divendres, 31 de desembre del 2010

2011, ao ritmo de Brasil.

2011, ao ritmo alegre e pausado de Brasil.


"Lo que la palabra dice."

Lo que la palabra dice
muero - y la palabra no dice 
quien me quiere

si te amo

o si me guardan odio

aquellos que permanecen mudos

muero – y la palabra no dice

que un día vi

de lo alto

un mundo en donde no cabía

lo que el mirar abarca

lo que fotografié con ojo-de-pez

de esa vida 
quedó grabado en oro

entre corales

por eso cuando digo muero

sueño


- y la palabra es esa.

Helena ortiz.

dimarts, 28 de desembre del 2010

Descàrrega gratuïta nadalenca.

Inèdits nadalencs en 'streaming' o descàrrega gratuïta
Gorillaz, Klaxons, Yeasayer i Atlas Sound regalen música per Nadal.

Diversos grups pengen a la xarxa cançons en descàrrega o escolta gratuïta per a felicitar les festes als fans. Lady Gaga promet una sorpresa per Cap d'Any.

Enganxar la llufa.


Una de les principals activitats dels infants més joves és l'acció de penjar o posar la llufa a algú en senyal de burla.
La llufa és un tros de paper o drap amb silueta humana que s’enganxa a l'esquena de qualsevol persona incauta sense que se n’adoni. Antigament les “llufes” eren fulles de col o enciam que els més joves recollien al mercat i que intentaven enganxar a les faldilles de les dones.
Ben llufada: "La vida de la Cris sota l'aigua."

dilluns, 27 de desembre del 2010

Slava's snowshow.



* Slava's snowshow.
"Slava's Snowshow" ens empetiteix meravellosament.
Dirigit pel rus Slava Polunin, l'espectacle "Slava's Snowshow" va néixer fa 15 anys i s'ha fet més de 4.000 vegades arreu del món amb elogis de la crítica.

diumenge, 26 de desembre del 2010

dissabte, 25 de desembre del 2010

Nadal senzill.

"Redescobrir la senzillesa dels petits plaers en la natura, gaudir de les festes a la nostra manera."

divendres, 24 de desembre del 2010

24 desembre: FIA-FAIA.

LA FIA-FAIA EL RETORN DE LA MÀGIA NADALENCA I FESTA NACIONAL D'INTERÈS POPULAR.

La Fia-faia és la festa que dóna entrada al Nadal a les poblacions de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. La vigília de Nadal, en el punt del capvespre, cada una de les dues poblacions encén una foguera a la muntanya, en un turó amb vistes a la posta del sol, des d’allà el foc és transportat al centre del poble per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna, que alguns anys pot acompanyar la neu.
Els portadors són rebuts amb joia a cada població, i en arribar reparteixen el foc a la resta de fallaires.S’inicia aleshores la crema general, acompanyada amb cants molt breus: "Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia", i d’una música que resumeix els antics cants, el crepitar de les faies i l’alegria nadalenca.
Quan les torxes queden curtes, es fa una foguera amb les restes, sobre la que solen saltar els joves i al seu voltant es forma una rotllana de joc i de ball
.La festa a la Vila de Bagà pren un aire espectacular amb més de dues-centes torxes que conflueixen a la plaça porxada. A Sant Julià de Cerdanyola la baixada de faies és gairebé general, i el foc de la plaça, amb “l’endreça” es mantindrà tota la nit.
Les faies poden tenir una llargada superior als dos metres, es fan amb una herba de tija alta, popularment faia, que es recull entre feixes i costes. La seva confecció requereix traça, o de vegades art.

La Fia-faia és una festa ancestral que prové del culte al sol pràcticament generalitzat en les antigues religions de base agrària, aquest culte girava sobretot en torn als solsticis, antigament el 24 de juny i el 24 de desembre. L’Església en expandir-se per l’antic territori de l’Imperi Romà integrà força elements dels cultes anteriors, cristianitzant-los. El solstici d’estiu es va veure convertit en la diada de Sant Joan, i el d’hivern en el Nadal. La progressiva importància del Nadal cristià ha ofegat els ritus anteriors, sols se’n mantenen algunes reminiscències, el tió en seria una de ben estesa, la Fia-faia una altra molt més minoritària. El Nadal, una festa casolana en que la gent no viatjava gaire, va permetre que la Fia-faia restés oculta a les altes valls del Llobregat i pràcticament desconeguda fora del seu terme.
La Fia-faia és màgica en si mateixa, pel que representa: una pregària al sol per a que la seva llum al llarg del dia torni a créixer, i poc a poc recuperi l’esplendor de l’estiu, també per un conjunt d’altres significacions que al llarg dels segles s’han anat oblidant: protecció de la comunitat, de la família, fertilitat de la terra, etc.
I finalment és una festa única perquè de ser un culte generalitzat s’ha convertit en un ritus extremadament rar, en tot el Pirineu sols es conserva a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. Es mantenen festes amb alguna similitud a altres llocs d’Europa.
Enguany, quan arribi la nit més llarga de l’any, els fallaires de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola aturarem novament l’avenç de la foscor, tornarem a aconseguir que la durada del sol al firmament creixi de nou dia a dia.

* Segueix la Fia-Faia en directe.
* Més informació: Fia-Faia.

dijous, 23 de desembre del 2010

Joan Salvat Papasseit, el poeta avantguardista.

"Joan Salvat Papasseit, no se'l pot explicar amb línies rectes, les revoltes estètiques són revoltes culturals."

*Centre d'Arts Santa Mònica.
23 desembre fins 3 d'abril.
Joan Salvat Papasseit, el poeta avanguardista.


* Vídeo: "Joan Salvat Papasseit, el poeta avanguardista."

Joan Salvat-Papasseit, el poeta obrer, el poeta avantguardista, el poeta eròtic i sensual, el poeta popular del 'Poema de la rosa als llavis', el poeta dels cantants…, és l'objecte d'estudi de la nova exposició de l'Arts Santa Mònica.
El poeta obrer, aprenent d'adroguer, vigilant de fusta al moll, es va formar a la biblioteca de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i es va posar al servei de l'activisme polític des del periodisme. Signava els seus articles amb el pseudònim Gorkiano. La relectura d'aquest moment: la instal·lació 'Del Workers Club a l'Ateneu', és de Francesc Abad. Consisteix en una cambra literària on es recull la formació i el pensament de l'obrer autodidacta que Salvat-Papasseit va ser.
El 1915 Salvat va entrar a treballar a les Galeries Laietanes, on s'aplegava l'avantguarda literària i artística. S'encarregava de la llibreria, un espai d'informació, d'encontre i de debat, i editava tres revistes: 'Un enemic del poble', 'Art Voltaic' i 'Proa', que eren la plataforma de les avantguardes. En l'exposició, els artistes Isabel Banal i Jordi Canudas reinterpreten aqueixes tres publicacions i tornen a situar en una geografia imaginària l'edifici de la Gran Via 613, on hi havia les Galeries Laietanes, aterrat a mitjan anys cinquanta per fer-hi un bloc d'oficines. Alhora, els artistes han fet una acció significativa, consistent en una estora commemorativa estesa a l'entrada de l'edifici actual per recordar l'establiment avantguardista i el poeta, amb el vers final d'un poema que diu '… i les sabates embrutaran l'estora'.
El 1924 Salvat va morir de tuberculosi. Tenia trenta anys. En les seves estades al sanatori va escriure la seva obra més sensual, lluminosa i, tanmateix, quotidiana; la que amb els anys l'ha fet popular i clàssic. L'artista Domènec proposa una metàfora arquitectònica de la darrera etapa de la vida i de l'obra de Salvat.
L'exposició culmina amb una instal·lació d'Eloi Puig, que fa una reinterpretació audiovisual del treball sobre Salvat-Papasseit que es fa a les escoles. També conté una interpretació visual i sonora dels cal·ligrames d'en Salvat, obra de Mariona Garcia.


Activitats relacionades amb l'exposició:


Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig.

-ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:

al mig de la toia
clavellets vermells:

Tekameli: "Bressol de nadal."

TEKAMELI= T'ESTIMO!.
El grup gitano nord-català Tekameli va obrir el concert al Palau de la Música el 15 de desembre amb la peça 'Bressol de Nadal', una nadala popular de Mallorca. Tekameli, que vol dir 't'estimo' en caló, va néixer a principi dels noranta a Perpinyà i des d'aleshores fa cançons basades en la rumba catalana.

Botins.

"T’adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense". Ovidi Montllor

"La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble". Angel Guimerà

- Text íntegre de la sentència del TS que ordena "reintroduir" el castellà a l'escola com a llengua vehicular.

2a. fugida: Neu infantada.

"Retrobar-se amb la infantesa i refredar un mal dia, expulsar-te de l'univers."*csit 2010,ara*.

4-3-3.

Tutoria: Posicions.

dimecres, 22 de desembre del 2010

Cinema: "Bruc."

* Enllaç: Preestrena de "Bruc" a Manresa.

Fotografia: Oriol Maspons.

* Foto: Oriol Maspons.*

El MNAC rep en dipòsit la col·lecció de fotografies d'Oriol Maspons. L'arxiu està format per unes 1.500 fotografies d'entre els anys 50 i els 80. Conté els treballs realitzats per Maspons per a revistes com ara Interview, l'Oeil o Paris Match. També formen part del dipòsit algunes de les imatges que il·lustren els tres llibres de la sèrie Palabra e imagen, publicats per l'editorial Tusquets. Concretament, es tracta de Poeta en Nueva York, de Federico García Lorca, La caza de la perdiz, de Miguel Delibes i Toreo de Salón, de Camilo José Cela, tots tres amb fotografies d'Oriol Maspons.
* Enllaç MNAC.

Vacances literàries.

Catalunya, un país per gaudir literàriament d'un nadal passejant a través de...

- "Solitud" de Víctor Català.
- "Laura a la ciutat dels sants" de Miquel Llor.
- "L'escanyapobres" de Narcís Oller.
- "Vilaniu" de Narcís Oller.
- "Terra baixa" d'Àngel Guimerà.

*Enllaç de les rutes literàries.

Demà...vacances!

"Per què fer-ho avui si ho podem deixar per demà?
Pels que a voltes sortim d'òrbita i capgirem el sentit de les coses, pels que no acollim els consells predictius, pels que ens aïllem en un segon anul·lat de pensament... un desig nadalenc: sentir els brins de felicitat en un demà encisador perquè... "mejor mañana, oi?".
*csit 2010, ara.*

diumenge, 19 de desembre del 2010

T'abraço.


"Jo."

Menjo sol tot l'hivern
t'abraço
camino aquest carrer
t'abraço
m'enfonso en el no res
t'abraço
compro un encenedor
t'abraço
de nit em crec que et veig
t'abraço
potser vol entrar vent
t'abraço
passo calor fa fred
t'abraço
ni t'abraço ni no
t'abraço
discuteixo amb infants
t'abraço
m'aturo pel camí
t'abraço
escric qualsevol vers
t'abraço
em desperto obro els ulls
t'abraço
m'escapo de l'infern
t'abraço
no sé com perquè sí
t'abraço

begut i buit i encès
t'abraço
no et podré abraçar més
t'abraço

l'abraç meu et fereix
t'abraço
me'n vaig et dic adéu
t'abraço
estic aquí no ho veus
t'abraço.


Enric Casassas.

dissabte, 18 de desembre del 2010

Neil Gaiman: "Coraline".

* Gaiman, Neil: "Coraline."
Ed. Empúries, L'odissea.


Coraline és una novel·la de l'escriptor britànic Neil Gaiman que barreja els gèneres fantàstic i de terror i que va ser publicada en 2002 per Bloomsbury i Harper Collins . Va obtenir el Premi Hugo a la Millor Novel Curta de 2003 , el Premi Nebula a la Millor Novel Curta de 2003 i el Premi Bram Stoker a la Millor Obra per a Joves Lectors. Ha estat comparada amb "Alícia al país de les meravelles" , i ha estat adaptada al cinema en una pel.lícula del mateix títol dirigida per Henry Selick.

*Argument:
Al començament de la història, Coraline i els seus pares es muden a una vella casa que havia estat dividida en apartaments. Els pares de Coraline estan molt ocupats amb el seu treball i li presten poca atenció. Sentint-se sola, la nena se'n va a explorar. Coneix els altres inquilins de la casa: les senyores Spink i Forcible, dos ancianes actrius retirades, i el senyor Bobo (Bobinsky a la pel.lícula), un excèntric ancià que ensinistra ratolins perquè saltin i toquin música. Coneix també a un altiu gat que vaga per allà.
Coraline troba una porta tancada al saló de casa seva, però, al obrir-la, descobreix que l'entrada que hi ha darrere està enrajolada, li pregunta a la seva mare què hi ha de l'altre costat i ella respon que només el departament buit en el qual ningú viu . L'endemà agafa la clau de la porta, l'obre, i troba un passadís que porta a un apartament gairebé idèntic al seu. Aquest món alternatiu està habitat per la seva "altra mare" i la seva "un altre pare", que son reproduccions gairebé exacta de les seves autèntics pares, llevat que a la primera és més prima, les seves ungles són negres i corbes, i el més important: tenen botons en lloc d'ulls, per que semblen ninots en comptes de persones. Allà Coraline es troba de nou amb el gat, que en aquest món té la facultat de parlar. Els seus "altres pares" semblen al principi més interessants, divertits i afectuosos que els autèntics. A més, en aquest món els veïns són més divertits i nomenen Coraline pel seu nom (en el món real tots excepte els seus pares li diuen Caroline). Al final del dia, la "una altra mare" explica Coraline que pot quedar-se en aquest món si permet que li posin botons sobre els ulls. Coraline queda horroritzada i fuig ràpidament a casa, davant el disgust de la seva "Una altra Mare".
Quan torna al seu apartament, Coraline descobreix que els seus autèntics pares han desaparegut. No tornen al dia següent i Coraline, després d'esbrinar que han estat raptats per la seva "altra mare", decideix tornar al món alternatiu per rescatar-los. Comporta una estranya pedra amb propietats màgiques que li han donat les seves veïnes les senyores Spink i Forcible.
La "altra mare" s'enfada amb Coraline quan aquesta no vol acceptar els seus regals i les seves mostres d'afecte, i tanca la nena darrere d'un mirall com a càstig. Allà la protagonista troba a tres nens d'èpoques diferents que van quedar atrapats per la "una altra mare" i aquesta els va posar botons sobre els ulls. Li expliquen que després d'un temps, quan es va cansar d'ells, els va donar de costat i devorar les seves vides. Després de parlar amb aquests nens, Coraline s'adorm: l '"altra mare" la desperta quan la treu de la seva presó. Coraline desafia la "una altra mare" a un joc: ha de trobar els seus pares i les ànimes dels nens, si ho aconsegueix, l '"altra mare" els deixarà anar, si no, Coraline haurà d'acceptar que li posin botons sobre els ulls i es quedarà per sempre en el món alternatiu. Amb l'ajuda de la pedra màgica, Coraline aconsegueix localitzar les ànimes dels infants i als seus pares. Convençuda, però, que la seva "altra mare" no complirà el pactat, llança al gat a la cara de l '"altra mare" i fuig al món real. En tancar la porta per evitar que entri en la seva persecució l '"altra mare", Coraline sense adonar-li talla la mà. De retorn al seu apartament, Coraline troba els seus pares sans i estalvis.
La nit següent, Coraline descobreix que encara no ha acabat tot, ja que la mà tallada de l '"altra mare" està encara en el seu món i intenta robar la clau perquè la "altra mare" pugui entrar. Coraline atreu a la mà cap a un pou i la fa caure allà juntament amb la clau, lliurant per sempre al món del perill de la seva "altra mare".

*Cinema.
Henry Selick va produir el 2009 una pelicula d'animació. Especialment per a la pel.lícula es va crear un nou personatge: un noi amic de Coraline anomenat Wybourne (o Wybie) Lovat.

* Novel·la gràfica.
El 2008 es va publicar una adaptació al format de novel gràfica amb guió de Todd Klein i dibuixos de P. Craig Russell .

* Teatre.
Una adaptació teatral, amb música i lletres de Stephin Merritt i guió de David Greenspan, es va estrenar el 6 de maig de 2009, produïda per MCC Theater i True Love Productions off-Broadway a The Lucille Lortel Theatre.

* Videojoc.
Un videojoc basat en la pel lícula va ser desenvolupat i llançat al mercat per D3 Publisher of America. El joc va aparèixer el 27 de gener de 2009 per a les plataformes PlayStation 2 , Nintendo DS i Wii .

* Cultura popular.
Tres talls del disc Where's Neil When You Need Him? (un CD homenatge a Neil Gaiman), estan dedicats a Coraline.
* Escoltar Neil Gaiman.
L'àlbum Simply Entitled de John Wiseman té una cançó dedicada a Coraline, resumint l'argument del llibre.
* Escoltar BSO Coraline.

"Man Ray/ Leandre Cristòfol. L'objecte i l'esperit dadá."

*Man Ray, Mathematical Object: Ruled Surface, 1936*
“Construccions líriques. Man Ray / Leandre Cristòfol. L’objecte i l’esperit dadà” és la setena exposició que forma part de Cultura en Gira, el programa de gires i itineràncies que impulsa el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació amb la cooperació dels ajuntaments de Catalunya. La mostra s’ha pogut veure a Tortosa, L’Hospitalet de Llobregat, Cerdanyola del Vallès i Figueres. Després, a Mollet del Vallès, Terrassa i Manresa, on tancarà les seves portes el gener de 2011.
Organitzada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través de la Direcció General de Cooperació Cultural, i comissariada per Pilar Parcerisas, l’exposició presenta un diàleg visual entre 29 fotografies d’artefactes de l’artista nord-americà Man Ray i 18 escultures fruit d’assemblatges del lleidatà Leandre Cristòfol.
Ray i Cristòfol eren dos creadors que rebutjaven l’escultura tradicional i que apostaven per crear “construccions líriques”, objectes poètics innominats on es reconeixien la rebel·lió i l’esperit experimental.
Les fotografies de Man Ray que es poden veure en aquesta exposició formen part de la col·lecció Goldberg / D’Afflitto de Nova York, mentre que les escultures de Cristòfol provenen del fons del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, que ha produït l’exposició conjuntament amb la Sociedad Estatal de Commemoraciones Culturales (SECC). La mostra es complementa amb una proposta educativa adreçada tant al públic adult i familiar com a l’escolar.

Roald Dahl: "Fantástico sr. Fox."

Diumenge 19 de desembre, Teatre Conservatori ( Manresa ).
FANTÁSTICO SR. FOX
DIRECCIÓ: Wes Anderson
Teatre Conservatori
18:30h. / 5 €
GUIÓ: Wes Anderson i Noah Baumbach
NACIONALITAT: Estats Units, 2009
DURADA: 87 minuts


*Fitxa cinematogràfica.

Roald Dahl escriu "El fantàstic sr. Fox." El conte explica com el senyor Fox, el senyor guineu, fa el que totes les guineus han de fer: aconseguir menjar per alimentar-se. No és robar, doncs és un animal. Té 4 o 5 guineus petites a les que ha d'alimentar. A més, no vol aparentar ser el que no és: és una guineu, no un executiu, ha excavat el seu cau amb les seves pròpies potes i no l'ha comprat, s'ha hipotecat.

M'estimo!.

Tutoria: Autoestima.


* Ismael Serrano: "Canción de amor propio."

dijous, 16 de desembre del 2010

Celeste Alías al Vermell

Celeste Alías felicita el nadal des d'El Vermell ( Manresa ).

Acudit: La punxa d'en Jap.


( Extret de "l'Avui 17-12-2010 )

El caganer.

Borghese.

"La prima cosa bella...Itàlia."
*csit 2010, Borghese*
Enllaç: Galeria Borghese.

dimecres, 15 de desembre del 2010

Protagonistes.

"Els protagonistes són els que fan canvis de xip, de maneres de fer i en la manera de prendre's les coses." Pau Vallvé.

dimarts, 14 de desembre del 2010

Filosofia Guardiola.


*csit Cal Xavi, motivació*
Pels que optem pels recursos didàctics alternatius: El vídeo que en Pep Guardiola va fer veure als seus jugadors abans de jugar contra el Màlaga.
De l'Anapurna als barcelonistes.

diumenge, 12 de desembre del 2010

Benigni poètic.

"Para transmitir el dolor es necesario ser feliz."

Metàfora: El cartero y Pablo Neruda.

Mort silenciosa.

*csit 2010, Amsterdam*

"Perquè l'entonis amb compassiu amor."

Que no sigui, però, la cançó de l'odi,
nascuda de la injusta i llarga humiliació.
Ara em despengen uns dits piadosos
de les forques senyorials de la paraula,
i cau a poc a poc la clara pluja
en aquesta terra nostra de pobres sembrats.
Oblido dolçament les ones i les hores,
i la por de morir m'esdevé una tranquil.la
mirada de caminant molt cansat a la porta
de l'hostal silenciós i càlid de la nit.
Enllà quedava la remor de les amples aigües,
em criden al repòs del profund desert,
el meu maligne nombre se salva en la unitat.

Salvador Espriu.

dissabte, 11 de desembre del 2010

Fills i filles de la república.

"Homenaje a los Republicanos. Recuperando la Memoria."
Rivas Vaciamadrid, juny 2004.


"Estos que ves ahora, desechos, maltrechos, furiosos, aplanados, sin afeitar, sin lavar, cochinos, sucios, cansados, mordiéndose, hechos un asco, destrozados, son, sin embargo, no lo olvides, hijo, no lo olvides nunca pase lo que pase, son lo mejor de España, los únicos que de verdad, se han alzado, sin nada, contra el fascismo, contra los militares, contra los poderosos, por la sola justícia, cada uno a su modo, a su manera, como han podido, sin que les importara su comodidad, su familia, su dinero. Estos que ves, españoles rotos, derrotados, hacinados, heridos, soñolientos, medio muertos, esperanzados todavía en escapar, son, no lo olvides, lo mejor del mundo. No es hermoso. Pero es lo mejor del mundo. No lo olvides nunca, hijo, no lo olvides."
Max Aub, Campo de los Almendros, 1968.

"L'única lluita que es perd és la que s'abandona." Che Guevara.


Per laberints ( 28-7 al 9-1-2011 ), CCCB.

"Per laberints".
Els laberints, a més de components místics i lúdics, també contemplen interessants aspectes matemàtics: en el seu disseny, en les seves formes de representació, en els algorismes de resolució. El CCCB ens proposa un interessant recorregut pel món dels laberints.
"El laberint com a construcció i símbol és present en moltes tradicions culturals de la humanitat i, com assenyala Eco –autor del pròleg del catàleg de l’exposició–, la història mil·lenària d’aquest element revela la fascinació que sempre ha despertat en l’home perquè d’alguna manera li parla de la condició humana: hi ha infinites situacions en les quals és fàcil entrar però difícil sortir-ne.
L’exposició, amb guió de Ramon Espelt, comissariada i dissenyada per Oscar Tusquets i amb l’assessorament de Jorge Wagensberg, fa un repàs del concepte i la representació del laberint al llarg de la història –fent una clara distinció entre laberints de recorregut únic, unicursals (Labyrinths), i de recorregut múltiple, multicursals (Mazes)– i reflexiona sobre la vigència d’aquest element i sobre les diferents pràctiques i usos més actuals.
La mostra planteja espais ben diferenciats que s’il·lustren amb obres de diferents procedències i formats, autors i èpoques, com ara peces arqueològiques, gravats, fotografies, plànols, projeccions o maquetes, a més de peces –audiovisuals, animacions, interactius– creades expressament per a la mostra."

* Activitat sobre laberints.
* CCCB: Laberints.

Final i principi d'un vals.

L'amor d'un pare i un fill.

dijous, 9 de desembre del 2010

Les 4 grans cròniques.

1. LA PROSA HISTORIOGRÀFICA.

Durant segles, els escrits de caire històric que reproduïen fets o vides de personatges il·lustres de l'antiguitat es conservaven als monestirs i estaven escrits en llatí. Posteriorment, la difusió oral en llengua vulgar d'històries, notícies i epopeies es realitza a través de la recitació joglaresca de les cançons de gesta. A partir del s.XIII, les cançons de gesta i les narracions en vers es transformen en narracions en prosa.
Els monarques de l'època tenen un interès especial a deixar constància escrita dels seus triomfs i gestes.
L'historiador o cronista tracta de transmetre les fets històrics i pensaments, inquietuds, anècdotes com ho faria un novel·lista d'actualitat.
D'altra banda, la documentació de la Corona augmenta en quantitat i complexitat. La “Cancelleria Reial” era una institució de la Cort encarregada d'elaborar i arxivar tota la documentació oficial de la Corona. Els escrivans havien de dominar el llatí, el català i l'aragonès. Necessitaven un model de llengua en prosa, unitària i uniforme, que garantís l'eficàcia dels escrits oficials de la Corona d'Aragó.
A la segona meitat del s.XIV, al regnat de Pere III, s'inicia una reestructuració de la Cancelleria. El model de llengua que adopta la institució és el reflex de l'humanisme renaixentista italià: imitació de la prosa llatina clàssica, ús de cultismes... Aquesta llengua serà el model que s'estendrà arreu dels PPCC.

2. LES 4 GRANS CRÒNIQUES.

Són exteneses narracions en prosa de fets històrics que justifiquen l'acció política dels monarques de la dinastia catalanoaragonesa amb la pretensió de deixar constància d'uns fets exemplars als futurs descendents de la Corona.

Característiques comunes:

-La figura central és el monarca o la dinastia regnant.
-Els fets relatats solen ser contemporanis a l'autor o immediatament anteriors.
-L'autor de la crònica, generalment, dóna testimoni del que explica, perquè n'és protagonista, perquè ho ha presenciat o -perquè ho coneix per testimonis directes.
-Heroisme: les cròniques ens acosten a uns esdeveniments i fets històrics que permeten vincular una sèrie de valors a la corona.
-Sentiment nacional: terra estimada-rei: representant de la nació.
-Uniformitat lingüística: Model de llengua tipificat a la Cancelleria Reial, pero també ús de: llatí, aragonès, provençal, francès i castellà.
-Fonts: memòria, documentació oficial, cançons de gesta ( epopeies medievals en llengua romànica, en vers, transmeses per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals ) i ambient de novel·la cavalleresca.
-Estil: lèxic viu, episodis llegendaris, fets èpics i diàlegs emfàtics.

* Enllaç: Les 4 grans cròniques catalanes.

dimecres, 8 de desembre del 2010

Google eBook Store.


Google estrena la seva botiga electrònica de llibres, als EUA, tot i que a Catalunya no arribarà fins l'any que ve. La llibreria digital neix amb un catàleg de més de tres milions de llibres. No és necessari descarregar els fitxers sinó que aquests poden romandre en el 'núvol' per tal de poder-hi accedir des de qualsevol dispositiu. És compatible amb els formats iPad, ePub i PDF, així com amb dispositius mòbils amb els sistemes Androi, iOS, Nook i Sony e-reader. Ara per ara, no està disposible amb el Kindle d'Amazon.
Permet als editors fixar el preu del llibre (sense limitacions), no exigirà cap mena d'exclusivitat i li deixarà també a l'editor la decisió d'introduir sistemes de protecció anti-còpia, els DRM (Digital Rights Management). Google no ha fet públic quin tant per cent es quedarà de l'operació. Responsables de Google a l'estat espanyol també han confirmat la possibilitat que els autors puguin editar els seus llibres directament en aquesta plataforma.

