"Llangorosament és l'intrús, l'amor inexplicable, que entre les closes illes del teu ventre espera un pas lleuger de nus pensaments llançats cap a un nou destí per encantar-los-hi?". Carles Riba.
dimecres, 12 d’octubre del 2011
No ho accepto.
Avui se m'ha esquerdat la cremor del cor quan he vist ploure mentre de sobte, el soroll s'ha amagat en el silenci d'una nostàlgia que m'ha fet caure derrotada. La il·lusió arribarà però ara és el moment de deixar espai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada