dimecres, 6 d’abril de 2011

Crèdit de síntesi 2n d'ESO: SALVADOR ESPRIU a Arenys de Mar.

“S'enduien veus d'infants el sol que jo mirava. Tota la llum d'estiu se'm feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur, diu com se'n va la tarda. S'encalma un vent suau pels camins del capvespre. Potser demà vindran encara lentes hores de claror per als ulls d'aquest esguard tan àvid. Però ara és la nit. I he quedat solitari a la casa dels morts que només jo recordo.”
Salvador Espriu.
Edu3.cat
VIDA I OBRA.
-Santa Coloma de Farners 1913 - Barcelona 1985.
-Llicenciat en dret i història i amb estudis de llengües clàssiques.
-Aspirava a convertir-se en professor d'egiptologia, però aquest desig es va truncar per la guerra.
-1940: Mort el seu pare, s'ha de traslladar a treballar a la notaria d'Antoni Gual Ubach i es converteix en un més dels escriptors funcionaris o oficinistes del s.XX com Kafka o Fernando Pessoa.
-2 eixos a les seves obres:
a. Recerca de la diversitat: relació amb la quotidianitat, per la pluralitat de gèneres i per la diversitat de tècniques compositives.
b. L'aspiració a la unitat (amb un entramat temàtic, moral i filosòfic que determina les relacions entre les diferents obres).
-Mite de Sinera: (anagrama d'Arenys de Mar, la vila de la qual provenien les famílies materna i paterna d'Espriu i que es troba lligada a la seva infantesa).

ALGUNES OBRES.

Israel: un recull d'estampes bíbliques al voltant de la figura de Jesús.
El doctor Rip
Laia: novel·la-retaule d'ambientació marinera que barrejava diferents registres narratius (el tràgic, el psicològic, el grotesc, l'elegíac i el realista ).
Miratge a Citerea.
Fedra.
Letizia.
Antígona.
Les hores.
Mrs. Death.
El caminant i el mur.
Final del laberint.
Les cançons d'Ariadna.
Primera història d'Esther.
La pell de brau: POEMA XLVI musicat.
Poema XXV recitat per Salvador Espriu al Festival de poesia del Price ( 1970 ).
Reflexions sobre la diversitat i la tolerància i tècniques antigues (ús personal dels símbols i barreja de la sàtira, l'èpica i l'elegia),
Una altra Fedra, si us plau.
D'una vella i encerclada terra.

EL MÓN D'ESPRIU.
És un món de ninots antipsicològics on l'autor mou els fils dels personatges igual que la mort (temàtica omnipresent en Espriu) i mou els dels homes en el teatre del món.

MITIFICACIÓ D'UNA GEOGRAFIA.
Espriu fixa míticament una geografia que havia començat a estructurar abans de la guerra: Lavínia (Barcelona), Alfaranja (Catalunya, la qual és metonímicament també Sinera), Konilòsia (Espanya) i Sepharad (Península Ibèrica).

SINERA.
- Cementiri de Sinera: Sobre un turó, a l’oest de la vila, el vell cementiri en front del mar guarda monuments funeraris de Llimona, Marés, Vallmitjana, Barrera i altres escultors modernistes. També s’hi troben les restes de Salvador Espriu, el poeta que va convertir Arenys de Mar en el mite literari de Sinera. 
  
  


Quina petita pàtria 

Encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya, 
pols de rials.
No estimo 
res més,
excepte l’ombra 
viatgera del núvol.. 

El lent record dels dies 

Que són passats per sermpre.

Cementiri de Sinera: Primer llibre de poesia. Espriu va evocar els "dies i sols perduts", el món destruït per la guerra que el poeta identificava amb Sinera. Aquest nom, que apareixia aquí per primera vegada, atorgava un sentit nou als escenaris mariners d'obres com Laia i a temes ja antics en Espriu com ara la memòria i la consideració de la literatura com un diàleg amb els morts.

Edu3.cat

- Ruta literària per Arenys de Mar.
- Alguns poemes.
- Centre de documentació Espriu a Arenys de Mar.
- Auca de Salvador Espriu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada