"Veure com neix el dia al teu costat, fer-me sentir bellesa, regalar-me desitjos sense tenir res"...ho diu la cançó.
Gràcies per dur-me sota l'arbre i ensenyar-me la vida sota els peus, per enamorar-me dia i nit de la manera com, malgrat tot, t'estimes la vida apassionadament. He descansat aquests dies a l'arbre, he enterrat el dolor, tenies raó, allà sempre hi ha el teu amor etern.
Gràcies pare. Queda't.
quin mèrit actualitzar el blog! salut!
ResponEliminaOsti, noi!!! Tenia el blog poc mimat i això no pot ser!!!!
ResponEliminaUna abraçada!!!