"Llangorosament és l'intrús, l'amor inexplicable, que entre les closes illes del teu ventre espera un pas lleuger de nus pensaments llançats cap a un nou destí per encantar-los-hi?". Carles Riba.
divendres, 30 de setembre del 2011
D'acord, tranquil·litat.
Relat: "Tan sols un estat anímic, la tranquil·litat."
Milers de petons entre les línies del peu, fent carícies altruistes.
Centenars de vidres que esclaten a la carn sense fer mal.
Desenes d'hidromassatges salats als turmells.
Un parell de peus ben cansats que avancen pausadament.
Una vida solitària que camina per la platja.
Giser.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada