Malalt d'amor es perd el sentit comú.

"A l'època medieval, la passió amorosa forma part de l'estudi de la medicina i de la teologia. Des del punt de vista mèdic es descriuen una série de manifestacions patològiques ( pal·lidesa, tremolors, alteració del pols... ) i des del punt de vista teològic es fa èmfasi en les repercussions morals que l'amor té en la vida ètica de les persones.
Al segle XV, existeix un cert dualisme entre l’ésser humà entés com a cos (material, finit i corruptible) i ànima (espiritual, infinita i incorruptible). Aquesta dualitat essencial aboca la persona a un conflicte intern, d’on neix la nostra dimensió moral, i que es manifesta en el combat entre carn i esperit, entre ànima sensible i ànima racional. L’ànima sensible es manifesta a través dels nostres sentits i apetits i és comuna a homes i bèsties i l’ànima racional s’expressa a través de l’enteniment i la voluntat i és específicament humana.
Es considera virtuós fer que la voluntat segueixi l’enteniment, és a dir, el predomini de la raó. Tot i això, la seducció de la carn hi és present perquè genera un delit més intens i immediat que el de la virtut. La passió de la carn i altres passions, quan són molt vehements, pertorben el judici de la raó.
L’amor ocupa un lloc central en aquesta dinàmica psicològica. Hi ha l’amor d’amistat o benvolença: estimem algú de manera que volem el seu bé (amor racional en la voluntat que s’adreça al bé, la virtut, l’honor –objectes propis de l’enteniment) i constitueix l’essència de l’amistat, que es fonamenta en una fidelitat lleial i una semblança de caràcters, de manera que podem afirmar que l’amic és un altre jo. L’amor d’amistat o benvolença és un acte gratuït de la voluntat: no esperem res de l’altre sinó reciprocitat.
I hi ha també l’amor de concupiscència: no volem el bé d’allò que estimem, sinó que volem el seu bé per a gaudi nostre. Aquest amor és un amor egoista, que vol satisfer el desig del plaer carnal i viu sota l’impuls de l’atracció sexual. La causa d’aquest amor sensible és la visió del cos, mentre que la causa d’un amor espiritual és la contemplació de la bellesa i de la virtut.
L’amor comú entre homes i dones és un compost d’amor honest per la seva virtut i d’impuls d’atracció sexual (desig egoista del plaer carnal)."