dijous, 15 de setembre de 2011

"Així com cell qui en lo somni·s delita"

"Així com cell qui en lo somni·s delita"

Així com cell qui en lo somni·s delita
e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que·l temps passat me té
l'imaginar, que altre bé no hi habita.
Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de jaure,
temps d'avenir en negun be·m pot caure:
aquell passat en mi és lo millor.

Del temps present no·m trobe amador,
mas del passat, que és nores e finit.
D'aquest pensar me sojorn e·m delit,
mas, quan lo perd, s'esforça ma dolor,
sí com aquell qui és jutjat a mort
e de llong temps la sap e s'aconhorta,
e creure·l fan que li serà estorta
e·l fan morir sens un punt de record.

Plagués a Déu que mon pensar fos mort
e que passàs ma vida en dorment!
Malament viu qui té lo pensament
per enemic, fent-li d'enuigs report,
e, com lo vol d'algun plaer servir,
li'n pren així com dona ab son infant,
que si verí li demana plorant
ha tan poc seny que no·l sap contradir.

Fóra millor ma dolor soferir
que no mesclar poca part de plaer
entre aquells mals, qui·m giten de saber
com del passar plaer me cové eixir.
Las! mon delit dolor se converteix;
dobla's l'afany aprés d'un poc repòs,
sí co·l malalt qui, per un plasent mos,
tot son menjar en dolor se nodreix.

Com l'ermità qui enyorament no·l creix
d'aquells amics que tenia en lo món
e, essent llong temps que en lloc poblat no fon,
per fortuit cas un d'ells li apareix
qui los passats plaers li renovella,
sí que·l passat present li fa tornar;
mas, com se'n part, l'és forçat congoixar,
lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.

Plena de seny, quan amor és molt vella,
absença és lo verme que la gasta,
si fermetat durament no contrasta
e creure poc, si l'envejós consella.

Ausiàs March.

Aspectes a comentar:

- Tornada: Referència a l'amor. Inclou el pretext del poema.
- Tema: Tot gira entorn d'un mateix tema formulat en temes abstractes i universalment vàlids: el dolor que provoca el record de la felicitat perduda, l'únic bé del poeta, home sense futur, en un present desolat.
- Lausengier ( envejós ): En la poesia del s.XII-XII apareix poc. El fet que aparegui aquí vol dir que és un cas curiós de supervivència de la poesia trobadoresca.
- IMATGE: PARAULA CLAU. La problemàtica sentimental es reforça amb imatges.
a. 1a estrofa: la comparació amb l'home foll que només troba delit en el somni serveix per introduir el conflicte del poeta que es refugia en una cosa tan quimèrica com són els records.
b. 2a.-3a.-4a. estrofa: Al·lusió a personatges posats en situacions límit, les reaccions o accions de les quals accentuen el patetisme del dolor del poeta: el condemnat que, havent passat de la desesperança a l'esperança, mor a la insabuda sense records; la mare irresponsable que no sap negar al fill el verí que li demana ( com el pensament que proporciona al poeta el seu dolor ) el malalt que, sotmès a dieta, es permet un petit plaer que no fa sinó augmentar-li la dolència.

* Escoltar: Raimon musica A. March.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada