La nit encén poc a poc estrelles,
tot déu és fora als carrers, als bars, passant-ho bé (potser),
dec estar boig per quedar-me aquí,
però avui sóc un arbre solitari
buscant relíquies dins les seves arrels,
avui sóc ric, mil·lionari de records
Damunt estores de silenci,
estenc paraules xopes de foc,
bevent silencis intensos,
bevent somnis apagats,
sóc empresari de sentiments,
faig inventari dels moments,
Ara aixecaré el vas i brindaré
pels anys que endreço dins un calaix,
per tots els dies ruixats de cançons,
quan parlàvem sense segones intencions,
i el teu cos era la meva guitarra
d'on extreia notes accelerades.
Les paraules són avui com una droga,
i haig d'ingressar a l'hospital de la inspiració,
fora les veus es van extingint lentament,
he deturat el món i els llums se'n van tènuement.
Tancat per defunció.
*csit 2010, Cadaqués*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada