diumenge, 25 de juliol de 2010

LA POESIA ESSENCIAL de Rosa Leveroni + "Absència"


Rosa Leveroni escriu a Salvador Espriu una carta el 3 de juliol de 1951: «Pel meu gust (i no solc equivocar-me), ets un extraordinari i altíssim poeta [...], un dels millors de la nostra lírica, de tots els temps, i comparable de tu a tu, em penso, amb els de qualsevol altra, per exigent i madura que sigui. [...] El teu llenguatge és perfecte; les teves imatges, rutilants, meravelloses; el teu gust, sense caigudes, seguríssim.
Aquest maig s'ha presentat el llibre "La poesia essencial" de Rosa Leveroni, en una edició a cura de Mónica Miró i Abraham Mohino, editat per CCG, dins de la seua col·lecció Vincles, essencial en el sentit d’escollida amb escrúpol, de rigorosament selecta i de garbellada amb una cura estricta. En resulta un conjunt extraordinari, de màxima qualitat, que permet d’apreciar-ne la delicadesa, la tenuïtat extrema, les variacions de forma i de to i, sobretot, la consistència clàssica, l’insospitat vigor modern del seu gest líric i la puresa del seu entroncament amb el fons popular del cant.
El discurs poètic de Leveroni parla d’allò que és fonamental: l’experiència de la vida, de l’amor i de la mort. En fer-ho amb paraules depurades i exactes esdevé el que és: poesia essencial, indispensable.

"ABSÈNCIA"

Claror del somni,
oh rostre que estimava!,
per què desertes
les meves nits, deixant-me
l'ombra per companyia.
***
Amor: paraula
feta de somnis lassos
i de tristesa;
camins que sempre es perden
en el dolor de l'alba.
***
Espill de l'aigua
tens tota la tristesa
d'un ull immòbil.
Et manca l'alegria
del rostre que et cercava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada