dimarts, 31 de maig de 2011

Gratitud.

"Quan no et queda res per perdre perquè vius al dia i no et deixes arrabassar el present, agraeixes DE TOT COR aquests petits moments..."


Sols regala'm un somriure
si és alegre el teu moment
si sents lliure les idees
sigues sempre el que vols ser.

dilluns, 30 de maig de 2011

Tornar-la.


Al "Karate Modern" es posen a prova les habilitats de tots aquells que hi participen: velocitat, control, reflexes, preparació i educació i cortesia. El reglament d'aquest esport permet que totes les proteccions no perjudiquin als adversaris.
Qualsevol falta de respecte al contrari, públic, companys, organització o arbitratge es castigarà amb el reglament de faltes establert.
Es pot guanyar un combat per abandonament o desqualificació del contrari.

La caçadora de cossos.


diumenge, 29 de maig de 2011

Després d'anys de lluita decidida...

El Sabadell empata a Eibar (1-1) i puja a Segona A.
L'equip arlequinat pateix a Ipurua, però treu el resultat que li permet tornar a la categoria de plata 18 anys després del descens traumàtic.

El Sabadell tornarà a jugar a Segona A 18 anys després de l'últim descens (1993). Després d'un partit molt competit, els homes de Lluís Carreras han empatat a un (0-0 van quedar a la Nova Creu Alta) i han aconseguit un ascens que fa quatre anys es va escapar ben a prop, a Irun.

En la primera part el Sabadell ha patit molt perquè l'Eibar ha tingut un munt d'ocasions i a estones els han tancat a la seva àrea. En la segona part el Sabadell ha reaccionat amb un gol de Marc Fernández que serà històric, però Lanzarote l'ha neutralitzat poc després. L'1-1 també li valia al Sabadell, però un gol de l'Eibar els prenia l'ascens, i els últims minuts han sigut molt intensos, amb un Eibar atacant de forma desbocada. Ni els 5 minuts afegits han pogut evitar l'ascens d'un històric del futbol català per la via directa.

Sempre Maravilla.

Si jugues com ningú més ho sap fer.
Si creus que el demà comença avui.
Si ho has guanyat tot, però encara en vols més.

Si sent el més gran et comportes
com el més petit de tots.

Si converteixes en normals
coses realment excepcionals.


Si saps que ningú no t'ha regalat mai res,
que tot t'ho has guanyat a pols,

és perquè ets
MÉS QUE UN CLUB.

"Les coses normals poden ser extraordinàries."

Aquelles petites coses que sempre ens fan feliços... deixar-nos endur per l'alegria i l'innocent esguard dels nens.

La cançó de l'Estrella 2011:"Vaig haver de deixar-te i marxar però penso cada dia en tu. M'agradaria veure't aviat. Quan t'abraçava em sentia molt bé i aconseguia no pensar en res més. Penso cada dia en tu i ara que estic creuant el mar em pregunto si m'esperaràs o buscaràs a una altra persona. Espera'm fins que torni a agafar-te la mà, sota el sol i la lluna."

dissabte, 28 de maig de 2011

Dialogar.





BRAMS, Consell d'enemic.

Cada cop que aneu
a repartir mastegots
protegits per cascos i per lleis,
sempre que compliu
les ordres dels superiors,
quan deteniu, quan tortureu.

Quan testifiqueu en fals,
quan actueu contra innocents,
quan us deixeu dur per l'odi als diferents,
sempre que criminalitzeu els dissidents,
heu de tenir present...

Ja cal que feu ben bé el vostre treball,
mireu-vos-hi, no us deixéssiu cap detall.
Ja cal que mai ens permeteu guanyar,
si les coses canvien ho tindreu clar,
ja us podreu calçar.

Quan en nom de tots
al càrrec us aferreu
prometent lliurar-nos de tot mal,
mentre aneu tornant
els favors a qui us van
pagar la campanya electoral.

Quan dicteu embargaments
de menjar i medicaments
i exporteu alhora armament,
quan dieu que, en acabat, tot això ho feu per la gent,
heu de tenir present...

Quan des de la redacció
dels mitjans d'informació
aneu narrant la història del guanyador
i expliqueu sols la raó del partit del director.
Foteu-vos-ho al caparró.

Professors de Filologia.

* ESCOLTAR I REFLEXIONAR SOBRE L'ENTREVISTA A JORDI LLOVET: La vocació de professor.

* Entrevistes a professors de filologia, a "L'hora del lector."

Mesquida- Sanchis Guarner.

Biel Mesquida: Una sola llengua i un sol poble.

Biel Mesquida recorda i reivindica Manuel Sanchis Guarner com un far en aquests temps difícils

En un temps de corrupció del sistema,
en un temps de miserables profanadors de la cultura,
en un temps de falsificació de la memòria,
en un temps de perseguidors de l’esperança,
en un temps de venedors analfabets d’una ànima que no són capaços de comprendre,
en un temps de rapinya de les institucions, de persecució i de feixisme...

...en un temps com aquest...
...en un temps com aquest que us dic...

aquí i allà, en un moment i un altre, en els temps més difícils
s’encenen petits llums que mostren el camí.

Per a nosaltres aquest camí és en temps com aquest que us dic,
el camí de la llengua,
de l’única llengua,

UNA SOLA LLENGUA I UN SOL POBLE
UNA SOLA LLENGUA I UN SOL POBLE
UNA SOLA LLENGUA: LA LLENGUA CATALANA, SENSE ADJECTIUS, NI DIVISIONS, NI MÉS MODALITATS QUE QUALSEVOL ALTRA LLENGUA DE CULTURA.
UNA SOLA LLENGUA I UN SOL POBLE
UNA SOLA LLENGUA I UN SOL POBLE

perquè va ser així com ho va entendre en els moment més difícils, en aquells temps que us dic la persona que avui homenatjam i de la qual celebram enguany el centenari, un home que va dedicar la vida a defensar, cultivar, apuntalar la llengua catalana al País Valencià i a les illes Balears, amb el seny, amb la ciència, amb la raó i la pura intel·ligència que és una llengua pura i digna, capaç de crear enteniment i bellesa. La seva Gramàtica valenciana, la seva contribució a la redacció del Diccionari Català Valencià Balear, els seus treballs de dialectologia i, per a nosaltres avui vespre, el caríssim record de les antologies Els poetes romàntics de Mallorca i Els poetes insulars de postguerra són un patrimoni que cal defensar; un patrimoni que ens va llegar aquest incansable treballador de la llengua, Manuel Sanchis Guarner, un gegant valencià de les lletres catalanes que va treballar a Mallorca per salvar-nos de la infàmia dels corruptes, dels miserables, dels falsificadors, dels perseguidors, dels venedors i dels feixistes.

En homenatge a Manuel Sanchis Guarner,

UN SOL POBLE I UNA SOLA LLENGUA,
UN SOL POBLE I UNA SOLA LLENGUA.

Defensau la llengua!
Assenyalau els miserables!
Ara no és hora de lamentacions!
Ara és hora de seguir l’exemple dels qui ens varen salvar els mots en els moments difícils. No seran més difícils els que ens esperen. Tenim un teatre ple d’amadors de la llengua, de la poesia i del país.

Pensau en Manuel Sanchis Guarner, en Francesc de B. Moll, en els poetes insulars de postguerra, en els que tant donaren en moments molt més amargs que els nostres.

Endavant la llengua, endavant la poesia,
per Manuel Sanchis Guarner
UN SOL POBLE I UNA SOLA LLENGUA:
CATALÀ,
CATALÀ
I CATALÀ!

Biel Mesquida
Escriptor

Endavant, Pep.

"Hem caigut moltes vegades com a equip i com a país i ens hem aixecat i ho seguirem fent...

...perquè som d'un país amb llengua pròpia".

Gaudir del pànic vital.

Carpe Diem! Aprovecha el día. No dejes que termine sin haber crecido un poco, sin haber sido un poco más feliz, sin haber alimentado tus sueños. No te dejes vencer por el desaliento. No permitas que nadie te quite el derecho de expresarte, que es casi un deber. No abandones tus ansias de hacer de tu vida algo extraordinario... No dejes de creer que las palabras, la risa y la poesía sí pueden cambiar el mundo... Somos seres humanos, llenos de pasión.
La vida es desierto y también es oasis. Nos derriba, nos lastima, nos convierte en protagonistas de nuestra propia historia... Pero no dejes nunca de soñar, porque sólo a través de sus sueños puede ser libre el hombre. No caigas en el peor error, el silencio. La mayoría vive en un silencio espantoso.
No te resignes... No traiciones tus creencias. Todos necesitamos aceptación, pero no podemos remar en contra de nosotros mismos. Eso transforma la vida en un infierno. Disfruta el pánico que provoca tener la vida por delante... Vívela intensamente, sin mediocridades. Piensa que en ti está el futuro y en enfrentar tu tarea con orgullo, impulso y sin miedo. Aprende de quienes pueden enseñarte...
No permitas que la vida te pase por encima sin que la vivas...

WALT WHITMAN.

Capgirar l'ordre de les coses.

* Curt nominat als Goya 2011.

"Un cinturó, una banyera, una gota d'aigua, una dona exposada i vulnerable, signes, símbols. No hi ha ni un cop explícit, no s'escolta cap insult i al diàleg no hi ha crits. Es tracta de “L'ordre de les coses” un film que mostra la violència de gènere sense per això fer apologia de la violència."


El orden de las cosas, cortometraje con Manuela... por forototal

*Entrevista als directors del curt, els germans Esteban Alenda.

Final de curs.

"Diferents maneres d'enfocar l'últim ball, quan no pots escollir què pots ballar i amb qui vols fer-ho realment. L'únic que hem de mantenir tots plegats és la il·lusió per acabar els últims dies del curs disfrutant dels petits moments i recordant l'intercanvi de somriures que hem compartit mentre obríem les portes que ens han dut cap a l'aprenentatge mutu."

* Dirty Dancing: "The time of my life".

divendres, 27 de maig de 2011

L'estrella del 2011.

L'examen futbolístic d'avantguardes.

Joan Maragall-"Encara no hem escrit mai sense mullar la ploma al cor." = GUANYAR AMB SINCERITAT, DIGNITAT I LLIBERTAT PER SOBRE DE TOT.

J.V.Foix: "Perquè ens exalta el nou i ens enamora el vell" = WEMBLEY

"perquè sortirem a l'avantguarda, davant de la resta" = PASSAR L'EXAMEN.

17 de juny-31 juliol: GREC 2011.

* Programació: GREC 2011.

Per a què serveixen els artistes?.

* Programació Festival InnMotion.

La cançó dels vells amants.

L'Anna Roig canta en Jacques Brel: "Va ploure i tu ja no volies beure aigua ni jo volia anar a buscar-la. Però, amor meu, el meu dolç, tendre i meravellós amor, al que encara estimo... A cada moment, el temps ens intenta seduir i ens allunya, però podrem viure en pau si hem caigut en la trampa d'estar enamorats?"

* Jacques Brel, "La chanson des vieux amants."

dijous, 26 de maig de 2011

Porcelain unicorn.

"Quieta ahí, tus labios o la vida."

Así yo canto para recordar
que sigues a mi lado,
que aún sueñas despierta porque así
vencemos el cansancio.
Así yo canto para recordar
que aún seguimos vivos.

On la vida et porti.

dimecres, 25 de maig de 2011

Art eròtic.

"Quan l'impuls tendeix a l'excitació..."

1/6 = DREAMS.

"La meva vida canvia diàriament, de moltes maneres i els meus somnis mai són el que semblen. Me n'adono que qui cau sóc jo i que ara comença una forma diferent de fer les coses."

dimarts, 24 de maig de 2011

Dormir bé.

dilluns, 23 de maig de 2011

Emblavir el dilluns.

Te deix, amor, la mar com a penyora.

"Te deix, amor... a Second Life."


"Estic de puta mare d'ençà que és en s'estiu."

"En s'estiu."
Aquí damunt m'engronsen ses ones,
sa barca va on vol,
es penyasegat de pedra roja
m'admira i me fa por,
he vengut a pescar la mar
però he enrocat
i sense voler he pescat sa Terra.

Es sol d'agost m'esclafa sa cara
i jo somric al vent
que me refresca adesiara,
no puc estar més content,
just devora Tramuntana
estirat damunt sa barca,
què som de dolent!

Com si res passen ses hores,
encenc un cigarret.
Res d'aquest món no m'importa,
jo només vull ser un trosset
de natura en miniatura,
me fondré davall ses ones
com un glop d'aiguardent.

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

Aquí damunt m'engronsen ses ones,
crec que m'he adormit,
el volantí tremola a estones.
Això és un paradís
de silenci que m'envolta,
botaré per damunt ses ones
com ho fan els dofins.

Faré que tota sa meva vida
sigui un viatge com aquest,
en de dia trec sa barca,
en sa nit arròs de peix.
No puc demanar res més,
he resolt tots els problemes
dient tanmateix.

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

Antònia Font.

Triangle eròtic.


"Eròtiques i despentinades"
Arola Editors.


Recull poesia eròtic: un recorregut per la poesia catalana amb veu de dona. És una antologia de poemes eròtics escrits per dones –seixanta-nou– , i en català, entre les quals hi ha Anna Dodas, Caterina Albert, Dolors Miquel, Ester Xargay, Júlia Zabala, Maria Antònia Salvà, Maria-Mercè Marçal, Montserrat Abelló, Quima Jaume, Rosa Leveroni i Teresa Pascual.
La totalitat dels drets d’autoria que generi el llibre estaran destinats a una associació de dones contra la violència.

5 minuts.

Sota l'arbreda...

Erotisme.

"Jaculatòria" ( 1921 ).

diumenge, 22 de maig de 2011

LOVE.

Soterra la llengua.

dissabte, 21 de maig de 2011

divendres, 20 de maig de 2011

Quedar-me o desaparèixer.

"M'has de fer saber si em quedo o me'n vaig. Si em dius que ets meu, em quedaré al teu costat la resta dels dies, així doncs...posiciona't. Si em vols lluny de tu, fes-me venir i digue-m'ho. Si me'n vaig hi haurà problemes però si em quedo encara n'hi haurà més. No m'agraden les indecisions, així que o em quedo o desaparec.">

dijous, 19 de maig de 2011

Cadaqués avantguardista.


"Cadaqués, l’avantguarda i la quotidianitat, per Roland Groenenboom"
Al llarg del segle XX, Cadaqués ha estat un pol d’atracció per als artistes d’avantguarda i altres intel·lectuals que passaven els estius en aquesta localitat assossegada, amb una bellíssima badia i una llum particular:
Pablo Picasso, Salvador Dalí, Man Ray, Marcel Duchamp, John Cage, Richard Hamilton i Dieter Roth, Albert Einstein, Marcel Duchamp, Hamilton, Cage, Marcel Broodthaers, Didier Roth, Lanfranco Bombelli i el seu company Peter Harnde, hi han passat alguna temporada.
Tot i que des de principis del segle xx Cadaqués havia comptat amb un determinat clima artístic i intel·lectual, cal assenyalar que aquests artistes i intel·lectuals no acudien a Cadaqués amb la idea de crear noves obres, sinó més aviat buscant sentir-se a recer dels compromisos de les seves vides quotidianes i de les distraccions de la gran ciutat; venien a Cadaqués a jugar.
Des de principi del segle XX, la família Pitxot va atraure a Cadaqués molts artistes, escriptors i músics, entre els quals es comptaven Picasso i Dalí. Quan Dalí es va instal·lar a Port Lligat, va passar a fer durant molt anys el mateix paper per a altres generacions més joves d’artistes, escriptors i altres intel·lectuals. P. Hamilton, seguint la tradició, va portar per primer cop a Cadaqués,
Quan Bombelli va obrir la galeria cadaqués, el 1973, i quan més endavant va decidir continuar programant-hi activitats, inconscientment estava en deute amb les idees de Duchamp, Hamilton i Cage en relació amb el paper que l’atzar i el joc desenvolupaven en la seva vida i la seva obra.
Bombelli va obrir la galeria cadaqués després de morir Harnden, amb la idea de convertir- la en un espai d’exposició només per a l’ocasió concreta de mostrar i vendre l’edició cadaqués portfolio one –una caixa quadrada que contenia obra gràfica de 50 x 50 cm d’artistes cèlebres– que havia publicat en honor del seu amic i soci que acabava de morir.6 Com que l’exposició va tenir un èxit important, i atès que l’espai era modest però bonic, a diferència d’altres espais d’exposició de l’època, Bombelli va començar a rebre peticions d’artistes amics per mantenir oberta la galeria i convertir-la en una sala d’exposicions amb una programació permanent. Com a mostra de la seva generositat i de la lleialtat que
sentia cap als seus amics, va acceptar mantenir oberta la galeria i així, per casualitat, es va embarcar en una nova aventura personal, la qual cosa el convertiria en un empresari cultural.
En la seva condició d’artista i arquitecte, Bombelli havia estat molt influït per les idees del moviment de l’art concret, així que en un primer moment va pensar a concentrar l’activitat de la galeria en la promoció d’artistes integrats en aquest moviment, que fins aleshores a penes s’havien exposat a Espanya i per això, bàsicament, eren desconeguts al país. Tanmateix, aviat va descobrir que centrar-se només en l’art concret resultaria massa limitat per mantenir una programació permanent a la galeria; possiblement pel seu cap rondava també la idea que una galeria especialitzada en art concret es convertiria en una missió massa pròxima a la seva obra artística i arquitectònica, quan en realitat la intenció era que la galeria fos una mena de distracció de la seva feina com a arquitecte. Aquesta feina, en comparació amb les seves activitats de la galeria, podria definir-se com una acció dirigida a la utilitat i el benefici, mentre que el que feia a la galeria tenia un caràcter més lúdic. Si l’avantguarda anava a Cadaqués a jugar, mirant de distreure’s de la seva vida i les seves activitats quotidianes a fi de desenvolupar noves idees, ¿per què no podien basar-se en el mateix principi les tasques d’un espai expositiu situat en el mateix context social i geogràfic?

14/5-2/10: Avantguarda d'Europa de l'Est.



* Enllaç a l'exposició del MACBA.

El MACBA reuneix a partir d'aquest cap de setmana una selecció de l'art d'avantguarda de l'Europa de l'Est realitzat des del 1961 fins a l'actualitat, amb fons de la Moderna Galerija de Ljubljana, una de les col·leccions pioneres a l'Europa comunista. L'exposició és la primera actuació de La Internacional, una plataforma transnacional que va néixer el 2009, formada per cinc museus i arxius europeus, que pretenen d'aquesta manera establir "nous vocabularis i noves narratives i històries de l'art" i "refer el cànon de les avantguardes europees de la segona meitat del segle XX", ha dit el director del MACBA, Bartomeu Marí.
La comissària de la mostra, Zdenka Badovinac, ha destacat que un primer grup de l'exposició reuneix representacions de body art i altres formes d'actuació, performances a través de les quals artistes com ara Marina Abramovic, Ion Grigorescu, Tibor Hajas, Sanja Ivekovic, Karel Miller, Petr Stembera o Ilja Soskic "revivien tot el que caracteritzava la vida quotidiana del socialisme, i així posaven en evidència la falta de llibertat i les diferents formes de pressió social".

Assignatures pendents.

La Companyia de Dansa Sol Picó va presentar l'espectacle "El llac de les mosques":

Els 40? La sort dels 40 és que serveix d'excusa per canviar de vida: fer-se egoista i deixar fills i marit i llançar-se al buit d'una altra relació, o no. Estar de mala llet perquè sí o perquè no o perdre el cap: tot per la crisi dels 40.
I els 50? l'esperada menopausa.
I els 60? que pots pispar al súper sense acabar a la presó i fer el viatge de la teva vida amb l'esperada jubilació.
Serà que arrosseguem massa coses?
Serà que ja no sabem què hem ficat en la nostra motxilla?
Serà el tabac amb gust de menta, que fumaven les nostres mares, la solució per deixar de fumar?
Serà aquesta incertesa comuna als mortals?
A certa edat és habitual parar-se a pensar per intentar tenir una panoràmica de la nostra vida, és comuna i recomanable.
Proposem la volta al món d'Afrodita i els seus pits llença míssils, teledirigida pels germans Dolenta Ombra.

Proposem una aventura, un viatge en rodó, amb una mirada cap a enrere, cap a endavant, zenital: un viatge en rodó. (Quin mareig!)
Com hem arribat fins a aquí?, Què ens ha quedat per fer?, Quines són les assignatures pendents?, què no hem pogut o sabut resoldre fins ara?

Enamorar-se del mar.

Reflexions de dos captaires sobre la riquesa.

19 maig, tria la meta i gaudeix-la.

"Cuida't tu mateix quan canviïs les teves metes perquè tu i el teu cor no haurien de sentir-se tan apartats. Pots escollir el que vulguis...perquè saps el que no t'agrada."

dimecres, 18 de maig de 2011

Via Fora!

Coronar-se.

Kamchatka.

"Tot i que els desitjos no s'acompleixin sempre... Kamchatka és el lloc on pots resistir."

Aposta i guanyaràs.

dimarts, 17 de maig de 2011

Ser d'en Sabina.

"Matar 2 pájaros de un tiro...poéticamente."

Deixa de ser una estadística.


Un somni: canviar el món.

diumenge, 15 de maig de 2011

Vivo per lei.

Tim Burton, "Vincent."

Tenir cura.

"Com estàs?
Equilibrant el meu dret."


* Blog "Cuidadores."

"Binta y la gran idea."

Un curt nominat a l'Oscar al millor curtmetratge, l'any 2007.
"Binta y la gran idea." ( 2004 ).
Direcció: Javier Fresser.


"Porque hay cosas que nunca se olvidan."

Un curt amb més de 300 premis:
"Porque hay cosas que nunca se olvidan" ( 2008 ).
Direcció: Lucas Figueroa.

dissabte, 14 de maig de 2011

La vida és bella.

"La vida és el que passa mentre fas plans per tenir-ho tot lligat, el món es mou, hi ha tantes coses a fer i em queda tan poc temps per fer-les, llocs per recordar... a fora hi ha un dia a punt d'estrenar. Per molts camins que tombi sempre n'hi haurà més per tombar...


... a fora hi ha un dia a punt d'explotar."

Distàncies curtes.

13-29 maig: Quinzena literària a Folgueroles.


* Dossier de premsa: Quinzena literària.

14 de maig: NIT DELS MUSEUS.


* Avui, de 19.00-1.00h: entrada gratuïta als museus, amanit amb recitals poètics a cau d'orella i amb un passeig pel "walking gallery".

NIT DELS MUSEUS.

dijous, 12 de maig de 2011

HIPPIE I DEL BARÇA.

PARÒDIA CULER.

PARÒDIA: És una imitació irònica i burlesca, allò que vol semblar una cosa i no l'és.

Fer el salt, ara.

"Tot això són les petites coses, les paraules que m'he cansat de repetir-vos. Ets massa dolç per mi en un món massa injust. Els núvols em coneixen força bé i ells sí se n'adonen de la sort que tinc." Jack Johnson.
Salto...

BLOCA LA CENSURA DEL PP.

CENSURA #novoteucamps.

"La pràctica, com ja ens té acostumada la dreta rància espanyola i antivalenciana del PP, és una altra. M'han censurat la poesia i per això he decidit blocar-la perquè totes i tots la pugueu llegir i si us agrada compartir-la." AGUSTÍ CAMPOS.

A LES BRIGADES INTERNACIONALS

La força del teu puny és tan viva
que el feixisme no ha tombat els teus noranta anys
quan cantes aquella melodia emotiva
em regalima la llàgrima, recordant les Brigades Internacionals.

Alces la mirada cap aquella València que resistia
quan a Terol cridaves no passaran ben fort
quan el compromís era la teua veu més activa
vos aplaudíem en anar cap al front.

El pes de la teua mirada és tan decidit
que no hi ha paraules per descriure’l
quan enyores passats, companys, morts i vius
i escrius les elegies i les odes possibles.

I en arribar a les trinxeres derruïdes
fas memòria d’aquell pas
quan marxares del teu país i entrares per les portes
de l’esperit republicà.

Sona, com en l’horitzó del mar, la Internacional
i l’emoció et captiva amb els colors roig, groc i morat
quan oneges la tricolor amb l’estrella de tres puntes
alces el puny i tornes a caminar.

IES MARC FERRER ( FORMENTERA ).

Hi ha un lloc on les coses es fan bé i TOT ÉS MÉS FÀCIL...


* Experiències de planificació lingüística escolar a l’IES Marc Ferrer (Formentera).

"No es pot oblidar que una llengua transporta valors, organitza el món, confereix consistència als objectes, sosté el diàleg intern... La llengua i els seus valors associats formen un “lot” en el seu sentit més comercial. Promocionar o “vendre” el català, permet assolir el domini de les capacitats lingüístiques necessàries per poder-ne fer, de la llengua catalana, un ús espontani situacions no escolars.
Encara no sabem, per exemple, com es fa, perquè el professor de X, catalanoparlant, s’adreci als alumnes catalanoparlants en català fora de l’aula; encara no sabem com es fa perquè la tutora, catalanoparlant, del grup Y no canviï de llengua quan rep la visita d’un pare; encara no sabem com es fa perquè el/la Cap de Departament de Llengua Castellana redacti la programació en català; encara no sabem com es fa perquè el Departament de Z substitueixi els seus llibres de text en castellà per uns en català (“el nostre departament ho fa tot en català, però els llibres... no n’hem trobat altres de tan bons com el que tenim en castellà”); encara no sabem... etc.
Quan sapiguem tot això, potser la CNL podrà fer més coses."

VICENT FERRER I MAYANS
Coordinador Lingüístic de l’IES Marc Ferrer (Formentera)

dilluns, 9 de maig de 2011

Ballar la ràbia.

"Esgarrapa'm l'esquena i mossega'm els llavis però aquesta tornada ja no és per mi. Sóc rabiosa i et vull només per mi."

F.C. BARCELONA: els inicis del futbol.



* Llegeix els textos i respon:

1. Justifica l'afirmació: "El Barça és més que un club"?

2. Digues quan celebrem el campionat d'estiu amb el nom de Joan Gamper i explica la importància de J.Gamper.

3. Investigueu quins van ser els camps de futbol del Barça.

4. Compareu i comenteu els símbols del segell i l'escut del F.C. Barcelona.


5. Per què al text se'ns mostra la figura de l'entrenador amb desconfiança?.
Com es caracteritza, en l'article, el prototipus de l'entrenador?
A hores d'ara, qui legitima millor aquesta definició: Josep Guardiola o José Mourinho? Per què?. Exemplifica-ho.

6. Quina és la crítica més important als entrenadors?

7. Informa't sobre "Sami" ( J. Samitier ) i la seva importància al Barça de l'època.

Durant l'època de Primo de Rivera, les activitats del F.C. Barcelona queden suspeses...

8. Per què queda suspesa l'activitat del Barça?

9. Per què creus que es podia considerar perillós pel país que el públic xiulés l'himne nacional?

10. Quina opinió es manté en l'article sobre la suspensió del Barcelona i sobre el públic que anava al futbol en aquella època?

11. Quin motiu provoca la xiulada a l'himne nacional? Què representava la Marxa Reial? Era el mateix?.

12. Per què creus que s'identifiquen els espectadors que xiulen l'himne nacional amb el propi Barça?.

Sembla que als camps de futbol que visitava el Barça, si més no al Mestalla, es va trobar un nou motiu per recomençar la violència: la identificació de l'equip amb una ideologia política, la d'aquells qui defensaven l'Estatut.

13. Creus correcta aquesta identificació?
Quina ideologia tenien els qui cridaven contra l'Estatut?
Per què et sembla que se sol identificar, sobretot fora de Catalunya i des de fa molt temps com has pogut comprovar, el F. C. Barcelona amb un cert sector dels catalans, i per què això mateix no passa amb altres equips del país?

DADAISME.

Moviment artístic i literari del segon i del tercer decennis del s. XX, també anomenat dadà, caracteritzat per la revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situació social coetànies. El dadaisme influeix a Catalunya sobre Josep M. Junoy, Joan Miró i J.V. Foix.
Tingué com a precedents l'expressionisme, el cubisme i el futurisme, i les obres d'Alfred Jarry, Raymond Roussel i Guillaume Apollinaire. Aquest, juntament amb Kandinskij i Marinetti, fou la personalitat més significativa per als dadaistes.
Els ready-mades (ready-made) de Marcel Duchamp (París, 1913) marcaren l'inici del "protodadaisme", desenvolupat a Nova York (1915-23) amb l'obra inconformista de Man Ray, M. de Zayas, A. Cravan i, sobretot, Francis Picabia, que tingueren com a portaveu, entre d'altres, la revista 391.
Amb un esperit semblant, però més interessant en l'aspecte literari, fou iniciat el dadaisme a Zuric (1915-19), en manifestacions que tenien lloc al Cabaret Voltaire, promogudes per refugiats de guerra i residents estrangers: l'escriptor Hugo Ball en fou l'inspirador, i els principals animadors foren el poeta Tristan Tzara i Francis Picabia —des del 1918—, com també l'escriptor Richard Huelsenbeck i els artistes plàstics Marcel Janco, Hans Arp i la seva amiga Sophie Täuber, Hans Richter i C. Schad; tots participaren d'un <span style="font-style:italic;">esperit rebel favorable a l'autonomia del jo creador i d'un desig d'alliberament mental portat més enllà de la lògica, de la moral i del bon gust, i expressat valent-se de l'espontaneïtat i de l'atzar (recitals de poemes "sonors" i "fonètics" i de sorolls, manifests i exposicions); la innovació més significativa fou l'ús de la tipografia convencional —partint dels cal·ligrames i dels experiments futuristes— en funció de la sorpresa.
Aquesta voluntat d'anarquia i de demolició de l'ordre establert tingué a Berlín (1917-20), gràcies a Huelsenbeck, Haussmann, els germans Herzfeld, Grosz, Franz Jung i J. Baader, una manifestació política —dins el marc de la revolució alemanya (1918-19) i artística: actes d'una gran agressivitat, ús del fotomuntatge i manifests.
La creació, a Zuric, de l'Associació d'Artistes Revolucionaris (Arp, Eggeling, Janco i Richter, abril del 1919) fou la causa de diverses desercions i de l'anada d'Arp a Colònia, on emprengué una campanya d'agitació artisticopolítica en col·laboració amb Max Ernst —creador de collages al·lucinatoris— i J.Baargeld, activitat política que s'acabà quan Ernst se n'anà a París (1921). A Hannover, K. Schwitters, expressionista abstracte, des del 1919 començà —en permanent hostilitat amb Huelsenbeck— a reunir elements residuals heterogenis, en féu composicions que anomenà Merz i es passà al neoplasticisme de Van Doesburg. Tzara fou ben rebut a París (1919) per Picabia, Breton, Aragon i Soupault, fundadors de la revista Littérature, creadors de l'escriptura automàtica i animadors de vetllades dadaistes.
L'any 1920 fou d'una gran activitat per part de Picabia, Man Ray, Duchamp i Ribemont-Dessaignes. Picabia atacà el dadaisme i se separà de Tzara quan sorgiren divergències entre aquest i Breton (1923).
El dadaisme acabà definitivament quan Picabia presentà el film Entr'acte, el 1924. El moviment influí sobre el surrealisme i l'ultraisme. El 1955 sorgí un neodadaisme que ha influït sobre l'actual avantguarda.
*M.Duchamp*.

SURREALISME.

Moviment aparegut a França el 1924 que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l'escultura.
Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A.Breton (que redactà el Manifeste du surréalisme, 1924), L.Aragon, P.Eluard, B.Péret i P.Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica.
Proposa l'automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d'expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament.
Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S.Freud. Al grup inicial s'afegiren els pintors H.Arp, M.Ernst, A.Masson i J.Miró, i els escriptors M.Leiris, P.Queneau, P.Naville, A.Artaud i I.Tanguy.
El 1925 tingué lloc la primera exposició col·lectiva dels surrealistes a París. Cap al 1929 en formaven part R.Char, G.Hugnet, S.Dalí, R.Magritte i P.Picasso. Però l'adhesió al nou corrent no suposà cap ortodòxia, de manera que constantment aparegueren disconformitats d'idees i d'actituds entre ells mateixos.
El seu portaveu, després de la revista Littérature, fundada per Dada, fou La Revolution Surréaliste (1924), continuada per Le Surréalisme Au Service de la Révolution (1930-33), puix que, en efecte, el surrealisme proclamava un estat de revolta permanent i practicava un gènere de revolució que sovint no passà de la pura iconoclàstia. Les seves simpaties pel comunisme mogueren alguns surrealistes a inscriure's al PCF. D'altres adoptaren actituds contràries. Dels inscrits, alguns en foren expulsats, i Breton rompé amb el partit el 1935. La ideologia política del surrealisme és molt vacil·lant, per no dir nul·la del tot. El moviment s'estengué per Europa i Amèrica i el 1935 féu noves exposicions a Copenhaguen, Brussel·les, Londres, el Japó i Xile. A la literatura castellana és palesa la influència surrealista en l'anomenada Generació del 27.


* CINEMA: Luis Buñuel, Salvador Dalí.


* LITERATURA: J.V. Foix, Antologia.


* PINTURA: Salvador Dalí.
*csit 2005, Portlligat: Casa d'en Salvador Dalí*.

* Visita virtual per la Casa-Museu de Salvador Dalí a Portlligat.

FUTURISME.

Moviment artístic, literari i musical d'avantguarda.
Fou donat a conèixer mitjançant el Manifeste du futurisme, publicat a Le Figaro (22 de febrer de 1909) i redactat pel poeta Filippo Tommaso Marinetti. Els postulats d'aquest moviment eren el rebuig de la tradició i de la conservació del passat i una exaltació de les innovacions —sobretot mecàniques— presents i futures. Propugnava la guerra, la velocitat i la violència. El programa, projectat totalment de cara al futur i en lluita constant amb la tradició, demostrà aviat les seves limitacions d'actuació, es degradà progressivament i, a Itàlia, arribà, fins i tot, a la col·laboració amb el feixisme. La cronologia i la vigència del futurisme han estat molt discutides. No obstant això, hom en pot donar dues dates clau: el 22 de febrer de 1909, data d'aparició del primer manifest, i el 1920, que es clou el període de lluita i la publicació de les revistes portaveus d'aquest moviment. El punt més positiu del futurisme fou segurament l'obertura a un seguit d'experiències en el camp de l'avantguarda, que foren ben aprofitades posteriorment pel dadaisme i pel surrealisme.


*PINTURA I ESCULTURA: Umberto Boccioni.
*Umberto Boccioni, Formes úniques en la continuitat de l'espai, 1913*.


* LITERATURA: Josep Maria Junoy.

Aquest cal·ligrama pretén fer-nos imaginar el tel blanc que deixa un avió pel seu pas pel cel, on les paraules"ciel de France" fan de núvols i a la vegada ens situen quin cel el que representa.



* MÚSICA: Francesco Balilla Pratella.

CUBISME... a Cadaqués.

INACABAT!!!!!! ( Incloure fotos estiu 2009, sobre Museu Ceret ).

* BREU APUNT CADAQUESENC ..
L'estiu passat vaig poder passejar per l'exposició del "poble petit i aïllat on es va viure una de les revolucions més importants de l'art contemporani', com bé explicava en Ricard Mas, comissari de l'exposició: CADAQUÉS. Picasso hi va fer estada l'estiu del 1910 i a partir de la seva mirada va donar un nou punt de vista a la vila. 2 imatges diametralment diferents?? de Cadaqués al 1910.



Moviment artístic desenvolupat principalment entre el 1907 i el 1914, les principals aportacions del qual consistiren en una nova interpretació de l'espai, en la renovació de les tècniques i en l'ús d'un llenguatge formal geometritzant. En les diferents disciplines es destaca:

* PINTURA:Braque, Picasso i Gris.

*1919,Juan Gris, Guitarra i mandolina.*
* LITERATURA: Apollinaire (cal·ligrames).

* MÚSICA: Stravinsky.


*** Museu d'Art de Ceret.

Manifestos i altres escrits sobre les avantguardes.

" CONCEPTE DE POETA, Joan Salvat Papasseit. "
La manifestació, gràfica, àdhuc moral, de què el Poeta viu és la sinceritat. El Poeta es mou sol entre les multituds i és una meravella en la seva època per tal que és sincer. En el clos del seu puny, que no es jeu mai, té el pervenir de tot. Perquè el Poeta és vate, és a dir: adiví. - Aquells que són al món i no un espai només, però una Eternitat, sabeu que quan el Poeta obre les mans una Era inconeguda és començada.

"Mar Vella", núm. 4, 1919


* Manifestos i altes escrits sobre les avantguardes:

*Manifest del futurisme. F. T.Marinetti
*Manifest tècnic de la literatura futurista. Marinetti
*Concepte del poeta. J. Salvat-Papasseit
*Sobre la pintura. G. Apollinaire
*La poesia actual. Apollinaire
*Manifest DADA. F. Picabia
*Manifest del senyor Antipirina. T. Tzara
*Primer manifest del surrealisme. A. Breton
*Manifest Groc. Dalí, Gasch, Montanyà

diumenge, 8 de maig de 2011

DONA FLOR.

Sensitiu.

Pare i filla.

"Quan el pare s'acomiada inesperadament de tu com a filla, no et resignes a la realitat i l'esperes sota el sol, amb el cap ple de fulles i atravessant els camins més enrevessats. Si continues endavant malgrat tot i el vetlles, el retrobament és inevitablement deliciós."

TANCAR-SE.

"2 mirades de CLOSER:
1.Tanco les pupil·les en contradicció. No puc allunyar-te de la meva ment... fins que trobi a algú.
2. T'he dit mai que ho vull deixar tot enrere?.*

dissabte, 7 de maig de 2011

divendres, 6 de maig de 2011

On t'agradaria ser d'aquí a un any?

Noves generacions escolten la clau del meu cor.

"Sueño tu cuerpo como una enredadera abrazado al deseo. Si no es contigo no quiero amanecer. Imagino un mundo, hecho de sábanas, entre dos cuerpos desnudos sobran las palabras. Deja que me pierda, entre tu desierto, que la arena de tus dunas, me cubra entero."

Freedom.

BARCELONA POESIA 2011: 11-17 maig.

«Si vols conèixer un home, dóna-li poder.»JOAN BROSSA.
* Web "Barcelona Poesia."

11 MAIG: Nit de poesia al Palau de la Música.

"Usshhh......"
NIT DE POESIA AL PALAU DE LA MÚSICA ( Acte d'inaguració del festival Barcelona Poesia 2011. )
Dimecres 11 de maig a les 20.30 h
6 euros.


Jerome Rothenberg, en anglès
Arnaldo Antunes, en portuguès
Kgafela oa Magogodi, en tswana i anglès
Pamela Z, en anglès
Luis Alberto de Cuenca, en castellà
Kirmen Uribe, en basc i castellà
Valentí Puig, en català
Vicenç Altaió, en català
Núria Martínez Vernis, en català

Orquestra Mecànica de Cabo San Roque (intervenció musical)

Llegir els llavis.


dijous, 5 de maig de 2011

Terrorisme lingüístic.


Un nen de 14 anys... Un delicte? Defensar la llengua catalana, un crim? Demanar als supermercats l'etiquetatge en català, una condemna? = T-e-r-r-o-r-i-s-m-e???.
* Web de la "possible" pel·lícula.

Deixar-se relaxar.

Espina en la pared.


dimecres, 4 de maig de 2011

Interrogació retòrica: Per què?

Una interrogació retòrica és una figura literària que consisteix a enunciar una afirmació interrogativament amb una intenció emfàtica. Quan un "personatge" adjectiva retòricament es refereix a una cosa artificiosa, sense sinceritat i sense contingut.
Resposta: Perquè a Wembley només hi arriben els millors.

dimarts, 3 de maig de 2011

dilluns, 2 de maig de 2011

Formentera, un cuento lleno de ventajas.

*Formentera, csit abril 2011*: CAURE PEL FORAT I ESCOLLIR LA VIDA QUE VOLS.


Recordant el conte ple d'avantatges: "Formentera és l'illa en que la lluna està més baixa, l'illa del bon temps, l'illa dels desitjos, l'illa on ningú mor mai, si caus al forat pots escollir la vida que vols viure. L'illa estava molt contenta amb l'arribada de la nena... buscaven una cosa que la nena no tenia, el seu pare, allà el seu pare seria com ella vulgués."


* Quan el pare va tornar va deixar d'escoltar-te per tornar-ho a fer...

diumenge, 1 de maig de 2011

El noucentisme. Josep Carner.

TEXTOS NOUCENTISTES i una reflexió...

* Al 1907, Eugeni d'Ors podia preveure més de 100 anys després l'existència d'un ""jugador"" com Pepe que justifiqués el per què s'ha de dotar d'instrumens de civilitat als incivils?
* Mireu i no n'aprengueu res d' El show de Pepe.


Ex. 3.46 pàg 269-270. ***Imatgeria de l’estiu: la pilota de “foot-ball” (fragment)

Una colla de nois pagesos juga, en la polsosa plaça del poble, amb la pilota de “foot-ball”. ¿Juga a “foot-ball”? No: el “foot-ball” és un joc saxó, governat per una disciplina estricta. Hi ha en ell dos bàndols, però dos bàndols que combaten segons regla; i, dins cada bàndol, desapareixen els interessos de les persones en benefici dels interessos del comú. I així l’harmonia del joc, i la seva gràcia, resulten de la submissió de les particulars agressions i defenses a un ritme general.
Naturalment, els nois pagesos que juguen en la polsosa plaça del poble no són capaços de tan regular disciplina. Utilitzen la pilota així: se la llencen l’un a l’esquena de l’altre, sense ordre.
I, per aquesta manera de jugar que tenen, llampeguegen en el meu ànim aquestes interrogacions: Per a què els instruments de civilitat en mans dels homes incivils? Què en traiem de donar-los exposicions, biblioteques, museus, càtedres, sufragi, autonomia, si això no els ha de servir per a més que per tirar-s’ho entre cap i coll, enmig de places polsoses?

Eugeni d’Ors, Glosari (Adaptació)


Exs. 3.49-3.50 pàg 270.***Aglae i les taronges

Aglae, sota un bell taronger deturada,
al lluny sent les germanes com ocellada al vent.
I ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada,
I té la cara pàl·lida d'un gran defalliment.
Ella dansava i reia tot just casada amb Drias,
altiva entre la fressa, joiosa de la llum.
I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies
I encara es fa més blanca, perduda entre el perfum.
I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta;
la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.
Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta
i del cabell afluixen el pes les dues mans.
I Aglae, ja refeta, es bressa en l'esperança;
amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut;
ella pogués besar l'infant que ja s'atansa,
batec tan avinent i tan inconegut.
I veu la piadosa taronja que fou bella,
i jeu abandonada del rec vora l'espill.
De la muller la sort li transpareix en ella:
fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill.

Els fruits saborosos, Josep Carner

Ex. 3.48 pàg. 270. ***Matí d’hivern


En mon jardí hi ha un poc de neu sota un massís
de violetes. Dolç, igual, el cel és llis;
el sol sembla d’argent. Mig corren tres donzelles
humils, rient: riuen de fred. Fins a les celles
va embolcallat un clergue pàl·lid, suau, estret.
(Oh Déu!, ¿per què simulen els clergues tant de fred?)
Al camp, la jugadora de tennis, ben cossada
pel jersei blanc, somriu, pensant a l’avançada
com fugirà ─d’uns quants vinclaments exquisits─
la cremoreta gèlida del capciró dels dits.

Auques i ventalls, Josep Carner

* Escolteu: Narcís Comadira recita "Nabí" de Josep Carner.

Mercè Rodoreda: Importància.

Open your heart.

INFINITIUS per buscar-se la vida.


"Puc tornar, callar, forçar la realitat, fer mal, arrosegar, sentir que ja no dóno més, escórrer, passar de tot, incidir, escapar, partir-me en 2 i negociar l'altra meitat, trencar, oblidar, menjar-me l'ansietat, sortir, girar, ser fàcil d'enganyar, fotre, encantar, trucar-te sense estimar, véncer, morir, SABER QUE SENSE VOSALTRES PUC MÉS.
Potser el demà amagarà la meva veu, per FER-HO A LA MEVA MANERA, hi molt idiota al meu davant, faig de la ràbia la meva flor i amb ella la meva manera... QUE SE SALVI QUI PUGUI!"