"Llangorosament és l'intrús, l'amor inexplicable, que entre les closes illes del teu ventre espera un pas lleuger de nus pensaments llançats cap a un nou destí per encantar-los-hi?". Carles Riba.
dijous, 27 d’octubre del 2011
Dormint t'agafarà la mà.
Provaré d'entendre el món en un cafè,
fingiré llegir el diari com si res.
De cop i volta, d'un plegat,
ho entendré ho veuré tot clar.
Trobaràs segur, tot el que no t'he donat.
Trobaràs algú que et doni tranquil·litat, morirà per tu.
De cop i volta, d'un plegat,
ho entendré ho veuré tot clar.
Trobaràs segur, tot el que no t'he donat.
Trobaràs algú que et doni tranquil·litat, morirà per tu.
Prepararà el teu esmorzar,
dormint t'agafarà la mà.
I sense tu no entendrà el món
i junts veureu la fi de tot.
Et parlarà del seu passat,
noies de qui s'ha enamorat.
I veuràs el sentit de tot,
quan et parlaven de l'amor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada