dissabte, 31 de desembre de 2011

Dormir fora.

"Vaig perdre el cap perquè et vaig estimar. Posa la teva mà i que baixi fins el meu cor, que la teva mà faci una última volta fins el final. La vida és vertigen. Estimaràs la vida o senzillament la deixaràs passar?" ZAZ

dilluns, 26 de desembre de 2011

L'últim lament.

diumenge, 25 de desembre de 2011

SUNDAY: I need you and i love you, mum...

Tot i la teva ment que em desconcerta...és diumenge.

dimecres, 21 de desembre de 2011

Algú com tu.

dilluns, 19 de desembre de 2011

A callar!.




En Pep Guardiola recita Miquel Martí i Pol.

dijous, 15 de desembre de 2011

Adoració pel MESSIes!!!

"Arriba nadal, de genolls adorem al Messies."

dimecres, 14 de desembre de 2011

¿Cómo voy a vivir cuando te canses de mí?



Te diré, entre tú y yo,
que me dan miedo las tormentas,
que ahora veo que una se acerca,
que en el cielo hubo un temblor.

Y sólo pienso en escapar,
esto se ha puesto muy feo,
tuve un juicio contra reo
y sé que me condenarán.

Desde La Lloca hasta El Musel
te busqué y no te encontraba,
y cuando nos vimos las caras
me buscabas tú también.

Y ahora que sigues aquí
cómo no vas a cansarte
si de miércoles a martes
ya estoy harto yo de mí.

Me decías, lo que media
entre tú y tu soledad
es un trecho que no puedo abarcar.
Yo le preguntaba al cielo,
sin disimular el miedo,
cómo voy a vivir
cuando te canses de mí,
cuando te canses de mí.

Y qué más da si esto es el fin,
yo trato de matar el tiempo
y entre tanto lo que el tiempo
intentará es matarme a mí.

Y estas líneas, ya lo ves,
son lo más desesperado
para tenerte a mi lado
que se me ha ocurrido hacer.

Y si me dejas que lo intente
sólo una vez más,
me odiarás secretamente
y para siempre jamás.

Que hacen falta, ay amor,
más de dos vidas enteras
para corregir siquiera
el más mínimo error.

Me decías, lo que media
entre tú y tu soledad
es un trecho que no puedo abarcar.
Yo me pregunté a mí mismo,
sólo a un paso del abismo,
cómo voy a vivir
cuando te canses de mí,
cuando te canses de mí, ay, de mí.

Me decías, lo que media
entre tú y tu soledad
es un trecho que no puedo abarcar.
Yo le preguntaba al cielo,
sin disimular el miedo,
cómo voy a vivir
cuando te canses de mí,
cuando te canses de mí.

diumenge, 11 de desembre de 2011

El bo o el malparit?

***Vallbé o Puntí?
El bo:"De debó que jo t'estimo i sé que tu també, però això ja no és comestible."


El malparit:
"y aunque sea sólo un gesto
un guiño, sólo un beso
inténtalo una vez
antes de cada cita
mi deseo es que me digas...
¡sí!."

Tocar-te amb tacte.

dissabte, 10 de desembre de 2011

L'infern dantesc.

« Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura,
ché la diritta via era smarrita. »

DANTE, "L'infern."


divendres, 9 de desembre de 2011

T'estimo molt, no cal veure-hi per sentir-ho.

II dia de la música en català al Facebook.

dimarts, 6 de desembre de 2011

Cor MORT.

dilluns, 5 de desembre de 2011

El tiempo en mis manos si te quedas un ratito.

Que las tristezas valen la pena cuando tus ojos
quieren llorar pero me disimulan de reojo,
todas las flores florecen después de la tormenta,
¿que voy a hacerle si tus besos me saben a menta?

Loco que quiere que todos sean felices.



Sinopsis: Buenos Aires, Argentina, Noviembre. En los jardines del Hospital Psiquiátrico J.T. Borda comienza la emisión del programa de los sábados de "LT22 Radio La Colifata". Una emisora de radio hecha íntegramente por los internos del hospital. Un espacio radiofónico dónde se da la palabra a quienes la han tenido negada por mucho tiempo: "los locos". Durante el transcurso del programa radiofónico se va descubriendo el entramado de esta radio peculiar: su evolución a lo largo de 13 años de historia y sus éxitos conseguidos en el terreno terapéutico. Radio La Colifata utiliza el medio radiofónico como instrumento de participación en el mundo y logra así romper los muros que separan a los enfermos mentales de la sociedad. También se va conociendo a sus protagonistas: los "colifatos" (internos y ex-internos del Hospital), el director del proyecto (Alfredo Olivera, un joven psicólogo) y los coordinadores (psicólogos y asistentes sociales). Conforme se desarrolla el programa se irá revelando el funcionamiento interno de La Radio. El impacto mediático que ha alcanzado es enorme: colaboran con periodistas de renombre como Lalo Mir y más de 200 radios de Latinoamérica y Europa han adquirido sus programas. Siguiendo el discurrir de la emisión, se descubrirá la repercusión internacional del disco que produjo Manu Chao para La Radio con músicos de Barcelona. También se acompaña a La Colifata en su viaje por Europa, dónde otros Hospitales Psiquiátricos de Barcelona, Paris, Toulouse, Mantova y Trieste han seguido su idea pionera y han creado otras tantas radios hechas por enfermos mentales. En este recorrido La Colifata establece lazos de unión con sus radios hermanas. El viaje concluye en Buenos Aires otra vez, en un estadio de fútbol, dónde Manu Chao ofrece un concierto multitudinario en beneficio de La Colifata. Los Colifatos, exultantes, comparten escenario con Manu y cantan juntos.

Menage a trois intel·lectual.

"A veces hay que cometer un acto imperdonable para poder seguir viviendo."

* Entrevista a Michael Fassbender.

diumenge, 4 de desembre de 2011

Corre, salta y escapa.

"Salta aunque nadie te comprenda por encima de cabezas huecas...tú no eres un pájaro enjaulado."

diumenge, 27 de novembre de 2011

Sagnant.

La violació de Lucrècia.


Guerra dels Segadors i guerra de successió.


Joan Sales.


“La bona literatura continua sent una arma única si vols pensar per tu mateix”


* Exposició Joan Sales.

* Treball: Joan Sales.

divendres, 25 de novembre de 2011

Desgarro.



Cosió, descosió y vovió a coser.
Demasiado tarde.
El desgarro era tan profundo que ya nadie podría remediarlo.
Suerte que existen las alfileres de gancho.
Para eso.
Para emparchar lo irremediable.
Lo que nunca va a poder ser.
Lo que va a ser por siempre.

dilluns, 21 de novembre de 2011

diumenge, 20 de novembre de 2011

Marxar.

"EL PAISATGE NO TRAIEX MAI, CALMA." 1977.



Parar.
Silenciar.
Escoltar.
Marxar
per descansar
i alliberar
en la natura
el dolor
que impedeix
fer feliç
la pell
del teu recer.

dissabte, 19 de novembre de 2011

La senyera contra el Madrid.

El València C.F. rep aquest vespre (22.00) el Reial Madrid a Mestalla amb una crida als seguidors a rebre l'equip de fora amb una samarreta que llueix els colors de la senyera, amb el blau a les espatlles. Aquesta invocació patriòtica era habitual fa uns anys en els partits contra el Barça, però alguna cosa ha canviat perquè ara es faci quan el visitant és l'equip espanyol de referència.

Seré la Núria del Vallés?

El regal.

divendres, 18 de novembre de 2011

Resistir-se a perdre el somni.



SOPA DE CABRA,"Els teus somnis."


Enllà, més lluny de les estrelles, a l'altra cara del mirall,
On tot és més senzill d'entendre, la porta espera oberta.

Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs,
Comptant la màgia és la primera, seguint...

Els teus somnis t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça'ls.

No el veus? a poc a poc s'acosta, no ho sents?
el tens al teu costat.
L'amor té totes les respostes.

És el teu somni, t'estava esperant.
Vés no dubtis més, s'escapa.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça'ls.


El vent escampa les fulles, el temps arriba i se'n va
Mai no em demanis la lluna, ningú la pot agafar.
La vida cau i la pluja, el sol ens pot eixugar,
Sempre canvia la lluna, pren el que et vulgui donar.

Pren els teus somnis, t'estan esperant.
Vés no dubtis més, s'escapen.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin teus, abraça'ls.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fem que siguin certs, abraça'ls.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin certs, abraça'ls.


Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant,
Endins el sentiment és tendre, volem seguir somniant.

dijous, 17 de novembre de 2011

dimecres, 16 de novembre de 2011

No sent res.


diumenge, 13 de novembre de 2011

Nao vou fugir.

"Deixar de lluitar contra els pensaments, deixar de mentir-li a la por, no tornar a fugir." Ive Mendes.

dissabte, 12 de novembre de 2011

Tenir-te als braços, SIENA.

"La teva primera poesia, la primera cançó, la primera obra d'art... a canvi de tenir-te entre els braços i fondre'ns en el somriure tendrament dolç dels teus pares." LA TIETA CRIS.

* PINTURA: G. KLIMT.



* PURA POESIA MUSICADA: Inspira, "Cova placenta."

Sortirem de racons amagats
anirem a trobar els demés
reviurem tots aquells bells moments
anem llençant pel camí molles de records

Trobarem aliments adequats
per poder continuar
i creuem un llarg pont que ens conduirà
prop del foc i la neu dins un món tan irreal

És el lloc on anem
quan l ànima ens és feble
un lloc que no veurem
és la cova placenta.

* RELAT: EL MEU COR, EL MEU FILL, per Ratuix.

Jo t'abraço.

Jo t'abraço. Et sento el cor.
I quan t'abraço tot comença.
Perquè sóc amb tu al principi. Perquè el món vindrà a trobar-te i els teus ulls l'envoltaran. De llum maragda el mirar.
Giraran estels i lluna, perdent-se en les cantonades. Es penjaran cada nit sobre antenes i fanals, i tu en seràs testimoni; Somriure meravellat.
Sabràs d'albades daurades.
Petjaràs boscos humits. Quan la foscor sigui blava, et recordaràs de mi.
L'amor et convertirà en heura.
T'estendràs damunt el mar. I una salabror als teus llavis et dirà que hi ha un final.
Seràs fort perquè sabràs que et vaig sostenir en els meus braços, que et vas mirar en els meus ulls.
Jo t'abraço i tot comença.
Quan t'abraço em sento el cor.

divendres, 11 de novembre de 2011

dimecres, 9 de novembre de 2011

Mientras quede...

dimarts, 8 de novembre de 2011

diumenge, 6 de novembre de 2011

Petita tendresa.

dissabte, 5 de novembre de 2011

Final.

divendres, 4 de novembre de 2011

Viernes, tú te lo pierdes.

Viernes, Conrad Roset




Completamente viernes

Por detergentes y lavavajillas

por libros desordenados y escobas en el suelo

por los cristales limpios, por la mesa

sin papeles, libretas no bolígrafos,

por los sillones sin periódicos

quien se acerca a mi casa

puede encontrar un día

completamente viernes.

Como yo me lo encuentro

cuando salgo a la calle

y está la catedral

tomada por el mundo de los vivos

y en el supermercado

junio se hace botella de ginebra

embutidos y postre,

abanico de luz en el quiosco

de la floristería,

ciudad que se desnuda completamente viernes.

Así mi cuerpo

que se hace memoria de tu cuerpo

y te presiente

en la inquietud de todo lo que toca,

en el mando distancia de la música,

en el papel de la revista,

en el hielo deshecho

igual que se deshace una mañana

completamente viernes.

Cuando se abre la puerta de la calle,

la nevera adivina lo que supo mi cuerpo

y sugiere otros título para este poema:

completamente tú,

mañana de regreso, el buen amor,

la buena compañía.

Luis García Montero.

dimarts, 1 de novembre de 2011

Avui, 1 any sense tu.

"No assimilo la teva absència perquè et fas present en la carícia. Ara són les meves capacitats les que minven mentre augmenta la tristor. A voltes defalleixo per no mostrar que et trobo a faltar, perquè malgrat haver perdut els sentits, els silencis ens ho deien i ens ho transmetien tot. És difícil passar per la cambra i no evocar la teva flaire en el sedàs d'un llençol. És complicat pensar que no hi seràs mai més, però que continuarem caminant plegats en un pla allunyat, ANDARE, SEMPRE ANDARE."*csit 2011*

dilluns, 31 d’octubre de 2011

Cuando no salen los números...

J.Perich: " L'esclavitud no s'ha abolit pas, sinó que s'ha posat en nòmina"

diumenge, 30 d’octubre de 2011

Ser mecenes de la immersió.

- Per fer-nos arribar això:
"Alguna nit d'estiu, tard
quan m'ho tanquin tot
quan no estigui amb tu
i vegi ploure estels en pols i mar de lluna en mel blau fosc i ben tocat
de tot...
Som previsibles cireres que encisen tothom."

- Per la qualitat poètica en les seves lletres i per la professionalitat.
- Perquè canten en la nostra llengua.
- Perquè ens fan resseguir els PPCC amb els seus directes farcits d'entusiasme.
- Per expressar que se senten "recompensats i acompanyats fent allò que ens agrada, i a més portant-nos-ho tot d'una manera autogestionada (valenta, romàntica, feinera...) amb el nostre segell Gat Records ( segell discogràfic independent )".
- Per mullar-se: per les accions solidàries, pels versos entre les cançons, per escollir el camí dels qui fem les coses d'una altra manera, sense agafar la dreçera, acaronant els somnis d'un demà que ha començat avui.
- Perquè la gent que s'arrisca és la que viu.
- Perquè diuen SÍ A LA IMMERSIÓ, PÚBLICAMENT... el camí per continuar amb el compromís dels que no volem deixar de ser ni volem deixar d'ensenyar la llengua que ens uneix a tots.

* Verkami: mecenatge.

Aprendre a viure la vida sense tu.

dissabte, 29 d’octubre de 2011

dijous, 27 d’octubre de 2011

Dormint t'agafarà la mà.


Provaré d'entendre el món en un cafè,
fingiré llegir el diari com si res.

De cop i volta, d'un plegat,
ho entendré ho veuré tot clar.
Trobaràs segur, tot el que no t'he donat.
Trobaràs algú que et doni tranquil·litat, morirà per tu.

De cop i volta, d'un plegat,
ho entendré ho veuré tot clar.
Trobaràs segur, tot el que no t'he donat.
Trobaràs algú que et doni tranquil·litat, morirà per tu.

Prepararà el teu esmorzar,
dormint t'agafarà la mà.
I sense tu no entendrà el món
i junts veureu la fi de tot.

Et parlarà del seu passat,
noies de qui s'ha enamorat.
I veuràs el sentit de tot,
quan et parlaven de l'amor.

Mal de cap cantat.

dimecres, 26 d’octubre de 2011

Paracetamol i llit.



Les estacions que tenim a casa meva
no són estiu hivern tardor o primavera
són el temps que passa
entre cefalea i mal de cap.
I és que el perill està a cada cantonada
compte amb el que menges
beu molta aigua, relaxa't.
Una migranya sempre pot estar a punt d'atacar.

Que n'és de trist tenir mal de cap
per què t'agafa? ningú no ho sap.
Veiem venir què ens dirà la gent:
gelocatil o neobrufen.

El teu consell pot ser un gran ajut
si tens el mal, benvingut al club!
Parlar del tema ens mola molt.
Iboprufen o paracetamol.

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Que plogui més.

diumenge, 23 d’octubre de 2011

Better days, Eva.

El plaer d'adormir-se mentre la veu t'arriba al cor i el clamor al cap.

"Has omplert el cor amb la disciplina i l'ensenyança. El futur es construeix amb dies millors. Corro cap el dia, ben desperta, tu ets l'home que puc necessitar, però tot i així seré lliure." Eddie Vedder.

divendres, 21 d’octubre de 2011

dijous, 20 d’octubre de 2011

Travessar la mirada.

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Sense fer res, mirant-te el mar.

"Vull continuar pensant que estaré uns dies més sense fer res." Clara Andrés.

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Porta'm al cel.

"La idea és pujar al cel i no conformar-se amb viure en una vall de llàgrimes. Podem fer el cel a la terra i disfrutar de la vida cada dia." Amaral.

divendres, 14 d’octubre de 2011

Lo que nunca he tenido ahora es olvido.

Reformulació de Cernuda: "El olvido se encuentra en los jardines sin aurora, allí donde puedo esconderme debajo de una piedra sobre la cual el viento escapa a sus insomnios. El olvido es el lugar donde el nombre deja al cuerpo que designa en los brazos, el rincón donde no existe el deseo. Es el espacio donde las penas se convierten en nombres, las personas son recuerdos, donde puedo ser realmente libre y convertirme en ausencia...
por eso a veces es mejor irse allá, allá lejos; donde habite el olvido.
"

dimecres, 12 d’octubre de 2011

12-10: SABADELL ANTIFEIXISTA.

En Bob Marley cantava "les cançons lliures" i els Inadaptats ens les feien arribar en català, perquè "cercant la llibertat per tots els pobles, regalem el més gran tresor, l'amor de pares a fills. S'escolten al vent les cançons lliures que s'estan escrivint amb les seves vides. Ningú no pot fer sentir-te lliure, has de fer-ho tu mateix."



Diverses entitats de Sabadell han convocat una manifestació antifeixista per a aquest dimecres, 12 d'octubre, per mostrar el rebuig al concert neonazi previst a la ciutat i per mirar d'impedir-lo. Associacions de veïns, moviments socials, i diferents partits s'oposen a que Sabadell torni a acollir un concert neonazi, com va passar l'any passat, i per això han demanat a l'ajuntament que 'ho impedeixi i que tanqui la sala en què s'hagi previst de fer-lo'.
Mentre a la plaça de la Vila, les entitats feien públic aquest comunicat, el batlle de Sabadell, Manuel Bustos, deia, en declaracions a Rac1, que l'ajuntament faria tot el possible per impedir que es faci el concert i que, si calia, precintarien prèviament els locals on s'hagin programat els actes. Segons Bustos, l'ajuntament té una prioritat: impedir un concert 'que no té com a objectiu compartir llibertats i el respecte per la convivènci>a' i evitar que Sabadell surti als mitjans per acollir encontres neonazis i ser 'tolerant amb els intolerants'.
La manifestació antifeixista ha estat convocada per a dimecres a les quatre de la tarda a la plaça de l'Ajuntament.

EXTRACTE DEL MANIFEST.

L'any passat, el dia 30 d’octubre, es va celebrar un concert a la sala Kon-fusion (ubicada a la zona d'oci de la Zona Hermètica) que va aplegar unes 250 persones d'ideologia neonazi. L'acte es va organitzar amb motiu de la festivitat de la Hispanidad.
Els continguts de les lletres dels grups que hi van actuar són marcadament racistes, antisemites i d'apologia al nazisme. Com a conseqüència del concert es van obrir diligències contra els organitzadors per demostrar que el contingut de les lletres de les cançons era penalitzable. Actualment no se sap en quin estat es troba el cas i no sembla que hi hagi hagut conseqüències pels organitzadors.
El concert de l'any passat, en un inici, s'havia de celebrar en un local del barri del Poble Nou de Barcelona. Els responsables de la sala en conèixer el caràcter neonazi dels grups que hi havien d’actuar el van suspendre. Immediatament el grup de caps rapats va decidir celebrar el concert a la sala Kon-fusion ubicada a Sabadell.
Aquest any encara no se sap en quin local se celebrarà el concert, però el que sí que se sap és que es farà a Sabadell.


M'he despertat catalana i grega.

No ho accepto.

Avui se m'ha esquerdat la cremor del cor quan he vist ploure mentre de sobte, el soroll s'ha amagat en el silenci d'una nostàlgia que m'ha fet caure derrotada. La il·lusió arribarà però ara és el moment de deixar espai.



.

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Llibertat de poder escollir el meu futur.



Pep Guardiola:
"Ells em veuen com un rang superior al seu... que procuro que no sigui així, perquè al final si treballes amb gent i no hi ha aquestes complicitats de tocar-se, d'estar amb ells, és absurd...
No hi ha dia que no pensi que demà me'n vaig, en els llocs en els que un dirigeix, algú ha d'estar amb la idea que demà se'n pot anar i que tinc la llibertat de poder escollir el meu futur. Això dels contractes i d'estar molt temps lligats i a disgust i que has de seguir estant, m'agobia.
Sóc incapaç de planificar alguna cosa a més temps de mig any o un any em canso... el més meravellós de la meva professió és imaginar el partit que passarà demà, somiar el que passarà, somiar això, planejar el dia abans com fer-ho i transmetre-ho a gent com tu, fer-ho ara es ara el motor de la meva professió.
Si allò que ha passat i que he aconseguit transmetre a la meva gent durant el partit, està passant o no està succeint, aquest és el moment de més plenitud i quan no està succeint és que t'havie equivocat.
L'eina més educativa que he tingut, ha estat a partir de l'esport. He acceptat la derrota, a aprendre que l'altre és millor, a aixecar-me... al final m'he de relacionar."

dijous, 6 d’octubre de 2011

5 d'octubre: Dia mundial dels docents.

Jaume Cela: "La millor ajuda que pot rebre és que l’alumne/a ha de notar que el mestre-professor passa hores al seu costat l’estima i l’acull i que no li tancarà mai cap porta i que, a mida que el va coneixent, pot anar detectant les necessitats que té i, el mestre, amb el contrast i l’opinió de tot l’equip, pot anar trobant maneres perquè el noi/a superi les dificultats, que poden ser diverses.
Un mestre es fa estudiant i treballant. La feina del mestre consisteix en conèixer les matèries curriculars, en saber educar didàctiques, metodologies i cal que tingui facilitat per establir relacions. La base està en la relació que sap establir amb els alumnes, amb la capacitat de saber crear un ambient a classe que permeti que tots puguin aprendre i millorar les seves capacitats. Els nivells que s'han d'assolir no han de ser els mateixos per a tothom.
Al llarg de la vida professional passes alts i baixos. Hi ha moments fàcils i d’altres que no ho són tant. Hi ha equips que ajuden i hi ha escoles on el mestre es troba ben sol. És important tranquil.litzar-se, analitzar i objectivar el que va passant. Hem d’aprendre a entendre i a acceptar i a perdonar i a perdonar-nos. No tot ho farem bé, ni tot ho encertarem. L’important és treure suc dels errors."

dimecres, 5 d’octubre de 2011

Salvatge però el més lliure de tots.

SALVATGE: No domesticat, que creix sense la cura de l'ésser humà, inhabitat, inculte, incivilitzat, esquerp, rude, intractrable, brutal... però MÉS LLIURE QUE TOTS NOSALTRES."

Always on my mind.

Sempre a la meva ment.

dimarts, 4 d’octubre de 2011

dissabte, 1 d’octubre de 2011

El rosec d'un corc davant l'absència de l'estimada.



Explica la relació entre el poema "Posseït" de Gabriel Ferrater i els versos següents d'Ausiàs March corresponents al poema:
"Així com cell qui en lo somni es delita."

Gabriel Ferrater. Posseït.

Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos
trobaran un regust de tu.
I ets tu
que indecentment t’has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t’excites, te me’n vas darrera
d’un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.

Ausiàs March. "Així com cell qui en lo somni es delita.

Plena de seny, quan l'amor és molt antic,
l'absència és un corc que el va rosegant,
si no s'hi oposa la fermesa
i no es creuen gens les murmuracions de l'envejós.

Vienes con el sol.

Salvador Iborra, "Els cossos oblidats."

divendres, 30 de setembre de 2011

Demà serà millor.

D'acord, tranquil·litat.



Relat: "Tan sols un estat anímic, la tranquil·litat."

Milers de petons entre les línies del peu, fent carícies altruistes.
Centenars de vidres que esclaten a la carn sense fer mal.
Desenes d'hidromassatges salats als turmells.
Un parell de peus ben cansats que avancen pausadament.
Una vida solitària que camina per la platja.


Giser.

dijous, 29 de setembre de 2011

Us deixo, me'n vaig al paradís.

"Quan era petita somiava amb el món que no podia abraçar, fugia de la seva il·lusió i somiava amb el paradís, cada cop que tancava els ulls. La vida continua i es fa pesada, la roda destrossa a la papallona, cada llàgrima és una cascada però en nits de tempesta...continuo volant." Coldplay, "Paradise."

dimecres, 28 de setembre de 2011

Perpetuar aquesta sensació.

"Això sí que és vida."

diumenge, 25 de setembre de 2011

25/9/11: La transitiva involució de les paraules.

"Tenim dret a dir que no, a no vendre la nostra llibertat", Cesk Freixas.

El Correllengua 2011 va començar a caminar el passat dissabte 2 de juliol a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), amb un conjunt d'actes dedicats a recordar la figura del poeta i escriptor Joan Oliver "Per Quart", autor homenatjat enguany en commemoració del 25è aniversari de la seva mort.
El Correllengua és un dels màxims exponents del treball en xarxa entre associacions i persones d'arreu del país que lideren projectes de defensa i promoció de la nostra llengua i cultura. Des d'una proposta lúdica i festiva, el Correllengua reivindica el foment de l'ús social de la llengua, difon la riquesa de la nostra cultura i enforteix la nostra personalitat i autoestima com a poble.

Correllengua a Artés (en record a Pere Feliu i Soler)
Diumenge, 25 de setembre de 2011


Parc de Can Crusellas
Tot el dia, exposició d'il·lustracions sobre el Manifest del Correllengua 2011,
amb la col·laboració dels alumnes de l'IES Miquel Bosch i Jover.


16:00h, Cervavila per la llengua.
En acabar, recital poètic, a càrrec de Raïm de Poesia.
Lectura del Manifest del Correllengua, a càrrec de Marcel·lí Comas.
Cant dels Segadors, amb la participació dels Grallers d'Artés.
Berenar Popular, per gentilesa d'Unió de Botiguers d'Artés.

19:30h, Concert de Cesk Freixas

dissabte, 24 de setembre de 2011

divendres, 23 de setembre de 2011

dijous, 22 de setembre de 2011

dimecres, 21 de setembre de 2011

Qui és normal?

Hat trick de divendres: Humilment brillant.

"En aquell punt on no arriben les paraules, m'enlairo una estona mentre els teus dits cremen entre llençols, mentre m'allunyo del present et continuo veient humilment brillant."

dilluns, 19 de setembre de 2011

dissabte, 17 de setembre de 2011

Immersió lingüística.


VÍDEO: Pep Guardiola defensa la immersió lingüística.

Guardiola posa un corresponsal italià com a exemple de la immersió lingüística.

El periodista d'Sky Sports, Francesco Canale, va arribar a Catalunya fa un any i ja fa sis mesos que pregunta EN CATALÀ a les rodes de premsa del tècnic blaugrana

El periodista italià Francesco Canale s'ha sorprès aquest divendres quan l'entrenador del Barça, Pep Guardiola, l'ha assenyalat com un exemple de la immersió lingüística a Catalunya. Mentre el corresponsal de Sky Sports Itàlia feia la pregunta, Guardiola l'ha interromput i ha dit: "Veieu la immersió lingüística?", en un to bromista. Posteriorment, ha tornat a interrompre el corresponsal italià per dir-li que era un "crac" per la seva ràpida adaptació a Catalunya. El periodista ha continuat la seva pregunta sobre la profunditat de joc del Barça en els darrers partits.

El gest de Guardiola cap a ell no és nou. Canale ha explicat a l'Ara.cat que el tècnic blaugrana ja el va felicitar el mes de març, quan en la roda de premsa prèvia al partit Barça-València el periodista li va adreçar la seva primera pregunta en català. En aquell cas, Canale recorda que Guardiola se'l va mirar amb una cara d'estranyat -fins aleshores només havia preguntat en italià o espanyol- i li va aixecar el dit polze en senyal de felicitació.

El seu primer any a Catalunya

Francesco Canale, de 35 anys, va arribar a Barcelona fa tot just un any. Ràpidament va entendre que "si visc a Barcelona he de conèixer el català, perquè és molt important" i es va apuntar als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística on ha superat el nivell bàsic. Ho relata amb un català oral molt entenedor. "Un ha de conèixer la llengua, la cultura i la història del lloc on viu", reflexiona el periodista que anteriorment havia treballat a Roma, com a director d'una emissora de ràdio en la qual encara hi col·labora. Com a corresponsal d'Sky Sports assisteix a totes les rodes de premsa de Guardiola, i combina preguntes en català i italià en funció de l'ús que en vol fer. Sap que el debat de la immersió lingüística és un tema calent actualment, però prefereix no opinar sobre aquesta qüestió.

"A vos dona verge santa Maria." Ramon Llull.

NOTA: A l'EDMODO he penjat tota l' "Antologia poètica" en PDF.

A VÓS DONA VERGE SANTA MARIA. RAMON LLULL.

A vós, Dona Verge Santa Maria,
dó mon voler qui es vol enamorar de vós tan fort,
que sens vós no volria
en nulla re desirar ni amar;
car tot voler ha melloria
sobre tot altre qui no sia
volent en vós,
qui és maire d’amor;
qui vós no vol no ha d’on s’enamor.
Pus mon voler vol vostra senyoria,
lo meu membrar e el saber vos vull dar;
car sens voler, Dona, jo què els faria?
E vós, Dona, si us plai, façats membrar,
entendre, amar, a clerecia,
per ço que vagen en Suria
los infeels, convertir, preïcar,
e els crestians facen pacificar.
Man home se vana que morria pel vostre Fill,
si lloc venia;
mas paucs son cells qui el vagen preïcar
als infeels, car mort los fai dubtar.

I A vós, Dona Verge Santa Maria, dono el meu voler* que es vol enamorar de vós tan fortament que no voldria desitjar ni estimar altra cosa fora de vós, ja que tot voler és millorable sobre qualsevol altre excepte el voler de vós, que sou mare d’a- mor; qui no us vol a vós no pot enamorar-se de ningú.
II Com que el meu voler vol la vostra senyoria, també us vull donar la meva memòria i el meu saber; ja que, sense voler, Dona, jo què en podria fer d’ells? I vós, Dona, si us plau, feu que els clergues us recordin, entenguin i estimin per tal que vagin fins a Síria [Terra Santa] a predicar i convertir els infidels, i a pacificar els cristians.
III Molts homes es vanen que moririen pel vostre Fill si calia; però són pocs aquells qui van a predicar entre els infidels, per- què la mort els fa dubtar.
*Quan Llull parla de voler es refereix a la voluntat, una de les tres potències de l’ànima racional segons Sant Agustí: la volun- tat (voler), la memòria (membrar) i l’enteniment o el coneixement (saber).

dijous, 15 de setembre de 2011

El comte Arnau.

"Viure, viure, viure sempre. No voldria morir mai."


El Comte Arnau és tot un mite català, tota una llegenda catalana.
Autèntic exemple de senyor feudal, maltractava als seus vassals, defraudava la soldada als mossos i seduïa les donzelles.
Es diu que per una mina molt profunda que travessava les muntanyes, anava a veure a l'Abadessa del Monestir de Sant Joan, a qui va raptar una nit.
Quan va morir, va ser condemnat a córrer sense parar amb el seu cavall de flames i la seva canilla de gossos, per les muntanyes de la Serra Cavellera.
Les nits de tempesta, voltat de clapits de gossos, espervera els pagesos i la gent que es troba a la muntanya.

"Així com cell qui en lo somni·s delita"

"Així com cell qui en lo somni·s delita"

Així com cell qui en lo somni·s delita
e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que·l temps passat me té
l'imaginar, que altre bé no hi habita.
Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de jaure,
temps d'avenir en negun be·m pot caure:
aquell passat en mi és lo millor.

Del temps present no·m trobe amador,
mas del passat, que és nores e finit.
D'aquest pensar me sojorn e·m delit,
mas, quan lo perd, s'esforça ma dolor,
sí com aquell qui és jutjat a mort
e de llong temps la sap e s'aconhorta,
e creure·l fan que li serà estorta
e·l fan morir sens un punt de record.

Plagués a Déu que mon pensar fos mort
e que passàs ma vida en dorment!
Malament viu qui té lo pensament
per enemic, fent-li d'enuigs report,
e, com lo vol d'algun plaer servir,
li'n pren així com dona ab son infant,
que si verí li demana plorant
ha tan poc seny que no·l sap contradir.

Fóra millor ma dolor soferir
que no mesclar poca part de plaer
entre aquells mals, qui·m giten de saber
com del passar plaer me cové eixir.
Las! mon delit dolor se converteix;
dobla's l'afany aprés d'un poc repòs,
sí co·l malalt qui, per un plasent mos,
tot son menjar en dolor se nodreix.

Com l'ermità qui enyorament no·l creix
d'aquells amics que tenia en lo món
e, essent llong temps que en lloc poblat no fon,
per fortuit cas un d'ells li apareix
qui los passats plaers li renovella,
sí que·l passat present li fa tornar;
mas, com se'n part, l'és forçat congoixar,
lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.

Plena de seny, quan amor és molt vella,
absença és lo verme que la gasta,
si fermetat durament no contrasta
e creure poc, si l'envejós consella.

Ausiàs March.

Aspectes a comentar:

- Tornada: Referència a l'amor. Inclou el pretext del poema.
- Tema: Tot gira entorn d'un mateix tema formulat en temes abstractes i universalment vàlids: el dolor que provoca el record de la felicitat perduda, l'únic bé del poeta, home sense futur, en un present desolat.
- Lausengier ( envejós ): En la poesia del s.XII-XII apareix poc. El fet que aparegui aquí vol dir que és un cas curiós de supervivència de la poesia trobadoresca.
- IMATGE: PARAULA CLAU. La problemàtica sentimental es reforça amb imatges.
a. 1a estrofa: la comparació amb l'home foll que només troba delit en el somni serveix per introduir el conflicte del poeta que es refugia en una cosa tan quimèrica com són els records.
b. 2a.-3a.-4a. estrofa: Al·lusió a personatges posats en situacions límit, les reaccions o accions de les quals accentuen el patetisme del dolor del poeta: el condemnat que, havent passat de la desesperança a l'esperança, mor a la insabuda sense records; la mare irresponsable que no sap negar al fill el verí que li demana ( com el pensament que proporciona al poeta el seu dolor ) el malalt que, sotmès a dieta, es permet un petit plaer que no fa sinó augmentar-li la dolència.

* Escoltar: Raimon musica A. March.

Tutoria: aprenentatge-imaginació-llibertat.

diumenge, 11 de setembre de 2011

Diada de combat: MAGISTRAL MÀRIUS SERRA.

Excepcional Màrius Serra: CATALÀ A L'ATAC! VISCA LA LLENGUA VIVA.



ABRIL 74

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.



* Manifest sencer 11-9-11.
El model d’immersió i la nostra llengua no poden patir més atacs ni perillar per accions particulars. La nostra llengua ha de ser llengua vehicular a l’escola i a tots els espais socials. Cal, amb les mesures legals necessàries, seguir defensant la llengua de qualsevol atac arreu dels Països Catalans. Cal defensar el model d’immersió lingüística com a model viable de cohesió i construcció social i cal impulsar un gran acord social, polític i econòmic per fer del català la llengua comuna de tots els qui vivim en aquest país, assegurant així, un país d’igualtat d’oportunitats per a tots i totes, joves i grans.

dissabte, 10 de setembre de 2011

Els trobadors.

Els trobadors.

Introducció, gèneres ( balada, dansa, cançó, sirventès, plany, alba, pastore·la ), debats entre trobadors ( tençó, partiment ), estils ( trobar leu, clus i ric ), trobadors catalans ( especial interes: Guillem de Cabestany i la llegenda del cor menjat )

"Guillem de Berguedà, el que fuig de l'estereotip i utilitza tot el seu art per insultar, ridiculitzar, enfotre-se'n, amenaçar i reptar als seus enemics, el trobador de la vida agitada i tumultuosa, el gran seductor, el gran farfolles...un dels que va tenir la mala sort de ser català." Titot a Manresa.

Deliri de malparits.

"Aquest panorama que tenim, on fins i tot la nostra llengua està amenaçada vol posicionaments, no vol mitges tintes." Gerard Quintana.
* Només hi ha un camí: vídeo.

"És l'home de la meva vida" Sra. desconeguda que ha trobat el seu príncep blau.

Estimo la meva feina per aquest instant.



* Discurs sencer.

Parar per ensordir.

dijous, 8 de setembre de 2011

O ara o mai: Una escola catalana, democràtica i de qualitat.

* Intro d'Obrint Pas: J. Fuster en referència a la unitat de la llengua.

* Manifest SomEscola.cat.

L’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.
Aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal—liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.
L’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.

dimecres, 7 de setembre de 2011

Quédate tu.

"Después del humo negro hay que ser valiente y despertar
Y vivir como vive
La gente hay que ser valiente amigo
Yo tengo que volar
No, ya no puedo quedarme aquí
Si tu quieres quédate tu
Esta vida no es para mí
Yo quiero vivir con amor
Con mi gente abajito del sol
Con las olas y el amanecer
Como un niño jugando otra vez
Sin para de correr después."
Los delincuentes y Bebe.

diumenge, 4 de setembre de 2011

¿ Para qué naciste ?.

divendres, 2 de setembre de 2011

Època d'estiu.

dimecres, 31 d’agost de 2011

Agafar el ritme.

Hermoso viaje.

dilluns, 29 d’agost de 2011

Tancada per dins.


R.Red: "T'odio però t'estimo" 16/9/2011, MMVV.

"L'amor, la cara oculta de la mort,
fa moure veles i vents,
és tan fluix que no n'hi ha gens."

Enric Casassas, "Cançó."

dissabte, 27 d’agost de 2011

28/8 Bye, bye.

divendres, 26 d’agost de 2011

Gràcies.

http://www.youtube.com/watch?v=pG9snHbpnw4

dijous, 25 d’agost de 2011

Avui comencem a alternar.

10 anys després hi som tots!.
Ser un hacker.


* L'alternativa 2011.
* L'oficial 2011.

BS: "Els nens han de jugar al carrer."

"Només mira l'arc de Sant Martí i veuràs com el sol brilla eternament." Bob Sinclair.

dimarts, 23 d’agost de 2011

Terrible solitud.

"El que jo faig, el que jo dic, quina importància té en la vida dels altres? El problema és assumir la terrible solitud. Només assumint la nostra pròpia solitud podem no fer mal als altres. Acceptar la pròpia solitud és una prova d'amor veritable a un mateix i als altres, una prova, l'única possible de llibertat."

divendres, 19 d’agost de 2011

Desde mi libertad.

* Contra l'agressió i la humiliació a casa.


Ana Belén, Desde mi libertad.

Sentada en el andén
mi cuerpo tiembla y puedo ver
y a lo lejos silba el viejo tren
como sombra del ayer.

No será fácil ser
de nuevo un sólo corazón.
Siempre habia sido
una mitad sin saber mi identidad.

No llevaré ninguna imagen de aquí
me iré desnuda igual que nací.
Debo empezar a ser yo misma y saber
que soy capaz y que ando por mi piel.


Siempre habia sido
una mitad sin saber mi identidad.

No llevaré ninguna imagen de aquí
me iré desnuda igual que nací.
Debo empezar a ser yo misma y saber
que soy capaz y que ando por mi piel.

Desde mi libertad
soy fuerte porque soy volcán.

Nunca me enseñaron a volar
pero el vuelo debo alzar.

Nunca me enseñaron a volar
pero el vuelo debo alzar.-

dijous, 18 d’agost de 2011

Llunyania.


Expressar-se amb el dit.


* Fica't els dits al cul/nas: Expressió emprada per a renyar algú que toca el que no ha de tocar."

* Expressions mourinhistes sobre el mot "DIT":

DEFINICIÓ: Tenir el dit a l'ull (o el dit ficat a l'ull, o el dit posat a l'ull) (a algú): Tenir-li animadversió.
1. Aquest resultat ens ha vingut com anell al dit.
2. Conec un entrenador que hauria donat un dit de la mà per guanyar ahir la Supercopa.
3. Messi ha fet servir el dit de Déu per dur-nos al cel.
4. Tens els dits massa llargs, has perdut el sentit comú?.
5. A les rodes de premsa, sempre fiques els dits a la boca.
6. Si estàs impacient perquè acabi el partit, mossega't els dits.
7. No mous ni un dit per l'educació i el respecte que es mereix el teu equip.
8. Quan obres la boca, me n'adono que no saps quants dits tens a la mà.
9. Com diu el Pep, "algun dia prendrem mal" i algú t'omplirà la cara de dits.
10. Ahir et vas cremar els dits, assumeix el fracàs.
11. Qualsevol dia en Florentino et pendrà la feina dels dits.
12. No ens busquis les pessigolles, al camp et tirem al terra amb un dit.
13. Ni tens dos dits de front ni hi veus dos dits de lluny.

dimecres, 17 d’agost de 2011

divendres, 12 d’agost de 2011

El roce de tu cuerpo.

Silence.

dijous, 11 d’agost de 2011

Adieu mon amour.

dimecres, 10 d’agost de 2011

Revolución por los libros prohibidos.

Somos demasiados y no podrán pasar por encima de los años que tuvimos que callar, por los libros prohibidos y las entradas secretas...
Por todos los que un día se atrevieron a gritar que la Tierra era redonda y que había algo más que dragones y abismos donde acababan los mapas...
Por las noches de vacío cuando te ibas a dormir, esperando que la suerte vuelva a sonreir, con los ojos abiertos esperando un milagro...
Siento que llegó nuestra hora; esta es nuestra revolución...
Somos demasiados y no podrán pasar por encima de la vida que queremos heredar, donde no tenga miedo de decir lo que pienso...
Por todas las canciones que empiezan a nacer para no ser escuchadas y al fin lo van a ser, cantadas con rabia por los que siempre callaron...
Siento que llegó nuestra hora; esta es nuestra revolución...
Somos una luz cegadora, fuerte, más brilante que el sol
(Revolución, este es el día de la revolución)
Por todas las canciones que empiezan a nacer para no ser escuchadas y al fin lo van a ser, cantadas con rabia por los que siempre callaron...
Siento que llegó nuestra hora; esta es nuestra revolución...porque siento que este es el momento de olvidar lo que nos separó y pensar en lo que nos une
(Revolución, este es el día de la revolución)
Esta es nuestra revolución[REVOLUCIÓN]-




Elegir caminar hacia lo salvaje.

* 27/9/2011, "Hacia lo salvaje."

dimarts, 9 d’agost de 2011

'4' FÀBREGAS.

SPORT.ES: "El Barça està convençut que aconseguirà a Cesc Fàbregas. Als dorsals que entrega el Barça per la Supercopa d'Espanya, el número '4' destinat a Cesc Fàbregas no tindrà amo. Fàbregas vol lluir-hi el seu cognom."

dilluns, 8 d’agost de 2011

dijous, 4 d’agost de 2011

Recuperem el gust.


"Si tastes l'albergínia blanca no en voldràs mai més de negra. T'hi quedes completament enganxat." Enric Casasayas, PRODUCTOR DE LA FINCA LES ARNAULES, VILADORDIS.

El Bages es mou per recuperar i potenciar l'albergínia blanca.
L’albergínia blanca és una varietat que fins avui ha estat exclusiva dels petits horts, amb un sabor delicat i una textura melosa.

El seu gust és més suau que el de l’albergínia negra, però la seva conservació és més complicada perquè madura més ràpidament. El 90% del seu pes és aigua, i això provoca que el seu contingut energètic sigui molt baix. L’altre 10% conté hidrats de carboni, fibra, proteïnes i sals minerals. Es compara amb un foie sense greix.
Ara és la temporada d’aquesta hortalissa, i per aquest motiu, amb la coordinació de la Fundació Alícia, el Gremi d’Hoteleria i Turisme del Bages i el Rebost del Bages (format pel Consell Comarcal i l’Ajuntament de Manresa), se l’ha volgut promocionar. Així, se n’ha portat a terme la replantació i la introducció als mercats i restaurants.

Aquesta varietat hortofructícola sempre havia format part del rebost dels bagencs i bagenques, però es va deixar de cultivar fa un segle. Fins ara s’ha aconseguit la producció de 600 plantes en un nucli urbà de Manresa, més concretament a la finca de Les Arnaules, situada a Viladordis.

Els seus punts de venda són la mateixa finca Les Arnaules de Viladordis, el mercat de Puigmercadal de Manresa, la Fira del Poal de Manresa, el mercat de Sant Vicenç de Castellet, el de Cardona i el d’Artés, l’agrobotiga Calderí de Navarcles i la botiga del Món Sant Benet. El seu preu és d’1,50 € /kg. A banda de l’hortalissa en el seu estat natural, s’estan elaborant altres productes com melmelades i patés en què l’albergínia blanca hi té tot el protagonisme.

* Receptes i restaurants amb carta d'albergínia blanca.

Sensualitat sorrenca.


dimecres, 3 d’agost de 2011

dimarts, 2 d’agost de 2011

Molt mal.

dilluns, 1 d’agost de 2011

dijous, 28 de juliol de 2011

Un buen día.

Conduir.

dimarts, 26 de juliol de 2011

Tarda de pluja i platja.

"M'aixeco al matí i són les 6. >Diuen que pot haver-hi pluja, però el sol és calent... Alguns dies es perd i d'altres es guanya. Tracto de mantenir el meu cap per sobre d'ell el millor que pugui...A l'espera de la tempesta que passi de mi...I aquest és el so de la llum del sol que baixa.
Jo vull anar on el sol mai acaba, amb la meva guitarra a la platja tinc tots els meus amics... El sol és tan calent i les onades estan en moviment. Tot fa olor de loció, l'oceà...i les noies tan dolces...així que em treuré les sabates perquè descansin els peus.
Tu ets el que vull veure quan el sol se'n va."


dilluns, 25 de juliol de 2011

diumenge, 24 de juliol de 2011

"Vive deprisa, muere joven y deja un bonito cadáver."

Als 27: la Janis, el Jim, el Jimmy, el Kurt, el Bryan i l'Amy.
"Per tu jo vaig ser una flama però l'amor és un joc perdut. Per què vaig desitjar jugar-hi?"Amy Winehouse.

Lovefield.

divendres, 22 de juliol de 2011

dimarts, 19 de juliol de 2011

Mantenir la compostura.

Días de verano.

dilluns, 18 de juliol de 2011

Videokids.

Instants del temps.

dissabte, 16 de juliol de 2011

Palabras más.


Potser vindré.

dijous, 14 de juliol de 2011

Ella me dijo que no.


Ella me dijo que no, La decepcioné,
No lo hice nada bien, no consigo aprender
Soy como un animal extraño devorándote.

Ella me dijo adiós, no es posible el amor como una destrucción,
Si hay incendios de mañana,
ya no hay lucidez sin esperanza

Por estar en cualquier parte, salvo aquí,
Fui un turista de la belleza.
Las cosas que uno hace para vivir,
Y no perder la cabeza.

Ella dijo se acabó,
Y yo la creí, como no.
La verdad es un armario muy solicitado,
y con poca luz.

Ella dijo es el final, y yo lo soñé
La noche anterior
La fatídica raíz del augurio y la premonición.

Por estar en cualquier parte, salvo aquí,
Fui un turista de la belleza.
Las cosas que uno hace para vivir,
Y no perder la cabeza.

el dolor era anterior al pensamiento
Los orígenes perdidos del lamento
¿Donde están?, Nos salimos de la ruta.

Por estar en cualquier parte, salvo aquí,
Fui un turista de la belleza.
Las cosas que uno hace para vivir,
Y no perder la cabeza.

Ella dijo se acabó.

dimecres, 13 de juliol de 2011

Una temporada a Formentera.

Viure-hi a ulls clucs...

dilluns, 11 de juliol de 2011

diumenge, 10 de juliol de 2011

Te quiero.

divendres, 8 de juliol de 2011

dijous, 7 de juliol de 2011

Amo el amor de los marineros.



Para que nada nos amarre,
que no nos una nada.
Ni la palabra que aromó tu boca,
ni lo que no dijeron las palabras.

Ni la fiesta de amor que no tuvimos,
ni tus sollozos junto a la ventana.
Para que nada nos amarre,
que no nos una nada.

Amo el amor de los marineros que besan y se van.
Dejan una promesa, no vuelven nunca más.
En cada puerto una mujer espera;
los marineros besan y se van.
Una noche se acuestan con la muerte en el lecho del mar.

Desde el fondo de ti y arrodillado,
un niño triste como yo nos mira.
Por esa vida que arderá en sus venas
tendrían que amarrarse nuestras vidas.

Por esas manos, hijas de tus manos,
tendrían que matar las manos mías.
Por sus ojos abiertos en la tierra,
veré en los tuyos lágrimas un día.

Amo el amor de los marineros que besan y se van.
Amor que puede ser eterno y puede ser fugaz.
En cada puerto una mujer espera;
los marineros besan y se van.
Una noche se acuestan con la muerte en el lecho del mar.

Vine en el silenci de la nit.

"Vine en el silenci de la nit, parla'm d'un somni, vine amb aquestes suaus galtes arrodonides i els teus ulls brillants. Torna a mi en somnis, parla'm en veu baixa. Fa molt temps amor, quant temps fa?.">

Edith Stiwell, "Still falls the rain."

dimecres, 6 de juliol de 2011

Voldré fer l'amor amb tu.



DIJOUS.

Voldré fer l'amor amb tu
i veure com per la sina
et llisquen i plouen flors
i llàgrimes de saliva.

Voldré fer l'amor amb tu
solcar el teu cos en la nit
sabent-te el gust de la pell,
sentint-te els batecs del pit.

Voldré fer l'amor amb tu
notar-te la salabror
ofegar un crit i morir
una mica al teu racó.

Voldré fer l'amor amb tu
dilluns, dimarts, dimecres,
però entre setmana no hi ets
i entre setmana és sempre.

NÉVOA.

4/7-5/8, Montjuïc: cultura a l'aire lliure.



* Pel·lícules, concerts, pícnic i curtmetratges.

Petits grans lectors.

"Si no hi ha una bona comprensió lectora falla tot."

* Exemples d'escoles que prioritzen la lectura.



Llegim
per a cedir-li els regnes
a l'autor,
no per a jutjar-ne
els girs en rebel·lia.

Un llibre vora el mar.

"Vam anar un dia a la platja per veure com el sol s'arrossegava per damunt del mar." Lisa Hannigan, "Lille."

Continuem somiant.



* Manifestació: 9/7/2011.

diumenge, 3 de juliol de 2011

A la tarda.

Un núvol que es fon.

"No sents, cor meu, la soledat de les estrelles?"

"I la boira és fidel com el meu esperit"
MÀRIUS TORRES.



EnVers es dedica a musicar poesia d'autors catalans i espanyols, molts d'ells contemporanis com, per exemple, Joan Margarit, Pere Rovira o Carlos Marzal, i d'altres clàssics com Bécquer o Màrius Torres. La filosofia del grup se centra en atorgar una gran importància a les lletres i en crear una atmosfera adequada per al context de cada poema.

dissabte, 2 de juliol de 2011

2 de juliol, Montjuïc de nit, 22:00-4:00h.


* Programa.
"No me dejo caer, ni me dejo pisar, tengo el alma espavilá de tanta tontería escuchá.Tengo tiempo, tengo ganas, tengo mucha mala leche cuando algo se me tuerce. Tengo chispas y jaleo si sigo tu contoneo.Y me quedo encerraíta dentro de mi cuerpo, pero es que hoy ya me he cansao, y tengo ganas de moverlo, de salirme de paseo, de moverme por los bares.">

dijous, 30 de juny de 2011

No trio, gaudeixo.

"Aquests dies heu emmalaltit. No recordeu on sou ni de què formeu part? A qui us deveu? Què vau triar, què vau decidir o és que potser ni en vau gaudir? Deixeu d'imposar el vostre interès al dels gessamins i us adonareu que el classisme laboral l'exerceix aquell qui és incapaç de llençar un bes sense port perquè viu amb els ulls entelats de privilegis."*csit 2011*

dimecres, 29 de juny de 2011

Dia homesick.

allowfullscreen>"Una cançó per algú que necessita un lloc nostàlgic perquè ja no sap retrobar la seva llar." Kings of convenience.

Mapa poètic de Begur.
Una ruta literària pels carrers, els cafès i les cases que va freqüentar Joan Vinyoli reviu els estius que va passar el poeta a la vila empordanesa, entre 1954 i 1978.


Cada primer d'agost, des de l'estiu de 1954, Joan Vinyoli preparava frisós les maletes i, amb la dona i els fills, agafava el tren que sortia a primera hora de la tarda des de l'estació de França fins a Flaçà, on pujaven a la Sarfa que els portava fins a Begur, la gran revelació de la maduresa, el descobriment de “la perillosa crida” del mar. Fins al 1978, cada mes d'agost repetiria el mateix ritual, com un estiuejant qualsevol, carregat de maletes i família, i amics amb qui compartir l'aperitiu i les excursions fins a Tamariu, Pals, Empúries, Cadaqués o Sant Pere de Rodes, amb la pell lluent de salabror i enrogida pel sol, si no fos que a ell, el Vinyoli que a l'hivern encara treballava a jornada completa a les oficines de l'editorial Labor i havia aconseguit escàs reconeixement amb els seus primers llibres, se'l distingia perquè a determinada hora s'apartava de la colla i, assegut tot sol en una taula del bar Frigola, o a Can Garreta, o al Miramar, obria la seva inseparable carpeta de gomes i començava a gargotejar quartilles en blanc, poemes incipients que aviat serien les sarments d'El callat.
Vinyoli, que fins llavors solia estiuejar a Sant Fost de Campsentelles, al Vallès Oriental, estava en certa manera destinat a descobrir el paisatge de Begur, del qual la seva sogra, Maria Campamà, en cantava feia anys les excel·lències. No va ser, però, fins aquell 1954 que el descobriment va ser propici, quan els amics de Barcelona Joan Guarro i Carme Picart van decidir substituir l'estiueig a Tossa, cada vegada més concorreguda des que hi havia anat a rodar Ava Gardner, per una destinació més tranquil·la, i van arrossega-hi amb ells tota la colla. Els primers anys, fins a 1957, els Vinyoli van allotjar-se a Can Pallí, una casa d'indians amb planta baixa i dos pisos que tenia un saló carregat de retrats, coixins i porcellanes, tal com la descriu Pep Solà en la biografia del poeta, La bastida dels somnis; a partir de 1958, s'instal·laran a la casa de Campuig, la residència dels Guarro-Picart, prou espaiosa per llogar unes quantes habitacions als seus amics, i més endavant, amb el grup ja disgregant i els fills grans, farien estada a l'hotel de Begur.
Tots aquests llocs, la platja, els carrers, els cafès, les successives cases on es van hostatjar, però també el castell de Begur i l'ermita de Sant Ramon, des d'on el poeta estimava la vista clara de l'Empordà, han estat assenyalats i descrits en una guia literària que l'1 de juliol servirà per inaugurar la Ruta Poètica Vinyoli de Begur. Coordinat per l'Ajuntament del municipi i concebut per l'estudiosa Cristina Badosa, l'itinerari permet seguir les passes del poeta des del bar Tothora, al centre de la vila, que els amics rebatejarien familiarment com el Tot és Ara i Res, arran de l'aparició, el 1970, del llibre del mateix títol de Vinyoli, fins al mirador inaugurat el setembre del 2009 amb el seu nom, al capdamunt de la plaça Forgas, amb motiu del 25è aniversari de la seva mort. Pel camí, la ruta proposa aturades al Centre Artístic Begurenc, on Vinyoli i els seus passaven els vespres escoltant música o veient cinema, o al bar Frigola, on solia reunir-se després de la migdiada amb Joan Petit, Gabriel Ferrater, Eduard Valentí o Francesc Gomà, i a la plaça de la Vila, just al davant, on els diumenges rarament es perdia el ball de sardanes, que apreciava perquè li tornaven una certa aroma dels estiu d'infància de Santa Coloma de Farners.
Per a cada espai assenyalat, que el poeta descriu per carta als amics extasiat i feliç, la guia proposa la lectura d'algun text relacionat: ‘El cremat', del llibre A hores petites (1981), davant la casa de Campuig, o ‘Epíleg', de Tot és ara i res, sota la porxada de Can Pallí, o ‘Algú m'ha cridat', d'El callat (1956), al capdamunt de Sant Ramon, on Vinyoli es recollia al capvespre per admirar l'amplitud d'una panoràmica que abraçava des dels arrossars de Pals fins a cap Norfeu.

IMATGE FIXA per Joan Vinyoli.

Aquí, dreta, no et moguis
de com estàs, en la penombra
del rebedor, la cara oval oferta
per un sol dia,
la flonja boca mig
oberta deixes
que sigui llarga estona boca
per als meus llavis,
mentre la claror
del celobert és una taca blanca
rectangular, fixa en un angle
del nostre amor acumulat que es fa
compacte i expansiu,
omplint-nos
en l'abraçada, cada cop els braços
troben més cos.

Adoro te devote.

dilluns, 27 de juny de 2011

dissabte, 25 de juny de 2011

Com un animal.

25 juny, Najwa a l'Stroika.

"Continuar endavant com un animal en combat, sentint el vent a la cara malgrat veure passar els llops pel davant."

dijous, 23 de juny de 2011

Hit estiuenc: "Choni".

En directe: 24 de juny, Sallent.


ELS CATARRES, "Jennifer".

Jo que sóc més català que les anxoves de l’Escala o els galets de Nadal,
jo que tinc una erecció quan pujo al Pedraforca o faig trekking per Montserrat,
jo que voto Convergència I que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol,
jo que soc soci del Barça i no trago ni en pintura als Pericos de Sarrià,
jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, al meu cotxe només sona Lluïs Llach,
jo que porto els Segadors com a politò del mòbil, la senyera al balcó.
Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara m'he enamorat d’una “choni” de Castefa
Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.
Jo que sóc més català, que el pi de les tres branques o que la guita de la Patum,
jo que sóc un gran entès de la cobla i la sardana, i el mundillu casteller,
jo que sempre m’he enganxat als serials de TV3 i als matins d’en Cuní,
jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya electoral,
jo que sento devoció pel romesco i pels calçots, i el pa amb tomàquet sagrat,
jo vull veure en Joel Joan actuant als Pastorets, dirigit per en Benet i Jornet.

Jo que sempre he defensat els productes de la terra,
ara me enamorat d’una “choni” de Castefa
Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.
Les ments estretes ens intenten parar els peus,
repetir la història de Julieta i Romeu,
que no veuen que el temps ens donarà la raó?,
l’amor és superior a tota por, a tot rencor,
i ens diuen que tenim el cor dividit,
entre l’amor i el país, la pàtria contra el desig.
Però jo no veig res pas, jo només veig el conjunt,
i no hi ha força humana que ens impedeixi estar junts.

Ohhh Jenifer,em tunnejaré el cotxe per tu,
ooohh Jenifer, anirem al Pont Aeri els dos junts,
i lluitarem pel nostre amor prohibit
uooohh Jenifer.

dimecres, 22 de juny de 2011

Ets un sol.

dilluns, 20 de juny de 2011

Fer l'últim petó.

"Patir dòcilment quan troben el dolor ocult de l'horabaixa que sagna... la dolça mort, amb una pena pouada de nostàlgia."

«Geschirmt», de Nelly Sachs from blocsdelletres on Vimeo.

A recer

A RECER.

A recer estan els amants
sota un cel empedrat.
Encara un element secret els hi infon l’alè
i són beneïdes les pedres
i tot el que creix
fa casa en ells.

A recer estan els amants
i és per ells que els rossinyols encara canten
i no han de morir en la sordesa
ni en les plàcides faules dels boscos els cabirols
han de patir dòcilment.

A recer estan els amants
quan troben el dolor ocult de l’horabaixa
que sagna en una branca de salze —
i de nit assagen somriures a la mort,
la dolça mort,
amb cada pena pouada a la nostàlgia.

NELLY SACHS.