dijous, 31 de desembre de 2009

CACERA DEL TRESOR sobre Montserrat Roig


Montserrat Roig

Autor: Cristina Santmartí

Àrea: Català

Nivell: Batxillerat

INTRODUCCIÓ

Montserrat Roig és una de les escriptores més representatives de la literatura catalana de la dècada dels 70. Avui ens proposarem descobrir per què fou una dona polifacètica i com la seva obra es fa ressó de la seva actitud crítica davant les situacions d'opressió i injustícia.

PREGUNTES

1. Esbrina la biografia de M.Roig i respon a les següents preguntes:
a) On i quan neix?
b) Què era l'Adrià Gual?
c) Quins gèneres escriu?
d) Amb quins mitjans audiovisuals treballa?
e) En què consistia exactament l'obra "Els catalans als camps nazis"?

2. Escriu 10 obres de M.Roig.

3. Escriu un retrat de la M.Roig a partir d'unes entrevistes fetes a familiars i amics seus.

4. M.Roig cultiva el gènere periodístic. Llegeix ( text 1 ) el que diu quan li pregunten per la seva feina de periodista i respon què opines de la seva resposta.

5. Llegeix el text 2 i explica quin tema tracta i la intenció de l'article.

6. Llegeix les opinions de M.Roig i, a partir del text 3, extreu els trets de la seva personalitat.

7. Llegeix el text 4 i explica el significat de les expressions del final del text.

8. Llegeix les paraules de M.Roig del text 5 i digues a què es refereix quan parla de l'alliberament de la dona.

9. Escolta l'enregistrament sonor de M.Roig a J.Amat-Piniella i defineix què creu ella que és un "deportat"?

10. Escolta una entrevista de M.Roig a Ovidi Montllor.

11. Escolta un fragment d' "El temps de les cireres".

RECURSOS

Textos M.Roig (p.4,5,6,7,8) - http://llenguailiteratura-cristina.blogspot.com/2009/12/textos-per-la-cacera-del-tresor.html
AELC (p.1) - http://www.escriptors.cat/autors/roigm/
Lletra (p.2) - http://lletra.uoc.edu/ca/autor/montserrat-roig
Entrevista a Noms (p.3) - http://www.tv3.cat/noms/roig/entrevistats.htm
Diccionari IEC (p.7) - http://dlc.iec.cat/
Enregistrament sonor M.Roig (p.9) - http://www.guiamanresa.com/amat/
Vídeo M.Roig (p.10) - http://salvipardas.blogspot.com/search?q=montserrat+roig
Fragment d\'\"El temps de les cireres\" (p.11) - http://lletra.uoc.edu/ca/mroig-multi#multimedia13087

LA GRAN PREGUNTA

Per què creus que Montserrat Roig va ser una dona compromesa?.

AVALUACIÓ

L'avaluació consisteix a valorar amb un punt cada pregunta ( 1-9 ) i amb un punt més la gran pregunta.

CRÈDITS
Agraïments a:

http://llenguailiteratura-cristina.blogspot.com/2009/12/textos-per-la-cacera-del-tresor.html

http://www.escriptors.cat/autors/roigm/

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/montserrat-roig

http://www.tv3.cat/noms/roig/entrevistats.htm

http://dlc.iec.cat/

http://www.guiamanresa.com/amat/

http://salvipardas.blogspot.com/search?q=montserrat+roig

http://lletra.uoc.edu/ca/mroig-multi#multimedia13087


(Pàgina creada amb el generador la teva Cacera a la Xarxa - http://www.aula21.net/)

Textos per la cacera del tresor sobre Montserrat Roig

TEXT 1
—Quin ha estat el mestratge que has rebut a partir de la feina de
periodista i, sobretot, arran de l’activitat d’entrevistadora, que iniciares en
aquesta mateixa revista?
—Primer et diré que hi ha molta gent que considera l’entrevista un
gènere menor; jo, amb això, no hi he estat mai d’acord: sempre hi ha hagut
com una mena de jerarquització, dins el periodisme, que ha fet que es cregués
que els articles de relleu eren els d’opinió, o els editorials, i que, en canvi,
l’entrevista era un gènere menor perquè es limita a pregunta-resposta. Això no
és veritat. Dins de l’entrevista hi pot cabre tot: opinió, observació, descripció, hi
caben imatges, paraules... Jo vaig aprendre molt a través de l’entrevista i vaig
decidir de fer-ne en un moment en què volia escriure, escriure novel·la, ficció.
Nadal, «Montserrat Roig, un cant de maduresa» (p. 14)
TEXT 2
ELS NENS DEL BRASIL, SENSE FER
DEMAGÒGIA
A Rio de Janeiro, el somni de tots
els carnavals, maten els nens pel carrer. És
clar que són petits trinxeraires que no els
vol ningú, pispes que acabaran sent delinqüents
perillosos, assassins a sou a l’edat
adulta. I aleshores surten els esquadrons
de la mort, i fan neteja. Una selecció de
poca importància: l’any darrer van assassinar
445 nens a Rio de Janeiro. Més d’un
nen per dia. Una guerra de poca volada,
aquesta de Brasil. I no vull fer demagògia.
Fotografia: «Nens del Brasil», de Martí Pons
Ho explica un corresponsal d´El
País: «Al Brasil, uns vuit milions de nens
viuen al carrer, desnonats de les faveles»,
allà on les barraques no tenen nevera ni
aigua corrent, però sí llum perquè puguin
veure a la tele els programes que fan els de
les sectes fonamentalistes dels Estats
Units. Els de les sectes els prediquen
resignació, i molta fe, i els adults de les
faveles s’ho creuen, quin remei, i n’expulsen
els nens perquè no tenen menjar, però
tenen molta fe en aquest Déu que diu que
tots som pecadors i que hem de pagar, no
solament per nosaltres, sinó pels nostres
pares, i els avis, i els besavis, i els adults es
colpegen el pit, i ploren, mentre n’expulsen
els fills, que van a parar al carrer perquè els
assassinin. I no vull fer demagògia.
I els nens, que van en petits grups
per a defensar-se, dormen sota els porxos,
o a les entrades dels grans magatzems. Si
poden, pispen la cartera a un gringo
despistat. Per això els dels esquadrons de
la mort els executen, perquè diuen que
l’arbre tort a la infantesa ja no es pot
redreçar. I també els executen els grans
traficants de drogues, i és que algunes
vegades han fet servir aquests nens
d’esquer, i aleshores saben massa, i per
això han de desaparèixer. Els lliguen les
mans amb filferros i els disparen a boca de
canó. Un de menys, anem per un altre que
hem de netejar els carrers de Rio. L’hem de
netejar de cirabotes, pidolaires, pispes i
putetes. Perquè aquests nens encara no
han arribat als catorze anys, i ja els maten.
El 63% dels adolescents brasilers van morir
de manera violenta. I no vull fer demagògia.
I és que aquests nens posen
malalts als que es dediquen al turisme
perquè criden, fan barrila i enganyen els
pobres turistes que s’havien passat tota la
vida somniant en una història d’amor a les
platges de Rio, allí on el cul de les noies és
com dos cocos que canten, diuen els
anuncis, que solen ser més aviat cursis. I,
aquests nens, es droguen amb cola
d’enganxar sabates, perquè així espanten
la gana, diuen els nens que encara no han
estat assassinats. I, de vegades, dormen
junts sota els arbres de Copacabana,
perquè així, afirmen, potser només en
mataran un o dos, però no tots. Dins
d’aquests esquadrons justiciers que fan
neteja del mal, perquè el mal no pugui
créixer, diuen, hi ha soldats de la policia
militaritzada i diversos funcionaris judicials,
designats, també diuen, per jutges que són
vinculats als exterminadors.
I diuen que els enterren, els nens
del Brasil, en cementiris clandestins. Però
que, de vegades, algú en troba els cadàvers.
I tots tenen les mans emmanillades, el
cos foradat com un colador, de tants trets
que els han disparat, i, també, tot de cremades
de cigarretes. Que així moren, cada
dia, els nens del Brasil. Els nens del carrer.
Però, jo, no vull fer demagògia. (10-I-1991).
M. Roig, Un pensament de sal, un pessic
de pebre (p. 150-151)
TEXT 3
Text A
Sóc el número sis de set
germans. Sóc de les dues
petites; de la segona
tanda… Per entendre’ns,
la primera tanda són les
que van passar l’adolescència
a la postguerra, en
un món més tancat. Jo
sóc de la tanda de la
ruptura de moltes coses,
fins i tot els meus pares
també van començar a
canviar! (Abril 1991)
Text B
Jo vaig descobrir el
masclisme a la Universitat;
no el vaig descobrir
a casa meva. A casa,
amb una mare amb opinió
pròpia i amb personalitat, i
amb una àvia també amb
opinió pròpia, i amb el
meu pare que mai, mai,
no va fer cap judici de
valor contra les dones.
(Abril 1991)
Text C
Vaig començar a ser
escriptora perquè necessitava
narrar històries i
perquè sempre m’ha
agradat que la gent me
n’expliqui. (Agost 1991)
Text D
Hi ha companys de
generació que van haver
de dubtar entre una llengua
i l’altra… Per mi,
escriure en català era
natural. No vaig haver
d’elegir entre una llengua i
l’altra; la meva llengua
literària era la catalana
(Abril 1991)
Text E
L’alliberament sexual va
ser l’estendard que van
portar uns quants, i
sobretot mascles, per al
seu propi profit. Com ara,
que alguns senyors grans
s’aprofiten del divorci per
casar-se amb noietes
joves. (Abril 1991)
Text F
La literatura és una
mentida perquè el lector
pugui veure una mica de
realitat. (3 d’agost del
1991)
TEXT 4
CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)
Tinc vint-i-quatre anys. Ara em fan la gara-gara, els uns, perquè acabo
de guanyar un premi. Sic transit gloria mundi; encara no he publicat cap llibre.
Sóc de l´eixample de la nostra estimada ciutat. D’un barri de segona
categoria, amb esglésies que es fan la competència dominical. D’un barri de
senyores pones i de senyors que posseeixen més seny que or. Vaig néixer el
dia de sant Antoni, el dels enamorats, en una casa amb pati al darrera. Un pati
ple de gats i de geranis. En una casa d’aquestes on no fa ni fred ni calor; amb
olor de sofregit, al celobert, i amb canonades de l’any de la picor, que
s’esbotzen cada dos per tres. Vivíem voltats de famílies amb quartus, tristes,
com cal. De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre. Només recordo les
llarguíssimes aventures que vivia, inventades per mi, en què jo era l’heroïna.
Barrejava indistintament els dos fronts: tots dos eren bons, tots dos eren
dolents. No m’hi vaig morir ni una sola vegada.
Vaig patir deu anys de monges, enmig de nenes boniques, fines,
delicades, folch-i-torrianes, dolçament esporuguides del món, d’uniforme
polidíssim i d’ànima sempre a punt per al martiri. Ovejitas del Señor. Futurs
gallimarsots morals de la nostra enllaminadora classe mitjana. Perdoneu,
l’educació mongenca em castrà el meu possible sentit de l’humor.
De més petita que ara, me n’anava tot sovint a la plaça de Tetuan. Me
n’hi anava xino-xano. Allí imaginava tots els racons del món, totes les persones
del món, totes les belleses del món. Vaig ser feliç. I és que pensava que un dia
me les camparia per sempre. Però ara, quan surto del niu, hi torno de pet.
Torno al born, com diu la dita.
Encara no fa massa temps, vaig anar a raure a aquella santa casa de
marfantes que en diuen universitat. Entre crits i aldarulls político-metafísics,
vaig saber que el món era un immens bordell i la universitat (beneïda
innocència!) el seu melic. Incapaç com em veia de transformar el món —per
possibles tares fisiològiques o de classe, segons com t’ho miris—, vaig decidir
d’escriure’l. I és així com, de moment, em trobo amb la dèria d’escriure qüentus
i altres coses per l’estil. No sé si escric per sobreviure o perquè tinc la maleïda
mania de prendre’m el món més seriosament del que aquest es mereix.
Veus assenyades del país parlen de mi com una promesa. Només els
recomano calma i que em deixin fer. Escric en una llengua a mig néixer i visc
entre el caos i la solitud. Però no paga la pena de clamar: d’altres que tenen els
meus anys moren en terres més esqueixades. Només puc dir que des del meu
petit racó de món he vist que l’art és molt complex. Complex com l’home. I per
explicar l’home ens cal vorejar els límits més arriscats de la imaginació. Crec,
per tant, en la màgia, en el somni, en l’univers més obscur del nostre
pensament. Però crec en totes aquestes coses perquè són necessàries a la
raó. I trobem en la raó, alguna vegada, la nostra supervivència.
M.Roig, pròleg a Molta roba i poc sabó (p. 5-7)
· Fer la gara-gara:
· Un barri de senyores pones:
· Canonades de l’any de la picor:
· Senyors que posseeixen més seny que or:
· De la guerra no en vaig tastar ni el pa negre:
· Futurs gallimarsots morals:
· Anar-hi xino-xano:
· Me les campava per sempre:
· Quan surto del niu:
· Hi torno de pet:
· Torno al Born:
TEXT 5
Sobretot hi ha dos pols que han estat el centre de la meva atenció: l’un d’ells és
Catalunya [...]; l’altre, l’alliberament de la dona. Pel que fa al tema de
Catalunya, m’ha interessat lligar la qüestió nacional amb la qüestió social. [...]
Durant força temps creia que escrivint, demostrant que podia fer la mateixa
feina que un home, ja era feminista. Ara penso que no.
F. Castells, «Montserrat Roig, escriptora compromesa» (p. 25)

dimecres, 25 de novembre de 2009

Viqui

Aquesta és la meva viqui.

diumenge, 15 de novembre de 2009

Podcàsting.

Delên: No ho necessit

1. La cançó "No ho necessit" pertany al grup menorquí Delên. Expliqueu i exemplifiqueu el sistema vocàlic tònic i àton del balear.

2. Quines particularitats en la morfologia verbal observeu respecte el català central?

3. Extreu de la cançó exemples de l'article salat.

4. Escolteu altres formacions musicals de les Illes Balears: Antònia Font, Ja t'ho diré, Cris Juanico, S'albaida...

dimecres, 11 de novembre de 2009

Podcàsting: activitat en grup. Grup 1.

1. Títol de l'activitat: La conversa: el mercat/el supermercat.

2. Destinataris: Alumnes d'aula d'acollida.

3. Objectiu de l'activitat ( competències ): Adquisió de vocabulari i adequació al context comunicatiu, comprendre, interpretar i produir missatges orals amb autonomia i creativitat, pràctica de convencions de relacions socials ( presentacions, comiats, agraïments... ), relació entre alumnes i participació grupal, respecte a l'altre, analitzar mecanismes i valors vigents a la societat actual, ús de mitjans tradicionals i de noves tecnologies per transmetre informació...

4. Materials: làmines de situacions quotidianes: el mercat, el supermercat..., internet, auriculars amb micròfon.

5. Temps de realització de l'activitat: 1 sessió, 1 hora.

6. Avaluació: ús de vocabulari i expressions treballades a classe, pronúncia, creativitat...

7. Resum de l'activitat: A partir d'unes làmines sobre situacions quotidianes ( el mercat, el supermercat, l'escola... ), els alumnes elaboraran un discurs oral partint del vocabulari específic treballat a classe i dels seus propis coneixements. Seguidament, mitjançant uns auriculars amb micròfon gravaran la seva pròpia conversa afegint-hi un fons musical a través de l'Audacity.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Fonètica catalana ( Slideshare ).

1. Classifiqueu les vocals en negreta segons el grau d'obertura, el punt d'articulació i la tonicitat.

cap, terra, tenen, dia, fort, calor, muntanya, cabíen, terreny, teniu, rei, esforçat, caloria, beure.

2. Classifiqueu i feu la transcripció fonètica de les consonants en negreta segons el punt d'articulació, el mode d'articulació i la sonoritat.

tap, àrab, vaixell, paret, fred, diari, cos, gol, agafar, fava, afganès, salsa, bassal, piscina, tres, cec, caça, excursió, casa, enfonsar, xeix, joc, metge, sala, col·legi, llana, cara, rata, mare, èmfasi, nas, canvi, encara, vinga, cinc, confort, enginy, canya.

3. Escriviu entre claudàtors els símbols fonètics dels sons corresponents a les grafies subratllades i digueu al final de cada apartat a quin fenòmen pertanyen.

a. un calaix obert, a més a més, despatx abandonat, foc de nit, gots de vi.......................................

b. professor i alumnes, anar i venir, vint gegants, anant-hi i venint-ne, per Sant Joan fem foc...................................

c. vaig anar-hi, vint-i-dos, vint anys, anant-hi.............................................

d. una aixeta, quina hora és?.................................................

e. porta ulleres, la història, la universitat, la hi dóna, na Irene...................................

4. Escriviu la transcripció fonètica de les següents paraules.

àlgebra, espatlla, congelar, metge, puig, bebedor, espessor, acció, canyella, confeccionar.

Joan Salvat-Papasseit "Com sé que es besa" ( imatge ).

1. Aquesta imatge és un cal·ligrama. Busqueu què és un cal·ligrama i seleccioneu un parell de cal·ligrames del mateix autor.

http://www.lletra.uoc.edu/

2. Traduïu els versos del francès al català.
http://www.multilingue.cat/

3. Expliqueu per què els versos estan disposats de manera diferent i què significa cada disposició. Podeu exemplificar-ho amb una altra imatge.

4. El cal·ligrama pertany a El poema de la rosa als llavis i els cal·ligrames són els únics que no estan escrits en tinta negra. Què significa que aquest estigui escrit en tinta blava?.

5. "Aimia" és un arcaisme. Què vol dir?
http://www.optimot.gencat.cat/

6. Quantes veus hi ha al poema?

7. Expliqueu la concepció amorosa del poema i poseu-lo en relació a la del llibre.

8. Bibliografia:
- Miralles, Carles; "Per a una lectura de Salvat Papasseit", Reduccions, núm. 17, pàg.47. Podeu trobar la revista a: http://www.raco.cat/

- Molas, Joaquim, "pròleg" a El poema de la rosa als llavis, Ariel, Barcelona, 1981, pàg. XLVI.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

Vicent Andrés Estellés "Els amants" ( vídeo ).

Descripció de l'activitat:
1. Escolteu, llegiu i situeu el poema dins l'obra de Vicent Andrés Estellés. http://www.escriptors.cat/


2. Busqueu informació sobre la concepció amorosa de: López-Picó, Petrarca, Carles Riba i G.A. Bécquer i poseu-la en relació amb el poema.
http://www.enciclopedia.cat/

3. "La carn vol carn" correspon al poema CXXII d'Ausiàs March. Busqueu-lo, contextualitzeu-lo i expliqueu la relació que té amb el poema estellesià.

4. Consulteu al Diccionari català-valencià-balear ( DCVB ) les paraules que no entengueu.
http://www.dcvb.iecat.net/

5. Visiteu la web "Música de poetes" i gaudiu d'altres poemes musicats de Vicent Andrés Estellés.
http://www.musicadepoetes.cat/

6. Què vol expressar V.A.Estellés en aquests versos?

7. Bibliografia:
- (2005) Paré, Pep i Martín, Enric: Antologia de poesia catalana. Edicions 62.
- (2008) Pérez Montaner, Jaume: Antologia poètica. Vint-i-cinc poemes de Vicent Andrés Estellés. Angle Editorial.

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Presentació

Benvinguts al bloc de llengua i literatura catalana!!.
D'aquí a no res, podreu trobar-hi textos i fragments sobre llengua i literatura catalana pensades per treballar a secundària. A més a més, espero que tot aparegui en diferents formats, reflex de tot el que m'ha proporcionat el curs de les TIC.
Comencem!