics. Amb aquest mètode sol modificar motius i fotografies conegudes. No obstant també ha acceptat encàrrecs per a obres benèfiques (per exemple, d'organitzacions com Greenpeace).
A més dels seus graffitis, ha penjat sense autorització obres seues en alguns museus. Tant en la Tate Modern de Londres, com el Museum of Modern Art, el Metropolitan Museum of Art, el Brooklyn Museum i l'American Museum of Natural History de Nova York, con en el Louvre, els quadres penjats passaren desapercebuts el 2005 entre la resta d'obres. El maig de 2005 fou trobada al British Museum una versió d'una pintura rupestre que mostrava caçadors amb carrets de la compra.
El setembre de 2006 modificà la portada d'un àlbum de Paris Hilton i va repartir 500 còpies de la falsificació entre diferents botigues de discos. Entre altres es mostrava la foto de Hilton amb un cap de gos. El CD contenia composicions pròpies de Banksy. El setembre del mateix any instal·la una escultura d'un presoner de Guantanamo en un parc d'atraccions de Disneyland.
Banksy ha editat llibres propis que contenen imatges dels seus treballs en diferents països, alguns quadres i comentats per ell.
Banksy va presentar la seva primera pel·lícula-documental al festival de Sundance i a la Berlinale de 2010. Es diu "Exit through the gift shop" i és un documental sobre la vida de l'home que enregistra en vídeo les accions del propi Banksy. La pel·lícula ha tingut una bona rebuda per part de la crítica.

dilluns, 2 d’agost de 2010

ANY MARAGALL 2010-2011.


L'any Maragall (2010-2011), un grup d'experts lligats a l'Arxiu Maragall prepara una nova edició de les seves obres completes. És una edició crítica, anotada i indexada, que apareixerà en tres volums a Edicions 62 el 2011. Com a tast d'aquesta nova edició, i coincidint amb l'entrada de l'Any Maragall, se'n publicarà la poesia completa (sense notes ni variants), el novembre del 2010 a laButxaca. Els 31 poemes que, durant el mes d'agost, apareixeran a VilaWeb segueixen el text d'aquesta nova edició, establert per Glòria Casals (llibres de poemes i poemes dispersos) i Lluís Quintana (Nausica). L'editor Jordi Cornudella ha coordinat la selecció.
Cada poema va acompanyat d'una informació complementària que basteix els aspectes més rellevants de la vida i l'obra d'aquest intel·lectual que va conrear la poesia, la traducció, la dramatúrgia, la prosa, l'articulisme. Tot un referent moral del seu temps; un intel·lectual i un poeta de referència encara avui.
L'Any Maragall es fa en l’escaiença dels cent cinquanta anys del seu naixement i del centenari de la seva mort. Heus ací una relació d'enllaços sobre Joan Maragall.
- Enllaços: webs, arxiu, poemari, articles, bibliografia...
Cicle de conferències 2010-2011.
3 maneres de participar en l'any Maragall.

ROMA LITERÀRIA + MANEL "Roma."


*Enllaç: Manel.

*Petrarca: "És un neci qui admira altres ciutats sense haver vist Roma."

*Montaigne: "Itàlia és un bon país pels mandrosos, tothom es lleva tard."

*Veda: "Mentre el Colosseu estigui en peu existirà Roma, quan caigui el Colosseu caurà Roma, rere ella anirà el món."

*Goethe: "El Colosseu és tan gran que no ens hi cap la seva imatge dins l'ànima."
"Qui no ha creuat Roma sota la lluna plena no té ni idea de la bellesa que ha perdut. Les grans taques de llum i d'ombra es mengen tots els detalls i l'ull només veu les imatges més grans i genériques. Fa dies que gaudim del plaer de les nits més excel·lents i clares."
"Fins i tot l'individu més vulgar es converteix en algú a Roma, ja que com a mínim adquireix una visió no vulgar de la vida."

*H.C.Andersen: "Roma és com un llibre de faules, a cada pàgina trobes un prodigi."

*François-René Chateaubriand: ( en referència al Museu Antic ):"Cabellera d'una dona trobada en un sepulcre. No hi ha cosa que millor expressi la idea de fragilitat que els cabells d'una jove, que tal vegada van ser objecte de la idolatria de la passió."
( en referència a un passeig per Roma mirant la llum de la lluna ):"Roma dorm enmig de les runes. L'astre de la nit, aquest globus que es suposa un món finit i despoblat, passeja les seves pàl·lides soledats sobre les soledats de Roma; enllumena els carrers sense habitants, tancats, places, jardins per on ningú passa mai, monestirs on ja no es sent la veu dels zenobites i els claustres tan deserts com els pórtics del Colosseu."

*Gogol: "Un s'enamora de Roma, lentament, poc a poc, però és per sempre."


-Article: Avui, 8-7-2010.
- Dossier de premsa.