"Llangorosament és l'intrús, l'amor inexplicable, que entre les closes illes del teu ventre espera un pas lleuger de nus pensaments llançats cap a un nou destí per encantar-los-hi?". Carles Riba.
divendres, 25 de novembre del 2011
Desgarro.
Cosió, descosió y vovió a coser. Demasiado tarde. El desgarro era tan profundo que ya nadie podría remediarlo. Suerte que existen las alfileres de gancho. Para eso. Para emparchar lo irremediable. Lo que nunca va a poder ser. Lo que va a ser por siempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada