LA LENTITUD. Zbigniew Preisner + Milan Kundera.

"Madame de T. va saber que el poc temps que se'ls havia destinat semblés una meravellosa construcció arquitectònica, com una forma. És una exigència de la bellesa, però per sobre de tot de la memòria, imprimir una forma a una duració. Perquè el que és informe no es pot memoritzar. Concebre la seva cita com una forma va ser per a ells particularment valiós, ja que la seva nit havia de ser sense matí i només podria pervindre en el record. Hi ha un vincle secret entre la lentitud i la memòria, entre la velocitat i l'oblit. A la matemàtica existencial, aquesta experiència adquireix la forma de dues equacions elementals: el grau de lentitud és directament proporcional a la intensitat de la memòria; el grau de velocitat és directament proporcional a la intensitat de l'oblit" Milan Kundera, La lentitud.
*csit 2008, Euskalherria*.

PICASSO VS. RUSIÑOL.

Santiago Rusiñol, Al·legoria de la poesia.
- Recepció de l'exposició.- Vídeo Eduard Vallès, comissari de l'exposició.
Malgrat que Picasso és l’artista per excel·lència del segle XX, la seva formació acadèmica es va iniciar i tancar durant el segle XIX. Els anys de residència barcelonina –entre 1895 i 1904– van ser decisius en la mesura que van suposar el final del període acadèmic i l’inici de la seva carrera artística. Un dels artistes més representatius i complexos d’aquell temps era Santiago Rusiñol, pintor, literat, col·leccionista, periodista i activista cultural. El seu rol en la formació de Picasso presenta un doble vessant: com a artista pròpiament dit –de qui Picasso va copiar i versionar diverses obres– i també com a referent, i sovint capdavanter, de diversos discursos i temàtiques.
Rusiñol va ser un personatge clau vinculat a destacades iniciatives culturals de final del segle, així com un solvent transmissor a Barcelona de la modernitat artística europea. Tots dos artistes van coincidir físicament en una cruïlla cronològica que era, alhora, una cruïlla personal. Rusiñol era ja un artista reconegut que havia deixat de ser un referent d’avantguarda i Picasso, per contra, era encara un artista incipient a la recerca d’estímuls i referents. Aquest procés picassià focalitzat en Rusiñol consisteix a escollir un model i tot seguit retratar-lo, analitzar-lo, copiar-lo i, finalment, superar-lo. A partir d’aquesta mirada de Picasso personalitzada en Rusiñol es pot inferir un discurs més ampli: la influència del món artístic barceloní sobre Picasso i la seva actitud ambivalent respecte a aquest, del qual s’acabarà distanciant gradualment a mesura que es consolidi la seva experiència parisenca.
- Enllaç a la web del museu Picasso: viatjar per la galeria multimèdia, fer un recorregut pels àmbits, el dossier de premsa, llegir els articles del catàleg...

GANDULES CCCB: Lost, lost, lost

Gandules 2010 és plena més que mai de ficcions: personatges perduts i sense rumb, recerques sense fi, viatges cap al desconegut... El cinema sovint ha mostrat laberints i els ha fet explícits. Però aquest cicle condueix per altres laberints, aquells que no es veuen: els laberints invisibles que tanquen els individus en cercles socials, o els imaginats que creen desigs i fugues mentals. Què passa quan el laberint no és una imatge, sinó un estat?

Lost, Lost, Lost és un cicle sobre el desig de moviment: sortir d’un lloc, fugir, canviar o transformar-se, concebre un altre món. Perquè potser allò important no és equivocar un camí, sinó la possibilitat de començar-ne un de nou-Programació de cinema a les gandules del CCCB.

Una recomanació:Dimecres, 18 d'agost.
Lost Highway/David Lynch/1997/VOSE

-BSO Lost Highway: This mortal coil, Song to the siren.

VÍDEO 4T. D'ESO.

"TOT ha estat INOBLIDABLE".
Gràcies Agaila...per currar-t'ho tot així de bé!.

Quatre anys inoblidables from IES LES TERMES on Vimeo.

GOTAN PROJECT

LA POESIA ESSENCIAL de Rosa Leveroni + "Absència"

Rosa Leveroni escriu a Salvador Espriu una carta el 3 de juliol de 1951: «Pel meu gust (i no solc equivocar-me), ets un extraordinari i altíssim poeta [...], un dels millors de la nostra lírica, de tots els temps, i comparable de tu a tu, em penso, amb els de qualsevol altra, per exigent i madura que sigui. [...] El teu llenguatge és perfecte; les teves imatges, rutilants, meravelloses; el teu gust, sense caigudes, seguríssim.
Aquest maig s'ha presentat el llibre "La poesia essencial" de Rosa Leveroni, en una edició a cura de Mónica Miró i Abraham Mohino, editat per CCG, dins de la seua col·lecció Vincles, essencial en el sentit d’escollida amb escrúpol, de rigorosament selecta i de garbellada amb una cura estricta. En resulta un conjunt extraordinari, de màxima qualitat, que permet d’apreciar-ne la delicadesa, la tenuïtat extrema, les variacions de forma i de to i, sobretot, la consistència clàssica, l’insospitat vigor modern del seu gest líric i la puresa del seu entroncament amb el fons popular del cant.
El discurs poètic de Leveroni parla d’allò que és fonamental: l’experiència de la vida, de l’amor i de la mort. En fer-ho amb paraules depurades i exactes esdevé el que és: poesia essencial, indispensable.

"ABSÈNCIA"

Claror del somni,
oh rostre que estimava!,
per què desertes
les meves nits, deixant-me
l'ombra per companyia.
***
Amor: paraula
feta de somnis lassos
i de tristesa;
camins que sempre es perden
en el dolor de l'alba.
***
Espill de l'aigua
tens tota la tristesa
d'un ull immòbil.
Et manca l'alegria
del rostre que et cercava.

ELS TEUS ULLS, Paul Eluard.

«La courbe de tes yeux», de Paul Éluard from blocsdelletres on Vimeo.

Mai cap amant no ha gosat arribar...
Maria Mercè Marçal

Mai cap amant no ha gosat arribar
al lloc extrem des d'on tu m'acarones.
De dins enfora, amor, sento les ones
i em faig areny i duna i penyalar.

Sorra i record de demà, mans enceses
pel risc, mirall de l'ombra de l’ahir
que et congrià i et féu hoste de mi,
jo visc en tu, en les teves escomeses.

Tu vius en mi i et mous pel clos comú
-aigua a l'aguait de les veus de la terra
que esborra amb sal el rastre de la guerra-
¿Sents el llevant com tempta, cor dejú,
els molls remots on l'urc se'm desaferra?
Creixent en tu, la mar i jo som u.