"Llangorosament és l'intrús, l'amor inexplicable, que entre les closes illes del teu ventre espera un pas lleuger de nus pensaments llançats cap a un nou destí per encantar-los-hi?". Carles Riba.
dissabte, 12 d’octubre del 2013
Ningú més que tu.
GABRIEL FERRATER, "Dits".
Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d’adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.
Ferrater, Gabriel
Reus, 22 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972
http://www.uoc.edu/lletra/noms/gferrater/
http://www.escriptors.com/autors/ferraterg/
* ROBERT DEISNEAU, " El petó de l'hotel de Ville".
Etiquetes de comentaris:
fotografia,
gabriel ferrater,
música en català,
poesia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada