dijous, 2 de juny del 2011

I llavors va sonar la cançó...

"Sentir-se sola, sense companyia, amb la ciutat com a únic recer, l'únic amic amb qui puc plorar. M'acompanya conduint pels carrers, perquè només ella em coneix realment i fa que el vent em besi i que no em preocupi per res. No vull tornar-me a sentir més com aquell dia. Torna'm a dur al lloc que estimo. És difícil creure que estic sola però només tinc l'amor de la ciutat i ara sóc una solitària.
Sota el pont, vaig oblidar el meu amor i vaig entregar-te la meva vida."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada