dilluns, 26 d’abril de 2010

ST. JORDI 2010. IES Les Termes

Vegeu els vídeos de Sant Jordi a l'Ies Les Termes. Gràcies a tots/totes per una diada inoblidable!.

- Una declaració d'amor.

-Consells d'amor

-Si parlo dels teus ulls

-Mester d'amor

-Els amants

-Apol·lo i Dafne



"Com vol ser besat" Paul Fleming ( trad. Feliu Formosa ).
Poesia alemanya. Barcelona: Edicions 62, 1984

En cap lloc com a la boca:
que d'allí va al fons del cor;
ni molt forçat ni molt lliure,
ni amb llengües massa mandroses.

Ni massa ni massa poc,
que no sigui un joc d'infants.
Ni amb massa brogit ni sense,
el bell mig és l'encertat.

Ni molt de prop, que turmenta,
ni de molt lluny, que amoïna.
Ni molt sec ni molt humit.
Com Venus ho feia a Adonis.

Ni molt dur ni massa tou,
ara ahora ara no ahora,
ni molt lent ni massa ràpid,
ni sense distingir el lloc.

Mig mossec mig alenada,
els llavis sucats a mitges,
no sense distingir els temps,
millor sols que entre la gent.

Però cadascú que besi
com vulgui, sàpiga o pugui!
Jo i l'amic sabem com
ens hem de besar millor.



Enllaç: Myspace de l'Anna Roig i l'ombre de ton chien

Enllaç: "Estima en català". Poemes.

ÀNGEL GUIMERÀ

Hipervincle: À. Guimerà

EL TEATRE D'ÀNGEL GUIMERÀ.

- Opta pels cànons romàntics, tot i que, el romanticisme ja havia desparegut de l'escena europea. 1879 (1a. estrena seva): triomf del Realisme. Aquest retard teatral: inseguretat creixent i necessitat d'incorporar noves formes.
******La seva producció dramàtica es divideix en quatre etapes:

1. TRAGÈDIA ROMÀNTICA. "Mar i cel" (1888).
Grup de tragèdies, que constitueix la part més romàntica de la seva producció: recreació d'ambients passats, medievalisme, tractament subjectiu de la història- que es converteix en llegenda- i gran relleu de personatges.



2. DRAMA REALISTA. "En Pólvora" (1893), "Maria Rosa" (1894), "Terra baixa"(1897), "La filla del mar"(1900).
1890: Guimerà es compromet activament amb el catalanisme. 1890-1900: dramatúrgia compromesa amb problemes de la història contemporània, i la història passada queda en un segon pla.
"En Pólvora" i "La festa del blat" (1896) tracten de la qüestió anarquista. Van provocar un notable escàndol arran de l'estrena. Guimerà denuncia la violència i l'esclavitud del treball i poposa unes solucions que predicaven la bondat i que, lògicament no acontentaren les parts en conflicte.

Enllaç: "En Pólvora" ( guia didàctica del TNC ).

El moment de més plenitud: Trilogia ( "Maria Rosa", "Terra baixa" i "La filla del mar"). Després d'exposar un plantejament, cada una es condensa fins a arribar en el tercer acte a l'explosió dels conflictes acumulats. Els herois, encarnen en unes passions individuals, tot un seguit de violències col·lectives, que després del tercer acte provoquen inexorablement la mort d'un dels personatges en pugna.
Els 3 drames plentegen un "problema de possessió amorosa" que arriba, progressivament a una situació límit que provoca el desenllaç: possessió de la dona per un dels homes que la desitgen ("M.R." i "T.B." ).





3. VACIL·LACIONS: ELS INTENTS MODERNISTES.

1900: Vacil·lacions, abandona el realisme i el romanticisme i prova el drama burgès. Després torna a provar la tragèdia romàntica i el drama realista, té influències del Modernisme i del simbolisme ( "La santa espina" (1907) ).

4. RETORN ALS ORÍGENS.


******CONDICIONAMENTS I ASPECTES DEL TEATRE DE GUIMERÀ.

Constants i preocupacions de l'autor.

1. LA SEVA QUALITAT DE FILL "NATURAL": els seus pares no es casen religiosament fins que ell neix. Molts dels seus personatges han nascut d'una manera que les convencions socials consideren irregular.

2. LA SEVA QUALITAT DE PERVINGUT: Aprèn català als 8 anys, quan ve de les Canàries. Accentua la seva catalanitat. Es crea "un complex de mestissatge" explícit als seus drames.

3. EL FRACÀS AMORÓS EN L'ADOLESCÈNCIA: El marca profundament. Sembla que després no torna a intentar cap relació més amorosa. Volca la idealització en la seva mare. Molt bona caracterització de personatges femenins.

*******ALTRES ASPECTES IMPORTANTS A LA SEVA DRAMATÚRGIA.

1. CONCEPCIÓ DEL MÓN: Parteix de la bondat natural de l'home i de l'efecte corruptor de la civilització.// No hi ha personatges malvats al seu teatre, més aviat, personatges que mereixen més compassió que càstig.

2. LA MUNTANYA: La muntanya és el lloc incontaminat on l'home, en contacte amb la natura, manté la seva bondat primitiva: la plana, amb les ciutats i els pobles, degraden moralment l'home. Aquesta concepció es resumeix en dos símbols clarament exposats a "Terra Baixa": la terra alta ( Manelic ) i la terra baixa ( Sebastià ).

3. AMOR FRATERNAL: Davant els greus conflictes socials del seu temps, Guimerà proposa unes solucions centrades en l'amor fraternal. Aquesta visió del món, utòpica i paternalista, l'incapacita per a analitzar amb rigor els problemes hisòrico-socials de la seva època.

diumenge, 25 d’abril de 2010

LLEGIM SENSE TIC

">

Llibre digital? Edu.cat 1x1?, 2.0?, TIC?........REVOLUCIONA'T!

JACINT VERDAGUER.

"És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L'univers és infinit,
per tot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
eixams de món formiguegen."
"Al cel" ( 1902 )

"Que hermosos són los matins,
los matins de primavera;
cada bri porta una flor,
cada flor porta una perla,
cova un amor cada pit,
cada cervell una idea,
s’umple el cel de resplendor
i d’ hermosura la terra."
"Primavera"

FUNDACIÓ JACINT VERDAGUER

QUINZENA LITERÀRIA A FOLGUEROLES ( 14-24 maig 2010 )

SIGNATURA VERDAGUER A LA FONT TROBADA. PEREJAUME.



Un bell paratge, integrat dins l’espai Natural Guilleries-Savassona, on el curs del torrent de Folgueroles dibuixa la signatura de Verdaguer a partir d’una proposta artística creada per Perejaume amb motiu del centenari de la mort del poeta (2002).

ROGER MAS "Caminant" i "Al cel" de Jacint Verdaguer.





Enllaç: Ruta Sant Martí del Canigó. al Conflent.

POESIA ÈPICA, PATRIÒTICA I RELIGIOSA. PROSA

1. POESIA ÈPICA. "L'Atlàntida" i "Canigó".

"L'Atlàntida" ( 1877 )

- Poema format per 10 cants, una introducció i una conclusió.
- Abans de donar el poema per acabat, Verdaguer havia fet dues provatures: "Colom" (1867) i "L'Espanya naixent" (1868).
- No té veritables protagonistes-herois com diu l'època. Els veritables protagonistes són: el foc, el tumult de els mars, la terra esberlada.
- Elements mitològics de tradició grega, bíblica i egípcia ( vs. tradició autòctona ).

"Canigó" ( 1886 )

- 12 cants + epíleg.
- Epíleg: Orígen del poema: diàleg entre 2 campanars ( St. Miquel de Cuixà i St. Martí del Canigó ).
- Temàtica més propera a la realitat catalana ( vs. "L'Atlàntida" )
- Influència de romanticisme: proximitat a temes de l'Edat Mitjana.
- Pilars bàsics de la redacció del poema: CATALANITAT, RELIGIOSITAT i NATURA.
- Resum: Gentil ( fill de Tallaferro ), lluita al costat del seu oncle Guifré contra els moros que envaïen terres catalanes. Gentil abandona la batalla perquè se sent atret pel món de les boires i fantasies del Canigó. S'enamora de Flordeneu ( capdavantera de les fades ), que l'acompanya per tot el Pirineu. Guifré mata el seu nebot per la traïció que els ha fet. Després funda un monestir benedictí guiat per l'abat Oliba, el seu germà, per tal d'implorar perdó a Déu pel seu crim.
- Vs."l'Atlàntida", al "Canigó" tot és més humà, més realista...excepte el món de les fades.
- Verdaguer, al voltant del tema central, trena narracions inspirades en la tradició popular, la llegenda o el passat històric.
- No hi ha un veritable protagonista. La vertadera protagonista és la NATURA ( detallisme, Verdaguer fa llargues excursions als Pirineus, harmoniosa i sublim ).
- Desenllaç: CRISTIÀ: Déu i el seu poder suprem venç els ambients pagans de fades i santifica la muntanya.
El poema s'acaba amb l'ascenció a Sant Martí de l'abat Oliba amb els seus monjos, acompanyat dels cossos de Guifré, Tallaferro i Gentil, redimits simbòlicament per la gràcia divina.

2. POESIA PATRIÒTICA. "Pàtria"( 1888 ) i "Montserrat" ( 1889 ).

En general, els poemes eren pura carcassa, sense res original i atractiu. Verdaguer acaba amb tota la buidor i l'encarcarament de la poesia patriòtica i els injecta vitalitat.
Carles Riba: "Un poble fort no somia sobre ell mateix":

3. POESIA RELIGIOSA. "Idilis i cants místics" i "Flors del calvari".

Hi ha un fet trascendent: el trasbalsament espiritual del poeta.
2 blocs:

a. Poesia MÍSTICA: Poemes de caràcter místic, llegendes, al·legories.
"Idilis i cants místics": enyor de la natura.

b. Poesia ASCÈTICA: CRISI espiritual: Intenta traduir als seus llibres els conflictes espirituals que l'aclaparen.
"Flors del calvari".

4. PROSA. "En defensa pròpia" ( 1895 ).

- És precisa, funcional, correcta, expressiva, dóna solidesa al català, decisiva pel seu redreçament.
- Es mostra com un "escriptor professional": la necessitat de fer entenendores les seves argumentacions en defensa d'acusacions d'exorcismes, demència, malversació de diners...: prosa funcional sense recargolaments.

dijous, 8 d’abril de 2010