Les 4 grans cròniques.

1. LA PROSA HISTORIOGRÀFICA.

Durant segles, els escrits de caire històric que reproduïen fets o vides de personatges il·lustres de l'antiguitat es conservaven als monestirs i estaven escrits en llatí. Posteriorment, la difusió oral en llengua vulgar d'històries, notícies i epopeies es realitza a través de la recitació joglaresca de les cançons de gesta. A partir del s.XIII, les cançons de gesta i les narracions en vers es transformen en narracions en prosa.
Els monarques de l'època tenen un interès especial a deixar constància escrita dels seus triomfs i gestes.
L'historiador o cronista tracta de transmetre les fets històrics i pensaments, inquietuds, anècdotes com ho faria un novel·lista d'actualitat.
D'altra banda, la documentació de la Corona augmenta en quantitat i complexitat. La “Cancelleria Reial” era una institució de la Cort encarregada d'elaborar i arxivar tota la documentació oficial de la Corona. Els escrivans havien de dominar el llatí, el català i l'aragonès. Necessitaven un model de llengua en prosa, unitària i uniforme, que garantís l'eficàcia dels escrits oficials de la Corona d'Aragó.
A la segona meitat del s.XIV, al regnat de Pere III, s'inicia una reestructuració de la Cancelleria. El model de llengua que adopta la institució és el reflex de l'humanisme renaixentista italià: imitació de la prosa llatina clàssica, ús de cultismes... Aquesta llengua serà el model que s'estendrà arreu dels PPCC.

2. LES 4 GRANS CRÒNIQUES.

Són exteneses narracions en prosa de fets històrics que justifiquen l'acció política dels monarques de la dinastia catalanoaragonesa amb la pretensió de deixar constància d'uns fets exemplars als futurs descendents de la Corona.

Característiques comunes:

-La figura central és el monarca o la dinastia regnant.
-Els fets relatats solen ser contemporanis a l'autor o immediatament anteriors.
-L'autor de la crònica, generalment, dóna testimoni del que explica, perquè n'és protagonista, perquè ho ha presenciat o -perquè ho coneix per testimonis directes.
-Heroisme: les cròniques ens acosten a uns esdeveniments i fets històrics que permeten vincular una sèrie de valors a la corona.
-Sentiment nacional: terra estimada-rei: representant de la nació.
-Uniformitat lingüística: Model de llengua tipificat a la Cancelleria Reial, pero també ús de: llatí, aragonès, provençal, francès i castellà.
-Fonts: memòria, documentació oficial, cançons de gesta ( epopeies medievals en llengua romànica, en vers, transmeses per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals ) i ambient de novel·la cavalleresca.
-Estil: lèxic viu, episodis llegendaris, fets èpics i diàlegs emfàtics.

* Enllaç: Les 4 grans cròniques catalanes.