Possessió lingüística.

* Article extret del bloc: "Aprendre llengües" d'Enric Serra i Casals, professor associat al Departament de Filologia Catalana de la UAB.

26.2.10

[451] Llengua i possessió

Llegeixo a Le langage du vivant, d'Hélène Trocmé-Fabre, els comentaris de l'autora sobre el fet que moltes llengües europees se separen del que ella anomena el llenguatge de la vida: el verb tenir (avoir) i els verbs que es relacionen amb la idea de possessió ocupen un lloc destacadíssim en aquestes llengües: tenim diners, tenim fills, tenim temps, tenim lloc, tenim un cos, tenim i perdem la memòria, tenim coneixement, tenim set, tenim una malaltia... Altres llengües, en canvi, aporten altres mirades sobre la vida no basades en la possessió, en el poder, en la dependència. Indica l'autora que el verb avoir és absent de l'àrab, de l'hebreu, del rus, del japonès, del tibetà, del quítxua. Quan nosaltres diem “tinc un amic”, l'hebreu diu “l'amic cap a mi”; quan diem “tinc un llibre”, l'àrab i el rus diuen “a casa meva un llibre” i el quítxua diu “el meu llibre existeix”; quan nosaltres diem “tinc un fill”, la llengua toraja diu ”hi ha fill” i el quítxua “el fill del qual jo sóc responsable”. Aquestes observacions duen l'autora a afirmar que “ce que les langues occidentales expriment par la possession est rendu, dans d'autres langues, par une localisation et un positionnement dans l'espace et la durée. Le lien privilegié entre soi, un objet et un autre personne y est exprimé sur le monde de l'existant. Il n'y a pas de prise de pouvoir sur l'autre: il garde son statut de sujet.” Hélène Trocmé-Fabre considera que les llengües haurien d'alliberar-se del llast d'aquesta mirada possessiva i poderosa, que impedeix als parlants entrar en una relació profunda amb allò que és viu i indica que caldria iniciar un reenfocament del nostre llenguatge.

Gaza.


Ismael Serrano i l'Agència de Nacions Unides pels refugiats de Palestina s'han unit en favor dels nens de Gaza.
El resultat és la cançó: "Luces Errantes." Els beneficis que s'obtinguin de la venda digital de la cançó ajudaran als projectes de cooperació i desenvolupament que UNRWA realitza a Palestina i que contribueixen a que milers de nens i nenes millorin la salut, l'educació i l'alimentació a Gaza, una zona en la que els nens i els joves s'enfronten a situacions tan greus com el conflicte armat, la pobresa, la crisi econòmica i les restriccions en la mobilitat de la població.
Més informació: www.yotambienmesumo.org i a www.luceserrantes.com

dilluns, 6 de desembre del 2010

Dilluns.

*csit 2010, Sitges*
Dilluns...

Neu.

*csit 8-3-2009, Manresa nevada*
"Neu."

Feixuga damunt teu. La cara cerca
un encaix al teu coll, i va parlant.
Entra la llum de neu, i tu recordes
quin fred teníeu. Ella et va contant
coses i coses, i escoltes i oblides,
com si et contés un somni. Fins que et diu
que l´altre dia et va fer el salt. Tremoles.
"Per què et sorprèn? Ja ho saps, que de vegades
algú se m´endú."
"Potser no m'ha sorprès,
però em fa pena."
I ella se´t redreça,
s´allunya de la injúria en què vol
endurir-se el teu cos, i amb els ulls encesos:
"Més me´n fa a mi. No saps com és. No hi ha
res més horrible. Et trobes al damunt
un home qualsevol-"
I surts de tu.
Tremoles. No fa gaire, pel carrer,
ella tenia fred al teu costat.

Gabriel Ferrater.

diumenge, 5 de desembre del 2010

Frank Sinatra: "My way."

"Aguantar els cops... a la meva manera"