dilluns, 26 d’abril de 2010

ÀNGEL GUIMERÀ

Hipervincle: À. Guimerà

EL TEATRE D'ÀNGEL GUIMERÀ.

- Opta pels cànons romàntics, tot i que, el romanticisme ja havia desparegut de l'escena europea. 1879 (1a. estrena seva): triomf del Realisme. Aquest retard teatral: inseguretat creixent i necessitat d'incorporar noves formes.
******La seva producció dramàtica es divideix en quatre etapes:

1. TRAGÈDIA ROMÀNTICA. "Mar i cel" (1888).
Grup de tragèdies, que constitueix la part més romàntica de la seva producció: recreació d'ambients passats, medievalisme, tractament subjectiu de la història- que es converteix en llegenda- i gran relleu de personatges.



2. DRAMA REALISTA. "En Pólvora" (1893), "Maria Rosa" (1894), "Terra baixa"(1897), "La filla del mar"(1900).
1890: Guimerà es compromet activament amb el catalanisme. 1890-1900: dramatúrgia compromesa amb problemes de la història contemporània, i la història passada queda en un segon pla.
"En Pólvora" i "La festa del blat" (1896) tracten de la qüestió anarquista. Van provocar un notable escàndol arran de l'estrena. Guimerà denuncia la violència i l'esclavitud del treball i poposa unes solucions que predicaven la bondat i que, lògicament no acontentaren les parts en conflicte.

Enllaç: "En Pólvora" ( guia didàctica del TNC ).

El moment de més plenitud: Trilogia ( "Maria Rosa", "Terra baixa" i "La filla del mar"). Després d'exposar un plantejament, cada una es condensa fins a arribar en el tercer acte a l'explosió dels conflictes acumulats. Els herois, encarnen en unes passions individuals, tot un seguit de violències col·lectives, que després del tercer acte provoquen inexorablement la mort d'un dels personatges en pugna.
Els 3 drames plentegen un "problema de possessió amorosa" que arriba, progressivament a una situació límit que provoca el desenllaç: possessió de la dona per un dels homes que la desitgen ("M.R." i "T.B." ).





3. VACIL·LACIONS: ELS INTENTS MODERNISTES.

1900: Vacil·lacions, abandona el realisme i el romanticisme i prova el drama burgès. Després torna a provar la tragèdia romàntica i el drama realista, té influències del Modernisme i del simbolisme ( "La santa espina" (1907) ).

4. RETORN ALS ORÍGENS.


******CONDICIONAMENTS I ASPECTES DEL TEATRE DE GUIMERÀ.

Constants i preocupacions de l'autor.

1. LA SEVA QUALITAT DE FILL "NATURAL": els seus pares no es casen religiosament fins que ell neix. Molts dels seus personatges han nascut d'una manera que les convencions socials consideren irregular.

2. LA SEVA QUALITAT DE PERVINGUT: Aprèn català als 8 anys, quan ve de les Canàries. Accentua la seva catalanitat. Es crea "un complex de mestissatge" explícit als seus drames.

3. EL FRACÀS AMORÓS EN L'ADOLESCÈNCIA: El marca profundament. Sembla que després no torna a intentar cap relació més amorosa. Volca la idealització en la seva mare. Molt bona caracterització de personatges femenins.

*******ALTRES ASPECTES IMPORTANTS A LA SEVA DRAMATÚRGIA.

1. CONCEPCIÓ DEL MÓN: Parteix de la bondat natural de l'home i de l'efecte corruptor de la civilització.// No hi ha personatges malvats al seu teatre, més aviat, personatges que mereixen més compassió que càstig.

2. LA MUNTANYA: La muntanya és el lloc incontaminat on l'home, en contacte amb la natura, manté la seva bondat primitiva: la plana, amb les ciutats i els pobles, degraden moralment l'home. Aquesta concepció es resumeix en dos símbols clarament exposats a "Terra Baixa": la terra alta ( Manelic ) i la terra baixa ( Sebastià ).

3. AMOR FRATERNAL: Davant els greus conflictes socials del seu temps, Guimerà proposa unes solucions centrades en l'amor fraternal. Aquesta visió del món, utòpica i paternalista, l'incapacita per a analitzar amb rigor els problemes hisòrico-socials de la seva època.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada