* ÍNGRID *
Bloc de Conrad Roset.
* Crítica de l'exposició.
"Un conte musicat i dibuixat perquè l'art voli calmosament cap al paradís on podem fer-ho tot, al nostre paisatge infantat de tendresa." *csit*
Hi ha un lloc on sóc capaç de fer callar,
tot el soroll de m'envolta.
On cavallets de mar,
llisquen per muntanyes nevades.
I hi ha gominoles gegants,
tres llunes i oceans i un mag
que d'un barret es treu milers de regals,
tu demana tot si val...
Hi ha un lloc on sóc capaç de fer callar,
tot el soroll de m'envolta,
i al obrir els ulls veure'm envoltat
d'un mar en calma.
I jugar amb un vell mariner,
pescar sirenes, follar-me els deus...
De nit m'esperen galàxies,
ja res podrà aturar-me.
I seré com un cometa que ha entès,
que no hi ha pressa en l'espai,
quan es un lloc tant gran...
Una peça que ara encaixa dins del buit,
que vas deixar-me i que,
poca poc a anat brillant, més, més...
Hi ha un lloc on sóc capaç de fer callar,
tot el soroll de m'envolta.
Hi ha un lloc on sóc capaç de fer callar,
tot el soroll de m'envolta.
Hi ha un lloc on sóc capaç de ser-ho tot.
***ESTÚPIDA ERIKAH, "Gominoles gegants i maravelles aquàtiques."***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada