"Madame de T. va saber que el poc temps que se'ls havia destinat semblés una meravellosa construcció arquitectònica, com una forma. És una exigència de la bellesa, però per sobre de tot de la memòria, imprimir una forma a una duració. Perquè el que és informe no es pot memoritzar. Concebre la seva cita com una forma va ser per a ells particularment valiós, ja que la seva nit havia de ser sense matí i només podria pervindre en el record. Hi ha un vincle secret entre la lentitud i la memòria, entre la velocitat i l'oblit. A la matemàtica existencial, aquesta experiència adquireix la forma de dues equacions elementals: el grau de lentitud és directament proporcional a la intensitat de la memòria; el grau de velocitat és directament proporcional a la intensitat de l'oblit" Milan Kundera, La lentitud.
*csit 2008, Euskalherria*.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada