dissabte, 30 d’abril de 2011

Maneres de sobreposar-se a tu.

No Stress.

"Avui no vull treballar, si m'ho prenc amb calma l'estrès desapareixerà. Vull viure el dia d'una altra manera!."

Interpretant l'amor.

Només la llengua...

* Te quiero.
* " Te quiero ".
* Te quiero... igual.
* Te quiero, igual.
* Te quiero igual.
* Te quiero igual?.
* Te quiero, igual!!!.
* T Q U I E R O =


Escolta, és més a prop del que imaginem: T'estimo.

divendres, 29 d’abril de 2011

Última classe: Javier Krahe.

"Mi voz de amante goza de tus besos disponibles, te acepta tal como eres, una de esas mujeres que ocurren en la vida, enigmas como tú para mi voz de amante, contante, sonante. No me importa el silencio que desnudas ni que digas que me quieres ni que vuelvas la espalda a tus ideas, cuando me hablas de mil amaneceres sin salir de mis brazos... aunque no te lo creas. Te tendré que querer como eres, me tendrás que aceptar tal como soy."

Sense llum, amb la pluja de fons y... POR PENÚLTIMA VEZ, porque NUNCA JAMÁS ES UN TIEMPO CARNAL Y MENTAL...


... amb la classe de geometria més poètica... HASTA LA TERNURA.

dijous, 28 d’abril de 2011

Barça - Madrid.

dimecres, 27 d’abril de 2011

El jardí de la biblioteca.

* Extret de l' "Avui.cat.27/4/2011"[Les humanitats estan en perill d'extinció, en un societat que busca el guany immediat Foto: C. SERRAHIMA/Ò. GUAYABERO.]
El llibre de Jordi Llovet, ‘Adéu a la Universitat', denuncia la desaparició de les humanitats i la baixa qualitat de l'educació en tots els nivells.
Fa uns dies, Jordi Llovet presentava el seu llibre Adéu a la Universitat amb el simptomàtic subtítol de L'eclipsi de les humanitats. En les entrevistes per presentar-lo en societat, Llovet no es va cansar de repetir que les humanitats estan desapareixent com a pilar del saber i només resten les ruïnes d'algunes especialitats un cop desactivat el seu poder de transformació de la societat. Llovet diu que el problema comença per baix, i “els plans d'estudis de l'educació secundària són els que han portat a l'estat de ruïna cultural en què es troba el país. A l'ESO, en què s'haurien de fornir les bases de l'educació i la cultura, la situació és penosa”.

Comentant una desafortunada frase del conseller de Salut, Boi Ruiz, en què deia que “si vol estudiar filologia clàssica per plaer, s'ho pagarà vostè”, el mateix Llovet, en un article seu, afirma: “El govern actual de Catalunya, venut als corrents d'opinió que només poden sortir de persones amb un desconeixement absolut del que significa la fastuosa tradició filològica, històrica, artística i fins i tot política d'Occident, no és capaç d'entendre ni remotament que calgui gastar un sol euro en els estudis de cultures antigues, les quals, encara que determinen moltes de les nostres formes de vida, no serveixen per fer circular la força de treball ni les mercaderies arreu del continent”. Apostaríem que no és un tema només d'aquest govern sinó també dels anteriors, i no només aquí. Occident ha fet una aposta per la tecnologia i la ciència per sobre de les humanitats. I, en concret, per una ciència i tecnologia que pugui donar guanys econòmics a curt termini als lobbys diversos: indústria petroliera, farmacèutiques, electrònica de consum... Tot plegat ens fa pensar en una societat en què l'estudi, la cultura i fins i tot els erudits han passat a ser una extravagància poc contemporània. El pensador i politòleg Noam Chomsky té escrit un pamflet anomenat 10 estratègies de la manipulació, de recomanable lectura, en què diu: “Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat. Promoure el públic a creure que és «moda» ser simple, estúpid, vulgar i inculte. Instant a tractar com a «bitxo estrany» qui pensa més del compte. Irònic, no?”. Només cal fer una ullada als canals de televisió per comprovar-ho. I remata: “La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobra i mediocre possible amb l'accés a la menor quantitat d'informació veritable, de manera que la distància de la ignorància que es planeja entre les classes inferiors i superiors sembli, sigui i romangui inabastable per a les inferiors”. Si aquesta afirmació per ella mateixa ja fa esglai, malauradament la mediocritat de l'ensenyament sembla estendre's a totes les capes socials.

Les universitats han renunciat a ser un laboratori social, un espai de coneixement i d'estudi per ser una mena d'autoescola que prepara bons conductors però sense idea de cap on anar. Ara sembla que l'únic que hem d'aprendre és allò que ens farà aconseguir un lloc de treball ben remunerat. Què deuen explicar els professors d'econòmiques o empresarials, quan cap d'ells va preveure la patacada que ens hem ventat tots plegats? I els d'humanitats? Doncs justament aquests són dels pocs que no han de canviar el discurs perquè fa segles que ensenyen allò que ja va dir Ciceró: “Si a prop de la biblioteca teniu un jardí, ja no us faltarà res”.
I tot plegat passa quan els sociòlegs i alguns economistes espavilats diuen que estem en la societat del coneixement. Quin coneixement? El de tècniques de venda?, el d'estratègies bancàries?, el de la manipulació transgènica dels aliments? Negar la ciència a hores d'ara seria absurd, però sense les humanitats tot plegat és buit, superflu, prescindible. Tanmateix, Llovet deixa oberta una porta a l'esperança.“De la mateixa manera que es busquen energies alternatives per a la pròpia supervivència del sistema, potser un dia es farà el mateix amb les humanitats”. Preferim pecar d'ingenus que no pas de resignats: una altra universitat és possible i ens quedem amb una frase de Llovet, escoltada a L'hora del lector: “L'intel·lectual, avui, és un resistent”. Resistim, doncs, si us plau.

Inexistència.

Gladiadors nocturns.

"NO SABEM A QUÈ ENS ENFRONTEM, PERÒ ÉS MÉS FÀCIL SOBREVIURE SI TREBALLEM JUNTS."
El DIEC ho defineix perfectament: el gladiador és aquell qui en l'antiguitat romana combatia amb una arma en públic per a divertiment del poble.

dilluns, 25 d’abril de 2011

Ismael Serrano: algunos cuentos.

Alguns contes desenamorats.


Nada para fazer...tot per començar.

"Um lápis, uma câmera, cinco ou seis folhas de papel e nada para fazer resultam num clipe... i les vacances perfectes."

Musa literària.

"L'única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l'únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura." Montserrat Roig.


*"The last poem", un diàleg entre Robert Desnos i Sophie Auster.

L'Aguilé, tot un visionari místic!.


diumenge, 24 d’abril de 2011

Puc estimar-te i no tenir-te.

Avui,a les 19.00h al Vermell, "puc estimar-te i no tenir-te."

* Myspace de l'Eduard Canimas.

Viure en silenci.

"Guardar silencis, llargs silencis que no es trenquen, paraules que no expressen pensaments, passar moments en silenci, silenciar fets, absència de tot i de tothom, pauses, silenci total, silenci sepulcral... el trist silenci d'un adéu amorosit, sempre."


"Amagats de tanta gent que parla,
teixim certeses amb la mirada.
Som tan lluny d’aquest soroll salvatge,
que ens fem entendre sense paraules."

Josep Thió i Lluís Gavaldà, "Silencis"

Els fets d'ocubre de 1934.

Proclamació de la república catalana el 6 d'octubre de 1934 per part del president Lluis Companys que va esdevenir en l'empresonament del meteix president Companys i la suspensió de la Generalitat de Catalunya.

dissabte, 23 d’abril de 2011

Seda eriçada.

1941, Carta de l'Anaïs Nin al col·leccionista, als seus diaris.

"... Querido coleccionista:
Le odiamos. La sexualidad pierde su fuerza y su magia cuando se hace explícita, automática, exagerada; cuando se convierte en una obsesión mecánica, llega a ser aburrida. Usted nos ha enseñado mejor que nadie lo erróneo que es no combinarla con la emoción, la sed, el deseo, la lujuria, los antojos, los caprichos, los lazos personales, las relaciones más profundas que cambian su color, su sabor, sus ritmos y sus intensidades.
No sabe usted lo que se pierde con su análisis microscópico de la actividad sexual y la exclusión de todo lo demás, sin el combustible que la enciende: lo intelectual, lo imaginativo, lo romántico, lo emotivo. Es todo esto lo que da a la sexualidad sus sorprendentes texturas, sus sutiles transformaciones, sus elementos afrodisiacos. Usted reduce el mundo de sus sensaciones. Lo está marchitando, lo hace pasar sed, lo deja sin sangre [...] No hay dos pieles que tengan la misma textura, nunca hay la misma luz, ni la misma temperatura ni las mismas sombras, ni tampoco el mismo gesto; porque el amante, cuando está encendido por un verdadero amor, puede recorrer la interminable historia de tantos siglos de cuentos de amor. Una enorme gama, enormes cambios de época, variaciones de madurez e inocencia, perversidad y arte, animales graciosos y naturales.
Nos hemos sentado para charlar durante horas preguntándonos qué aspecto debe tener usted. Si usted ha cerrado sus sentidos a la seda, la luz, el color, el olor, el carácter, el temperamento; usted debe estar ahora completamente apergaminado. Hay muchísimos sentidos secundarios que fluyen como afluentes de la corriente principal del sexo, alimentándola. Sólo la unión de los latidos del sexo y del corazón puede crear el éxtasis".

Últims moments a la terra de sal.

"Moltes gràcis per obrir-me una finestra a la terra de sal, pel Joan Bibiloni, per la música compartida, per les paraules que en el seu moment et van fer abandonar una terra per redescobrir una illa, per la bellesa d'uns moments inoblidables. Vaig endur-me el cor que em farà rumiar cada matí el moment d'arribar fins el far. "
"Durant uns dies, sentir-se lliure de tot i de tothom i deixar que el vent se'ns endugui. Desfer-se dels sostres maleïts, rebutjar les normes establertes i desfer camí per prendre la drecera que ens aturi en el creixement de les noves paraules. Respirar l'ànima per somiar el cos i adonar-se que per viure cada dia ens desprenem d'una cosa nova per redescobrir-ne una de vella."


* Tràiler pel·lícula.

Per Sant Jordi..."Paraules d'amor."


PARAULES D'AMOR
Autor: Víctor Amela i Roser Amills
Angle Editorial.


101 personatges públics expliquen les seves experiències sobre l’amor. Amb epíleg de Joan Manuel Serrat

Víctor Amela i Roser Amills han convidat a 101 personatges de la vida social catalana a parlar amb passió sobre l’amor en qualsevol dels seus àmbits. Declaracions d’amor, experiències personals... tothom ha posat la seva guspira de creativitat per fer d’aquest llibre el millor regal per a tots aquells qui estimem.
Ada Parellada, Albert Espinosa, Albert Om, Albert Serra, Alberto Cerdán, Ana María Matute, Ana Maria Moix, Andreu Català Pedersen, Àngel Casas, Anna Caballé, Antoni Serra, Antonio Beneyto, Araceli Segarra, Arcadi Oliveres, Berto Romero, Beth, Bibiana Ballbé, Bigas Luna, Bruno Oro, Carme Ruscalleda, Cristina Fallaràs, Cristóbal Jodorovsky, David Barba, David Castillo, Dolors Miquel, Edu Soto, Elisenda Roca, Els Pets, Enric Casasses, Enric Majoral, Erika Lust, Eva Piquer, Ferran Adrià, Flàvia Company, Francesc Miralles, Francesca Llopis, Gerard Quintana, Helena Garcia Melero, Isabel Coixet, Isabel Núñez, Jaume Muxart, Jaume Sisa, Javier de las Muelas, Javier Mariscal, Jesús Tibau, Jimmy Boyd, Joan Fontcuberta, Joan Gràcia, Joan Manuel Serrat, Joan Miquel Oliver, Joan Spin, Joana Bonet, Josep Abril, Josep Canals, Josep Cuní, Josep Font, Josep Igual, Josep Maria Soler, Juli Capella, Kap, Kim Manresa, Lolita Bosch, Lucrecia, Luis del Olmo, Llucia Ramis, Lluís Alabern, Lluís Llongueras, Lluís Racionero, Mag Lari, Magda Oranich, Màrius Serra, Matthew Tree, Miguel Noguera, Miqui Puig, Nani Marquina, Nazario, Neil Harbisson, Núria Feliu, Núria Ribó, Pau Riba, Pedro Madueño, Quim Monzó, Quimi Portet, Raquel Sans, Regina do Santos, Rosa Tous, Santi Santamaria, Sílvia Munt, Sílvia Pérez Cruz, Susanna Griso, Teresa Forcades, Teresa Gimpera, Teresa Reyes, Toni Batllori, Toni Puntí, Veronica Blume, Vicenç Altaió, Vicenta N'Dongo, Victòria Cirlot, Victòria Combalia, Xavier Graset, Xavier Rubert de Ventós.
*Paraules d'amor des de Cadaqués.*

Representem teatralment: "Les cartes d'Hèrcules Poirot"


Jaume Fuster: Les cartes d’Hèrcules Poirot
Edicions 62 – Col·lecció “Educació 62″, volum 13
ISBN 84-297-5839-9


Jaume Fuster adapta aquest guió televisiu en forma de teatre i la publica.

L'Hèrcules Poirot es troba a un balneari de la Cerdanya, a la meitat del segle XX. S’hi produeix un assassinat, i la Guàrdia Civil no pot arribar-hi a causa d’una forta tempesta. És una temptació perquè el detectiu exerciti les “cèl·lules grises”, i escrigui unes cartes a la mateixa Agatha Christie explicant-li el cas.

* Jaume Fuster a l'AELC.

* Què és la novel·la policíaca?

divendres, 22 d’abril de 2011

Be free******.

"En l'estat natural gaudim dels moments i sentim el ritme mentre la ment s'allibera. Relaxadament, estem bé perquè la vida ens regala la llibertat. Ets més d'allò que tu mateix creus, no penso canviar-me a mi mateixa de cap de les maneres. Vine...sóc més del que veus i te n'adonaràs que la vida és difícil però molt bella. Només necessito allò necessari, estar lliure de tot, confiar en mi, sentir-me bé. Confia en mi, relaxat vora meu i et sentiràs viu si aconsegueixes gaudir d'aquest moment com si fos l'últim...l'últim petó."

divendres, 15 d’abril de 2011

Al meu aire.

V-I-U-R-E !!!.

Malalt d'amor es perd el sentit comú.

"A l'època medieval, la passió amorosa forma part de l'estudi de la medicina i de la teologia. Des del punt de vista mèdic es descriuen una série de manifestacions patològiques ( pal·lidesa, tremolors, alteració del pols... ) i des del punt de vista teològic es fa èmfasi en les repercussions morals que l'amor té en la vida ètica de les persones.
Al segle XV, existeix un cert dualisme entre l’ésser humà entés com a cos (material, finit i corruptible) i ànima (espiritual, infinita i incorruptible). Aquesta dualitat essencial aboca la persona a un conflicte intern, d’on neix la nostra dimensió moral, i que es manifesta en el combat entre carn i esperit, entre ànima sensible i ànima racional. L’ànima sensible es manifesta a través dels nostres sentits i apetits i és comuna a homes i bèsties i l’ànima racional s’expressa a través de l’enteniment i la voluntat i és específicament humana.
Es considera virtuós fer que la voluntat segueixi l’enteniment, és a dir, el predomini de la raó. Tot i això, la seducció de la carn hi és present perquè genera un delit més intens i immediat que el de la virtut. La passió de la carn i altres passions, quan són molt vehements, pertorben el judici de la raó.
L’amor ocupa un lloc central en aquesta dinàmica psicològica. Hi ha l’amor d’amistat o benvolença: estimem algú de manera que volem el seu bé (amor racional en la voluntat que s’adreça al bé, la virtut, l’honor –objectes propis de l’enteniment) i constitueix l’essència de l’amistat, que es fonamenta en una fidelitat lleial i una semblança de caràcters, de manera que podem afirmar que l’amic és un altre jo. L’amor d’amistat o benvolença és un acte gratuït de la voluntat: no esperem res de l’altre sinó reciprocitat.
I hi ha també l’amor de concupiscència: no volem el bé d’allò que estimem, sinó que volem el seu bé per a gaudi nostre. Aquest amor és un amor egoista, que vol satisfer el desig del plaer carnal i viu sota l’impuls de l’atracció sexual. La causa d’aquest amor sensible és la visió del cos, mentre que la causa d’un amor espiritual és la contemplació de la bellesa i de la virtut.
L’amor comú entre homes i dones és un compost d’amor honest per la seva virtut i d’impuls d’atracció sexual (desig egoista del plaer carnal)."

dilluns, 11 d’abril de 2011

Llibert Fortuny i Manel Camp.

Charles Mingus: integritat musical.

* Una delicada recomanació d'un alumne, per gaudir a un altre ritme d'una llangorosa tarda d'estiu primaveral.
* Web Charles Mingus.

Charles Mingus (1922 - 1979) fou un contrabaixista nord-americà de jazz, conegut pel seu activisme contra la segregació racial. Se'l considera un dels grans músics i compositors de jazz de tots els temps, i molts dels seus àlbums es consideren obres mestres. Les seves cançons, tot i ser melòdiques i originals, rarament han estat interpretades per altres músics, degut en part a la seva complexitat interna. També va ser creatiu i tingué una gran influència com a líder de banda, contractant artistes poc coneguts però amb talent als quals conjuntava en formacions arriscades i poc convencionals.
És gairebé tan conegut pel seu temperament problemàtic com per la qualitat de la seva música. El refús a comprometre la seva integritat musical el va portar a protagonitzar diverses reaccions extranyes dalt dels escenaris, tot i que s'ha arguït que el seu mal caràcter provenia del fet de descarregar la frustració que portava al damunt. Es va centrar en la improvisació col·lectiva, similar a les desfilades de jazz de Nova Orleans, parant especial esment en com cada membre de la banda interactuava amb el conjunt. Per crear les seves bandes, es fixava no només en les habilitats musicals de les persones, sinó també en el seus caràcters.

dissabte, 9 d’abril de 2011

Dies bons.

"Escolto el meu cor i sempre et crida, demanant els bons vells dies perquè ara ja no existeixen aquells bons vells dies...aquells bons vells temps." The Libertines, "The Good Old Days."

Cap... d'estiu.

Demà i demà passat:
* STEFAN MAY al Cap de Creus, 15.00h.

divendres, 8 d’abril de 2011

La veu dels perduts.

"No pots creure que tot ha acabat i que has vist com tot es desmuntava. La vida no té pietat i pot estripar-te l'ànima, pot fer-te sentir com si estiguessis boig, però tu no ho estàs, senzillament sembla que les coses han canviat." M.Bublé, "Perdut".

El mundo entorno a mí.

dijous, 7 d’abril de 2011

Seguiré cantant-te cançons igual...verset a verset.


"Criticarem les noves modes de pentinats."

Vindran els anys i, amb els anys, la calma

Que et pintarà als ulls una mirada suau.
Et faran fer un pas i, després, un altre,
Seràs tota una experta a tirar endavant.
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable,
O ja estaràs un pèl mandrosa per buscar.
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
Que té acollonits tots els nens del veïnat.

I seràs un sac de mals o seràs una roca.
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal.
I potser no seré el teu amic,
Ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç.
Ja em veig de record mig trist que se't creua pel cap
Una mala tarda.
I potser dormiré abraçadet
A una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets.
Potser tindrem néts malparits que se'n fotin de mi
Quan no m'enteri de les coses.

Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
Caminaré lent i m'asseuré, a vegades, als bancs.
Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
I em podran veure somriure una mica per sota del nas.

Que vinguin els anys! Aquí em té la calma!
Que em jugo amb la decadència de la carn
Que un raconet del menjador farà d'escenari
I que ningú sospitarà de qui estic parlant.

I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat
Però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar
I em podran veure somriure una mica per sota del nas,
I em podran veure somriure una mica per sota del nas.

Manel.

dimecres, 6 d’abril de 2011

Present.

"De vegades estem massa entossudits a creure que el present és l'únic estat possible de les coses". Marcel Proust.

Crèdit de síntesi 2n d'ESO: SALVADOR ESPRIU a Arenys de Mar.

“S'enduien veus d'infants el sol que jo mirava. Tota la llum d'estiu se'm feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur, diu com se'n va la tarda. S'encalma un vent suau pels camins del capvespre. Potser demà vindran encara lentes hores de claror per als ulls d'aquest esguard tan àvid. Però ara és la nit. I he quedat solitari a la casa dels morts que només jo recordo.”
Salvador Espriu.
Edu3.cat
VIDA I OBRA.
-Santa Coloma de Farners 1913 - Barcelona 1985.
-Llicenciat en dret i història i amb estudis de llengües clàssiques.
-Aspirava a convertir-se en professor d'egiptologia, però aquest desig es va truncar per la guerra.
-1940: Mort el seu pare, s'ha de traslladar a treballar a la notaria d'Antoni Gual Ubach i es converteix en un més dels escriptors funcionaris o oficinistes del s.XX com Kafka o Fernando Pessoa.
-2 eixos a les seves obres:
a. Recerca de la diversitat: relació amb la quotidianitat, per la pluralitat de gèneres i per la diversitat de tècniques compositives.
b. L'aspiració a la unitat (amb un entramat temàtic, moral i filosòfic que determina les relacions entre les diferents obres).
-Mite de Sinera: (anagrama d'Arenys de Mar, la vila de la qual provenien les famílies materna i paterna d'Espriu i que es troba lligada a la seva infantesa).

ALGUNES OBRES.

Israel: un recull d'estampes bíbliques al voltant de la figura de Jesús.
El doctor Rip
Laia: novel·la-retaule d'ambientació marinera que barrejava diferents registres narratius (el tràgic, el psicològic, el grotesc, l'elegíac i el realista ).
Miratge a Citerea.
Fedra.
Letizia.
Antígona.
Les hores.
Mrs. Death.
El caminant i el mur.
Final del laberint.
Les cançons d'Ariadna.
Primera història d'Esther.
La pell de brau: POEMA XLVI musicat.
Poema XXV recitat per Salvador Espriu al Festival de poesia del Price ( 1970 ).
Reflexions sobre la diversitat i la tolerància i tècniques antigues (ús personal dels símbols i barreja de la sàtira, l'èpica i l'elegia),
Una altra Fedra, si us plau.
D'una vella i encerclada terra.

EL MÓN D'ESPRIU.
És un món de ninots antipsicològics on l'autor mou els fils dels personatges igual que la mort (temàtica omnipresent en Espriu) i mou els dels homes en el teatre del món.

MITIFICACIÓ D'UNA GEOGRAFIA.
Espriu fixa míticament una geografia que havia començat a estructurar abans de la guerra: Lavínia (Barcelona), Alfaranja (Catalunya, la qual és metonímicament també Sinera), Konilòsia (Espanya) i Sepharad (Península Ibèrica).

SINERA.
- Cementiri de Sinera: Sobre un turó, a l’oest de la vila, el vell cementiri en front del mar guarda monuments funeraris de Llimona, Marés, Vallmitjana, Barrera i altres escultors modernistes. També s’hi troben les restes de Salvador Espriu, el poeta que va convertir Arenys de Mar en el mite literari de Sinera. 
  
  


Quina petita pàtria 

Encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya, 
pols de rials.
No estimo 
res més,
excepte l’ombra 
viatgera del núvol.. 

El lent record dels dies 

Que són passats per sermpre.

Cementiri de Sinera: Primer llibre de poesia. Espriu va evocar els "dies i sols perduts", el món destruït per la guerra que el poeta identificava amb Sinera. Aquest nom, que apareixia aquí per primera vegada, atorgava un sentit nou als escenaris mariners d'obres com Laia i a temes ja antics en Espriu com ara la memòria i la consideració de la literatura com un diàleg amb els morts.

Edu3.cat

- Ruta literària per Arenys de Mar.
- Alguns poemes.
- Centre de documentació Espriu a Arenys de Mar.
- Auca de Salvador Espriu.

dilluns, 4 d’abril de 2011

El canvi.

De la pel·li, només salvo música i paisatge, no cal filosofar tant:
Segons el DIEC: "CANVIAR"= treure alguna cosa per posar-ne una altra al seu lloc, transformar, fer esdevenir diferent, transportar d'un lloc a un altre, donar a algú alguna cosa i rebre d'ell una cosa equivalent, esdevenir diferent i patir una transformació, reemplaçar l'una per l'altra dues coses o persones de la mateixa espècie... en resum, "SUBSTITUIR"...els verbs de l'any.

diumenge, 3 d’abril de 2011

Calor d'un clavell morenet.


2 d'abril: Dia internacional del llibre infantil i juvenil.


El 2 d’abril celebrem el “Dia internacional del llibre infantil”, tot commemorant el naixement de Hans Christian Andersen.
El cartell d’enguany és obra de Jüri Mildeberg.
A l'escola de la mare...


dissabte, 2 d’abril de 2011

Els silencis de l'amor a Cadaqués.

"Bevent silenci."

La nit encén poc a poc estrelles,
tot déu és fora als carrers, als bars, passant-ho bé (potser),
dec estar boig per quedar-me aquí,
però avui sóc un arbre solitari
buscant relíquies dins les seves arrels,
avui sóc ric, mil·lionari de records

Damunt estores de silenci,
estenc paraules xopes de foc
,
bevent silencis intensos,
bevent somnis apagats,
sóc empresari de sentiments,
faig inventari dels moments,

Ara aixecaré el vas i brindaré
pels anys que endreço dins un calaix,
per tots els dies ruixats de cançons,
quan parlàvem sense segones intencions,
i el teu cos era la meva guitarra
d'on extreia notes accelerades.

Les paraules són avui com una droga,
i haig d'ingressar a l'hospital de la inspiració,
fora les veus es van extingint lentament,
he deturat el món i els llums se'n van tènuement.

Tancat per defunció.



*csit 2010, Cadaqués*

Re-tallar més encara.

divendres, 1 d’abril de 2011

Un/a fill/a.

"Hi ha mirades que amaguen tot un món i que encara que sempre estiguin cansades, no deixem mai d'estimar."